La crisi i d’altres factors han qüestionat tot un seguit d’estructures administratives que fins llavors s’havien mantingut inalterables durant dècades, la més significativa de les quals ha estat sense dubte la de les Diputacions. La que ens ocupa avui és la de Girona, que va començar a funcionar fa prop de dos segles, el 5 de maig de 1822. I ho va fer en un edifici de la Plaça del Vi. La seva història ha estat atzarosa: va durar 16 mesos, fins al 1823, i no va tornar a posar-se en funcionament fins al 1836, durant el Règim Liberal. Al segle XX també va patir interrupcions: durant la dictadura de Primo de Rivera i la II República no va estar operativa, fins que Franco la va restaurar en plena guerra civil, l’any 1938.
“Els pobles que són molt turístics tenen el problema de l’estacionalitat. En el seu moment, vam entendre que les vacances escolars no es podien estirar, així que vam arribar a la conclusió que ni que sigui només per unes hores o un cap de setmana, cal tenir una oferta adequada”
“Hem d’entendre que el turisme és un negoci, i que té un marc de competència, i que el client tria. Aquest és el primer objectiu i costa diners. Així que els recursos s’han de generar amb qui té competència, que és essencialment l’ajuntament”
“A diferència de la Generalitat, no hem tingut cap mena de contacte amb l’estat sobre el tema de la reforma local. I no només per aquest fet, sinó també per una natural afinitat política, entenem que la llei que present la Generalitat s’ajusta més al que ha de ser un nou model local”
“Em sembla del tot inqüestionable que un poble o una nació pugui tenir el dret a participar del seu propi futur. Entenc que ningú hauria de prohibir-ho, per més que ho pugui interpretar la Constitució. I si realment no dóna el dret, com diuen alguns, doncs cal canviar-la per a què tothom pugui tenir dret a decidir”
Com una persona de muntanya com vostè va anar a parar a la platja?
Era molt jovenet quan vaig descobrir la vila, tenia 15 anys. Encara no tenia poder de decisió i els meus pares van tenir el gran encert d’anar a viure a la platja. Eren comerciants i les meves passes van anar encaminades durant una bona pila d’anys per aquest camí.
I quan hi entra a la política?
Fa uns vint-i-cinc aproximadament, quan m’hi vaig començar sentir atret. Vaig començar de regidor i em vaig anar engrescant. L’any 91 vaig sortir elegit com a alcalde i vaig anar deixant la meva formació d’empresari fins que vaig dedicar-me del tot a la política.
Un alcalde que prové del món de la pagesia ens va dir que qualsevol persona que estigui al davant d’una responsabilitat política hauria hagut de guanyar-se la vida pel seu compte. Què en pensa?
Potser no és del tot imprescindible però és una bona frase. En el meu cas, per exemple, que venia de la mentalitat de botiguer, de la importància dels diners, sí que em va ajudar a tenir molta cura del diner públic, tan o més que del privat.
I vostè ho és d’una població tan turística com Platja d’Aro. Quan et passeges pels seus carrers en una època que no sigui l’estiu, et preguntes si tot el que s’ha edificat, no es podria aprofitar la resta de l’any
Sí, de fet és una problemàtica general de tots els pobles de la costa. Des de fa força anys, a Platja d’Aro es va entendre que les vacances escolars no es podien estirar, tocaven quan tocaven, però que hi havia un factor que es podia aprofitar: els caps de setmana, les vacances de Setmana Santa i el Nadal. Així que vam arribar a la conclusió que per poder fer venir aquest tipus de turisme, que a vegades és només d’unes hores o un cap de setmana, cal tenir una oferta adequada.
Cal engrescar als hotelers i restauradors, doncs
I ho hem fet. Des d’aquest punt de vista, el sector privat va ser molt actiu per obrir els locals, sobretot els comercials, que van ser peoners en obrir els caps de setmana. I també la restauració i l’oci, sobretot el nocturn, que és un gran atractiu des de fa anys. Aquest conglomerat ha fet que pugui ser un poble viu. I pretenem que sigui així els 365 dies l’any.
Per altra banda, sembla que municipis amb aquestes característiques, que multipliquen tant la seva població en èpoques determinades, haurien de comptar amb un finançament extra que ajudés a mantenir el cost dels seus serveis
És una reclamació recurrent, però no acaba d’arribar la solució, i hem d’anar veient quines són les prioritats d’un municipi turístic, perque sense serveis de qualitat l’activitat econòmica es veurà reduïda. No seria competitiu: el turisme és un negoci en un marc de competència i el client tria. Aquest és el primer objectiu i costa diners. Així que els recursos s’han de generar amb qui té competència, que és l’ajuntament. I es fa essencialment a partir de l’IBI.
