- De tot el bosc afectat l’any 2022, 10.477 hectàrees són noves i la resta ja havien estat afectades l’any 2021. Els boscos afectats estan tots a la meitat nord de Catalunya
- L’any 2022 consolida una tendència marcada per la sequera i les onades de calor que va començar l’any 2021 i que deixa enrere el període de recuperació que van viure els boscos entre els anys 2018 i 2020
- El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural impulsa des de fa 11 anys el projecte de DEBOSCAT per disposar d’una radiografia acurada sobre l’estat de salut dels boscos de Catalunya
L’any 2022 ha estat l’any amb més boscos afectats per sequera registrats, just per darrera de l’any 2012, des que se’n tenen dades. L’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, ha registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema (decoloració de les fulles, caiguda de fulles o mort). Aquesta xarxa de seguiment pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, mostra l’impacte de la sequera i les onades de calor de l’any passat en els boscos de Catalunya. Aquesta suma té en compte les afectacions pròpies de l’any 2022, que pugen fins a 10.477 ha noves, però també les que ja teníem a Catalunya i que han empitjorat aquest any. L’any 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat.
Les dades de l’any 2012 són difícils de comparar amb les de l’any 2022 perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Amb els resultats a la mà, podem dir que l’any 2022 ha estat l’any més dur per als boscos de Catalunya des que en tenim registres.
El Deboscat mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya han estat les més afectades durant l’any 2022. Gràcies als mapes mensuals que emet el Servei Meteorològic de Catalunya, es pot comprovar que allà on va haver-hi més anomalies de temperatura (onades de calor) i de precipitació és on més afectació hi ha hagut, i que el mes de juny de 2022 va ser determinant per explicar on han aparegut les afectacions.
Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest any 2023. També s’ha constatat que, tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan els pins passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.
Canvi de tendència
L’any 2022 és el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. A més, ha estat un estiu extremadament calorós, amb nombroses onades de calor. Aquests fets expliquen que el nombre d’hectàrees noves registrades per primera vegada aquest any ha estat dels més alts de tota la sèrie, amb 10.477 ha noves. Recordem que l’any 2021 va ser un any molt sec en què es va trencar la dinàmica dels anys 2018, 2019 i sobretot 2020 (un any especialment plujós), on els boscos s’estaven recuperant de la sequera de l’any 2016.
En la mateixa línia, molts boscos que altres anys havien registrat patiment per sequera han reincidit aquest any. De fet, més de dues terceres parts dels boscos afectats l’any 2022 ja havien estat tocats per la sequera en anys anteriors i ara havien empitjorat el seu estat. Quan la sequera afecta el mateix bosc durant anys seguits, baixa la probabilitat que el bosc es recuperi, així que ens interessa especialment seguir què els pot passar a aquests boscos.
El nord de Catalunya, el més afectat
A escala territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2.600 hectàrees. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà amb 1.300 i 1.200 hectàrees, respectivament. D’altra banda, si ens fixem en aquells boscos que l’any 2021 ja van quedar tocats i que aquest any 2022 han empitjorat, apareixen al rànquing laNoguera i el Pallars Jussà. En general, si mirem tota la superfície registrada, tant la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3.000 hectàrees. És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara i s’havien anat recuperant han registrat aquest any 2022 una quantitat notable de nova afectació com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.
Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos. Per això és important continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els pròxims anys es repeteixen aquests episodis de sequera.
Font: Govern
