Enèrgic, amable i amb un aire jovenívol, Sergi Brull ens rep a l’ajuntament en un dia solejat que convida a visitar tots els racons d’un municipi que és Bé Cultural d’Interès Nacional.
“Jo no soc polític. El meu tarannà professional és d’un tècnic, per tant entenc que la política ha de servir per poder donar respostes i solucions”
“L‘administració és molt lenta i hi ha molta burocràcia que dificulta molt actuar amb eficàcia i eficiència, dos criteris essencials”
“Estem en coalició amb un altre partit i una de les coses de les que estic més content és que ens hem entès molt bé. Hem pogut deixar de banda les diferències i hem actuat amb una coordinació bastant positiva”
[Sobre el deute] “A nivell municipal les administracions locals han complert millor els deures, però la despesa estatal està descontrolada, i les autonòmiques també haurien de posar una mica de mesura”
[Situació política actual] “Com a país i com a polítics convindria fer un esforç per no avivar el foc. Hauríem de posar una mica de seny i intentar buscar solucions al conflicte sent positius”
Vostè treballava com a tècnic municipal de Medi Ambient l’any 2005 i va decidir presentar-se a l’alcaldia. Què va motivar-lo a donar el pas?
Crec que a la gent li convé fer un canvi de cicle cada deu anys, ja sigui a nivell personal o professional, i a mi ja em tocava després d’una dècada al consistori. Em va sortir l’oportunitat de ser cap de llista i vaig acceptar perquè tenia ganes d’assumir un repte i de canviar el tipus de feina que fins ara feia. I seguir treballant pel poble, però des d’un àmbit superior.
I com a alcalde, en què es basa el seu estil de fer a la política?
En que, precisament, jo no soc polític. El meu tarannà professional és el d’un tècnic, per tant entenc que la política ha de servir per donar respostes i solucions de la forma més eficaç i eficient possible.
Quines són les seves expectatives com a alcalde?
A nivell personal, crec que és una feina complicada. Primer, per la pròpia idiosincràsia de l‘administració. És molt lenta i hi ha molta burocràcia que tempta i dificulta molt l’actuació eficaç i eficient, que són dos criteris essencials per a mi.
És veritat que un no pot esperar que tothom aplaudeixi tot allò que ha fet com a alcalde, però per poc que la gent t’agraeixi o et valori les actuacions t’acabes sentint ple d’orgull i de satisfacció. Aquest és un dels motius pels quals em sento més a gust i content d’aquesta trajectòria que he viscut.
Quina experiència li ha deixat una petjada més profunda, com alcalde?
Miri, nosaltres governem en coalició amb un altre partit i una de les coses de les que estic més content és que ens hem entès molt bé. De debò. Hem pogut deixar de banda les problemàtiques o les dinàmiques de cada formació política a nivell supramunicipal i els dos hem actuat amb una coordinació bastant positiva. Hem treballat plegats i hem fet equip anant a una mateixa direcció. Sempre hi ha algunes discrepàncies, clar, però estic molt satisfet de com hem fet les coses.
Això és important. Parlem ara del municipi. Quins són els mèrits que han fet que Pals formi part del registre de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i que hagi obtingut el segell de ‘Poble amb encant’?
D’una banda, quan un pensa en Pals la primera imatge que li ve al cap és tot el casc antic. Tenim un dels nuclis gòtics tardans més ben conservats de tot el nostre territori. D’altra banda, s’ha aconseguit que el desenvolupament urbanístic que hi ha hagut s’hagi fet de forma molt harmonitzada. Tots els turistes es queden meravellats. Ara bé, nosaltres, els veïns i el sector terciari coincidim en dir que Pals és molt més bonic fora de la temporada turística que durant els mesos d’estiu.
Per què?
Primer, perquè no hi ha tanta gent, i perquè la vegetació llueix més fora de la temporada. I, seguint amb els atractius, també tenim una zona tradicional dels Masos que és molt maca i que compta amb masies antigues, que recorden el passat rústic del nostre municipi. Un altre aspecte és el de la platja, on hi ha més afluència turística a l’estiu.
I tot això lligat a l’entorn natural…
De fet, prop d’un 40% del municipi de Pals és terreny protegit de categoria especial. Tenim el peny de les muntanyes de Begur, la zona del Parc Natural, reserves parcials en el litoral, l’espai de Radio Liberty… Som un municipi interessat en el turisme de qualitat, familiar, i ens allunyem del turisme de masses. Els visitants poden gaudir d’activitats esportives, de senderisme, d’espais naturals, i d’una zona de platja perfecta per practicar-hi l’esport nàutic, però també per gaudir i relaxar-s’hi.
