La Comissió Europea ha enviat als estats membres per consultar un projecte de proposta per transformar el marc temporal de crisi relatiu a les mesures d’ajuda estatal en un marc temporal de crisi i transició adreçat a facilitar i accelerar la transició ecològica d’Europa. Aquesta proposta forma part del Pla Industrial del Pacte Verd, també presentat avui. Concretament, contribueix al seu segon pilar, l’objectiu del qual és vetllar per un accés més ràpid al finançament per a les empreses amb activitats a la UE.
La proposta presentada avui d’un marc temporal de crisi i transició té com a objectiu estimular les inversions a favor d’una implantació més ràpida de les energies renovables i donar suport a la descarbonització de la indústria i la producció dels equips necessaris per a la transició a zero emissions netes , preservant alhora la integritat i la igualtat de condicions al mercat únic.
Propostes de modificació
La Comissió està consultant els Estats membres sobre possibles modificacions relacionades amb el següent:
Facilitar més la implantació de les energies renovables i la descarbonització de la indústria contemplant la possibilitat de: i) donar suport a la implantació de totes les fonts d’energia renovables; ii) concedir ajuts a tecnologies menys madures, com ara l’hidrogen renovable, sense licitació pública, sempre que hi hagi determinades salvaguardes per garantir la proporcionalitat dels ajuts públics; i iii) incentivar les inversions que es tradueixin en una reducció important de les emissions mitjançant la inclusió de límits màxims dajuda més elevats i càlculs simplificats de lajuda (per exemple, lajuda es determinaria simplement com un percentatge dels costos dinversió).
Donar suport a les inversions en la producció dels equips estratègics necessaris per a la transició a zero emissions netes, a fi d’accelerar la transició cap a una economia amb zero emissions netes i superar l’actual crisi energètica. En particular, la Comissió proposa resoldre el dèficit d’inversió productiva en sectors estratègics per a la transició ecològica, tot això en un context de reptes mundials que suposen un perill de desviament de noves inversions en aquests sectors a favor de països tercers de fora d’Europa. En concret, la Comissió proposa autoritzar els ajuts dels Estats membres a la producció de bateries, panells solars, turbines eòliques, bombes de calor, electrolitzadors i captura i emmagatzematge de carboni, així com a l’obtenció de les matèries primeres fonamentals connexes necessàries per a la producció dels equips corresponents. En el cas dels projectes que tinguin lloc en regions desafavorides de la UE (en què el PIB per càpita sigui inferior al 75 % de la mitjana de la UE) o que comportin una inversió en diversos Estats membres, i per als que existeixin ajudes a tercers països, es permetrà una ajuda proporcionada addicional per igualar el grau de suport ofert a tercers països, en la mesura del necessari per permetre que la inversió es realitzi a Europa.
Aquestes noves disposicions estaran en vigor fins al 31 de desembre del 2025.
Els estats membres tenen ara la possibilitat de formular observacions sobre el projecte de proposta de la Comissió. La Comissió té previst adoptar el marc temporal de crisi i transició les properes setmanes, tenint en compte les observacions rebudes dels Estats membres.
Context
En el marc del Pla Industrial del Pacte Verd, la Comissió també ha recordat que està revisant el Reglament General d’Exempció per Categories (RGEC), el qual permet als Estats membres executar directament les mesures d’ajuda, sense haver-les de notificar prèviament a la Comissió per a la seva aprovació. El RGEC revisat s’adoptarà les properes setmanes i oferirà als Estats membres més flexibilitat a l’hora de concedir ajudes a sectors clau per a la transició a una economia de zero emissions netes, per exemple, els de l’hidrogen, la captura i l’emmagatzematge de carboni, els vehicles de zero emissions i leficiència energètica dels edificis.
Concretament, la Comissió té previst seguir pujant els llindars de notificació aplicables als ajuts a les inversions ecològiques, ampliar l’àmbit d’aplicació dels ajuts a la inversió per incloure les infraestructures de recàrrega i proveïment, i facilitar més les ajudes a la inversió formació de les pimes en matèria de capacitats.
Entre altres coses, la revisió del RGEC contribuirà a racionalitzar i simplificar encara més la realització de projectes importants d’interès comú europeu (PIICE), especialment en relació amb l’execució de projectes innovadors més petits relacionats amb els PIICE. A més, la Comissió col·labora amb els Estats membres en la formulació d’un codi de bones pràctiques en pro d’un planejament transparent, inclusiu i ràpid dels PIICE. La Comissió i els Estats membres signaran el codi de bones pràctiques d’aquí a la primavera d’aquest any.
El marc temporal de crisi relatiu a les ajudes estatals, adoptat el 23 de març de 2022, permet als Estats membres utilitzar la flexibilitat prevista a les normes sobre ajudes estatals per tal de donar suport a l’economia en el context de la guerra de Rússia contra Ucraïna.
