Santa Pau és un poble molt bonic, conegut i reconegut per un producte tan senzill i tan exquisit com és el fesol. De promoció, turisme i prosperitat en volem parlar avui amb el seu alcalde, Josep Companys.
“El fet de tenir un producte reconegut com són els fesols dóna a conèixer el municipi”
“El turisme i l’agricultura són indústries que, ben portades i tractades d’igual a igual, es retro-alimenten”
“La Garrotxa té encant. Hi ha diversitat, l’atur no ens ha castigat tant com a d’altres llocs…”
“Qui ve aquí té la quasi garantia de poder trobar feina. I també tenim un gran patrimoni natural i humà. La gent de fora sempre és benvinguda i acollida”
“El 90% del municipi està inclòs dins del Parc Natural de la Zona Volcànica. Tenim 13 dels 40 volcans de la comarca en el nostre terme municipal. Alguns són molt emblemàtics, com el Santa Margarida i una part del Croscat. Així que hi vam associar la imatge del poble”
“El turisme és important, però no ho volem centrar tot en el turisme. Hi ha també una part agrícola i ramadera bastant important, que també és motor econòmic”
“No m’agrada la paraula “prometre”. Vam ser molt realistes. Hem patit les conseqüències de les retallades i això ens ha aturat inversions del pla d’obres. Però amb tot hem anat fent petites coses que arriben a moltes persones”
“Nosaltres donarem suport al govern, perquè abans d’independentistes, som demòcrates i el que volem és exercir la democràcia. La gent ha de poder-se expressar lliurement”
Vostè és una persona molt ocupada. Alcalde, membre de la junta comarcal de turisme, administrador d’una empresa… Té temps per a conciliar-ho amb la vida personal?
La veritat és que costa molt. Són moltíssimes hores a l’ajuntament, els 365 dies de l’any. Has d’esperar trucades nocturnes si hi ha alguna incidència, encara que estiguis de vacances. Correus, contactes, la gent no sap que estàs fora. Això va en el càrrec, i ja ho sabíem quan ens hi vam posar. Ho vam parlar sobradament amb els companys i amb la família. Intentem no deixar la família al marge. Compartir coses amb la família i veure créixer els nens. Però també et roba moltes hores d’aficions. Jo vaig deixar de jugar al futbol perquè no tenia prou temps per anar als entrenaments, tot i estar bé físicament.
Creu que els alcaldes i alcaldesses necessiten estudis superiors per a ser-ho?
Els estudis estan molt bé. Però més que les carreres el que crec és que cal fer servir el sentit comú i escoltar la gent. Per als temes complexos ja tenim els tècnics i en molts àmbits, per a prendre decisions, no crec que calgui ser advocat ni politòleg. Als ajuntaments hi tenim uns secretaris que acaben aconsellant el que és correcte i el que no ho és. Penso que, sí, els estudis poden ajudar a ser bon alcalde o bon president, però no són imprescindibles. Una persona del poble, propera, que escolti la gent i amb sentit comú si que és imprescindible.
Alguna experiència destacable com alcalde?
Haver contribuït a fer un poble millor. Buscar la complicitat amb tothom i que tothom bé es senti content de la feina que he fet durant aquests anys. Amb això em sentiria molt realitzat.
Què li diríeu a un foraster per convèncer-lo que vingui a viure a Santa Pau.
Doncs que tenim molt d’encant. La Garrotxa sencera, el té. Hi ha diversitat, l’atur no ens ha castigat tant com a d’altres llocs… Qui ve aquí té la quasi garantia de poder trobar feina. I també tenim un gran patrimoni natural i humà. La gent de fora sempre és benvinguda i acollida. Molta gent de Barcelona i de les seves rodalies venen a Santa Pau a buscar-hi vivenda. Els agrada el nostre model educatiu, la manera de fer, els serveis, la proximitat amb les capitals. Aquí s’hi està realment bé.
Dels molts encants que tenen vostès, el nucli antic i el patrimoni volcànic són molt destacables.
Buscàvem un eslògan per vendre Santa Pau, i vam associar la imatge a la zona volcànica de la Garrotxa. El 90% del municipi està inclòs dins del Parc Natural. Tenim 13 dels 40 volcans de la comarca en el nostre terme municipal. Alguns són molt emblemàtics, com el Santa Margarida i una part del Croscat.
A banda, tenim el nucli antic, d’estil medieval, molt ben conservat, amb carrers estrets i sinuosos i una plaça de Porxada molt bonica. Alguns diuen que és de les més boniques del país.
Parlem una mica de turisme i de promoció econòmica?
Santa Pau és, efectivament, un municipi molt turístic. Això té avantatges i inconvenients, perquè no a tothom li agrada el turisme. Però molta gent en viu: ja sigui el restaurant, l’empresa de transport o les botigues del poble, o el llauner i el fuster. El turisme és un dels motors, però no ho volem centrar tot en el turisme. Hi ha també una part agrícola i ramadera bastant important, que també és motor. El fet de tenir un producte reconegut com són els fesols dóna a conèixer el municipi. Són indústries que, ben portades i tractades d’igual a igual, es retro-alimenten.
L’ajuntament dóna servei a 13 entitats poblacionals. No deu ser fàcil.
