“A Sant Quirze s’han fet moltes cases, però cal fer més poble”

Passar de la sanitat a la política com va fer vostè és un canvi considerable.
Bé, en realitat no penso que hagi canviat tant de feina. Tant la sanitat com la política tenen o haurien de tenir vocació de servei. Abans atenia ciutadans amb problemes de salut i feia prevenció i ara atenc ciutadans amb problemes diversos; però per a mi la feina és la mateixa

I cóm arrenca tot plegat?
Sempre m’he considerat una persona inquieta i he participat en tot allò que he cregut i que penso que em podria enriquir com a persona i oferir als demés. Quan vaig venir a viure aquí, a Sant Quirze, l’any 1994, vaig començar a ser crítica, com a ciutadana, en temes que pensava que es podien millorar. Creia que hi havia coses que es podien canviar, sobretot allò que més preocupa a la ciutadania, com són l’enllumenat d’un carrer, la neteja o la seguretat, entre d’altres.

Així, potser ja tenia una mica la idea de dedicar-s’hi…
No m´ho havia plantejat mai, però per treballar i arreglar el municipi, cal fer-ho des de l’àmbit de la política. El cas és que em van proposar entrar en política de cara a les eleccions municipals de 2003, i vaig assumir el càrrec de tinent d’alcaldia dedicada a temes de salut i benestar social, dona i immigració, que era un àmbit familiar que coneixi bastant perquè portava trenta anys en el món de la sanitat. Al cap d’un temps vaig deixar l’acta de regidor, doncs no em sentia satisfeta amb la feina que jo personalment havia de desenvolupar.

Què valenta.
I així van passar tres anys més, on encara que estava al marge del què passava, anava seguint la política local. Al 2007 hi va haver noves eleccions municipals i va ser quan vaig pensar que li devia, a la ciutadania i a mi mateixa, una oportunitat de canviar aquelles coses que no m’havien agradat i que m’havien portat a marxar. Em van demanar encapçalar una llista i al fer-ho, vaig proposar unes condicions d’estabilitat sense les quals jo no volia prendre part de res. Quan me les van acceptar, m’hi vaig posar a totes. I passades les eleccions, vaig poder formar un equip de govern ampli, on a més de Convergència i Unió, hi ha el PSC i el PP.

Des de llavors, han passat dos anys i mig. Quin balanç polític fa?
Sé que pot semblar una mica absurd, però el que volia era donar estabilitat a Sant Quirze. Em sembla que som un dels municipis que han tingut més alcaldes en menys temps, així que el que jo volia era donar aquesta estabilitat per poder posar Sant Quirze al dia, modernitzant els equipaments, i donant millors serveis. I això només s’aconsegueix amb estabilitat política. A més, Sant Quirze és un municipi fantàstic, on viure és un autèntic plaer. Amb una qualitat de vida increïble, enmig de la natura, però a pocs minuts de Barcelona, Sabadell, Terrassa o Sant Cugat.

Anem una mica més enllà. Sant Quirze ha passat, en molt pocs anys, de ser un poblet que no tenia ni 4.000 habitants a una ciutat que corre el perill d’esdevenir dormitori. Com ho veu, això?
A mi no m’agradaria, la veritat. I volem treballar per no perdre l’essència de poble, perquè sí, s’han fet moltes cases però ens cal fer més poble. Així que l’any passat vam aprovar el PAM, el Pla d’Acció Municipal, on ens hem marcat unes fites, que intentem assolir enmig d’un entorn ben potent, amb tres grans ciutats al voltant, com són Sabadell, Terrassa i Sant Cugat. Sant Quirze és una població amb una gran qualitat de vida dins de casa i en l’entorn més immediat, plena de parcs i jardins, de zones molt maques, però cal donar-li més vida. Vida al carrer, al comerç, als equipaments, a la cultura… donar-li encara més caliu.

