El govern d’Aragonès pacta amb el PSC acotar l’abast d’una norma que ara es tramitarà com a projecte de llei
Governar amb una majoria tant fràgil a les esquenes —33 diputats al Parlament sobre 135— obliga sovint a empassar-se més gripaus que els que un voldria i pensava. I això justament és el que li ha passat avui a l’executiu de Pere Aragonès, que per poder salvar l’aprovació —per la via de la convalidació a la cambra— del seu decret-llei que regula els pisos turístics, ha hagut de fer canvis sobrevinguts a la norma per assegurar-se el suport, indispensable, del PSC. D’entrada ambdues formacions han acordat que l’obligació d’aquests establiments de disposar d’una llicència urbanística s’apliqui només 140 municipis catalans declarats zones de mercat residencial tensionat —i que representen el 80 % de la població catalana—, enlloc dels 262 previstos inicialment. En les localitats que queden fora, l’aplicació de la norma serà opcional. El segon gran canvi, i tant o més substancial, és que se suprimeix del redactat la disposició que fixava que no hi podia haver més de 10 pisos turístics per cada 100 habitants, i que segons els càlculs del sector podria haver provocat la clausura forçada d’uns 28.000 establiments al conjunt del país. Amb l’acord entre ERC i el PSC, ara seran els ajuntaments “els que decideixin sobre la necessitat d’establir o no un topall, d’acord amb la seva realitat”. On no hi ha canvis és en la durada de les noves llicències sigui de 5 anys i la seva pròrroga serà “automàtica” sempre que el planejament urbanístic ho permeti, i també es manté que els propietaris de pisos turístics ja existents tindran 5 anys per regularitzar-los.
