Amb una llarga trajectòria política a les espatlles, en Jaume Oliveras és alcalde del Masnou des de 2015. Diu que es tornarà a presentar a les properes eleccions perquè el treball municipal li ha resultat el més estimulant de tots.
“Jo soc un gran defensor de la participació informal. La reglamentada, de vegades, té el problema de fer-la massa burocràtica”
“La Llei de Transparència té aspectes molt positius i d’altres que semblen artificials en la vida local d’un municipi”
“Que no se’m mal interpreti: un excés de transparència i d’informació pot portar a la desinformació de la ciutadania”
“Hem començat un projecte de transformació del municipi amb conceptes que aniran més enllà d’aquest mandat. Per exemple, el de la millora de l’espai públic, que portarà la millora de la neteja, de les relacions, de la qualitat de vida… “
“Les diputacions? L’important és que hi ha d’haver una institució de segon grau que doni suport als ajuntaments i al món local”
“Els consells comarcals haurien de convertir-se en simples mancomunitats de serveis dels municipis. Podrien ser més executius i gens polititzats. La representació política ens la podríem estalviar”
Vostè ha tingut una ampla trajectòria política. Entre altres llocs ha estat al Parlament, a la Diputació de Barcelona, a l’Ajuntament de Barcelona i al Departament de Governació. Va trobar gaire diferent l’activitat d’alcaldia?
Així és. Però quan ja portes certa experiència política, no et ve tot tant de nou. Per a mi el càrrec al municipi va ser el més interessant i estimulant de tots. Comporta molta feina i dedicació, però també és molt gratificant personalment.
A Barcelona havia estat regidor de la “Ciutat del Coneixement”. En què consistia aquell projecte?
Va ser una regidoria que, sincerament li he de dir, em va “tocar”. No obstant, amb l’equip que vam construir, vam donar-li un tarannà diferent al de les anteriors legislatures. Nosaltres vam promoure diverses activitats relacionades amb l’aplicació de les noves tecnologies en l’administració, amb la difusió de la cultura i en l’àmbit de la ciència. Entre d’altres coses, vam aconseguir implantar el wi-fi en els diversos districtes de Barcelona, tot i que després ens ho van tirar enrere.
Què el va motivar a entrar en política?
Vaig tenir interès per la política durant els primers anys de la Transició, el 1976-77. Va ser com un vici difícil de deixar.
Creu que un alcalde necessita tenir estudis superiors per ser-ho?
No. Els estudis superiors són importants, però no imprescindibles. Un alcalde ha de tenir una mínima formació, però sobretot sentit comú i capacitat de prendre decisions. Això només demana estar ben connectat amb la realitat.
Quin és el seu estil de fer política?
Faig de tot. Crec, modestament, que soc un tot terreny. Part de l’activitat l’has de fer al carrer, amb la gent, però hi ha una altra part que l’has de fer dins de l’administració. I has de combinar totes les facetes: els reptes polítics i la relació amb el ciutadà. En un municipi com el nostre, anar pel carrer és fonamental.
Quina relació té el seu municipi amb la Generalitat actual?
Escassa. Crec que si, de cara a un futur estat, calgués replantejar la relació de l’administració local amb la de la Generalitat, se li hauria de reconèixer una majoria d’edat que encara no se li ha reconegut. Certes funcions que fan les administracions superiors haurien d‘estar més aviat vinculades al que fan els ajuntaments. S’han de replantejar moltes coses de la relació amb la Generalitat o l’Estat. No hem de ser considerats una administració subalterna. Cadascú té les seves responsabilitats i ens hem de relacionar amb certa igualtat i lleialtat institucional.
Durant el Procés hi ha hagut proximitat entre Generalitat i ajuntaments.
Sí, però crec que els ajuntaments hauríem de tenir un paper cada vegada més important. Som la institució més propera al ciutadà, econòmicament estem en una situació correcta i som una garantia de mantenir la cohesió social al nostre país.
Què signifiquen aquestes fotografies per vostè?
No la recordo aquesta foto (riures). Deuria tenir pocs anys, tres o quatre. Tinc algunes fotos més de la meva infantesa però aquesta és bastant prematura i suposo que anaves amb aquests vestidets de mariner, el mateix de quan fas la primera comunió. És un petit record d’infantesa.
