Dimecres, 9 de febrer de 2022, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta, va inaugurar el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta
- Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
- Sr. Jordi Joly, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Sr. Eduard Berraondo, conductor de l’acte
La sessió s’inicia amb el Dr. Salvador, donant la benvinguda als assistents i presentant el convidat del dia d’avui, així com al professor Jordi Joly, responsable de l’assignatura Gestió Pública. Seguidament, dona la paraula al Sr. Berraondo, que resumeix la col·laboració històrica entre alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF i que condueix l’acte i introdueix diverses preguntes al convidat.
El conductor pregunta sobre la situació del grup polític del Sr. Tomàs a l’Ajuntament d’Amposta, que amb 16 regidors de 22 té una situació aparentment còmoda. El Sr. Tomàs explica que és cert i que a Amposta van passar d’una majoria absoluta d’un altre partit a una de pròpia. Diu que això li dona molta tranquil·litat, però que el tarannà de la seva formació i govern és de ser molt participatius i transparents, amb independència del nombre de regidors.
També, a preguntes del moderador, el Sr. Tomàs explica com és la seva ciutat. Diu que és la capital de la comarca del Montsià, que és la més al sud de Catalunya i darrera abans del País Valencià. Compta amb 22.000 habitants i es troba situada entre el Parc Natural del Delta de l’Ebre i a les acaballes del Parc dels Ports, en un entorn molt natural. La seva icona, explica, és un pont penjant de formigó que es va construir poc després del de Brooklyn. Considera que són un punt d’unió entre els Països Catalans.
Se li pregunta al Sr. Tomàs sobre si existeix rivalitat entre Amposta i Tortosa. Tomàs explica que aquesta darrera té més habitants (36.000), així com pedanies, nuclis aïllats i EMDs. Tradicionalment hi ha hagut molta rivalitat, però reconeix que això ha canviat, perquè no hi havia cap sentit en competir per qui és capital de cada cosa. Tomàs recorda que, quan va iniciar el primer mandat, va voler escenificar aquesta “pau” amb Tortosa i el seu alcalde. Explica, com a curiositat, que l’AP7 és una infraestructura important que acaba al País Valencià i recomença a l’Hospitalet, per culpa d’una rivalitat malentesa entre ambdues capitals. Diu que “hem perdut infraestructures per culpa de baralles puerils i estèrils” i que “vam decidir que calia superar-ho”.
Més endavant, el Sr. Tomàs recorda que és enginyer industrial de formació i que volia haver sigut arquitecte, però que la professió li va agradar. Va treballar uns anys en una multinacional de l’automòbil i, més tard, va fer oposicions per esdevenir professor d’Institut a Amposta i ara està en excedència. També diu que la seva entrada en política va ser circumstancial, ja que li van demanar que entrés de número 10 en una llista, a causa de la baixa d’una altra persona. Va acceptar. A poc a poc, va anar ocupant números més baixos a la llista fins que el 2011 es va presentar a les eleccions municipals i les va guanyar. En paral·lel, i pel camí, el 2008 també va esdevenir director general d’acció social i ciutadania a les Terres de l’Ebre.
De la seva experiència com a professor de cicles formatius de grau superior, li ve l’aposta de crear un “Hub Lab” a Amposta, en què promoure la innovació, la mecanització i el control numèric i la impressió en 3D. La iniciativa ha estat possible gràcies a fons europeus que s’han recollit. Explica que la FP i l’educació secundària no solen poder evolucionar tan ràpid com la indústria i que aquest projecte ajuda molt en aquest sentit.
Seguidament se li pregunta sobre la indústria del turisme i les possibilitats d’explotar de manera més sostenible la riquesa del Riu Ebre. Tomàs diu que, tradicionalment, el poble havia viscut d’esquenes al riu i que hi havia, no obstant, una riquesa important que es va anar perdent. Sempre s’ha pensat més en la indústria i la creació de polígons, i explotar el Delta, però no en termes turístics sinó extractius. Gràcies a rebre moltes subvencions, ara s’ha reformat el front fluvial i “es pot ensenyar al món”. Explica que, fins i tot, disposen de 2 milions d’euros per adquirir una embarcació 100% elèctrica per a 120 passatgers que promourà una nova ruta fluvial fins a Sant Jaume d’Enveja, passant per Tortosa.
Consideració apart mereix la indústria de l’energia i la seva implantació al territori. Tomàs diu que, tradicionalment, a la zona s’hi ha instal·lat sempre moltes empreses que produeixen energia (atòmica o elèctrica), o bé que reciclen escombraries. Diu que, fins i tot, allà a la zona es produeix fins al 70% de l’electricitat que es consumeix al país, sense que això tingui una repercussió en la riquesa local. Per tant, creu que no és proporcionat i que dona una idea de que al territori només hi ha anat a parar aquelles empreses que ningú més ha volgut implantar. Afirma que, per sort, això està canviant i que ja hi ha hagut una empresa industrial convencional que ha invertit 200 milions d’euros en una gran planta a la zona. Amposta, diu, vol contribuir a la generació energètica, però no d’una manera que faci malbé el seu paisatge natural.