Des d’aquest 2013 és President de la Diputació de Girona
Sí, i està molt relacionat amb el suport dels ajuntaments, perquè la principal missió de la Diputació és poder donar ajut als municipis i, sobretot, als més petits, els que tenen les possibilitats pressupostàries molt més limitades. Hem de tenir en compte que el municipi turístic té problemes però també té més recursos per a afrontar-los.
I no només hi ha la Diputació
Efectivament, també cal tenir en compte la gran tasca que es fa des de la Generalitat amb el Pla d’Obres i Serveis. Sense aquest instrument, molts municipis petits es veurien amb moltíssimes dificultats. Però és cert que la Diputació va més enllà: té uns serveis socials que funcionen força bé, un sistema de teleassistència a les llars per a persones amb certa dependència, que funciona també molt bé; dóna suport al banc d’aliments. I el Dipsalut, que dóna resposta a fomentar activitats per la gent gran, però també ser un suport sobretot psicològic, a les famílies que estan en risc d’exclusió.
Però no només hi ha el tema social. Les Diputacions abracen altres aspectes
Com el de l’àrea de cultura, per exemple, que també funciona prou bé: tenim la casa de cultura i estem en tots els temes culturals que es mouen a Girona i a les comarques. I també hi ha la voluntat d’ajudar al teixit econòmic de les comarques gironines.
De fet, teniu un acord amb el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona
Efectivament, en temes de recerca industrial i desenvolupament tecnològic de les empreses de Girona, com també fa l’Ajuntament. De fet, busquem unes sinèrgies que vagin en aquesta línea de les noves tecnologies, de la formació empresarial. És una de les icones que estem treballant des de l’àrea de promoció econòmica.
Ara que parla de la promoció econòmica, el Patronat de Turisme de la Costa Brava fa molta feina també
En aquest sentit penso que és puntera. He estat involucrat en el Patronat de Turisme des de l’any 1991, i en sóc el diputat més veterà. Durant tots aquests anys, he estat vicepresident i ara president, i crec que el Patronat ha fet una evolució molt important. La manera en què funciona, en forma de societat amb la meitat de consellers del sector públic i l’altra meitat del privat, fa que sigui una institució molt efectiva i ben representada.
I des de la Diputació, com porteu les reformes en el món local que es proposen des de la Generalitat i des de l’Estat?
A diferència de la Generalitat, no hem tingut cap mena de contacte amb l’estat sobre el tema de la reforma local. I no només per aquest fet, sinó també per una natural afinitat política, entenem que la llei que present la Generalitat s’ajusta més al que ha de ser un nou model local.
I el de l’estat, no?
La reforma que proposa l’Estat dóna la sensació que està feta des d’un punt de vista centralista, sense conèixer el territori, encara que sí, han fet alguns canvis. Tot i això, veiem amb més bons ulls la proposta de la Generalitat, sobretot pel que fa als Consells Comarcals, que puguin assumir les competències que els ajuntaments els suposin costos massa alts. I també naturalment pel que fa a la mancomunitat de serveis, que pot reforçar molt precisament el paper dels Consells.
I pel que fa a la supressió de municipis? S’han tirat enrere en això, però ha generat molta polèmica
Miri, els municipis que tinguin la voluntat de mancomunar-se, juntar-se o fins i tot fusionar-se, ho podran fer sense problema. Però entenc que si fessin desaparèixer municipis de pocs habitants, com era la idea inicial, suposaria un trauma per a moltes families. Sí que cal evitar les duplicitats i mirar que els costos siguin més econòmics, però no entrar en la sensibilitat del ciutadà, perquè a la política municipal no tot són els diners.
Un ciutadà del carrer ens deia que si els ajuntaments són els que vertebren el país, per què les lleis no es fan des dels ajuntaments?
Home, hi hauria el risc d’un cert greuge comparatiu. Trobaríem un municipi en que l’alcalde legislaria d’una manera i al poble del costat es faria d’una altra. Les lleis han de ser més uniformes dins del territori: amb una perspectiva de proximitat, però des d’una administració supramunicipal.
També és cert que hi ha ajuntaments que han anat assumint competències que no els pertocaven
Sí, i és evident que els alcaldes som força reivindicatius, en aquest sentit. Fem força competències que no ens pertoquen per llei. I per això sorgeix el plantejament de que si les fem, se’ns trespassin els recursos. I per això d’alguna manera o altra el tema caldria acabar de regular-lo.
El tema de debat a nivell polític, però, el tenim ara en el Dret a decidir. Què en pensa?
Miri, a mi em sembla del tot inqüestionable que un poble o una nació pugui tenir el dret a participar del seu propi futur. Entenc que ningú hauria de prohibir-ho, per més que ho pugui interpretar la Constitució. I si realment no dóna el dret, com diuen alguns, doncs cal canviar-la per a què tothom pugui tenir dret a decidir.
Miquel Roca, un dels “pares” precisament de la Constitució, deia que era constitucional poder fer la consulta.
Doncs encara amb més raó. I tant de bo sigui així.
