Granollers va ser la seu el passat dimarts 3 de novembre d’una trobada d’Alcaldes per la pau. La jornada, que va tenir lloc a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, va incloure diverses ponències on es va donar a conèixer l’entitat, es va proposar la Declaració de la Conferència d’Alcaldes per la Pau, es va parlar de la participació de la societat civil en el projecte, es van comentar algunes experiències de ciutats europees que han tingut lloc darrerament en el treball de la xarxa, i es va discutir l’acció de les institucions en la promoció de la pau. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Granollers, la Federación Española de Municipios y Províncias, i la Federació de Municipis de Catalunya, comptant amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
En aquesta trobada d’Alcaldes per la pau hi van prendre part, entre d’altres, Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, ciutat amfitriona de la trobada, (entrevistat al número 5 d’Alcaldes.eu), Xavier Badia, director de l’Oficina de Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya; Christoph Pilger, Director de la Campanya 2020 Vision Campaign; Manuela Mesa, Presidenta de l’Asociación Española de Investigación para la Paz; Neus Sotomayor, presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la pau; Agustí Fernández de Losada, Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona; Susanna Agostini, Presidenta de la Comissió per la Pau i Solidaritat Internacional; Manuel Bustos, Alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya (entrevistat al número 1 d’Alcaldes.eu), i Salvador Esteve, Alcalde de Martorell i President de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (entrevistat al número 1 d’Alcaldes.eu). Representants de 45 ajuntaments, la immensa majoria d’ells catalans, també hi va prendre part.
UNS APUNTS D’HISTÒRIA
La gènesi d’Alcaldes per la pau es troba al mes d’agost de 1945, quan dues bombes atòmiques van reduir a runa les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Va ser el fet que va provocar la rendició incondicional del Japó a la Segona Guerra Mundial, encara que la tragèdia causés milers de morts i unes seqüeles (físiques però també psicològiques) que avui en dia, passats més de seixanta anys des dels fets, encara s’arrosseguen entre els protagonistes i els seus descendents.
Per evitar que aquesta mena de fets es repeteixin, i en general, per advertir al món de la inhumana crueltat que representa el bombardeig de les ciutats i la població civil, l’any 1982, a la Seu de les Nacions Unides de Nova York, el llavors Alcalde d’Hiroshima va proposar un nou programa que promogués la solidaritat entre ciutats per a l’abolició total de les armes nuclears arreu del món. Des de llavors, els Alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki han demanat als seus homònims d’arreu del món que s’uneixin per donar suport a aquest programa. I així va néixer, poc després la xarxa d’Alcaldes per la Pau. Des del 1990, la iniciativa està enregistrada a les Nacions Unides, i a l’any següent, li va ser atorgada un estatus consultiu especial en el Consell Econòmic i Social de la ONU.
D’aquesta manera, Alcaldes per la Pau és, doncs, una organització sense ànim de lucre dissenyada per difondre la solidaritat i facilitar la coordinació entre les ciutats que donen suport el programa i que té per objectiu treballar en tot el món per augmentar la conscienciació i aconseguir que es prohibeixin les armes nuclears. L’entitat també se sent compromesa en la lluita per a un món pacífic on es doni assistència als refugiats, on es defenguin els drets humans, on no existeixi la pobresa; un món pacífic, on es defenguin els drets humans i no existeixin problemes que amenacin una coexistència pacífica, tal i com apareix aquesta afirmació a la seva acta fundacional.
QUI EN POT FORMAR PART?
Actualment, aquesta xarxa agrupa més de 3.147 ciutats de 134 països i regions d’arreu del món: 38 a Àsia i Oceania amb 870 adherides; 30 països d’Àfrica amb 132 ciutats que hi donen suport; 42 països i regions europees, amb 1.776 municipis adherits; i 24 països d’Amèrica i 369 ciutats. A Espanya, hi ha 218 ciutats que donen suport a la iniciativa, entre les que hi figuren capitals com Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, San Sebastián, Córdoba, Las Palmas, Girona, Tarragona i Lleida. La immensa majoria dels municipis adherits són catalans.
Per a que un Ajuntament formi part de l’entitat, cal un acord que sigui aprovat en el Ple del municipi corresponent on, entre d’altres qüestions, es mostri el rebuig a les armes nuclears, es portin a terme els tràmits necessaris per entrar a formar part d’Alcaldes per la Pau, es prenguin en consideració les propostes d’acció que siguin enviades per donar suport a la feina realitzada i es contribueixi a la conscienciació de la ciutadania sobre l’amenaça de les armes nuclears. També es demana que s’impulsi als Alcaldes i Alcaldesses de la comarca i província a seguir l’exemple de l’Ajuntament per sumar-se als esforços de l’alcalde d’Hiroshima per acabar amb l’amenaça de les armes nuclears, i finalment, que es comuniqui l’adopció d’aquests acords als òrgans decisoris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació Catalana de Municipis, i a la Xarxa d’Alcaldes per la Pau.