Posteriorment, se li pregunta pel perfil de les persones que composen el consistori. Tomàs admet que haver obtingut 16 regidors en les darreres eleccions va ser quelcom inesperat i que el va deixar en estat de xoc durant els primers dies i que no li va ser fàcil fer-se càrrec de tantes regidories. Actualment l’oposició està integrada per 2 regidors d’un partit municipalista originat a Plataforma per Catalunya, 2 regidors del PSC i un de Junts. Aquesta darrera havia estat força hegemònica i de majoria absoluta fins fa dues legislatures. Creu que la política municipal permet que coses com aquestes succeeixin en un municipi, mentre que als municipis veïns passin les coses contràries (a Tortosa hi mana JxCat i a Sant Jaume d’Enveja hi mana el PSC).
El moderador li pregunta si considera que amb 4 anys n’hi ha prou per a completar els projectes compromesos en una legislatura. Tomàs diu que és quelcom molt complicat i que en la primera legislatura, per exemple, va ser impossible de complir perquè no es va poder fer inversió. Diu que el seu govern és “molt sincer” i que ho explica tot a través d’assemblees municipals semestrals.
Tomàs reconeix que va comprometre’s a estar només 8 anys d’alcalde i tornar a la feina docent. Però ara, molt al seu pesar, veu que no n’hi ha prou per poder fer un pla de govern i executar-lo. Així doncs, manifesta que es tornarà a presentar a les properes eleccions amb la intenció d’aconseguir-ho.
La COVID19, diu, ha estat un altre factor que ho ha deturat tot. Literalment, diu, “va ser com agafar el timó del vaixell i girar-lo de cop”. Així ho van fer la majoria dels ajuntaments, paralitzant-ho tot i dedicant els recursos a ajudar col·lectius de persones amb necessitats especials de tota mena. Diu que ara la màquina s’està arrencant novament i que no és fàcil. Per exemple hi ha algunes obres engegades que fa dos anys van aturar-se i que ara estan a punt d’iniciar la fase final.
El següent assumpte és la qüestió independentista i si l’alcalde considera que les diverses forces de l’arc polític estan fent prou per cohesionar-se i anar a la una. Tomàs diu que cal diferenciar el programa de les relacions personals i, en aquest sentit, considera que hi ha uns cicles que cal complir. Ara mateix, diu, toca veure qui treu més pit i més rèdit. Però és quelcom que s’ha de resoldre, perquè si no es camina de costat, no hi haurà independència. Entén que en una possible República Catalana hi ha d’haver dretes, esquerres, centralitats i extrems. Però cal reconduir les relacions per arribar-hi.
Recorda que han passat moltes coses i molt intenses en aquest sentit. Que a ell mateix el van imputar per l’organització de l’1-O i que alguns companys seus van anar a la presó. I tot això és quelcom que cal ressituar en el temps i la memòria. També creu que s’ha progressat molt en la causa. Quan va entrar a militar a ERC els independentistes tenien una presència residual a Amposta, o bé un sol regidor. A poc a poc van créixer fins als 16 o 17, representant un 65% del vot de la població. Quelcom semblant ha passat en el país. Creu que tot el que ha passat ha ajudat a augmentar la base social i la legitimitat de l’independentisme al país.
Torn de preguntes del Dr. Miquel Salvador
En aquest punt, s’inicia el torn de preguntes del Dr. Miquel Salvador, qui comença demanant-li al Sr. Tomàs que faci una crida als alumnes a militar en política, sigui quina sigui la seva tendència o color. Respon Adam Tomàs dient que tot el que es fa en la vida és un exercici de política d’alguna forma i que, malgrat haver-hi entrat circumstancialment, creu que és quelcom apassionant i que ja no pot deixar. Recomana llegir el llibre “La Audacia de la Esperanza” de Barack Obama i recomana no quedar-se a casa. Cal defensar les idees des de la militància activa, com a exercici apassionant, sigui quina sigui la tendència de cadascú.
Seguidament, el degà de la facultat pregunta sobre com es desenvolupa la participació ciutadana a Amposta. L’alcalde considera que és un tema absolutament necessari i recorda que ho fa a través d’assemblees ordinàries i extraordinàries, però també a través de les xarxes socials i de la publicitat de la seva agenda. A més, la ciutadania els interpel·la quan ho creu oportú, ja que el seu equip “no és inaccessible” a la gent. Considera que quan hi ha inquietud i descontent, la gent se sol mobilitzar més i participar més en assemblees. Actualment ja només hi participen 50 persones, de manera que interpreta que la ciutadania està contenta.
El Dr. Salvador també pregunta per l’organització de l’administració municipal local. Tomàs explica que el compromís del seu govern és el d’oferir el millor servei públic possible i que això els ha portat a internalitzar molts serveis externs, tals com l’atenció domiciliària, el transport adaptat, la neteja, etcètera, a través d’una empresa pública de serveis municipals. Actualment, aquesta empresa, juntament amb un consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i un hospital comarcal i una sèrie de residències i hospitals de dia en diversos municipis, és el que composa una estructura municipal de 850 empleats públics, però no tots de l’ajuntament.
