Oriol Ventura, Gerent de Seintec.
Va començar els seus estudis acadèmics com a Enginyer Agrònom i al segon any es va passar a l’Enginyeria Industrial. Ja titulat, va treballar al sector de l’automòbil i després a l’energètic, i va descobrir que també li agradava emprendre. Encara que diu que, en el fons, si es va convertir en emprenedor va ser ‘per necessitat’. Quan l’empresa per a la qual treballava s’estava anant en orris necessitava tirar endavant. Llavors era pare de dos nens (ara, de tres). Va començar a moure la seva xarxa de contactes personals, al principi en solitari, i va activar la seva capacitat de lideratge per captar altres col·laboradors i posar en marxa el seu projecte.
“Ens dediquem a innovar en el sector de l’energia i a apropar aquesta innovació a l’usuari”
“El nostre nínxol de mercat són municipis i indústries que no tenen possibilitat d’accedir normalment a les xarxes energètiques o de calor”
“A partir de la crisi tots hem començat a parlar més d’eficiència energètica i d’estalvi”
“El biogàs és una alternativa al ´fracking’ y ajudaria a disminuir residus. Imagini quant de gas podríem obtenir dels excessos de purins”
“Dediquem un 15% del nostre pressupost a l’I+D+i”
“El model més habitual a Europa són les xarxes de calor. Aquí hi ha molt de camí per recórrer en eficiència energètica, encara”
Volia fer quelcom innovador en el sector de l’energia, l’enginyeria, les instal·lacions i el manteniment. Vaig veure que hi havia oportunitats en zones geogràfiques de difícil accés a l’energia. Aquests són els nostres nínxols i hi vam començar a treballar en uns anys en què la preocupació per l’eficiència energètica començava a ser important. El nom “Seintec” és l’acrònim de “Serveis Integrals de Tecnologia”.
Apliquem tecnologia a l’àmbit energètic i mediambiental. Volem innovar sempre i apropar la tecnologia a l’usuari. Segur que si parlo de “biomassa” o “biogàs”, a moltes persones els resultarà familiar. Però si parlo d’”aerotèrmia”, ja no ho serà tant. Doncs bé: és una tecnologia disponible i volem portar-la prop de l’usuari, a través d’aplicacions per telèfon mòbil, o com sigui.
Que depèn del combustible. Nosaltres intentem substituir l’ús del gasoli pel del gas, o per la biomassa, o per la geotèrmia. Mirem de combatre l’ús d’uns combustibles que haurien de reduir-se, però que existeixen per culpa de la no aproximació de les xarxes de distribució energètica.
És cert. Per això, quan vaig arrencar el projecte em vaig centrar més en la part tèrmica que en la fotovoltaica. Vam adaptar els nostres coneixements a la creació de solucions d’energia renovable i convencional per a segments de mercat que no tenien el mateix accés a l’energia que les grans ciutats.
Tenim clients en el sector residencial i també en el sector industrial. I els busquem en el nostre nínxol geogràfic: hi ha molts municipis, especialment els més petits, que no disposen de xarxes pròpies de calor o d’energia i als quals els l’aportem. En cada territori valorem, primer, de quins recursos disposem. Aleshores tractem d’implantar les solucions d’energia més adequades per a cada lloc: des de la biomassa o el biogàs, fins a la geotèrmia. Sempre amb tecnologies molt fiables.
Així és. Si en un municipi hi descobrim abundància d’un residu orgànic, mirarem de generar un gas que es pugui adaptar a aquest recurs i ajudarem al municipi a assolir un autoconsum més gran. Si veiem que hi ha molts residus forestals, mirarem de fer una central tèrmica que alimenti el poble, les seves llars i indústries, amb biomassa.
Ja ho veu. En cinc anys ja en som 54…
Abans de la crisi tots érem més rics i pensàvem que ja pagaríem més endavant tots els excessos. Però a partir de la crisi tots vam començar a parlar més d’eficiència energètica i d’estalvi. Nosaltres estem aprofitant la consciència social de l’estalvi.
Un 15%, a dia d’avui. El dediquem a la implantació de solucions eficaces en tot tipus de sistemes tecnològics: des de comunicació electrònica amb calderes, informació de consum per a l’usuari, assessoria en l’estalvi. El que proposem és més aviat una integració de sistemes, i no tant el desenvolupament de nous productes. Una part de la plantilla està dedicada a la innovació.
El més habitual en el sector energètic són les xarxes de calor. És un sistema molt comú a Europa. A l’Estat hi ha un dèficit de penetració de les xarxes energètiques. Per exemple, tenim un 25% de xarxes de gas, mentre que la mitjana europea és del 58%. Hi ha molt camí per a recórrer en matèria d’eficiència. No és tant eficient cremar energia individualment, com cremar-la en una central de calor i distribuir-la. L’Administració hauria d’estar més oberta a aquest tipus de solucions.
D’una banda diria que els mercats no haurien d’estar regulats: caldria un grau més gran de llibertat en les xarxes energètiques. De l’altra, jo permetria que hi haguessin més agents en el mercat del gas i elèctric, per tal de ser més competitius. Finalment, seria necessari potenciar el biogàs. És una alternativa al ‘fracking’ i evita els models d’extracció del subsòl.
Imagini’s quant de gas podríem obtenir a partir dels purins porcions i també imagini’s que aquest gas no l’haguéssim de cremar per a aprofitar-lo, sinó que el poguéssim distribuir als vehicles, o a les xarxes de calor…
Així és. Disposem de vehicles elèctrics, cotxes a gas i controlem molt bé les despeses de desplaçament i l’optimització de rutes en la nostra activitat de manteniment. Practiquem amb l’exemple i ens apliquem sempre mesures que ens ajuden a ser més eficients en el negoci.