- Les densitats mitjanes freguen el llindar de 50 conills per km2 i s’ha augmentat la pressió de caça per reduir el creixement de la població que va començar fa pocs anys
- Les mesures han estat consensuades amb associacions de pagesos, titulars de les àrees de caça i els ajuntaments dels 17 municipis afectats
L’avançament de la temporada del conill a Osona ha permès als caçadors capturar fins a 1.037 exemplars en només 4 setmanes, i això suposa una cinquena part del total de captures de tota temporada anterior. Aquesta és una de les mesures que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha activat aquest estiu per controlar les poblacions de conill i minimitzar els danys als conreus. A més, tal com es va fer a les comarques de la Plana de Lleida amb altes densitats de conills, el Departament assumirà les despeses de registre i xipatge de fures a la comarca d’Osona i zones veïnes. La caça del conill amb fura és el mètode que s’ha demostrat més efectiu. Segons la Llei de protecció dels animals, les fures han de portar xip, i per això el Departament s’ofereix per assumir el cost d’identificar aquests animals propietat dels caçadors.
Davant l’augment de poblacions dels dos últims anys, on s’ha passat de 15 exemplars per km2 a 50, i preveient la possibilitat que les dimensions de la població esdevinguin de difícil gestió, el Departament va començar a aplicar mesures per pal·liar les pèrdues econòmiques a explotacions agràries, sobretot de cereal i farratgeres.
A banda de l’avançament de la temporada i el foment del xipatge de les fures, també estan en funcionament aquestes accions:
–Taules de diàleg amb els principals actors necessaris per a la gestió dels conflictes que el conill de bosc provoca. Així, s’han mantingut reunions amb titulars de les àrees privades de caça dels municipis afectats, amb representants de la pagesia i entitats agràries de la comarca i amb els alcaldes i regidors dels ajuntaments. Malgrat que la gestió cinegètica del conill de bosc sigui competència de la Generalitat de Catalunya, cal una coordinació transversal de les mesures que en diferents àmbits de gestió es puguin prendre.
–Modificació del període hàbil de caça, d’acord amb la resolució anual de caça. Això permet una pressió de caça mantinguda en el temps i evitar taxes de creixement positives. Durant els anys 2022 i 2023, es va perllongar el període hàbil de caça durant 10 setmanes entre el febrer i l’abril. Aquesta pressió va permetre quasi duplicar el nombre de captures respecte de la temporada hàbil (2020-21), arribant a caçar 4.870 conills durant la temporada 2022-23.
–Avançament de la temporada 2023-2024. S’ha modificat la temporada, però a l’inici. Així es pot caçar des del 20 d’agost a les àrees de caça.
-Foment de les modalitats de caça amb fura, amb xarxa i amb gos, que permeten augmentar-ne l’eficàcia. Això s’aplica en llocs on la vegetació fa de refugi als conills o bé en zones on la caça amb arma de foc resta restringida (a prop de les carreteres, de camins, de nuclis habitats…).
Poblacions en augment els dos últims anys
El seguiment sistematitzat de les poblacions de conills en aquesta zona els darrers anys indica un ràpid creixement de les abundàncies que han arribat a assolir el límit dels 50 conills per km2, llindar a partir del qual es poden declarar mesures d’emergència cinegètica. Des de l’any 1997 fins a l’any 2020, les densitats mitjanes no van superar els 15 conills per km2.
Els municipis afectats són: Calldetenes, Folgueroles, Gurb, l’Esquirol, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló i Vic.
De manera semblant al que està passant a diverses comarques de Lleida, però també de la península Ibèrica, les poblacions de conill han passat de la quasi desaparició a partir dels anys 80 del segle passat, pels efectes catastròfics de les malalties produïdes pel virus de la mixomatosi i de les variants de l’hemorràgia vírica, a la recuperació de les abundàncies que causen greus danys a conreus herbacis, però també a fruiters i a la vinya.
La disponibilitat d’aliment, moltes vegades dels conreus mateixos, i sobretot la disponibilitat de talussos on fer colònies que apareixen al llarg de les infraestructures de transport (carreteres, autovies i línies fèrries) han permès assolir un nombre mínim d’exemplars momentani que superava els efectes mortals de les malalties.
Aquestes condicions semblants en altres territoris s’han replicat a l’àmbit geogràfic de la plana d’Osona on els conreus regulars, el tipus de terreny i la xarxa de comunicacions en una zona de nuclis dispersos han afavorit un creixement sobtat els darrers anys del nombre de conills que han superat l’efecte de la malaltia.
Font: Govern
