Alcalde a la legislatura 2011-2015
Ens diu que és un alcalde de 24 hores al dia. Mòbil obert amunt i avall, es passa l’estona atenent els problemes de la gent. De cop, el telèfon deixa de sonar i aprofita el moment per a parlar-nos del seu poble. Destaca que el Museu del Mar, que no fa gaire que s’ha posat en marxa, rememora els temps en què el port de la Ràpita era dels pocs que podia connectar-se amb Amèrica. Un símbol de la importància de la vila en temps passats. Actualment se senten lluny de tots els centres de decisió (Madrid, Barcelona, Tarragona, Tortosa…) i diu que val la pena mostrar-los que els pobles tenen una gent activa i entusiasta que no pot quedar defraudada.
“La primera mesura que vaig prendre com a alcalde va ser la de reduir-me la retribució en un 50%”
“Potser fa de mal dir, però l’estat econòmic actual del poble és fantàstic”
“Com a advocat d’ofici que he sigut, entenc i pateixo a les preocupacions de les famílies que s’han quedat sense res”
“Defenso la simplificació de les estructures administratives, però crec que els Consells Comarcals han de seguir existint”
“L’Estat té una actitud de menyspreu inacceptable cap a Catalunya. Només admet la sortida de la independència”
“La LRSAL vol fer creure que tots els mals del país provenen del món local”
“El president Mas s’ha jugat el coll en el procés sobiranista. Té tota la meva admiració”
Si ara vingués un foraster i dubtés de si quedar-se a viure aquí, què li diria per a convèncer-lo?
Aquí tenim un clima paradisíac. Estem a l’aixopluc de la serra del Montsià, tenim el port natural més important d’Europa, una badia protegida i es pot sortir a navegar tot l’any, llevat d’uns dies a l’hivern. No tenim competència en tot Europa. La gent de la Ràpita és molt oberta. Som mariners i molt xaladors, que és l’expressió que s’utilitza aquí per a indicar que ens agrada la gresca i celebrar. A l’estiu som efervescents, i la resta de l’any més reposats. El comerç és viu tot l’any i la restauració és de primer nivell.
Hi tenen un dels ports més importants de Catalunya, oi?
El port pesquer de la Ràpita és l’essència del poble i el més important en comercialització de peix del país. No en volum de tones, però sí en volum econòmic. Tradicionalment, el sector de la pesca ha ocupat moltes persones. I de retruc alimenta l’altre gran sector de la Ràpita, que és la gastronomia. I la indústria de les xarxes –dels remendadors de xarxes. Tenim algunes drassanes nàutiques també. En resum, moltes coses giren a l’entorn de la pesca i el poble està re-valoritzant el producte, després d’uns anys una mica difícils. Però tenim altres coses importants…
Com ara quines?
Un gran sector primari en l’agricultura, l’arròs i l’horta. I aspirem a revalorar-los per a que generin certs llocs de treball. Aquí no tenim indústria pesant, però en canvi estem potenciant l’agroalimentària.
Ara que s’apropen les Eleccions Municipals, quin missatge transmetrà als seus conciutadans perquè el votin?
Doncs que vam canviar l’estil del què s’estava fent abans. Aquí ens vam trobar amb una sèrie d’expedients difícils, dels quals n’hem pagat les conseqüències tots aquests anys. Però ens n’hem sortit. I hem reduït la càrrega tributària dels ciutadans, pràcticament d’un 35%. Clar que ja no podem gastar tant, però la primera mesura que vaig prendre com a alcalde va ser la de reduir-me la retribució en un 50%. Vam ser exemple d’austeritat i crec que els ciutadans ho han reconegut així
Quin és l’estat de l’economia municipal?
Potser fa de mal dir, però és un estat fantàstic. Aquesta setmana hem aprovat la liquidació del pressupost i ens ha quedat un romanent de 8 milions. El resultat és de 2,3 milions d’euros en positiu. No és tot mèrit nostre: des de Madrid ens van prohibir fer certes despeses, com ara contractar personal o brigades de manteniment… Aquesta legislatura hem posat a funcionar instal·lacions que requerien personal nou, però no ens l’han deixat contractar. El romanent de tresoreria mirarem de invertir-lo en equipaments educatius, clavegueram i manteniments fluvials.
En cas de ser re-escollit quines serien les seves prioritats?
La principal és desenvolupar els polígons industrials. Cal reordenar-los. Una de les feines que hem fet durant la legislatura, potser no gaire evident, ha estat un nou POUM. Ara ja podem desenvolupar el dos polígons industrials, el del Salt i el del Rajolar. I l’altra assignatura pendent és desenvolupar el sector hoteler en dues zones privilegiades: el Saliner i l’Horta vella. I, com us deia abans, millorar la xarxa de sanejament i d’aigua potable, les voreres, l’espai urbà…
Què fa el seu ajuntament per a les persones més colpejades per la crisi?
