“A nivell local ens entenem amb l’oposició. I els veïns en surten beneficiats”

Vostè venia de treballar a l’empresa familiar. Però el 2015 va entrar a l’Ajuntament de Vallfogona com a regidor. Quina era la seva motivació política?

Sempre he estat vinculat a les associacions i a les entitats esportives del poble. I sempre m’ha atret treballar per la gent. Em va fer il·lusió que em proposessin fer de regidor el 2015, però no pensava que tingués cap opció d’arribar a l’alcaldia. Un cop ja hi vaig entrar, m’hi vaig implicar molt. I quan m’involucro en alguna cosa, ho faig amb totes les ganes, costi el que costi.

Quan m’involucro en alguna cosa, ho faig amb totes les ganes, costi el que costi

I a nivell personal, què li ha aportat ser alcalde?

És un aprenentatge constant. Cada dia descobreixes coses noves, i també vas dedicant-hi cada vegada més responsabilitat i rigor. Vas coneixent a fons el municipi, els veïns i veïnes, els racons del poble… Tot plegat, està sent una experiència molt enriquidora.

S’esperava que la feina d’alcalde seria així?

Quan ets regidor, et sembla que et pots fer una idea del que pot ser. Vas a les reunions amb els veïns, coneixes els problemes del municipi de primera mà… Però no palpes el cent per cent del que és una alcaldia. Un cop hi estàs al davant, sí. Hi ha dies molt complicats, i també n’hi ha de molt agraïts. Fent d’alcalde descobreixes el que és fer d’alcalde.

Fent d’alcalde descobreixes el que és fer d’alcalde

Parlem de Vallfogona de Balaguer. Com és i com ha evolucionat aquests anys el municipi?

Vallfogona de Balaguer inclou tres nuclis: L’Hostal nou-La Codosa (450 habitants), La Ràpita (330) i Vallfogona de Balaguer (1.250). Gestionar-los no és gaire senzill, perquè cada nucli té les seves situacions i necessitats. Cadascun representa una gestió de xarxa d’aigua, de clavegueram o d’enllumenat que és distinta de la de l’altre nucli.

En quant a l’evolució, en aquests anys de mandat estem intentant que la gent que estigui al poble s’hi trobi de gust, i que tingui ganes de quedar-s’hi. Que tingui tots els serveis, des de les escoles, fins als dispensaris i les piscines. En el mandat anterior, amb la pandèmia, hi va haver coses que van quedar aturades. I en el mandat actual, ens trobem amb dificultats de costos i burocràtiques. No obstant, anem avançant.

En aquests anys de mandat intentem que la gent es trobi de gust al municipi, i que tingui ganes de quedar-s’hi

Per quin motiu li agradaria que el municipi fos conegut?

Aquí som molt senzills. Jo crec que el millor que tenim és la gent. Són persones treballadores, amables i afables, de molt bona pasta. A mi m’agradaria que tots s’hi trobessin de gust, i que veiessin aquí un poble acollidor i encantador.

Com descriu els vallfogonins i vallfogonines? Hi ha xarxa social, tot i la dispersió de nuclis?

La xarxa associativa hi és i també és molt potent. I està present en cada nucli. Tot i que cada vegada costa més trobar persones que vulguin posar-se al capdavant d’aquestes activitats.

Diversos factors ho expliquen. D’una banda, els joves ja no participen tant com abans. De l’altra, també vas trobant-te moltes persones que són les mateixes de sempre, que estan en diverses associacions a la vegada. Al final, no entra la gent nova que voldríem. Ara mateix, tenim la llar de jubilats sense una junta directiva. És perquè ningú vol passar al davant. Jo crec que ens calen més persones voluntàries assumint responsabilitats.

Cada vegada ens costa més trobar persones que vulguin posar-se al capdavant de les xarxes associatives

Quina és la principal preocupació del municipi en aquests moments?

