“Al poble, les sigles són secundàries. El que es valora són les persones”

Vostè ha viscut dos períodes diferents com a alcalde. I ha fet la feina durant vint anys.

Així és. El primer període va anar des de 1999 fins a 2010. I el segon, des de 2015 i fins a l’actualitat. Malgrat que hem viscut canvis en l’equip al llarg dels anys, sempre ens hem considerat un grup d’esquerres.

La primera vegada que ens vam presentar, teníem la intenció de fer-ho com a independents, però va ser molt complicat. I un dels membres de l’equip coneixia a algú d’Arenys de Munt vinculat al PSC, de manera que ens hi vam posar en contacte. Ens van proporcionar suport, tot i que nosaltres vam voler mantenir la independència. De fet, aleshores ens dèiem “Independents per Sant Iscle”.

Més tard, el 2015, vam rebre noves incorporacions a l’equip i vam canviar-nos el nom per “Som-hi per Sant Iscle”. Sempre, com a independents, vam vincular-nos una temporada a ERC i, actualment, amb els Comuns.

La primera vegada que ens vam presentar, teníem la intenció de fer-ho com a independents, però va ser molt complicat

Vostè tenia vocació política, abans de presentar-se a l’alcalia?

Sí. Provinc d’una família d’esquerres. El meu pare era republicà. Va passar molt de temps a la presó fent treballs forçats durant el franquisme. I això em va condicionar molt a la vida. Sempre he tingut vocació política.

De jove vaig participar molt en totes les activitats culturals locals, amb el jovent. I sempre havia pensat en arribar a ser regidor de cultura. Però, finalment, l’any 1999 em van acabar escollint com a cap de llista i, més tard, com a alcalde.

El meu pare era republicà. Va passar molt de temps a la presó, fent treballs forçats durant el franquisme

Per què creu que els electors li han fet confiança en aquests períodes diferents?

En un poble, les sigles polítiques són secundàries. El que es valora són les persones. De fet, aquí la majoria de la gent votava Convergència, però ens van escollir a nosaltres. Fins i tot quan canviàvem de sigles, manteníem la independència i ho explicàvem bé. I la gent ens votava.

Què li han aportat aquests anys com a alcalde?

Ser alcalde del meu poble és una cosa que m’agrada molt, malgrat els moments problemàtics. Crec que sempre he estat proper a la gent. Actualment, estic jubilat. Però abans, quan no ho estava, havia tingut una botiga al poble i la gent venia a parlar-me de les seves necessitats. Ara porto les àrees de Cultura i Esports, i estic en contacte amb el carrer.

Li hem demanat unes fotografies personals, ens pot explicar quines ens ha portat?

La primera és la típica fotografia que feien a l’escola quan era petit. La segona és durant un dels meus viatges, m’entusiasma viatjar i conèixer altres indrets i cultures! I una última al costat d’una de les meves obres, la ceràmica i la pintura són les meves passions.

El seu grup governa en majoria absoluta?

Així és. Hi ha nou regidors al consistori i set son de la nostra candidatura. A banda, hi ha una regidora de Convergència i un altre d’Esquerra. Nosaltres anem amb el paraigües de Comuns, però la gent ens ha votat amb independència del partit.

Quina ha estat la prioritat de tots els seus governs?

Vint anys enrere, ni la situació del poble, ni l’estructura ni els serveis, no tenien res a veure amb les condicions actuals. Per exemple: aleshores teníem nou nens i no teníem escola. Així que les seves famílies els havien de portar a altres pobles a estudiar. I el primer que vam fer va ser una llar d’infants, a l’antiga casa dels mestres. El 2002, vam ser dels primers pobles de les rodalies en tenir-ne una. Més tard, vam construir l’escola.

En aquests anys també vam renovar el casal, on hi fem teatre i cinema. I vam construir un dispensari, un pavelló, dues places noves, el Parc dels Vegetals, el biblio-accés (únic de tot el Maresme), el biblio-bus… Estem molt ben servits i contents.

Vint anys enrere, ni la situació del poble, ni l’estructura ni els serveis, no tenien res a veure amb les condicions actuals

I quins són els projectes que ara mateix tenen entre mans?

D’una banda, la construcció d’un espai que serà de magatzem per a la brigada i, al damunt, un centre cívic.  I l’altre projecte és el canvi de la canonada d’aigua, que és de fibrociment i té pèrdues. Hi treballem amb l’ACA.

Com és Sant Iscle? Com és la vida del poble?

Aquest ha estat un poble tradicionalment agrícola. Fins no fa gaire, els pagesos vivien del conreu de la maduixa. Però això s’ha anat perdent. Actualment ja no hi ha maduixa i la gent se’n va a treballar a fora. Comptem amb una empresa important, que genera molts llocs de treball, però moltes altres persones van a treballar a Arenys de Munt, Arenys de Mar o Mataró per guanyar-se la vida.

