Avui visitem el poble de Colomers, al Baix Empordà. Josep Manel López Gifreu, el seu alcalde, és un home amb inquietuds socials que compagina la seva feina de professor i ocasional escriptor amb el govern municipal.
“No crec en aquesta segregació del polític respecte la societat. Per això em sento polític com a ciutadà, és a dir, que el primer polític és el ciutadà”
“L’alcalde i els regidors de pobles com aquest ho som de proximitat. Aquí la gent et troba pel carrer o t’envia un WhatsApp per dir-te que ha caigut un arbre al carrer”
“Estem a primera línia de mar i muntanya i sense haver de viure les inquietuds o els mals de cap de viure a primera línia”
“El poble és agrícola, cuinat, diríem, per dos o tres pagesos, i no hi ha més res. La gent se’n va a treballar a fora”
“En aquests municipis l’ADSL arriba en precari i hi ha moments en què no pots accedir a la xarxa. Aquí anem amb 3MB, i si tothom es connecta, cauen servidors o la xarxa va col·lapsada”
“Recordo que totes les colònies que ha perdut (Espanya) les ha perdudes a cop de destral, a excepció del Sàhara, que els va deixar abandonats en el desert”
Vostè és l’alcalde de Colomers des de 1995. Són més de 20 anys de mandat. Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre mai?
Una de molt important és quan dones el pas i decideixes presentar-te. Era quelcom que no tenia previst i va ser fruit de la casualitat. En aquells moments ho vaig fer per Iniciativa per Catalunya, una formació que s’acabava de crear i que provenia del PSUC, amb tota la significació que podia tenir una falç i un martell en un poble tan petit com aquest. No ho hauria fet mai: presentar-me amb els comunistes va ser per atzar, però un cop hi ets, havies de buscar què fer pel poble i els seus habitants. I una de les coses que volíem fer aleshores era recuperar el riu. La gent de Barcelona segur que recorden el que va costar recuperar la façana marítima, perquè abans es vivia d’esquenes al mar. Aquí a Colomers, per la construcció de la presa, ens van obligar a viure d’esquenes al riu. De petit hi havia vist competicions de pesca i gent que venia de Roda de Ter o de Manlleu.
I què va passar?
Que en la meva adolescència se’ns va privar d’això. Hi van construir un canal de regadiu alçat al costat de la carretera i vam perdre l’accés al riu. Fins al punt que algunes persones que tenien segona residència aquí, quan nosaltres vam entrar a l’ajuntament, es van adonar que teníem un riu. No ho hem perdut mai de vista. I encara no és un tema resolt.
Quin és el seu estil de fer política? Com es defineix vostè com a alcalde?
No em pertocaria a mi dir-ho, però en tot cas tinc dues o tres receptes: una és escoltar el veïnat. L’alcalde i els regidors de pobles com aquest ho som de proximitat. Aquí la gent et troba pel carrer o t’envia un WhatsApp per dir-te que ha caigut un arbre al carrer. Això ho has de gestionar molt bé: te n’has d’ocupar, però no sempre pots solucionar el problema allà mateix. Hi ha serveis tècnics que t’han d’assessorar primer, un secretari que ha de dir la seva. De vegades cal habituar a la gent a entendre que no tot es pot solucionar sense pensar o consultar primer amb els serveis tècnics. Jo treballo fora i fins al vespre no hi ha ningú que em truqui, però hi ha regidors que viuen més hores en el poble que jo i sempre els aconsello escoltar tothom i venir a l’ajuntament a parlar amb els demés regidors abans de donar cap solució.
Vostè que en té, creu que és necessari tenir estudis superiors o realitzar la carrera de ciències polítiques per a exercir com alcalde?
No, al contrari, no cal. Aquests dies, amb el tema dels màsters tant famosos… Em va arribar el currículum d’en Marcelino Camacho, fundador de CCOO, que va ser diputat, i que només deia que havia fet anar una fresa a la fàbrica Perkins. I va ser un excel·lent diputat a l’hora de defensar les idees en les que creia. Penso que no tenen res a veure les carreres amb el càrrec polític. Una persona que tingui escassos estudis ja es preparà si ho necessita, però no s’ha de privar ningú d’ocupar un càrrec. Sinó, seria una democràcia imperfecta, o una democràcia com la de la Grècia clàssica, on els esclaus no podien participar de les decisions o, en el nostre temps, on els ignorants no podrien participar mai de les decisions.
Quins factors claus li explicaria a un foraster per convèncer-lo que vingués a viure a Colomers?
Primer de tot, la situació en el mapa. Semblem un granet molt insignificant, però un cop mires més amunt o més avall, o més a la dreta o a l’esquerra, dius: estem a 15 minuts del mar, estem més a prop de Perpinyà i el Pirineu, a 80km, que de Barcelona. Per tant, estem a primera línia de mar i muntanya i sense haver de viure les inquietuds o els mals de cap de viure a primera línia. Un altre factor podria ser el riu, la riba del Ter. Ara hem aconseguit donar-hi activitat, i tenim aquesta empresa de kayaks que permet conèixer des de Colomers fins Verges, per exemple. També tenim elements històrics.