Torn de preguntes del professor Joly
El torn és ara del professor Jordi Joly, que pregunta sobre la importància de l’execució en l’àmbit polític. Tomàs diu que és un aspecte crucial i que molts debats polítics, en realitat, no discuteixen sobre les visions del món sinó sobre l’execució dels projectes. És allà on l’oposició sempre incideix. En aquest sentit, considera que caldria instituir la figura d’un gerent al seu municipi, cosa que sempre ha cregut però que, per diversos motius, no ha fet fins ara. Comenta que és un projecte que impulsarà en un eventual tercer mandat. També diu que cal ser valent en fer-ho, perquè l’oposició gairebé sempre aprofita aquesta figura que és tan necessària per criticar i acusar de nepotisme als mandataris.
El següent punt tracta sobre la transparència com a eina de gestió, més enllà del deure ètic. Tomàs diu que el fet de tenir 16 regidors en el govern és bo, però que obliga a ser més transparents que mai i a ser humils, per a no ser titllats de totalitaristes. Diu que els polítics han de ser capaços d’admetre els errors i, a la vegada, pensa que la transparència ha de ser quelcom benentès. No pot ser que l’oposició demani comptes de tot el que s’ha gastat des de fa 20 anys en tal o qual partida, perquè això pot fer que l’administració col·lapsi. Recorda que la llei de Transparència posa justament aquest límit. I, finalment, reflexiona que l’administració pública no és una organització privada i, per tant, que l’objectiu de deute zero, sent respectable i desitjable, no és un absolut. El que sí ho és, és fer que la ciutat sigui competitiva, amable i que tingui serveis per a tots aquells que hi viuen.
Torn d’intervenció dels assistents
Seguidament, els alumnes presents a l’aula formulen algunes preguntes.
Un dels alumnes fa tres preguntes en el sentit següent:
- Quina és la sensació que té l’alcalde, després de veure com ERC esdevé força predominant al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. L’alcalde diu que li genera molta satisfacció i que els resultats són històrics, tot i que convé seguir treballant.
- Si l’alcalde té la sensació d’estar abandonat per part de l’administració respecte del transvasament de l’Ebre i l’agressió a la platja del Trabucador. Diu Tomàs que aquesta és una qüestió de conflicte de competències amb l’Estat i que la Generalitat ha intentat fer el màxim possible. L’amenaça es va aturar en un primer moment, però segueix present.
- Quina és la posició de l’alcalde en quant a les curses de braus que són tan populars a la zona, quan la llei prohibeix els espectacles taurins a Catalunya. Diu Tomàs que no es defineix ni com a taurí ni com antitaurí i que comprèn la sensibilitat local, que és majoritàriament taurina. Com a administració diu que li correspon fer que la llei es compleixi en el millor sentit possible i estima que algun moment, ja sigui per imposició d’Europa o d’algú altre, aquesta tradició s’acabarà.
En Jordi, que és un alumne de Banyoles, pregunta si l’oposició a Amposta, amb només cinc regidors, té marge de maniobra per exigir la rendició de comptes com caldria. Tomàs diu que ell dona tota la informació que l’oposició li demana, ja sigui que tingui o no l’obligació i creu que sí tenen marge de maniobra. Se sent còmode amb el nivell de transparència envers la ciutadania i se sap fiscalitzat per secretaris i interventors.
L’Alejandro, alumne de Mataró, pregunta sobre l’endeutament zero al que s’ha referit l’alcalde anteriorment. Tomàs explica que és un objectiu respectable, però no un absolut. No cal obsessionar-se per complir-lo. El que cal és obsessionar-se per donar servei a la ciutadania i fer-ho de manera eficient. Recorda que, anys enrere, es va obligar els ajuntaments a no fer servir els romanents en cap altra cosa que no fos eixugar deute. El resultat va ser que el deute estava eixut, però les clavegueres i els carrers estaven degradats. I creu que això no pot ser.
Un alumne de Badalona pregunta sobre la mobilitat sostenible i si les decisions que són necessàries generen conflicte amb sectors de la ciutat. I en aquest cas, com gestionar-lo. Tomàs respon afirmativament. Creu que aquesta mena de decisions es poden fer perquè es disposa d’una ampla majoria o bé d’un gran pacte. Però estima que a un any i mig de les properes eleccions és difícil aconseguir aquests pactes, perquè l’oposició sempre tendirà a buscar arguments per atacar, no per col·laborà. Estima que cal tenir valentia per prendre aquesta mena de decisions i convèncer els actors socials.
Arribats a aquest punt, el Dr. Miquel Salvador agraeix la participació del Sr. Tomàs i de tots els presents i anima els estudiants a seguir el Cicle de debats.
La notícia en altres mitjans