El marc temporal de crisi es va modificar el 20 de juliol del 2022 per complementar el paquet de preparació per a l’hivern i en consonància amb els objectius del Pla REPowerEU.
El marc temporal de crisi es va tornar a modificar el 28 d’octubre de 2022 d’acord amb el Reglament relatiu recent a una intervenció d’emergència per fer front als elevats preus de l’energia [«Reglament (UE) 2022/1854»] i amb la proposta de la Comissió d’un nou Reglament d’emergència per fer front als preus elevats del gas a la UE i garantir la seguretat del subministrament aquest hivern.
El marc temporal de crisi preveu la possibilitat que els Estats membres concedeixin els tipus d’ajuts següents:
- Imports limitats d’ajuda, en qualsevol forma, per a les empreses afectades per la crisi actual o per les consegüents sancions i contrasancions fins a l’import incrementat de 250.000 euros i 300.000 euros als sectors de l’agricultura i de la pesca i aqüicultura, respectivament , i de fins a dos milions d’euros als altres sectors;
- Suport a la liquiditat en forma de garanties estatals i préstecs bonificats: Els Estats membres poden facilitar i) garanties estatals subvencionades per vetllar perquè els bancs segueixin concedint préstecs a totes les empreses afectades per la crisi actual; i ii) préstecs públics i privats amb tipus dinterès bonificats. En el cas d’ambdós tipus de suport, hi ha límits en relació amb l’import màxim del préstec, que es basen en les necessitats d’explotació d’una empresa, tenint en compte el volum de negocis, els costos energètics o les necessitats concretes de liquiditat. Els préstecs es poden referir tant a les necessitats d’inversió com a les de capital circulant. S’ofereix una flexibilitat específica a les empreses energètiques que requereixin una garantia financera per a activitats comercials.
- Ajuts per compensar els elevats preus de l’energia. Els Estats membres poden compensar parcialment les empreses, en particular les que consumeixen molta energia, pels costos addicionals derivats de les pujades excepcionals dels preus del gas i l’electricitat. Aquest ajut es pot concedir de qualsevol forma, incloses les subvencions directes. Els Estats membres poden calcular els ajuts basant-se en el consum passat o en el consum actual, tenint en compte la necessitat de mantenir intactes els incentius de mercat per a la reducció del consum denergia i de garantir la continuïtat de les activitats econòmiques. A més, els Estats membres poden donar suport de manera més flexible, també a les empreses que consumeixen molta energia i als sectors subjectes a pressió competitiva a causa dels elevats nivells del comerç internacional, amb subjecció a salvaguardes per evitar una compensació excessiva. En el cas de les empreses que reben imports més substanciosos d’ajuda, el marc temporal de crisi preveu compromisos per establir un camí cap a la reducció de la petjada de carboni del consum d’energia i l’aplicació de mesures d’eficiència energètica.
- Mesures per accelerar la implantació d’energies renovables. Els Estats membres poden establir sistemes d’inversió en energies renovables, inclosos l’hidrogen renovable, el biogàs i el biometà, l’emmagatzematge i la calor renovable, fins i tot per bombes de calor, amb procediments de licitació simplificats que es puguin aplicar ràpidament, alhora que inclouen salvaguardes suficients per protegir la igualtat de condicions. En particular, els Estats membres poden dissenyar règims per a una tecnologia concreta que requereixin suport tenint en compte la seva combinació energètica nacional específica.
- Mesures que facilitin la descarbonització dels processos industrials. Per accelerar encara més la diversificació del subministrament d’energia, els Estats membres poden donar suport a inversions per a l’eliminació gradual dels combustibles fòssils, en particular a través de l’electrificació, l’eficiència energètica i la transició a l’ús d’hidrogen renovable i basat en l’electricitat que compleixi determinades condicions. Els Estats membres poden i) establir nous règims basats en licitacions, o ii) brindar un suport directe als projectes, sense recórrer a la licitació però respectant certs límits quant al percentatge dajuda pública per inversió. Es preveuen primes complementàries específiques per a les petites i mitjanes empreses, així com per a les solucions especialment eficients des del punt de vista energètic.
- Mesures destinades a donar suport a la reducció de la demanda d’electricitat, d’acord amb el Reglament de la UE relatiu a una intervenció d’emergència per fer front als preus elevats de l’energia. Aquesta secció proporciona als Estats membres les eines pertinents per incentivar la reducció de la demanda delectricitat durant les hores punta.
Les empreses controlades per Rússia sancionades no entren a l’àmbit d’aplicació d’aquestes mesures.
El marc temporal de crisi, en la seva versió actualment vigent, és aplicable fins al 31 de desembre del 2023.
Podeu obtenir més informació sobre el marc temporal de crisi i altres mesures adoptades per la Comissió per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra de Rússia contra Ucraïna en aquesta pàgina.