La manca d’habitatge. Des del 2018 estem creixent, però no tenim prou habitatges per retenir els joves. La nostra població és jove, perquè el poble està viu: hi ha 545 persones entre 0 i 29 anys. Però hem de treballar per garantir que moltes d’aquestes persones tinguin opcions d’habitatge i de feina aquí mateix.

També reclamem millores en la mobilitat. Tenim Lleida a 25 km i Balaguer a 6 km, i ens falta una millor connexió. Per això reclamem més impuls en el transport públic i en l’autovia. El tren, en canvi, funciona molt bé i es fa servir cada vegada més. D’altra banda, hem detectat una preocupació per la seguretat, malgrat que aquí als pobles els índexs de robatoris són baixos encara.

Però la gran preocupació és veure com retenir els joves al municipi, i és el que estem incorporant a la proposta de POUM: volem créixer en habitatges, sobretot de lloguer. Malgrat que, de nou, ens trobem amb una quantitat de gestions burocràtiques que ens ofeguen. Ens diuen que, com a mínim, estarem set anys per poder portar-lo a terme.

Ens pot recomanar algun indret emblemàtic del municipi?

Tenim una creu del terme a L’Hostal Nou i La Codosa. També hi ha un safareig, la banqueta del canal, alguns ponts i salts. Fins i tot l’església de La Ràpita, que està dedicada a La Sagrada Família i que, a diferència de la de Barcelona, sí que està acabada (riu). A La Ràpita hi ha un castell i, a l’any 1958, mentre la Diputació feia les feines de la canalització de la central hidroelèctrica de Térmens, es van trobar amb un poblat iber. Allà hi havia una necròpoli.

Com és la situació econòmica de l’Ajuntament?

La situació és bona, tot i que els alcaldes sempre en volem més (riu). El govern municipal que ens va precedir també va fer una molt bona feina i estem molt sanejats. Hi ha diners, però sempre en falten en comparació amb el que es vol fer.

Hi ha diners, però sempre en falten en comparació amb el que es vol fer

Per què creu que va guanyar les eleccions de 2023 per segona vegada?

Crec que, durant la pandèmia, vam estar molt al damunt dels veïns i veïnes. També tenim un tarannà molt concret: som propers. No ens han de demanar hora per poder veure’ns. Parlem de totes les coses a peu de carrer. I som persones senzilles, que tractem a tothom per igual i que mirem de fer la feina que creiem que cal fer.

Parli’ns de l’equip de govern.

A Vallfogona hi ha nou regidors. El nostre grup, Junts, en té set. I els altres dos regidors són d’Esquerra. L’anterior legislatura vam ser sis i tres, respectivament. Ens portem molt bé entre nosaltres, i una de les coses que sempre intentem és parlar amb l’oposició, per molta majoria absoluta que tinguem. Sempre ens acabem veient al carrer, perquè això és un poble.

Fins i tot, abans d’aprovar els pressupostos, ens reunim amb l’oposició per verificar que no ens estem oblidant de cap punt de vista. Som tots veïns i hem de fer créixer el municipi junts… No podem gastar l’energia en baralles i malestars que no serveixen per a res.

Això és un poble. Sempre ens parlem amb l’oposició, per molta majoria absoluta que tinguem

En què creu que es diferencia el seu govern municipal dels anteriors?

Jocrec que hi ha una continuïtat amb l’anterior govern. Era un tarannà de parlar i escoltar molt els veïns, i ara també ho és. La comunicació és la clau. I també ho és baixar al carrer i trobar-se els veïns. Si no tinc feina d’oficina, me’n vaig amb la brigada a treballar. Al final, tinc un sou assignat que he de justificar i em dedico al cent per cent a l’alcaldia.

Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Crec que sí. El nostre municipi és de fer actuacions i construccions, però no inauguracions. No som de gaires protocols. Més aviat preferim treballar de manera planera i mantenir-nos propers al veïnat. El que importa és que la gent estigui bé al poble, més que les cerimònies.

El nostre municipi és de fer actuacions i construccions, però no inauguracions. No som de gaires protocols

Recorda quina va ser la primera decisió com a alcalde?

