A la política hi haurien d’haver els millors i no que fos una via d’ascensor social

Sí. L’Escala ara té 10.500 habitants, i a mitjans dels anys 70 no devíem superar els 4.000. És una població que ha anat creixent, ha anat transformant la seva economia dels anys de la postguerra i anteriors, a ser una població eminentment marinera, i a ser una població de serveis turístics a partir dels anys 60. 
 

La nostra tradició marinera porta que aquí hi hagi una indústria de salaó d’anxoves, aplegats en sis industrials i fa 24 anys que es va acordar fer una Festa dedicada a l’Anxova. Cada any distingim una persona vinculada a l’Escala, i aquest any de l’esport, ens va semblar que era un bon moment per retre-li un homenatge al Tito Vilanova a títol pòstum, que és de Bellcaire, un poble d’aquí al costat. A més a més de venir a l’escola d’aquí, els seus pares també tenen el seu comerç a l’Escala. 
 

Bé, el que es diu el Pla de Millora Urbana del nucli antic, que es va aprovar en el 2005 quan vam entrar a formar part de l’equip de Govern amb Convergència, nosaltres estàvem a l’oposició i vàrem pactar. Llavors era el tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme, i en Quim Estanyol, un arquitecte gironí reconegut, proposa una reforma de tot el nucli antic, i és el Front marítim. Això va quedar sobre la taula i en aquest mandat ens va semblar que era el moment de treure’l. 
 

Perquè el front marítim és l’aparador de l’Escala, el motor de la nostra economia, amb molts bars i restaurants i una zona de lleure ben determinada. Per coses de l’atzar, vaig entrar amb contacte amb el conegut arquitecte Carles Ferrater, una persona amb molt de prestigi, que està molt en contacte amb el grup assessor de l’alcalde de Barcelona, que ha fet el front marítim al passeig de Ponent de Benidorm, que està fent el de Tànger, que està treballant amb altre a Turquia… Ens va fer un dibuix espectacular de com podria ser el nostre  front, i el vàrem presentar a la festa major de l’any passat i al llarg d’aquest any hem fet un simposi, l’hem debatut i han sortit algunes reticències, que és el que sol passar quan proposes obres com a casa.
 

Jo suposo que al s.XVIII, molt vinculat amb el tema de la Sal i la Salaó i d’aquests vaixells que arriben des de Torrevella i des d’Eivissa, l’Escala era una duana d’arribada de la sal, un bé molt preuat en aquest segle, i es va fer una església insòlitament gran per una població que no devia arribar als 2.000 habitants. Per mi un dels elements  arquitectònics ben curiosos són aquestes 16 gàrgoles distribuïdes, que tenen una simplicitat extraordinària. És allò que no es mira mai però metafòricament, mirant enlaire, a partir d’unes imatges que em va enviar una arquitecte que també és fotògrafa, vaig veure que les gàrgoles tenien poesia. De fet vam encarregar a l’Enric Casassas un llibre que és per tenir-lo ben a prop perquè fa una història d’aquestes gàrgoles personificades i que miren la nostra vida, com ens comportem els escalencs… Realment meravellós.
 

Afincat a l’Escala, en Lluís és un bon amic de l’Escala i que ens va fer el regal a la Parròquia i a l’Església d’aquest quadre. Ell és un enamorat de la Terra Santa, he tingut alguna ocasió d’anar-hi amb ell, i és un artista que més enllà del seu valor dels seus quadres, té moltes coses a dir en l’aspecte religiós i en la vinculació amb l’Estat d’Israel. 
 

Sí, les activitats han estat al voltant de l’anxova que és el nostre producte. Quan parles d’anxoves a la gent li ve les anxoves de l’Escala, per tant, mirem que sigui un actiu econòmic. Ja l’any passat vam començar una ruta de la tapa de l’anxova, i aquest any s’ha duplicat. Ho fem la segona quinzena de setembre, n’hem servit a prop de 30.000, i ha estat un element de promoció de l’anxova i de la Vila de primer ordre.

Exacte, i un complement important. Principalment la gent de l’Escala viu dels serveis turístics. Hi deu haver a nivell de llocs de treball entre 150 i 170 segurament, bàsicament és de mà d’obra femenina, i per tant segurament això implica moltes vegades un complement en l’ingrés familiar o el principal. 
 

Una mica més de 18.000 aproximadament, dels quals bona part són apartaments turístics i poden viure-hi un bon període de temps. Ara, el model urbanístic de l’Escala no és sostenible en el tema del que representa tenir 100 km de carrers, 4.000 punts d’enllumenat i una dispersió en els 17 km2 que tenim de terme municipal, i en canvi, Barcelona, l’Hospitalet o Badalona, la mateixa gent que d’aquí viu en un àrea important, viu en un sol bloc de pisos. Ara, en aquesta parcel·la que surt de mitjana entre 400 i 600 metres de piscina, es viu molt bé.  
 

Nosaltres estem fent una important contenció de la despesa corrent, que es tradueix en els impostos. La nostra política, i de cap dels ajuntaments, no és la d’anar apujant impostos, de fet fa cinc anys que no la practiquem. I si la nostra mitjana en l’IBI és entre 300 i 400 euros, la gent que ens escolti sabrà més o menys què paga en el seu pis o apartament a Barcelona. Nosaltres no tenim consciència de tenir una pressió fiscal forta. Per altra banda, hi ha l’exigència permanent de millorar els serveis, per tant, l’Escola Bressol, amb una inversió municipal que aplega 80 criatures, l’Escola de música, el pavelló d’esports, la piscina… tots aquests elements que tenen una forta ajuda subvencionada important per part de l’ajuntament, són fruit dels impostos que paguem entre tots. L’Escala és un bon lloc per venir a viure amb una pressió fiscal baixa, i amb un clima extraordinari quan no fa tramuntana.
 