Com ara l’església…
Que és una barreja d’estils que van del Romànic al Barroc, passant pel Neoclàssic. Hi ha de tot. Aquest dies va venir un entès en el Barroc a donar-nos una xerrada i ens va fer descobrir que cada volta barroca de l’església es diferent. També hi ha l’edifici de l’ajuntament, que havia estat castell i calçada romana. Aquí a la vora, hi ha un poblat abandonat, que havia estat colgat per dunes de sorra. Estem en un lloc estratègic, però també tenim elements que permeten viure d’una manera diferent a la gran ciutat.
A l’hora de crear llocs de treball, o de promocionar cursos formatius, o bé a nivell d’ajudes socials, amb quins suports suport compten?
Aquí estem associats amb el Consell Comarcal. Ens fa d’òrgan superior en aquelles competències que no podríem assumir sols. Per exemple, el tema de publicitat turística la fem via Consell amb els altres municipis. Formem part de la xarxa cicló-turística del Consell, dels serveis de packs turístics, i si no fos pel Consell no podríem vendre’ns com a producte turístic.
Com es troba l’estat financer de l’ajuntament?
Som un ajuntament que no té deute. El nostre pressupost és molt petit, no arriba a 400.000 euros. És un municipi de 200 habitants, que crec que és el segon o tercer menys poblat del Baix Empordà. I el més petit, 4.30 km2, vull dir, tenim molt poc territori per gestionar. Ara, les despeses són semblants a les de municipis més grans: gestionem camins, prevenció d’incendis… Som un poble especialment afectat pel foc.
Com és l’economia del poble?
Colomers és molt pobre en recursos. És un poble agrícola, cuinat, diríem, per dos o tres pagesos, i no hi ha més res. La gent se’n va a treballar a fora. No tenim ni botiga. I hem volgut recuperar el riu i que ens pugui servir per crear una infraestructura amb una mica de lleure i de turisme, que és el que està passant. Avui al costat del riu hi ha uns 50-70 treballs indirectes que abans no hi eren.
Ara que l’administració electrònica comença a tocar-se cada cop més, com l’apliquen al poble?
És un tema complicat perquè és cert que hi ha una necessitat real, però això representa molts portals, molt recursos… i obliga a donar formació al teu personal. En aquests moments estan participant en un curs de formació a Figueres sobre el portal de transparència. Però és complicat perquè en aquests municipis l’ADSL arriba en precari i hi ha moments en què no pots accedir a la xarxa. Aquí anem amb 3MB, i si tothom es connecta, cauen servidors o la xarxa va col·lapsada.
Ha canviat gaire la manera de governar des de l’any 1995 a ara, en el 2018?
Jo precisament ho relacionaria amb aquest tema de la transparència i l’accessibilitat a la ciutadania. Aquest és el gran canvi. Quan vaig començar m’atrevia a fer coses amb l’ordinador, amb la informàtica i ajudava al personal, professionalment l’he utilitzat sempre i al personal d’aquí a tots els introduïa i el ajudava. En canvi ara, no els puc ajudar amb tots aquests portals perquè cadascun és una contrasenya diferent, caduca al cap de tres mesos… Ells sí que s’estan habituant. Per mi aquest és el gran canvi tècnic. A nivell polític tampoc n’hi ha tants… Nosaltres vivim de subvencions de la Diputació, de l’assessorament del Consell i dels departaments de la Generalitat que ens tramiten plans d’obres… No hi ha tanta variació.
Quin balanç fa de la seva gestió al capdavant de l’ajuntament?
Això ho hauria de fer la ciutadania. De fet, ja ho fan a les eleccions. Jo en faig una valoració positiva. Per poder fer el que he explicat, calia veure Colomers abans i ara. Amb els Jocs Olímpics, a Barcelona gairebé li vam pagar l’accés al mar. Aquí, per aconseguir treure aquest canal, que potser costava 400.000 euros enderrocar-lo, potser ens va costar 20 anys de cartes al Parlament. No érem prioritaris per l’administració.
Es presentarà a les properes eleccions?
Segurament hi haurà una renovació en l’equip que som. Aquí les llistes són obertes. En som cinc; hi ha gent que se sent més gran i sent que ha de donar pas a altres persones. Jo pels anys que fa també penso que ha d’arribar un moment que també podria donar el pas, però el que passa es que aquí no vivim de l’alcaldia. Jo treballo de mestre. I també és cert que en aquests pobles els projectes no són de quatre anys. Jo no puc dir que en quatre anys farem tal cosa, perquè en aquests pobles és mentida. Encara que et subvencionin una part, tu no tens els diners per fer l’altra. Els projectes són més a llarg termini. Per això segurament hi tornaré. Hi tornaré amb dues persones que ja hi fa temps que hi són, i en renovarem dues més.