Aquesta segona, devia fer una mica el ‘tarambana’. Tal com surto en aquí no era l’habitual, ni amb corbata ni trage. Era un sopar amb amics a on ens vam disfressar. És un record que tinc d’una nit d’aquelles…
I la última era l’any 1987, quan vaig ser regidor d’aquest ajuntament. Aquest del puny alçat sóc jo, quan vaig ser el primer regidor de la CUP. És la constitució del consistori.
Què li diria a un foraster per què vingués a viure al Masnou?
Li diria que aquí s’hi viu bé. Tenim bon clima, un municipi acollidor i agradable, i una situació privilegiada en relació a Barcelona.
Quins són els llocs més emblemàtics de Masnou?
Costa dir-ho. Però recomanaria visitar el nucli antic, al voltant de l’església, on hi podeu trobar carrers molt bonics. També la Casa de Cultura, on hi tenim un espai d’interpretació del nostre patrimoni històric. Conèixer el dia a dia de la vila també és quelcom molt interessant.
Quin motor econòmic té el municipi?
Bona part de la població treballa fora de Masnou, fonamentalment a Barcelona, perquè hi podem arribar en poc més de vint minuts. Nosaltres som un municipi de serveis. Però també tenim un petit sector industrial que cal mantenir.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
És correcte. L’endeutament es troba per sota del 30% i tenim una capacitat d’inversió positiva, amb un pressupost de 24,2 milions d’euros anuals. Evidentment cal controlar la despesa corrent i el principal problema que tenim són les limitacions de l’estat en la contractació de personal.
Parlant d’això, quines iniciatives ofereixen a l’ajuntament per a la creació de llocs de treball?
Ara mateix estem promovent la “Illa Centre”, que és l’antiga nau de la fàbrica Dogi, al mig de la vila. D’allà en sortiran noves oportunitats a nivell comercial i de llocs de treball. Ens generarà una nova centralitat urbana.
Digui’ns de quina manera l’administració col·labora amb la ciutadania a través de la tecnologia.
Tenim alguns sistemes. Per exemple, a través d’una “app”, els veïns poden conèixer i informar-nos de la situació de la via pública, o fer-nos saber qualsevol incidència. També, a través de la web, poden comunicar amb l’alcalde.
Quines vies impulsa l’ajuntament per a la participació ciutadana?
Tenim un reglament i un Pla de Participació Ciutadana. També tenim el Consell de la Vila i diversos consells de participació sectorial. Tots funcionen bé. Però jo soc un gran defensor de la participació informal. La reglamentada, de vegades, té el problema de fer-la massa burocràtica. Qualsevol actuació que faci l’ajuntament a la via pública sempre s’ha pres a partir d’una audiència pública prèvia amb els veïns, on s’han discutit els projectes, recollit crítiques i fet les esmenes necessàries abans de tirar endavant el projecte. Tenim una comunicació bidireccional.
I el compliment de la Llei de la Transparència com la porten?
Complim tots els requisits. Però, de vegades, hi a alguns aspectes que no s’adapten prou a la realitat local. La llei te aspectes molt positius i d’altres que semblen artificials en la vida local d’un municipi. A Catalunya els municipis són molt diversos, n’hi ha de totes les dimensions i problemàtiques. Crec que l’excés de transparència -que no es mal interpreti- pot portar la desinformació de la ciutadania. Un excés d’informació no garanteix que les coses s’entenguin.
Quin balanç fa de la seva legislatura fins ara?
Com a part interessada, crec que molt positiu. Sempre voldríem anar a un ritme superior al que anem, però hem començat un projecte de transformació del municipi amb conceptes que aniran més enllà d’aquest mandat. Per exemple, el de la millora de l’espai públic, que portarà la millora de la neteja, de les relacions, de la qualitat de vida… Busquem també una centralitat urbana que no tenia la ciutat, pensada per al vianant.
Es presentarà a les properes eleccions?
Si. Tots aquests projectes requereixen un temps. Les coses no son d’un dia per un altre i esperem poder-ho tirar endavant.
Quins eixos principals tindria aquest nou mandat de vostè?
Molts dels que hem iniciat ja. El de la millora de l’espai urbà. Per exemple, creant un eix que uneixi des del mar fins al Parc de Vallmora, de 35.000 metres quadrats, amb una centralitat comercial associada. També apostarem per l’habitatge de protecció oficial, a través d’un nou consorci amb l’AMB per a crear 108 habitatges de protecció pficial i uns altres per a gent gran amb l’INCASOL. Masnou pateix la proximitat amb Barcelona a l’hora d’aconseguir habitatge de lloguer.