Més tard visitarem la Torre de les Hores i Ca la Pruna. Què signifiquen aquests indrets per a vostès?
Són dues construccions emblemàtiques que mostren cm era el nucli antic de Pals. La Torre de les Hores és una antiga fortificació del s. IX, aproximadament, que era part del aquest recinte emmurallat del castell. Quan un es mira el perfil urbanístic del nucli antic, l’element que més sobresurt en totes les fotografies de Pals és aquesta Torre. En la darrera legislatura vam fer-hi una actuació de restauració per fer-la visitable, ja que l’accés era perillós fins no fa gaire. Ara hi ha una escala metàl·lica d’uns tretze metres d’alçada per accedir-hi i des d’allà s’hi pot veure tota la plana d’aquesta zona de l’Empordà. Les vistes són increïbles. És quelcom molt recomanable.
I Ca la Pruna?
És una antiga casa fortificada que va ser destruïda en una de les Guerres Carlines. Més tard es va restaurar i es va cedir a l’ajuntament. Hi hem endegat diversos projectes en diferents fases perquè aquest tipus de construccions comporten un cost total bastant alt. Primer vam començar arreglant-ne tota la zona interior i ara estem en fase d’habilitar l’accessibilitat a l’ exterior. La nostra voluntat és que a la llarga pugui ser com un museu visitable perquè, juntament amb la Torre, són les icones del nostre municipi.
A més del turisme, amb quines línies de promoció econòmica compta el municipi?
El sector terciari suposa amb diferència el de major pes econòmic. Tot i així, gràcies a l’arròs de Pals, que és un producte de qualitat reconeguda a nivell nacional i cada cop més internacional, l’agricultura té també un pes important.
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Perfecte. En aquesta legislatura hem aconseguit que el deute sigui zero. No devem res, tenim uns comptes sanejats, hem generat superàvit i l’hem dedicat a pal·liar deute públic. Una de les mesures que ha d’imperar des de les administracions és reduir el deute públic. Els ajuntaments són les administracions que més han complert els deures, però la despesa estatal està descontrolada, i les autonòmiques també haurien de posar una mica de mesura.
Considera que l’administració té un pes massa gran, per exemple en la vida econòmica?
En última instància la potestat i capacitat de l’ajuntament en influir en la promoció econòmica és limitada. Qui té més possibilitats de crear llocs de treball és el sector privat.
Com a ajuntament hem d’alleugerir la càrrega burocràtica, és a dir, si una persona vol obrir un negoci, hem de procurar posar-li els mínims impediments possibles. En segon lloc, hem instaurat el màxim de comunicacions possibles. La comunicació és un document que presenta la persona interessada a l’ajuntament per a realitzar determinada activitat de forma més eficient i ràpida. I en tercer lloc, vam reduir el cost de les taxes per l’obertura d’activitats. Pals és un dels municipis més econòmics per obrir un petit comerç precisament per incentivar l’activitat comercial.
Tot i així, és veritat que ens trobem amb un paradigma on el petit comerç està molt castigat. Els hàbits de la gent tendeixen cada cop més a anar a comprar a grans superfícies i contra aquest hàbit els ajuntaments poca cosa hi podem fer, només estar al costat del petit comerç, escoltar les seves peticions i intentar arribar on ens permet la normativa, però també les nostres capacitats com a administració local.
Com a tècnic de medi ambient que ha estat, quin paper juga aquest tema en la gestió municipal actual?
Nosaltres hem apostat molt per la sostenibilitat ambiental. Hem fet una inversió molt alta en temes d’estalvi energètic, de reducció del diòxid de carboni i, sobretot, una reducció important de la despesa elèctrica. Una de les coses de les que estic més orgullós és d’haver aconseguit una subvenció dels Fons FEDER per substituir tots els punts de llum del municipi per tecnologia LED. Ja hauríem d’haver començat però, per qüestions de la Diputació de Girona, anem amb un cert retard. Em sap greu que s’acabarà la legislatura i que no s’hauran pogut veure els resultats d’aquest treball. La despesa elèctrica suposarà una tercera part aproximadament de la que és ara, que és molt alta, i molta gent realment no sap el que ens costa il·luminar els carres a tots els ajuntaments.
Crida l’atenció que Pals sigui un dels pocs municipis catalans que pertanyen a la xarxa internacional Cittaslow, que promou la qualitat de vida i la cultura slow.
Tenim l’orgull de ser un dels primers en apuntar-nos a aquest moviment. El Cittaslow fuig del turisme de masses i prefereix la qualitat a la quantitat. Busca un turisme més tranquil, més familiar, no tant convencional. Aposta per gaudir del temps necessari per a les visites, el senderisme, la gastronomia local, el medi ambient, i allunyar-se del ritme frenètic.