I quins seran els reptes prioritaris, si és escollit alcalde altra vegada?
Un és el Parc del Ter. El manteniment és un repte anual perquè són 15 hectàrees que s’han de mantenir netes i polides; volem que hi hagi un circuit de natura, volem que la gent hi vagi; tenim un xiringuito que en precari perquè està en zona inundable i l’hem de canviar de lloc i ens cal una autorització d’urbanisme… Aquest projecte del Parc del Ter és sempre viu, per descomptat. Després, aquí a Colomers, estem engrescats amb l’estalvi energètic i estem renovant l’enllumenat. Quan vaig entrar l’any 1995 varen substituir les làmpades incandescents per les de sodi. I ara ja ho fem per leds. En tres anys ja ho tindrem fet per fer estalvi energètic.
També tenim reptes socials. El nostre és un poble amb molta gent gran, que en molts casos viu sola, i necessiten atenció prioritària, encara que els serveis socials depenguin del Consell Comarcal.
Vostè és partidari de la limitació de mandats? De quants anys cadascun?
Si un se sent útil, que es presenti les vegades que vulgui. Si no el volen o no és apte, ja ho dirà el poble. Però sí que hi ha una moda ara amb el tema de la limitació de mandats, o fins i tot d’estipular-la. Hi ha partits que la tenen estipulada, però ningú ha d’estar limitat en els seus drets a representar la població si la gent ho vol.
Quina lectura en fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Em penso que encara durarà una colla de dies més. El repte plantejat d’exercir el dret a l’autodeterminació no desapareixerà. Això no és un suflé, com ens volien fer creure. Poden aconseguir que, enlloc de pujar, s’estanqui i baixi, però a la societat catalana hi ha en aquests moments una part important (alguns diuen que del 48%) que vol votar i decidir si quedar-se o no.
D’altra banda, jo soc molt escèptic en relació a que mai acceptin que puguem decidir sobre això. L’Estat espanyol és com és i recordo que totes les colònies que ha perdut les ha perdudes a cop de destral, a excepció del Sàhara, que els va deixar abandonats en el desert. En totes les altres l’Estat espanyol no va fer res per millorar l’administració colonial, ni els va donar autonomia. Van aconseguir separar-se per la violència, per dir-ho d’alguna manera.
Penso que la solució trigarà en arribar perquè no és que siguem dos tossuts iguals, no: els catalans volem exercir un dret democràtic y, en canvi, Espanya no et vol deixar exercir aquest dret amb una tossuderia major. Votant en política la gent s’entén. I Europa tampoc ens ho solucionarà. Els primers que han de prendre la solució són els interessats; no pensar que Europa un dia ens dirà que hem d’anar així o d’altre manera.
Creu que amb el nou govern socialista millorarà la relació?
Hauria de millorar, en teoria és un govern que es diu socialista, un govern d’esquerres. Ha dit que no li agrada la judicialització de la política, però em sembla que fa poc el ministre Borrell va portar les conselleries d’en Maragall al Tribunal Superior de Justícia. Espanya té un problema i és que té una cosa que és intocable: que són una nació única. I ‘el café para todos’ els va fer molt de mal perquè, malgrat la singularitat del País Basc, que són els singulars de veritat, o cada vegada que un aixeca el dit ,les altres comunitats n’aixequen dos. I ningú ha fet pedagogia d‘això.
La millor època del PSOE, entre cometes, la d’en Felipe González i en Guerra, no es va fer pedagogia de la plurinacionalitat. I n’haurien pogut fer perquè tenien majoria absoluta i el PP no els hagués fet ombra, però no ho varen fer. Al contrari, al final de l’època és quan en Guerra surt amb el tema del Pujolisme que roba o va a fer negocis a Madrid. Soc escèptic en què es pugui trobar una solució.
Com a mestre, què li diria als seus alumnes en relació a les qualitats que ha de tenir un bon polític?
No he estat mai diputat però he cobrat de la política en alguna època, però no crec en aquesta segregació del polític respecte la societat. Per això et deia al principi que em sento polític com a ciutadà, és a dir, que el primer polític és el ciutadà. Quan vaig entrar a l’ensenyament hi havia un procés de democratització de les escoles, els mestres i els claustres aconseguien més drets i el director ja no tenia un mandat unidireccional. La democratització va passar després als alumnes amb sistemes que consideraven l’autonomia personal, la iniciativa pròpia, i ara, justament, estem en una fase contrària a l’ensenyament. A primària, si més no, ens trobem en una fase en què els equips directius són imposats per les inspeccions i no han de donar explicacions els claustres i on els directors poden decidir sense consensuar. Explicar-li a l’alumne que ha de tenir iniciativa i autonomia en aquestes condicions és contradictori.
