Aval polític unànime a la llei que beneficiarà viure en un poble
El Parlament tramita l’Estatut del Municipi Rural, que preveu avantatges fiscals
Viure de lloguer, comprar i rehabilitar la casa i traslladar-se a un municipi rural donarà dret a deduccions en l’IRPF sempre que es compleixin alguns requisits, segons recull el text inicial de l’Estatut de Municipis Rurals que ahir va iniciar la tramitació al Parlament.
L’estatut es concep com “una eina per començar a posar fil a l’agulla” de l’agenda rural a Catalunya, segons va dir en la intervenció que va obrir el debat el conseller de Presidència, Albert Dalmau.
El text inclou diversos àmbits entre els quals destaca, vistos els nivells de preocupació i malestar ciutadans que estan emergint, el de l’habitatge, per al qual l’estatut proposa la via de les rebaixes fiscals.
Així, el projecte de llei proposa aplicar a l’IRPF deduccions del 15% del que es paga en concepte de lloguer d’habitatge principal a l’exercici fiscal que es liquida, “fins a un màxim de 600 € anuals” als municipis rurals; i elevar aquest percentatge al 20% en els d’“especial atenció”.
El text inicial ofereix aquesta deducció als menors de 32 anys i als qui, amb independència de la seua edat, tinguin fills de fins a 16 anys “escolaritzats al col·legi de la zona educativa o al centre adscrit a l’escola primària de referència”.
El projecte contempla deduccions de fins a 6.000 € per rehabilitar cases de més de 54 anys per viure-hi i de 2.000 per traslladar-se a un poble.
Deducció per trasllat de la residència habitual a un municipi rural
La deducció per trasllat de la residència habitual a un municipi rural permet a la persona contribuent deduir 750 € en la quota autonòmica de l’IRPF, sempre que compleixi una sèrie de requisits. Entre ells, destaca que ha de traslladar la seva residència habitual a un municipi rural i tenir al seu càrrec fills i/o filles menors de fins a 16 anys escolaritzats a la zona. A més, la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no pot excedir els 30.000 €.
En cas que la persona contribuent es traslladi a un municipi rural d’especial atenció, la deducció s’incrementa fins als 1.000 €. Si és membre d’una família monoparental, els imports de la deducció es dupliquen, arribant als 1.500 € i 2.000 € respectivament.
Deduccions per adquisició i rehabilitació de l’habitatge habitual en un municipi rural
El projecte de llei també contempla deduccions per a l’adquisició i la rehabilitació de l’habitatge habitual en un municipi rural. En el cas de l’adquisició, la deducció és del 15% de les quantitats satisfetes durant el període impositiu, percentatge que s’incrementa fins al 20% si l’habitatge està situat en un municipi rural d’especial atenció. La base màxima de deducció és de 6.000 € anuals.
Pel que fa a la rehabilitació, la deducció és també del 15% o 20% de les quantitats satisfetes, en funció de si es tracta d’un municipi rural o rural d’especial atenció. En aquest cas, l’habitatge ha d’haver estat construït amb anterioritat a l’1 de gener de 1970 i les obres de rehabilitació han de tenir per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes, entre d’altres.
Deducció per lloguer de l’habitatge habitual en un municipi rural
Finalment, el projecte de llei estableix una deducció del 15% de les quantitats satisfetes en concepte de lloguer de l’habitatge habitual situat en un municipi rural, amb un màxim de 600 € anuals. Si l’habitatge se situa en un municipi rural d’especial atenció, el percentatge de deducció s’eleva fins al 20%.
Per poder gaudir d’aquesta deducció, la persona contribuent ha de tenir 32 anys o menys en la data de meritació de l’impost, o bé ser membre d’una unitat familiar amb fills i/o filles de fins a 16 anys escolaritzats a la zona. A més, la suma de la base imposable general i la de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, no pot superar els 30.000 € anuals.
Què són els municipis rurals i rurals d’especial atenció?
Els municipis rurals són aquells que tenen una població inferior als 2.000 habitants i que no formen part d’una àrea urbana o metropolitana. Per la seva banda, els municipis rurals d’especial atenció són aquells que, a més de complir els requisits anteriors, presenten una situació de regressió demogràfica, envelliment poblacional o baixa densitat de població.
La catalogació dels municipis com a rurals o rurals d’especial atenció es fa a través dels plans territorials parcials aprovats pel Govern de la Generalitat, i té una vigència de 4 anys. Transcorregut aquest període, cal revisar la situació dels municipis i, si escau, actualitzar-ne la catalogació.