Una de les coses que ens ha calgut millorar ha estat el transport. Hem aconseguit que ens ampliessin els horaris i tenim transport cap a Arenys de Mar cada dia, fins i tot els caps de setmana. El que necessitem, això sí, és transport cap a Calella, perquè allà hi tenim l’hospital de referència. No ens acaben de fer massa cas quan ho demanem.

Fins no fa gaire, els pagesos vivien del conreu de la maduixa. Però això s’ha anat perdent

Què fa que el poble sigui especial, segons el seu criteri.

Actualment no tenim comissió de festes, però sí hi ha moltes persones que, voluntàriament, ens ajuden a fer moltes coses. Per exemple, pels Reis o el carnestoltes, fem una crida i rebem l’ajut de la gent, que preparen els decorats i les carrosses. O per la festa del bolet, que enguany celebrarà l’edició 27, o per la diada de la maduixa màgica, rebem molta col·laboració. I això és important.

És clar, d’altra banda tenim un entorn paisatgístic fantàstic: el Montnegre, i el mar, a només sis quilòmetres.

No tenim comissió de festes, però sí hi ha moltes persones que, voluntàriament, ens ajuden a fer moltes coses

Quina diria que és la principal preocupació del municipi, actualment?

Tenim dos temes que volem treballar. Un és la municipalització del servei d’aigua. Fins ara el portava AGBAR i pensem que ho farem millor nosaltres. Hem de trobar noves fonts.  I l’altre és la gestió de la brossa: fa anys ho havíem gestionat nosaltres mateixos però vam patir un accident d’un camió i ho vam cedir al Consell Comarcal. Ara ho volem recuperar.

Creu que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Sí. Cada mes publiquem una agenda en què s’expliquen les coses que es faran. I les xarxes socials també ens funcionen molt bé. A banda, és clar, la gent em troba pel carrer cada dia i parlem de tots els temes. Això forma part de la feina. I nosaltres podem donar explicacions molt transparents sobre qualsevol tema.

Aquest és un poble gaire dispers, en quant a geografia i nuclis?

Tenim dues urbanitzacions i cap de les dues està recepcionada. Una d’elles esta ben asfaltada, i l’altra no. I totes dues requereixen molts manteniments. Però, és clar, legalment l’Ajuntament no pot fer aportacions econòmiques a les urbanitzacions no recepcionades, i això vol dir que els veïns han d’assumir el cost de moltes de les reformes. Lamentablement, no totes aquestes persones s’ho poden permetre.

Tenim dues urbanitzacions i cap de les dues està recepcionada

Tenen una bona situació econòmica municipal?

Sí. Fa uns quants anys que no tenim gens d’endeutament. I disposem de romanent que ens permetria fer coses. No obstant, amb la regla de la despesa no ens deixaran  gastar aquests diners en segons què.

I la situació del comerç, com és?

Tenim pocs comerços i serveis. Actualment, tenim una botiga i una perruqueria. Abans n’hi havia més, però van anar tancant. Fins i tot la botiga que jo tenia. Quan em vaig jubilar, la van agafar unes altres persones, però la van deixar perquè no els va anar bé.

Ens falten negocis, però també és cert que estan tan a la vora d’Arenys de Munt i d’Arenys de Mar, la gent té molta oferta disponible.

Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions comparteixen?

El transport, que us explicava abans, és un tema compartit. A Sant Cebrià, per exemple, tampoc tenen transport directe fins a l’hospital de Calella, i són només tres quilòmetres de distància. Sant Pol i Canet ho tenen bé amb el tren, però en canvi tenen problemes per arribar a l’hospital de Mataró.

Un altre assumpte és el de les urbanitzacions. Tenim un problema amb això des dels anys 70 i caldria que, juntament amb la Generalitat, hi trobéssim alguna solució per recepcionar-les i arreglar-les.

Creu que el Govern els escolta prou?

Esperem que sí. Per posar-vos un exemple, aquí mai no havia vingut el President de la Generalitat i fa poc vam estar a Pineda, amb els alcaldes de la comarca, i vam fer una presentació del PUOSC, que s’ha incrementat moltíssim. Rebrem una subvenció de 450.000 euros, quan el darrer PUOSC ens en va destinar una de 120.000. No té res a veure. I una altra cosa que agraïm molt és que han facilitat molt els tràmits i que cal molta menys paperassa. En un ajuntament petitó, no tenim prou gent per gestionar-la tota.

Rebrem una subvenció de 450.000 euros, quan el darrer PUOSC ens en va destinar una de 120.000