I no només això. Fa uns vint anys, quan es va instal·lar una gran superfície comercial hi va haver una gran polèmica.
Sens dubte. Si no hi hagués hagut l’Alcampo, que tenim al nostre municipi, estem segurs que hi hauria més comerç de proximitat. Però tampoc podem donar l’esquena a la realitat. Aquesta és una superfície que dóna servei a tota la comarca, però que esperem, i així ho està fent, que no oblidi que és a Sant Quirze i, per això, ja s’està implicant en les activitats i celebracions que es fan, donant suport a la vida del poble.

També ho ha de ser donar l’esquena a les noves formes de comerç.
Crec que s’ha de conservar un equilibri. Tenim un comerç potent i de proximitat i cal continuar potenciant-lo. Cal establir les mesures adients perquè el nostre ciutadà el conegui. Hem de fer poble i donar més vida a Sant Quirze. Hi ha moltes entitats participatives que no deixen de ser el motor de la nostra comunitat. Ens ajuden i col.laboren en l’organització dels grans esdeveniments festius de Sant Quirze, com són les cavalcades, la Festa Major, les festes patronals, etc… Omplen un buit extraordinari que cal valorar i agrair molt.

Un buit que s’haurà agreujat per la crisi.
Sí, és cert. La crisi ha fet mal a tothom perquè hem confiat massa en la construcció. Però hi ha un altre tema que ens preocupa, els nostres parcs empresarials. Sant Quirze té des de fa anys unes zones industrials que hem tingut mal ateses. I això ha estat un error, perquè gràcies a ells, l’Ajuntament té uns ingressos i els quirzetencs i les quirzetenques tenim oportunitats de feina, així que és imprescindible que ajuntaments i empreses caminem plegats.

I cóm ho faran?
Hem apostat per ells, creant una Regidoria nova, d’Indústria, Comerç i Promoció de la Ciutat, per tal que les empreses que estiguin aquí se sentin a gust, i creant el Centre Local de Desenvolupament Econòmic a Can Barra.

I a nivell més particular? Cóm resulta la crisi?
S’està notant, i molt. Està afectant tothom, en major o menor grau. Això queda reflectit en el pressupost de 2010. La regidoria que més s’ha incrementat ha estat la de Benestar Social, de fet passarem de 3 a 5 places tècniques dedicades al servei a les persones. Però és que hi ha gent que ho passa realment malament.

També donaran alguna facilitat.
Sí, sobretot pel que fa al pagament de taxes i ordenances perquè siguin els més lleus possibles i, sobretot, el pagament, es pugui fer a la mida de la situació personal i econòmica de cada família. Ens està passant a la nostra societat que ara ens adonem que les coses que valien 100 es van vendre per 300, i ara no valen 100 però les hipoteques continuen mantenint-se en 300.

Suposo que la feina d’Alcaldessa també inclou donar algunes explicacions sobre el tema.
Sí, però fins a cert punt. Aquí ens ve gent que diu que fins que no parli amb mi no marxa. I fer entendre que per molt que siguis alcaldessa no pots donar feina i contractar tothom que ho necessita, és dur. Però sí que hauríem de millorar la manera en què l’administració treballa. Hauríem de ser més àgils. Hauríem de ser capaços d’agilitar els processos, perquè en el fons, un ajuntament no deixa de ser un gestor de serveis, així que com més àgil es pugui actuar, millor respondrem les necessitats de la societat actual.

La burocràcia és un problema greu que s’arrossega de fa segles.
Sí, però és clar, jo vinc d’un món sanitari on la immediatesa era prioritària. I, en l’àmbit de l’administració, per demanar un bolígraf cal fer un informe, per posar-te un exemple. Però no es pot arreglar, això, has d’aprendre a conviure-hi, perquè si no, et cremen els papers, els temes, i t’acabes posant molt nerviosa.

Fins que no ets dins, no te n’adones.
Sí, i no pots evitar tenir la sensació que es perd el temps.

La imatge que encara hi ha del funcionariat no ha contribuït massa.
És cert. També és cert que això no s’acaba d’ajustar completament a la realitat, però sí, sempre hi ha excepcions. Però a banda o no de l’eficàcia de la gent, les coses són molt lentes.

