Com ha de ser la Catalunya dels 8 milions d’habitants? Com s’ha d’aconseguir l’equilibri territorial perquè el país no vagi a dues velocitats? Quin ha de ser el paper de Barcelona i d’entitats com l’AMB? Plantegem aquestes i altres preguntes a tres alcaldes metropolitans, els de Cornellà de Llobregat, Martorell i Sant Andreu de la Barca. Entre d’altres, posen el focus al paper de la Generalitat.https://www.youtube.com/embed/gmqngztNxoA?si=YaZhwS40heHIZMAR
Antoni Balmón (Cornellà de Llobregat), Marc Giribet (Sant Andreu de la Barca) i Xavier Fonollosa (Martorell) són tres alcaldes de municipis de l’entorn de Barcelona, alguns de l’anomenada primera corona i altres de la segona. Tots tres coincideixen, cadascú amb les seves paraules, en la necessitat de treballar perquè Catalunya vagi a una “única velocitat”, que sigui un país “cohesionat i equilibrat” i que vagi a “un mateix ritme”. En definitiva, que no hi hagi la sensació que “hi ha ciutadans de primera i de segona”.
Tots tres destaquen especialment el paper de la Generalitat per aconseguir aquest reequilibri. El batlle de Martorell reclama que sigui el Govern qui tingui una “visió metropolitana”, perquè és un territori on “passen moltes coses”. “Martorell funciona bé, però tenim alguns dèficits, per exemple en matèria d’habitatge”, diu. Fonollosa creu que la Generalitat “no pot mirar-s’ho tot des de dalt i deixar que la feina la faci Barcelona o l’AMB, cal que el Govern lideri”.
L’alcalde de Cornellà de Llobregat també posa l’accent en el paper de la Generalitat. Balmón creu que Catalunya “s’ha aturat” en els últims 10 anys i que, per reactivar el país, cal que la Generalitat “faci la seva feina” i “assumeix les seves responsabilitats”. Recorda que Catalunya està composada per territoris amb realitats econòmiques i socials molt diferents i que el paper del Govern ha de ser el de planificar i executar tot allò que afecta a la vida quotidiana de les persones i que no es pot gestionar des de l’esfera local. “Definir els eixos de transformació i de progrés de Catalunya és feina de la Generalitat i és el que crec que està començant a fer l’actual Govern”, assenyala.
Una transformació, defensa el batlle, que s’ha de fer a una única velocitat i sense deixar ningú enrere per evitar parlar de ciutadans de primera i de segona. Al seu parer, això passa perquè cada territori, sota el paraigua de les polítiques públiques de la Generalitat, pugui desenvolupar les seves potencialitats per adaptar-se a les necessitats d’aquest segle.
Per la seva banda, l’alcalde de Sant Andreu de la Barca recorda que Catalunya és “asimètrica” i que va molt més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per això, aposta per un factor corrector que assumeixi la Generalitat “allà on calgui” per tenir un país equilibrat i cohesionat.
I quin paper ha de tenir en tot això la capital catalana? Balmón creu que “la Barcelona que liderava s’ha acabat” perquè “prou feina té a dedicar-se a ella mateixa”. Sí creu que pot “complementar i coliderar” iniciatives que impulsen ciutats com la seva, aprofitant la “marca Barcelona” a nivell internacional. “Al territori passen moltes coses i Barcelona no pot actuar amb mentalitat aristocràtica o centralista, ho ha de fer amb mentalitat oberta per sumar esforços en benefici del territori”, assegura.
Giribert reconeix que Sant Andreu de la Barca està molt influenciat per la proximitat amb Barcelona i que té com a objectiu aprofitar-ho i corregir els greuges per construir una ciutat més “equilibrada”. De la capital catalana, creu que hauria d’aprofitar el seu “potencial” i el seu renom a nivell internacional per exportar avantguarda i solucions als problemes del seu entorn, però en cap cas “responsabilitzar-se’n” per molt que alguns “els exporti” involuntàriament. Per exemple, l’alcalde recorda que el major desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona va “desplaçar” algunes problemàtiques, que obliga la Generalitat a actuar.