Alcaldes per la Pau està dirigit per una Junta General que estableix les línies estratègiques per dur a terme la campanya, entre les que es troben la planificació, els pressupostos i les reunions anuals. Formen part de la Junta General actual Tadatoshi Akiba, Alcalde d’Hiroshima, Japó; Tomihisa Taue, Alcalde de Nagasaki, Japó, Matteo Renzi, Alcalde de Florència, Itàlia; Luc Dehaene, Alcalde d’Ieper, Bèlgica; Stephan Weil, Alcalde de Hannover, Alemanya, Catherine Margate, Alcaldessa de Malakoff, França; Donald L. Pluquellic, Alcalde de Akron, Estats Units; Alison Firth, Alcaldessa de Manchester, al Regne Unit; Roman Grebennikov, Alcalde de Vologrado, Rússia; Khder Kareem, Alcalde de Halabja, Iraq; Ivan Knez, Alcalde de Biograd na Moru, Croàcia, Robert Harvey, Alcalde de Waitakere, Nova Zelanda, i Josep Mayoral i Antigas, Alcalde de Granollers, ciutat on tindrà lloc la trobada del proper 3 de novembre i que és l’única ciutat espanyola que en forma part.
GRANOLLERS, CIUTAT CAPDAVANTERA
Des del mes de maig del 2005, Granollers és una de les ciutats adherides al moviment d’Alcaldes per la pau. Però la seva militància ha anat molt més enllà de la mera participació en un organisme internacional, que, malgrat la seva transcendència històrica, aquí ens agafa una mica lluny i és per això que està involucrada en d’altres projectes que tenen alguns punts en comú, com la Red Española de Ciudades Educadoras (RECE), de la que la ciutat n’és coordinadora.
L’educació és un element que ens apassiona, comenta l’Alcalde de Granollers Josep Mayoral a Alcaldes.eu: la concepció d’una ciutat que globalment educa, però no només a les escoles, sinó també a les places, als centres cívics, a les passejades culturals. I òbviament, també estem compromesos en el treball per la pau. Efectivament, Granollers no oblida que va patir un terrible bombardeig el 31 de maig de 1938. Som un de tants municipis que en un parell de minuts, les bombes van deixar 224 morts. I durant anys, els nostres pares i avis ens ho explicaven en veu baixa perquè qui sap què podia passar. Però ara, no. Ara tenim l’obligació de dir-ho en veu alta i també de treballar activament per a què no torni a passar. Ni aquí ni arreu, comenta Mayoral, per afegir que per això volem tenir present que mai ho oblidarem creant un centre cultural per la pau que sigui un enllaç de la nostra ciutat amb el món sencer.
L’activitat que ha dut a terme el municipi al respecte ha estat considerable. Aprofitant el 70è aniversari del bombardeig de Granollers, hi va haver una trobada de testimonis dels fets amb alumnes de secundària (abril del 2008); un acte de commemoració de l’aniversari (maig del 2008), i una trobada al cementiri per recordar els més de 220 civils morts durant el bombardeig.
D’altra banda, Granollers ja va ser seu d’una trobada d’Alcaldes per la Pau el mes de maig de 2008, coincidint amb la inauguració del Centre de Cultura per la Pau a l’edifici de Can Jonch. Un any més tard, el mes de maig del 2009, 650 alumnes de Granollers participaven a l’activitat “Paraigües per la Pau” que tindria lloc a la Plaça de la Porxada amb gran ressò.
La participació de Granollers també ha estat internacional: tres anys més tard de l’adhesió, el mes de novembre del 2008, Granollers va ser nomenada ciutat executiva de Mayors for Peace, i d’aquesta manera, es va comprometre a impulsar la participació de municipis espanyols en l’organització i lideratge per tal de difondre el missatge i les accions de l’entitat Alcaldes per la pau arreu de tot l’estat.
A nivell internacional, Granollers va participar aquest passat mes d’agost a la Setena Conferència d’Alcaldes per la pau que va tenir lloc a Nagasaki, ciutat fundadora de l’entitat. En aquest trobada, es va fer una ofrena al monument en memòria de les víctimes del bombardeig de Nagasaki, i amb el seu alcalde, Tomihisa Taue després d’una reunió de l’Executiva mundial d’Alcaldes per la Pau.
La trobada del proper 3 de novembre reforçarà sens dubte els llaços existents entre Granollers i aquest organisme internacional i possibilitarà una major projecció mediàtica a un moviment que només ha fet que créixer.
PER A MÉS INFORMACIÓ
www.majorsforpeace.com