Sortim a fora de l’Ajuntament. Als darrers anys, hi ha hagut certa recuperació del patrimoni històric, oi?
Doncs sí, la Patronal és un bon exemple. O Can Barra, l’antiga masia ara és el centre local de desenvolupament econòmic, i l’antiga “casa dels senyors”, modernista, ara és l’escola de música. És un entorn fantàstic. Jo que he tingut l’oportunitat de viatjar bastant, sobretot per França m’he adonat que el patrimoni de qualsevol lloc s’ha de mantenir, per petit que ens pugui semblar. No s’hi val sempre tirar a terra el que ja no serveix i ja hem perdut prou patrimoni com per a què el que ens queda, no es malmeti.

També arrosseguen un projecte molt voluminós de l’altra legislatura: el pàrking.
Si, és un tema que cal acabar com sigui. Els ciutadans estan enfadats i amb raó. En aquest cas en concret, el model de pàrking que s’ha fet crec que no era el més adequat, però així es va aprovar en el seu moment. Sí que és cert que, es miri com es miri, la plaça que queda és molt dura i això ho volem arreglar. Ens arriben molts suggeriments al respecte.

Té molt en compte l’opinió del ciutadà.
És essencial. Jo parteixo de la idea que el ciutadà informat és el ciutadà més raonable. El més important és donar resposta, sigui positiva o negativa. No se l’ha d’enganyar mai.

Parli’ns d’algun projecte més.
Miri, en aquest mandat s’ha fet més inversió en dos anys que no pas en vint. I ho puc dir amb orgull. Hem fet els vestidors del poliesportiu, s’ha acabat Can Barra, s’ha fet el pàrking del CAP, s’ha canviat la coberta de la piscina municipal, el camp de futbol amb gespa artificial, hem recuperat la Torre Julià com a centre cívic i li hem afegit un edifici annex, hem millorat molts carrers i parcs, estem treballant en dues noves escoles bressol, estem modernitzant l’administració per fer realitat la carpeta ciutadana, i així podria fer una llista ben llarga… La veritat és que hem fet molta feina, però encara tenim molta més feina per fer amb il·lusió i esforç.

I què hi ha dels reptes del poble pels propers anys?
Estem treballant en la modernització dels equipaments, i és prioritària la nova zona esportiva i la modernització dels parcs empresarials, començant per Can Casablanques. Però més enllà d’allò que està en la nostra mà, també demanem el trasllat de l’aeroport de Sabadell i mentre no es faci, demanem el màxim de seguretat possible. També demanem la retirada de les torres elèctriques d’alta tensió que travessen per mig del poble des de fa molts i molts anys.

No hem parlat d’una part de Sant Quirze que està com apartada, el barri de les Fonts.
És cert, és un barri que està allunyat del nucli de Sant Quirze, i la meitat d’ell pertany a Terrassa. Per això té unes problemàtiques de gestió específiques. Recentment, hem fet un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per mancomunar serveis entre les dues administracions i la cosa funciona fins ara molt bé: compartim el servei de recollida d’escombraries, la seguretat i altres elements, amb l’estalvi de cost que això suposa. Fins i tot hem començat a planificar els futurs equipaments de forma conjunta, doncs no té sentit duplicar serveis i equipaments.

Quan va entrar en política va marcar clarament les regles que seguiria. Es planteja deixar-ho?
Miri, la meva idea és treballar el dia a dia, i ara mateix tinc massa feina per pensar en el proper mandat. Ara no toca! Però sí que li puc dir que tinc molt clar que no penso perpetuar-me en el càrrec, perquè estic envoltada de grans professionals i companys, i si hi ha recanvis efectius, una ha de saber retirar-se a temps. I jo tinc clar quan marxaré. Però de moment hem queda molta feina pendent i molta il·lusió per dur-la a terme.

I llavors?
Doncs tornaré a la vida que havia portat, o ja veurem. Jo voldria que la gent entengués que els que ens dediquem a la política municipal som gent normal, que tenim una família, que mirem de fer-ho de la millor manera possible i que volem donar un servei.