Descobriu com funcionen les adhesions a la UE i com els països hi poden entrar
L’ampliació de la UE és una manera de fomentar la pau i l’estabilitat a Europa, augmentar la prosperitat dels europeus i crear oportunitats per a les empreses.
Els països que es preparen per a l’adhesió es beneficien d’uns lligams més estrets amb la UE, més suport als drets fonamentals, així com del finançament i l’experiència de la UE per facilitar el procés.
El novembre del 2023, la Comissió Europea va proposar iniciar converses d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. La Comissió també va proposar iniciar converses amb Bòsnia i Hercegovina un cop complerts alguns requisits. A més a més, la Comissió va recomanar concedir l’estatut de candidat a Geòrgia.
Els dirigents de la UE debatran i decidiran sobre aquestes propostes durant una cimera del Consell Europeu els dies 14 i 15 de desembre.
Quins països es volen unir a la UE?
La UE ha reconegut Albània, Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Ucraïna i Turquia com a països candidats a l’adhesió a la UE, encara que les negociacions d’adhesió amb Turquia porten congelades des del 2018. eurodiputats havien demanat diverses vegades a causa de la preocupació per la situació a Turquia, inclòs l’Estat de dret i la llibertat dels mitjans de comunicació.
Geòrgia i Kosovo són candidats potencials.
Quins són els requisits per ser un país candidat de la UE?
Per sol·licitar l’adhesió a la UE, el país ha de ser europeu i respectar els valors democràtics de la UE. A més, ha de tenir institucions estables que garanteixin la democràcia i l’Estat de dret, una economia de mercat en funcionament, així com la capacitat d’assumir i complir efectivament les obligacions que imposa la pertinença a la UE.
De quins ajuts es beneficien els països candidats i els països candidats potencials?
Els països candidats i els potencials països candidats es beneficien del finançament de la UE, d’un assessorament polític detallat i dels Acords d’Associació, que donen un ampli accés al mercat interior de la UE.
Com funciona el procés d’adhesió?
Un país pot ser considerat candidat oficial a l’adhesió a la UE un cop compleixi tots els criteris polítics, econòmics i de reforma necessaris. El candidat oficial pot començar les negociacions oficials amb la UE sobre els 35 capítols que cobreixen el conjunt de la legislació de la UE. Les negociacions i reformes es plasmen en un tractat d’adhesió que ha de ser ratificat per tots els estats membres de la Unió i el país adherent, abans que es pugui unir a la UE.
Quina és la història de l’ampliació de la UE?
La UE va néixer el 1952 com a Comunitats Europees amb sis membres fundadors: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. La primera ampliació va tenir lloc el 1973, quan es van incorporar Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
A la dècada de 1980 es va incorporar Grècia el 1981, seguida d’Espanya i Portugal cinc anys més tard, després de sortir de les dictadures dels anys setanta. El 1985 Groenlàndia, part autònoma de Dinamarca amb un govern local responsable dels assumptes judicials, la policia i els recursos naturals, es va convertir en el primer territori a abandonar la UE.
La caiguda del Mur de Berlín i el posterior col·lapse de la Unió Soviètica ho van tornar a canviar tot. El 1995 van ingressar a la UE Àustria, Finlàndia i Suècia. A continuació, es van produir dues onades d’adhesions de països d’Europa Central i Oriental. El 2004 van ingressar la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia, així com Xipre i Malta. El 2007 va ser el torn de Bulgària i Romania.
Croàcia va ser l’últim país a incorporar-se a la UE, el 2013. Mentrestant, el Regne Unit va abandonar la UE el 2020.
Quina és la situació actual de l’ampliació de la UE?
La invasió a gran escala d’Ucraïna per Rússia el 2022 va portar Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna a presentar sol·licituds d’adhesió a la UE. El juny de 2022, Moldàvia i Ucraïna van ser reconeguts com a candidats pel Consell Europeu, mentre que els països de la UE van dir que Geòrgia encara hauria de fer feina, com a reformes relatives a la delinqüència i la corrupció, abans que se li concedís el estatus de candidat.
La UE també vol donar als països dels Balcans Occidentals, que fa molt de temps que estan en el procés d’ampliació, una via clara d’adhesió per ajudar a estabilitzar la regió i promoure reformes fonamentals i relacions de bon veïnatge.
Quin és el paper del Parlament?
Els eurodiputats debaten i voten els informes sobre el progrés anual de cada país, fet que suposa una oportunitat per identificar aquells àmbits on es necessitin millores.
L’aprovat del Parlament és necessari abans que qualsevol país es pugui incorporar a la UE.
El Parlament continua donant suport al procés d’ampliació. La presidenta Roberta Metsola ho va descriure com l’eina geopolítica més forta de la UE en un discurs davant el Consell Europeu de l’octubre del 2023. “Per això el Parlament Europeu havia demanat que Ucraïna i Moldàvia rebessin l’estatus de candidats a la UE”, va dir . “Aquest estatus dóna una clara perspectiva europea a aquestes nacions i serveix de poderós impuls per avançar a les reformes democràtiques”. Una mirada retrospectiva ràpida als darrers 20 anys pot il·lustrar el poder transformador de l’ampliació. Per això volem fer el següent pas a finals d’any, si aquests països estan preparats”.
El Parlament ha demanat diverses vegades que s’obrin les portes de la UE a Ucraïna i Moldàvia. El juliol del 2022, els eurodiputats van celebrar la decisió del Consell d’iniciar el procés d’adhesió dels dos països.
El Parlament continua donant suport a l’adhesió dels països dels Balcans Occidentals a la UE. En una resolució adoptada el juny del 2020, els eurodiputats demanen a la UE que en faci més perquè el procés d’ampliació d’aquests països sigui un èxit.
Més informació:
Condicions per a l’adhesió
