Unes poques dates abans de començar la campanya estival, visitem el municipi de Creixell per reunir-nos amb el seu alcalde, Jordi Llopart, i parlar de la seva activitat, abans no hi arribin els milers de turistes.
“Si tires endavant un projecte sempre n’hi haurà que estaran a favor i que estaran en contra. Però jo no distingeixo ni com pensi cadascú, ni quina raça tingui. La porta de l’ajuntament està oberta a tothom”
“El que no pot permetre’s una democràcia és que qualsevol “palangana” tingui un petit espai de poder, perquè s’ha de saber de donar solucions i s’ha de tenir unes actituds i aptituds”
“Quan era jove, el propietari d’un restaurant li va dir al meu pare: “el seu fill algun dia tindrà novia a Creixell, es casarà i serà alcalde d’aquest poble”. I miri! Ho va encertar”
“Com a inconvenient, la tranquil·litat es trenca durant l’estiu, perquè les residències i càmpings canvien un poble de 3.500 persones en un de 25.000, però seguim sent un poble diferenciat”
“Temps enrere vam fer una anàlisi de com podíem recuperar l’activitat econòmica. Ens hi van ajudar els de l’ACM i ens van dir que teníem cinc càmpings, que si entraven en una bona evolució i en millora continuada, podrien donar riquesa. Tenien raó”
“Quim Torra com a President em sembla bé. El que sí puc dir és que jo tenia una candidata, l’Elsa Artadi. Ja seria hora que la presidència de la Generalitat l’ocupés una dona”
Quins són els seus valors a l’hora de gestionar un govern?
Soc una persona a la que li agrada tractar i ser tractada com un més. Soc l’alcalde de tots els veïns, fins i tot d’aquells que no se senten de gust amb la meva feina. Si tires endavant un projecte sempre n’hi haurà que estaran a favor i que estaran en contra. Però jo no distingeixo ni com pensi cadascú, ni quina raça tingui. La porta de l’ajuntament està oberta a tothom, sempre que sigui educat i coherent amb el que demani.
Creu que els alcaldes i alcaldesses han d’haver estudiat una carrera com ara Ciències Polítiques, per ser-ho?
Tal com està avui en dia la situació política, tota persona pot ser vàlida, però millor si té un recolzament o una trajectòria professional i uns coneixements que l’ajudin a fer la feina a l’alcaldia. El que no pot permetre’s una democràcia és que qualsevol “palangana” tingui un petit espai de poder, perquè s’ha de saber de donar solucions i s’ha de tenir unes actituds i aptituds. Cada vegada més l’administració requereix d’uns coneixements que han d’anar lligats al tema polític. No perquè un tingui una carrera universitària ha de ser un bon alcalde, perquè pot fer-ho fatal. Però sí que és veritat que hauria d’haver un mínim de formació.
Ha triat unes fotografies. Quin valor tenen per vostè? Què li transmeten.
En la primera hi surto de petit. Els Reis Mags sempre m’havien atret molt de petit i aquí hi surto lliurant la carta al meu rei preferit, que és el negre. Amb els anys he fet la mateixa fotografia, però amb els meus fills fent el mateix. L’he escollida perquè és un dia que tots els petits el tenen marcat.
La segona és de la meva joventut. Dec tenir 15 o 16 anys, a la platja de Creixell, on des de l’any 1973, que tenia 10 anys, vam començar a estiuejar-hi amb els meus pares. Aquesta era aleshores, i encara és, una platja natural, no massificada. És un bon refugi per buscar tranquil·litat i pensar. I hi tinc una anècdota: a la foto hi apareix un restaurant al que hi veníem els diumenges a dinar amb els meus pares i avis. El propietari, un dia, li va dir al meu pare: “el seu fill algun dia tindrà novia a Creixell, es casarà i serà alcalde d’aquest poble”. I, miri! Ho va encertar.
Amb la colla dels caps de setmana, vaig acabar coneixent aquesta noia de la foto. Teníem 16 anys i fins ara. Creixell ens ha marcat la vida. Vam decidir buscar una qualitat de vida millor que la dels voltants de Barcelona, i hi vam venir a viure. He pogut demostrar el meu afecte al poble.