A mi em preocupen les famílies. Potser per deformació professional perquè he sigut advocat d’ofici i conec els rigors que pateixen les persones amb dificultats econòmiques. Des de l’Ajuntament vam crear unes bases d’ajuts, per a pagar els lloguers, l’aigua, la llum,… Vam establir l’acord de condonar les plusvàlues en cas que hi hagués execució hipotecària judicial… I hem fet una interpretació molt ampla de la llei quan hi ha hagut una família desnonada per un banc. Per a mi és inacceptable que aquestes persones hagin de pagar encara els impostos municipals… Apart, tenim un seguit d’ajuts per a famílies en casos de violència domèstica, etcètera.
I crear ocupació, ho han pogut fer?
El que no hem pogut és crear brigades de manteniment per a persones que no poden accedir al món laboral. Això ens ho ha prohibit l’Estat i l’únic que hem pogut fer ha estat fixar l’obligatorietat de contractar persones en l’atur, en el moment en què l’ajuntament ha promogut obres de licitació. És una bona mesura, però per desgràcia no ha estat suficient.
Què en pensa de la LRSAL?
Miri, de vegades sembla que hi hagi interès en donar a entendre que tots els mals del país provenen del món local. I en canvi és allà on menys dèficit i major nivell de transparència hi ha. La LRSAL destil·la una presumpció de culpabilitat del món local totalment injusta. I el fet de limitar les competències municipals és una mala solució. Com a alcalde la rebutjo, i com a president del Consell Comarcal, també vam fer mocions per a rebutjar-la.
En el nou marc que suposaran les Vegueries quin paper veu per als Consells Comarcals?
Defenso una simplificació de les estructures polítiques. Però els Consells Comarcals han d’existir perquè difícilment els ajuntaments petits podrien tenir accés als serveis que presten: ensenyament, beques de transport, de menjador, cultura, dinamització econòmica… Un municipi de mil habitants no pot tenir en plantilla un dinamitzador econòmic o de joventut… El paper del Consell Comarcal és la gestió i fer que tots els serveis funcionin bé.
Què en pensa del procés sobiranista?
Des del principi vaig ser dels vam estirar del carro. També dins de CiU. És important que el país prengui ja una determinació perquè la situació actual és insostenible. I no només per un tema econòmic. També en temes de llengua, de lleis, i de tantes coses que ens estan venint al damunt. L’Estat té una actitud de menyspreu a Catalunya que és inacceptable i que només admet la sortida de la independència. No sóc una persona amant dels terrabastalls, però crec que no hi ha altre camí.
Què li diria a hores d’ara al President Mas?
Sento una admiració extraordinària per ell. I sóc crític amb CIU i amb el Govern, perquè com a alcalde he estat víctima de molta fragositat burocràtica. Però penso que el President és una persona de principis, que hi ha posat el coll. No li va tremolar el pols i ha anteposat els interessos del país als del partit. I jo el que vull és que el país tingui el que vol la gent.
Quina seria la seva utopia per al municipi?
M’agradaria que des de l’Estat i la Generalitat confiessin més en els gestors municipals. Voldria tenir un marge de maniobra més ample i no tenir que estar contínuament enviant informes a l’Administració per a justificar qualsevol actuació. També seria una utopia que l’oposició fes una oposició constructiva. Estem discutint veritables tonteries al plenari i li donem importància a coses que no tenen cap transcendència. Aquí sembla com si fossin fiscals de jutjat, que volen imputar un ciutadà, quan el que estem fent és plenament transparent.
D’això es desprèn que vostès tenen discussió grossa als plens municipals…
Aquí hem tingut el cas de l’ampliació de l’IES Alfacs. Teníem barracons des de fa més de 20 anys i ens quedaven petits. En un mes vam haver de fer-ne una ampliació, perquè sinó els xiquets no tenien on ubicar-se. Efectivament, amb les presses, vam cometre una irregularitat: no vam fer el decret d’incoació de l’expedient fixat. Però a nivell competencial i econòmic tot era perfectament clar i transparent. Ara, l’oposició diu que ens vam deixar el decret d’incoació i la gent del carrer entén que l’obra s’ha fet a dit. Acusacions infundades i sense rigor, però que calen en la ciutadania. Jo poso la mà al foc per la legalitat de molts companys alcaldes de pobles petits, que es bolquen en l’acció municipal de forma desinteressada, però que són tractats injustament per aquesta mena d’ acusacions. Les oposicions haurien de prendre’n nota…