De la limitació de mandats, què en pensa?
No hi crec gaire. Tot ha de tenir un límit, només faltaria. Però un mandat municipal de 4 anys és curt. Sempre s’ha parlat de fer-los de sis. La transformació del municipi requereix temps. Potser caldria reformar la llei electoral municipal, veure si es possible l’elecció directa dels alcaldes… S’ha de veure bé perquè tot té avantatges i inconvenients.
Vostè també va estar treballant des de la Diputació de Barcelona. Creu que és una institució útil?
Ho crec. Si vol, hi ha una qüestió de nomenclatures i de delimitació territorial en què, estem d’acord, caldria canviar i adaptar a les realitats de les vegueries. Però l’important és que hi ha d’haver una institució de segon grau que doni suport als ajuntaments i al món local. Però el protagonisme l’han de tenir els ajuntaments.
I dels consells comarcals què n’opina?
Uf! Crec que els consells comarcals haurien d’estar integrats dins de l’estructura de les vegueries i convertir-se en simples mancomunitats de serveis dels municipis. Podrien ser més executius i gens polititzats. La representació política ens la podríem estalviar.
Què en pensa de la situació política actual i què li diria al president de la Generalitat si n’hi hagués un?
Crec que la situació actual és d’una convulsió molt important. El nostre país ha iniciat un procés que l’Estat ha intentat frenar amb repressió. Ja no és una resposta contra el moviment independentista, sinó que l’Estat espanyol camina cada vegada més en direcció d’un model de democràcia a la turca: autoritària (aquesta és una tendència perillosa a nivell internacional) i necessitem reaccionar i avançar cap a la construcció d’un poder propi i una república. Però per ara necessitem un govern i seguir caminant cap a l’horitzó de la llibertat. El que és necessari pels ajuntaments és recuperar l’autogovern perquè estem en una situació cada vegada més crítica.
Què hauria de fer el proper president de la Generalitat?
Recuperar tot el terreny perdut en aquests darrers mesos i, sobretot, blindar tot allò que és essencial per al nostre país: l’escola, els mitjans de comunicació, els serveis socials, l’estat de benestar…
Com ho faria vostè per a promoure el diàleg amb l’Estat?
Es complicat quan no t’escolten. Però insistint i no retrocedint. Catalunya ha de posar sobre la taula les legislacions impugnades. Cal avançar amb determinació, evitant la intervenció nefasta de l’estat en les fiances de la generalitat i cal treballar contra l’estat de les coses que tenim, però assumint les responsabilitats de govern que ens pertoquen.
I buscar recolzament de la UE?
Europa es mou sempre pels seus propis interessos i és cert que hi ha hagut la sensació que en aquest cas s’ha rentat les mans. Però això no és cap novetat, sinó que és l’habitual. Cal continuar insistint. Els països que en els darrers anys han aconseguit un estat propi ho han fet a partir d’avançar i insistir en la creació d’una majoria social sòlida. Primer depenem de nosaltres mateixos. El suport d’Europa dependrà de la nostra pròpia capacitat de treball.
Què li sembla que no pugui manar algú escollit per la majoria dels catalans?
Que és un frau a la democràcia. Ells ens han imposat les normes. Nosaltres no hem de retrocedir més i hem de ser pragmàtics i hàbils i constituir un govern el més ràpid possible.
Quins són els valors necessaris per a una regeneració democràtica?
Buscar una gestió pública orientada a l’excel·lència. És a dir: que el comportament dels polítics a les institucions sigui exemplar. Que els que ens dediquem a la política ho fem amb vocació de servei.
Hi ha alguna una fórmula per treure els presos polítics de la presó?
No n’hi ha. Estem en una situació d’un estat cada cop més autoritari, amb un poder judicial absolutament lamentable, amb coses insòlites que vulneren l’estat de dret. La majoria de juristes desqualifiquen aquestes decisions.
Què n’opina de la post-veritat?
És una de les perversions mes grans que existeixen en la nostra societat. Es basen en exaltar les emocions i no anar al raonament. Estem en un moment en què les raons es menyspreen en favor de les emocions. Això es negatiu i cal reivindicar la raó i la modernitat en front de la postmodernitat.