Curiós. I la tercera?
La darrera és del dia que vam fer la inauguració de la sala del que ara és la biblioteca de Creixell. Gràcies a aportacions de la gent local, que ens van portar llibres la vam poder crear. Quan vam venir a viure aquí, formant part de l’AMPA, vaig implicar-me en aquest projecte. Jo havia estat 4 anys a l’ajuntament del Papiol, abans de venir aquí, i vaig dir que no em posaria més en política. Però no me’n vaig poder estar.
Abans deia que es va enamorar de Creixell abans de ser-ne alcalde, i que el poble els va marcar tant a la seva dona com a vostè. Què li diria a un foraster perquè hi vingués a viure?
Que és un municipi que en tots aquests anys no ha patit la gran expansió d’altres pobles del voltant. Això té la seva part bona i la que no és tan bona, però és un poble molt tranquil. Quan vaig prendre la decisió de venir-hi a viure, l’any 90, buscava una qualitat de vida per mi i pels meus fills. L’any 2000 hi va haver moltes altres persones que van prendre la mateixa decisió. Aquí hi venim a buscar tranquil·litat, a gaudir d’un entorn en què es pot passejar, anar a la muntanya, a la platja… Com a inconvenient, la tranquil·litat es trenca durant l’estiu, perquè les residències i càmpings canvien un poble de 3.500 persones en un de 25.000, però seguim sent un poble diferenciat. No és com a Barcelona, on totes les poblacions estan enllaçades: Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Just, Esplugues… tot està connectat. A Creixell això no passa, i espero que per molts anys.
Com potencien l’economia del municipi?
Durant molts anys, l’activitat principal de Creixell ha estat la construcció. Però amb la crisi, la població ha quedat molt afectada. Temps enrere vam fer una anàlisi de com podia el municipi recuperar l’activitat econòmica, perquè no tenim tampoc espai per fer-hi un polígon. En l’estudi ens hi van ajudar els de l’ACM i ens van dir que teníem cinc càmpings, que si entraven en una bona evolució i en millora continuada, podrien donar riquesa. Tenien raó. Els càmpings han fet un esforç molt important d’inversió, i han atret moltes persones que no tenien el potencial d’anar-se’n quinze dies de vacances d’hotel o a l’estranger. No ens han arreglat l’economia, però ens han ajudat amb els que estan treballant i, segurament, s’hi podrà fer molta mes feina en les legislatures futures. De cara a les finances municipals, la famosa taxa turística ens ha donat uns ingressos que podem emprar per ampliar l’activitat turística i fer la promoció que puguem. De fet, ja portem dos anys anant a fires de la mà de la Diputació: per Madrid, Navarra, Barcelona…
D’altra banda, el 2015 vam crear la zona del mercat municipal, que també ens ha originat un increment d’ingressos, així com de llocs de treball. S’hi ha instal·lat una superfície com Mercadona i n’esperem d’altres, tot i que ens agradaria que fossin no alimentàries.
El Consell Comarcal o la Diputació els ajuden en les mesures que prenen per fomentar l’ocupació?
En aquest àmbit concret no interactuem gaire amb la Diputació. Ens donen suport jurídic o ens ajuden en línies de subvencions, per qüestions de factures, pagaments o gestió cultural. Allà on ens nodrim de debò en aquest sentit és en el Consell Comarcal, amb qui hi tenim un conveni que ens proporciona un assistent i dues tècniques de benestar social, que ens ajuden a posar en marxa programes en matèria de pobresa energètica, serveis socials, etc.
En relació al foment de l’ocupació, nosaltres no podem contractar directament des de l’ajuntament, pel fet que tenim deute, però a través del SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consell Comarcal, es fan programes que nosaltres ajudem a difondre. En aquests moments tenim 4 persones incorporades a la brigada municipal, que són de Creixell, i que ens han arribat a través d’aquest circuit. Son programes de 6 mesos o d’un any. Això va a càrrec del Consell Comarcal. I a nosaltres, com a ajuntament, se’ns facilita la integració d’aquestes persones.