És complex. Alguns dels nuclis són potents i altres no tants. En alguns hi ha poca gent, 30 o 40 persones, però que han de tenir serveis. Fa uns anys vam estructurar un sistema pel qual els regidors de l’ajuntament han de tenir vincle amb cada nucli. De vegades no ho aconseguim, però sempre mirem d’estar connectats amb els veïns, i amb presència en cada nucli quan s’hi celebra la festa major o l’aplec. A ells els agrada molt que l’alcalde o els regidors hi siguem presents i és un bon moment per atendre les peticions, aprofitant el sopar popular, o la ballada de sardanes. També mirem de repartir el treball de la brigada municipal, per tal que recorri el terme i no desatengui cap dels nuclis. I gestionem el pressupost municipal, mirant de repartir les inversions per tal que cap d’ells es quedi desatès. Per a nosaltres tothom ha de ser igual.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Estem molt bé. Fruit d’una bona gestió, no solament nostra, sinó dels anteriors equips de govern i dels secretaris que hem tingut a l’ajuntament i que han tingut molt de compte en tot. A dia d’avui estem en un límit d’endeutament del 6,7%, que és poquíssim. No tenim problemes de tresoreria, paguem al dia, complim les normatives que marca l’estat en el tema de pagament a proveïdors, terminis, etc. No som un municipi amb indústria, a penes recaptem IAE, les llicències d’obres han anat a la baixa i, en general, hem deixat de recaptar ingressos. Però malgrat tot, hem fet una bona gestió i hem pogut anar fent. Nosaltres n’estem contents i crec que la gent també ho està. El nostre pressupost és de 1.190.000 euros per a 1.600 habitants. La ratio per habitant és baixa, però seguim fent coses amb els recursos escassos que tenim.
Un balanç de la seva activitat política des de l’inici, ens el pot fer?
Quan ens vam presentar el 2011 vam ser molt curosos de no prometre. No m’agrada la paraula “prometre”. Vam ser molt realistes. Hem patit les conseqüències de les retallades i això ens ha aturat inversions del pla d’obres. Però amb tot hem anat fent petites coses que arriben a moltes persones, tot i no tenir un gran ressò: millorar l’abastament d’aigua, l’enllumenat públic… No són coses gaire faraòniques. Però pensem que si no som realistes el futur ens passarà factura i les conseqüències les pagarem tots. Tenim programes electorals senzills, coherents i amb molt de sentit comú.
Quins serien els eixos prioritaris de la legislatura actual?
Ens en vam marcar tres, de major envergadura. Un d’ells seria consolidar una zona d’habitatges per al jovent. És un dèficit que hem patit durant anys i el jovent se’ns en va del poble, tot i que volen. El jovent és el futur del municipi, la garantia de que Santa Pau seguirà viva. Si tot va bé, a finals de 2017 podrem presentar una proposta amb cara i ulls per fer habitatges de protecció oficial en una zona atractiva del poble. A banda, un tema de referència seria el de les entitats i la gent gran. Vam dir que ens agradaria oferir-los un edifici propi, perquè és una demanda que fa molt de temps ens formulen. També hi estem donant petits passos i segurament, en els propers dos anys, una de les inversions serà la reforma integral d’un edifici de titularitat municipal que té tres plantes, per a ser una mena d’hotel d’entitats, amb el seu espai per al casal de la gent gran.
I el tercer?
Voldríem dotar un parell dels nostres nuclis amb aigua de la xarxa bàsica. Ara hi ha moltes cases que funcionen amb pous i volem resoldre aquest dèficit. Esperem resoldre-ho abans de final d’any.
Vostè pensa que hi ha d’haver limitació de mandats, en la política municipal?
Crec que sí. Jo mateix, en presentar-me el 2015, vaig dir que volia que aquest fos el meu darrer mandat, tot i que els companys em van dir “però què dius!” Jo estic treballant per tal que hi hagi un relleu de garanties. Em sabria greu que no hi fos, però no m’agradaria veure gent ocupant un càrrec molts i molts anys. Crec que hi ha d’haver regeneració democràtica. Els càrrecs llargs acaben esgotant molt. Vull que el grup polític i el municipi continuïn funcionant sense mi. En quant a la durada de mandats, no sé si seria millor de quatre o de sis anys, amb un topall.
Quina lectura en fa sobre el panorama polític actual?
Estem en un moment transcendent de país. Amb molta complexitat, però amb molta il·lusió. No hem d’enganyar a ningú: quan la gent em pregunta, intento explicar fins allà on jo sé. I el que dic és que fàcil no serà, però tenim una oportunitat al davant que hem d’aprofitar. Molts catalans volen un país diferent, construït des de baix, més net, més just socialment, i entre tots hem de fer-ho. Nosaltres donarem suport al govern, perquè abans d’independentistes, som demòcrates i el que volem és exercir la democràcia. La gent ha de poder-se expressar lliurement.
Vostè creu que existeix de debò una “nova” política i una “vella” política?
Jo penso que sí. Tot va canviant: les persones, l’administració, el dia a dia. Ara hi ha maneres de posar la informació a l’abast de la gent, com són les noves tecnologies o les xarxes socials. Crec que ara es pot fer la política duna altra manera i que hem d’aprofitar les eines que tenim. L’administració electrònica, per exemple, permet una nova interacció amb la gent. I això és bo. Per contra pots perdre la proximitat del cara a cara. També et trobes amb gent jove en política, que no hi estan tants anys. Abans hi havia més tarannà de caciquisme. Ara hi ha més transparència i informació. No cal amagar res. Això és fer nova política. Quan jo plegui vull anar-me’n a casa convençudíssim de no haver fet cap cosa extranya.
Si l’estiguessin escoltant els conciutadans, què els diria?
Que ens trobem en la meitat d’aquest segon mandat i que seguirem fent la feina com des del primer dia. Seguirem escoltant la gent i resoldre els problemes.