Parlem de l’alcaldia. Es presentarà a les properes eleccions?
Sí, perquè l’equip i jo tenim moltes ganes de fer coses, creiem que ho hem fet bé i amb l’experiència d’aquesta legislatura ho podem fer encara millor. Seguirem apostant per la reducció de la burocràcia per tal de facilitar solucions i que això no resti ni eficàcia nii eficiència. També seguirem amb aquest model de poble tranquil basat en el Cittaslow, és a dir, en la qualitat. I el tercer repte prioritari serà donar-nos més a conèixer. Considero que si féssim més difusió arribaríem a més persones. Com a municipi turístic de qualitat disposem de tots els actius i el patrimoni perquè els visitants quedin fascinats amb el poble.
Creu que hi ha d’haver una limitació de mandats?
Si una persona fa les coses ben fetes, és íntegra, i s’estima el poble, no crec que calgui imposar cap restricció que limiti el nombre de legislatures que pot presentar-se. Si una persona és vàlida i funciona per què l’hem de limitar? Lògicament cada cas és diferent i s’hauria d’analitzar particularment, perquè també hi ha gent interessada. Però jo no soc partidari d’una limitació de mandats.
D’altra banda, crec que quatre anys per mandat es poden fer molt curts. Potser afegiria un any més, cosa que donaria més marge d’actuació i reduiria els costos relatius a tota la tramitació legislativa. Probablement seria un any vinculat a la implementació del servei. La majoria de contractes són de quatre anys, més dos prorrogables en cas de prestació de serveis, i si parlem de projectes de certa envergadura també es queden curts els quatre anys.
Parlem d’actualitat. Quina lectura en fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
A dia d’avui estem en una situació molt complicada que no afavoreix a ningú. Tant una part com l’altra estan interessades en complicar les coses i com més s’eclipsi la realitat, millor. En aquest sentit soc una persona moderada, amb certes creences i tinc clar el que votaria. Però ens trobem en una situació desagradable. Hi ha certes persones que han declarat en el judici al Procés. Segurament poden haver comès algun tipus de delicte, però en cap cas els delictes pels quals se’ls acusa.
S’està utilitzant tota la maquinària d’un Estat per justificar unes situacions que hi van haver per part de cossos de seguretat, i qualsevol persona que va estar aquell dia participant en les eleccions va poder adonar-se que moltes coses que s’estan dient s’estan exagerant. Em sap molt de greu per les persones que estan acusades i per les seves famílies. En fi, estem en una situació una mica difícil de resoldre. Hem començat un camí, i hem de seguir, però crec que entre tots hauríem de fer una parada, mirar on estem i intentar buscar punts de concòrdia.
I quina creu que és la manera d’aconseguir una estabilitat política?
És que de vegades un extrem i l’altre són dues cares d’una mateixa moneda, és a dir, els extrems es toquen i un normalment creu que un extrem té raó però és que l’altre també ho creu. Això ho fa més complicat. Com a país i com a polítics ens convindria fer un esforç, cadascú mantenint les seves postures però evitant avivar el foc, com estan fent tant en un cantó com en l’altre. Hauríem de posar una mica de seny i mirar de buscar solucions al conflicte sent positius.
Què creu que s’hauria de fer per acabar amb el descrèdit i desconfiança que hi pot haver cap a la política i els polítics?
La major part de la gent diu que no creu en la política o que els polítics no són de fiar. Ho diuen per casos concrets. Jo no tinc cap culpa que algú del meu partit o d’algun ajuntament hagi comés alguna il·legalitat. I, en canvi, se’ns posa a tots en el mateix sac. Les persones que es presenten a un càrrec públic haurien de ser absolutament íntegres, i si es demostra que han comès algun tipus de delicte, se’ls hauria d’aplicar la llei en tot el seu pes.
Aquí el poder polític i el tràfic d’influències estén les seves xarxes i la separació de poders és 100% inexistent actualment. De totes formes, és difícil perquè sempre hi ha algú que qüestiona la teva feina o la posa en dubte. Aconseguir que tothom vegi com a meravellosa la feina política és una utopia.
Segueixi…
El que hem de fer és apropar-nos més a la ciutadania, parlar amb ella i que vegi el que fem, així el descrèdit es pot mitigar. Però la situació mai serà igual en l’administració local, que som els que estem més en contacte amb la gent, que en la supranacional o estatal. Els de l’escala de més a baix estem aquí perquè tenim vocació d’ajudar a la gent, de servei públic, i a mesura que un va escalant posicions va esdevenint més polític, i quan un comença a fer més de polític és quan inicia la desvinculació entre la voluntat d’ajudar la gent i quan, potser, comences a interposar els teus interessos personals.