L’administració i la ciutadania s’entenen bé a través de la tecnologia?
Suposo que ho faran aviat, perquè tinc marcat un pla de treball i, segurament, a primers de juliol, amb la implementació definitiva d’una pàgina web, això serà efectiu. Porto tres anys darrere d’això. Ara ja tenim una pàgina de Facebook on hi posem la informació. I tenim una pàgina web proveïda per la Diputació on hi ha tot el tema de transparència, l’administració electrònica, les instàncies, o temes importants a comunicar. Ara estem a l’espera de poder bolcar-ho tot en aquesta nova pàgina, però atenent una mica a la normativa que se’ns exigeix en aquests portals dels ajuntaments.
Parlem de l’alcaldia. Es presentarà a les properes eleccions municipals? En cas afirmatiu, quins serien els reptes prioritaris?
Cal pensar que jo ja porto 25 anys en política municipal, que ja és una boda de plata, i no tinc intenció de celebrar boda d’or. La decisió final la prendré el mes d’octubre d’aquest mateix any. Ho faré tres o quatre mesos abans de les eleccions perquè sé que si m’espero massa s’aniria en orris tota la programació electoral que pugui desenvolupar i que arribaria tard. He d’esperar-me aquests mesos per dues raons: una, a nivell personal, i l’altre a nivell local, perquè quan arriba el mes de juny la situació és bastant caòtica i és un “cames, ajudeu-me”.
Per tant, no hi ha temps per meditar i no vull estar pensant en eleccions. Ja hi ha prou complicació en la situació política actual. La intenció és tornar-me a presentar, però definitivament la decisió la prendré a l’octubre. Sé que tant el partit com la gent volen que em torni a presentar. I, fins i tot, si m’hi presento, potser puc plantejar-me estar-hi dos anys i fer un relleu.
Creu vostè que hi ha d’haver una limitació de mandats? I, de quants anys seria cadascun?
Jo crec que sí. Soc partidari que d dues legislatures de sis anys cadascuna, i després cap a casa. I si et vols tornar a presentar, t’esperes sis anys més. Un no es pot perpetuar en el càrrec. Tinc amics que tenim més o menys la mateixa edat i quan sents que porten 25 anys d’alcalde dius: ‘no pot ser’.
I ja anant cap a una vessant més d’actualitat, quina valoració pot fer-nos sobre la situació política actual?
Que no em satisfà gens. No per la situació en sí, sinó per la forma a la que s’hi ha arribat. Considero que és una aberració el fet que hagués d’anar a declarar com a imputat per haver deixat votar l’1 d’octubre a la gent del poble. I molt més quan jo sé que hi va haver gent que hi va anar per votar en sentit contrari. No puc estar a favor de la manera en com tot s’ha acabat judicialitzant i criminalitzant. Els ajuntaments també hem patit unes repercussions a nivell administratiu. S’ha creat una bola que espero que torni al lloc on ha d’estar, i si cal continuar defensant unes idees, ho seguirem fent, no tenim perquè renunciar a elles, però la judicialització no era necessària. Podríem haver fet les coses d’una manera, no com s’ha acabat fent, però d’un extrem a l’altre hi ha un pas.
Què li sembla el nou president, Quim Torra?
Evidentment em sembla bé, no hi tinc res a dir. El que sí puc dir és que jo tenia una candidata a presidenta de la Generalitat, que ja seria hora que l’ocupés una dona. I no ho dic perquè estigui de moda això de les igualtats… Jo era partidari que fos l’Elsa Artadi, qui fos la nova presidenta de la Generalitat. A Quim Torra només l’he conegut perquè jo formava part de la llista de JxCat a Tarragona, i l’he conegut en algun acte.
Crec que ell farà el seu paper a la Generalitat, però que faltarà veure què acabarà passant més enllà dels Pirineus, sigui a Berlin, Bèlgica, Escòcia, o Suïssa. S’ha d’anar portant les coses a una normalitat per poder governar.