Això va ser el juliol de 2019… Vam decidir donar continuïtat a unes obres que ja estaven previstes en l’anterior mandat.

Quina ha estat la prioritat del seu govern aquests anys?

Com us deia abans, fer el possible per que la gent se senti còmoda aquí. I apropar tots els serveis a la ciutadania. Hi havia mancança de tota mena de serveis per a la gent gran, i de biblioteca… Tot això ho estem treballant, tenint en compte que hem estat parats dos anys pel Covid. Però no és excusa. Esperem materialitzar un projecte engrescador en els tres anys que encara tenim per endavant.

Podran fer tot el que tenen al programa?

Com a referència diré que en el mandat anterior vam acomplir el 80% del programa, malgrat la Covid. Vam fallar en unes poques coses, que depenien de Departaments de la Generalitat. Enguany, ja ho hem aconseguit: la llar d’infants a La Ràpita, ja la tenim.

En el mandat anterior vam acomplir el 80% del programa, malgrat la Covid

Hi ha possibilitat de fer alguna cosa en favor de la iniciativa privada?

Sincerament, no. Als municipis petits no tenim les eines necessàries. Com a molt, es poden fer coses des del Consell Comarcal. El que sí fem és estar al costat de les empreses locals. Més enllà d’això, no podem fer promoció econòmica.

Parlant del Consell Comarcal, vostè ha estat nomenat coordinador d’alcaldes per part de l’entitat.

Potser pel meu caràcter (riu). En els darrers anys m’he donat d’alta i de baixa en dos partits. I en les darreres eleccions he concorregut en la llista de Junts com a independent. Tinc molt clar que en el nivell local, ja sigui al poble o a la comarca, ens entenem molt bé amb l’oposició. I qui en surt beneficiat són els veïns de la comarca.

Cal separar la política partidista de la política de les persones. Si a algú li fa mal la panxa, cal donar-li resposta, sigui del poble o del partit que sigui. No pot ser que, per que els interessos partidistes siguin diferents, deixem de donar-li la solució al problema

Cal separar la política partidista de la política de les persones. Si a algú li fa mal la panxa, cal donar-li resposta, sigui del poble o del partit que sigui

I en què consisteix la figura de coordinador d’alcalde?

Una mena de mediador entre alcaldes. Com que tinc bona sintonia amb tots, em van nomenar com a mediador. Hi ha molts temes de taxes, de tarifes, etcètera, que se’ns acumulen als municipis i que hem de traslladar als veïns. Explicar això als alcaldes, i donar la volta als arguments, és la feina del coordinador.

Quines reivindicacions comparteixen amb els alcaldes de la zona?

Aquí tenim problemes de gestió d’escombraries, de benestar social i de salut, que ens estan passant als municipis. Em refereixo a inspeccions a bars i a restaurants, que Salut no assumeix i que s’espolsa en els ajuntaments. Però nosaltres tenim el pressupost que tenim i no podem posar persones a treballar-hi. Els ajuntaments petits no poden assumir-ho. També la gestió del benestar animal, les sancions, les gosseres… No podem. Ens ofeguen. Ens traspassen actuacions que no ens pertoquen.

Se’ls té prou en compte, als municipis, en la política de país?

Mai. Als consellers de la Generalitat que venen els dic molt clarament que només venen a buscar vots cada quatre anys. Si més no, a les terres de Ponent. Per molt que ens diguin que sí a les reivindicacions, acaben fent poca cosa.

Si una empresa vol venir a establir-se aquí, vostè no sap els problemes que tenim. I les normes s’estan fent per a municipis grans. Nosaltres som petits. No les podem assumir.

Als consellers de la Generalitat que venen els dic molt clarament que només venen a buscar vots cada quatre anys

Té alguna expectativa en quant al nou Govern de la Generalitat, en aquest aspecte?

Només vull que estiguin al costat dels municipis, que ens escoltin i que respectin la feina. No dic que els anteriors no ho hagin fet, però no sempre ha estat així.