Nosaltres ens hem de creure tots plegats que el nostre model és un poble de serveis dedicats al turisme i per tant, sense complexes mirar de ser els millors. No tenim un model d’un tipus de turisme molt puntual i barat que atrau un sector determinat, sinó que pretenem atraure un tipus de turisme familiar, molt estable, que no només ve el mes d’agost amb un allau sinó que pot venir 25 o 30 de les 50 setmanes a l’any. Aspirem a tenir els millors serveis de les poblacions turístiques.
 

Doncs ha de funcionar bé el tema de l’aigua, el tema de la neteja, la jardineria ha de ser maca, el passeig marítim ha d’estar sempre net i en condicions, hi ha d’haver uns bons carrils bici, hi ha d’haver unes bones activitats complementàries com per exemple la immersió o el cicloturisme, el contacte amb la natura, com els parcs naturals del Montgrí dels aiguamolls que estan ben a prop, una bona gastronomia… Nosaltres aspirem a ser una zona on la gent que ve a passar un cap de setmana o una setmana, estigui bé i tingui ganes de tornar, que en tot això estem ben posicionats.
 

Jo crec que sí, nosaltres evidentment no fem res més que gestionar serveis i a vegades és l’error, que l’ajuntament ha de solucionar coses que no li pertoquen. Nosaltres mirem d’anar a fires, promoure iniciatives com la de la Tapa de l’Anxova, que ha estat molt ben acollida per 40 bars i restaurants… S’ha de ser motivador, però ha de ser la iniciativa privada la que desenvolupi el seu producte. Tenim uns càmpings que competeixen amb molts de nivell europeu d’altíssima qualitat, i per tant, el que ens destaca sobretot és el tema cultural amb Empúries, el front marítim i el contacte amb la natura.
 

Importantíssima. Ens va situar en el mapa i bé, es van fer transformacions com una part del passeig marítim que hi ha des de l’Escala fins a Empúries, i la segona l’hem completat nosaltres. Un altre element que no es coneix tant, és que en l’època del Pasqual Maragall, el conseller de cultura Ferran Mascarell, possibilita que torni l’original de l’Escolapi, que el tenim aquí a Empúries amb 250.000 visitants, i abans estava al Museu Arqueològic de Catalunya, amb 15.000 visitants. Per tant, en el tema de la cultura i l’esport jo crec que a l’Escala estem situats al mapa.
 

Nosaltres hem de renovar sobretot l’aspecte comercial i les ofertes d’activitats complementàries al sol i la platja. Jo crec que ho estem aconseguint, és a dir, propostes de rutes en bicicleta, hotels condicionats perquè vinguin aquestes joves famílies i estiguin bé, que a més a més puguin desenvolupar l’esport, i tot el tema del Club Nàutic, que segurament és el segon o el tercer en l’aspecte esportiu. Per tant, potenciar el que ja tenim jo crec que és el nostre fonament.
 

Home, malament diria si digués que no(riures). El que passa és que ara la política està passant per moments molt complicats per diferents temes, sobretot amb el tema de la corrupció, el tema de la crisi ha fet que molta gent situï en el punt de mira els polítics perquè no acaben de resoldre la situació, i per tant sí que desitjar que sobretot els polítics que estan en els nivells de poders de més decisió, facin bé els deures. En el tema econòmic haig de dir amb orgull que els ajuntaments ens hem situat en una molt bona posició per sanejar les economies que estaven acostumades a un ritme de despesa descontrolat, i en canvi trobes a faltar que en altres administracions no són capaços de corregir aquesta situació. Per tant, jo crec que en el nivell municipal tenim uns alcaldes excel·lents, en el nivell d’altres administracions no em toca jutjar-ho.
 

A la política hi haurien d’haver els millors i no que fos una via d’ascensor social. Crec que per accedir a càrrecs de responsabilitat hauries d’acreditar un currículum professional i que una vegada accedissis a un càrrec que com més important el tinguessis millor, fos gent molt ben remunerada i reconeguda. A la política hi hauria d’haver un sistema de selecció, de filtre, els partits polítics haurien d’estar més oberts, hauria d’haver llistes obertes, i haurien de ser persones professionals reconeguts, que fins que no fem això tenim un problema endèmic.
 

Miri, el que hauria estat desitjable és que hi hagués hagut una reacció negociadora per part del govern de Madrid, que s’hagués pogut arribar a algun tipus d’acord que hagués solucionat bàsicament el tema de l’encaix polític, el blindatge de competències en temes lingüístics fonamentalment, i en el tema econòmic, establir els límits de la solidaritat i el que aporta Catalunya a la resta de l’Estat. La nostra història reivindica d’una manera determinada els seus drets, i que l’Estat els concedeix només en el moment on hi ha una pressió determinada. Fins a on arribarà la pressió? Jo tinc la meva posició fins a on hauríem d’arribar, però jo estic per fer les coses acordades i legalment.
 

Primer de tot i el més important, que vingués aquí a l’Escala perquè l’he convidat 4 o 5 vegades i no n’ha vingut cap. Li ensenyaré les ruïnes, veurà l’Escolapi, li ensenyaríem quins són els nostres orígens mariners, perquè en el museu expliquem quina és la nostra tradició de poble dedicat sobretot al conreu de l’Anxova i de la Salaó. I després li diria que pensi que un governant es veu en el conjunt de la població, i que per tant la responsabilitat d’un governant és preveure escenaris, ens passa també als alcaldes, d’entesa entre les persones, i preveure solucions a conflictes plantejats.