“Jo no aposto perquè Catalunya sigui una ciutat-estat. Barcelona ha de ser la punta de llança de moltes coses i ha de liderar molts canvis en el conjunt del país, però Barcelona no és Catalunya”, afegeix sobre el paper de la capital catalana.
L’alcalde de Martorell recorda que l’alcalde de Barcelona és el president de l’AMB, fet que l’obliga a tenir “una visió metropolitana més enllà dels límits del seu terme municipal”. Per Fonollosa, això no sempre ha estat això, però creu que Jaume Collboni està fent una bona feina en aquesta direcció.
Fonollosa recorda que la segona corona metropolitana, a la qual pertany Martorell, està rebent molts ciutadans que Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat “expulsen”, i que són demandants de serveis que no poden oferir en condicions perquè “no tenen recursos ni manera d’afrontar la situació”. També remarca que hi ha “carències greus” en mobilitat.
L’alcalde destaca que a la segona corona “s’articula la potència industrial del país” i que és un territori una mica allunya del “l’influx més directe” de la capital. Amb aquest objectiu, agrupats a l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, les nou ciutats que la formen treballen perquè hi hagi “una mena de governança conjunta d’aquesta regió”.
“Del discurs metropolità fa molts anys que se’n parla, però crec que ara hi ha unes certes voluntats per a què hi hagi sistemes de cogovernança i el que hem de fer és començar a concretar i posar fil a l’agulla perquè les desigualtats entre territoris no es facin més grans”, rebla.
Els tres alcaldes no tenen la mateixa visió sobre una possible ampliació de l’AMB. Giribet assenyala que “no tindria problema” que fos “la caixa d’eines” d’altres municipis que hi volguessin ser, perquè l’objectiu és “sumar capacitats i no excloure ningú”. L’alcalde de Martorell, però, no ho veu igual. “Mai s’ha de tancar la porta quan les coses són per millorar”, diu, però assenyala que seria molt difícil d’agrupar en una AMB “més gran” les necessitats del territoris i municipis molt diferents i amb necessitats molt diferents. “Quan a Vilafranca parles del terme metropolità, hi ha gent que arrufa el nas per molt que siguin la porta d’entrada”, posa d’exemple.
Per Balmón, el territori metropolità és tot allò que està a una hora i mitja en tren de Barcelona, cosa que representa bona part del país. Un territori molt ampli que, adverteix, si fos gestionat per l’AMB deixaria sense competències la Generalitat. És per això que aposta per reforçar l’actual AMB en àmbits com l’urbanisme, la convivència o el medi ambient i “no despistar-se amb debats que no porten enlloc”. “Totes les reflexions són oportunes”, diu, “del que dubto és de l’oportunitat d’aquesta reflexió”.
Tot i això, l’alcalde de Cornellà posa en valor la feina de l’AMB, una institució que qualifica de “potent, discreta i necessària” que, després de “molts dubtes i anys de lluita innecessària”, ha demostrat les seves potencialitats. Recorda que el seu municipi sempre ha apostat per una AMB forta que permeti fer una economia d’escales per poder afrontar els reptes actuals, com ara la manca d’habitatge o la mobilitat. “L’AMB ha fet més de 6.000 habitatges en els últims anys i en té 12.000 més en cartera, està recuperant espais naturals i definit la mobilitat entre municipis”, assenyala com a exemples de la seva gestió.
També l’alcalde de Sant Andreu de la Barca defensa el paper de l’AMB, de qui declara que el seu municipi és un “soci orgullós” amb uns serveis de gran qualitat que, sosté, ajuden a resoldre molts dels problemes i reptes que tenen els consistoris locals. Per Giribet, l’AMB és l’eina que “cohesiona” i “reequilibra” l’entorn metropolità i fa de “factor corrector”.
Font: ACM
