“Allí on nosaltres hi vèiem raïm, els nostres fills hi veuran una ampolla de vi”

Què el va motivar a entrar en política?

Més que en política, jo el que volia era estar en la gestió del municipi. Als pobles petits, molta gent entrem a formar part de les associacions, perquè som pocs i perquè entre els que som ho hem de fer tot. D’aquí que sigui lògic que seguim més tard en l’ajuntament. L’any 1999 em van dir d’entrar en una llista municipal i era el més normal, perquè en un poble de 400 persones calia trobar-ne deu que volguessin formar part d’una llista. Aleshores vivia a Capçanes i vaig començar en això com si fes una aportació més, com la que faria qualsevol altre ciutadà. Em va agradar formar part del col·lectiu, treballar pel poble i tenir visió de municipi. Em vaig engrescar.

Em va agradar formar part del col·lectiu, treballar pel poble i tenir visió de municipi. Em vaig engrescar.

I va arribar a ser alcalde de Capçanes i, més tard, de Porrera. Quines creu que són les qualitats que ha de tenir un alcalde?

De vegades hi he pensat. Crec que cal tenir certa capacitat de gestió i certa empatia. Hi ha d’haver una part d’humanitat. De vegades als pobles no només fas el que toca, sinó que tens persones molt grans i has d’acabar ajudant-les en coses personals, que no són pròpies de l’ajuntament. També caldria certa curiositat i ganes de contribuir al municipi des de la teva visió. 

Cal una mica d’humilitat, també, perquè no has d’anar a donar lliçons a ningú. Tu no ets ningú, ni en saps més que ningú. Simplement cal que busquis la gent que sap de cada cosa en cada moment. Potser em deixo alguna cosa més…

De vegades als pobles no només fas el que toca, sinó que tens persones molt grans i has d’acabar ajudant-les en coses personals, que no són pròpies de l’ajuntament.

En els darrers anys hem patit temporals, pandèmies… Què n’ha après de totes aquestes experiències?

Quan arribes a un lloc, tu tens una idea del que vols i de les eines que tens per tirar endavant els projectes. Però la realitat fa que hagis d’acabar prioritzant. Ho hem vist amb els temporals, la pandèmia i altres assumptes sobrevinguts. 

Quan vaig entrar a l’alcaldia de Porrera, tenia molt clar cap a on calia anar. Però les circumstàncies han fet que, els pocs recursos disponibles s’hagin hagut de dedicar a algun altre lloc, perquè era el que tocava en aquell moment.

Quan arribes a un lloc, tu tens una idea del que vols i de les eines que tens per tirar endavant els projectes. Però la realitat fa que hagis d’acabar prioritzant.

Ha triat algunes fotografies personals. Ens les pot explicar?

De petit, n’hi ha una de quan recollia el regal als Reis i una altra de quan anava al forn a comprar pa. A casa meva, la meva mare i la meva àvia eren molt d’església i jo vaig fer d’escolà fins als 12 o 13 anys. La religió era, aleshores, una cosa que es tenia molt en compte i es respectava molt a casa meva.

La foto del forn me la va fer un senyor. Me’n recordo com si fos ara, perquè va ser una cosa inesperada. Abans, no et feien fotos tan sovint com ara. Durant molts anys, els nostres pobles es dividien entre els que tenien cooperativa i els que no en tenien. Anar a comprar era una d’aquelles feines que fèiem amb el meu germà gran quan tocava. Un anava sempre a la botiga dels comestibles i l’altre a buscar el pa i a buscar tabac a l’estanc. Era una feina que fèiem els dissabtes i aprofitàvem per comprar algun “tebeo” del Jabato o el Capitan Trueno i fer-ne la col·lecció.

En aquesta altra apareix més grandet.

És de l’adolescència, amb el meu germà, feta pel fotògraf de Reus. Teníem uns 14 anys i ens tallaven el cabell dues vegades a l’any, així que allà estem amb mitja melena. En tinc una altra amb 37 o 38 anys amb la meva nena gran al pantà de Margalef. Ella tindria un anyet i mig. M’agrada molt. També n’he trobat del Carnaval de Capçanes, que vam vestir la nena de sevillana…

I una fotografia especial relacionada amb l’alcaldia?

De quan vaig ser escollit president del Consell Comarcal, no sé si va ser la primera o segona vegada. Ho vaig ser del 2013 al 2015 i del 2015 al 2019.

En quin moment es troba Porrera en quant a afectació de la pandèmia?

En quant a afectació directa sobre les persones, estem com a tot arreu. Només hem de lamentar la pèrdua d’una senyora gran que estava en una residència. Hem tingut alguns casos de Covid, però ens n’hem sortit. D’altra banda hi ha hagut afectació sobre l’economia i el teixit productiu, que és bàsicament l’agricultura, l’agroindústria, la producció de vi i el turisme.

Hi ha hagut qui ho ha passat més malament i qui ho ha passat més bé, però crec que ha afectat tothom a nivell general. No obstant, hi ha hagut prou fortalesa com per sortir-nos-en i seguir en la línia dels darrers anys. 

Porrera és un poble completament vitivinícola.

Així és. La nostra economia sempre ha estat agrària. Fins als anys 80 del segle passat, la producció més important va ser la dels fruits secs, especialment l’avellana, que era la que marcava els tempos del municipi. Però des d’aleshores, el producte que s’imposa és la vinya. Anem perdent plantació d’avellana i, en canvi, es van recuperant vinyes i s’instal·len noves plantacions. Crec que és un sector amb molta salut i bones perspectives.

En un municipi de poc més de 400 habitants, tenen 18 cellers… 

Més i tot. En tenim més de vint. No ho sabria dir exactament. A nivell turístic és una activitat molt important també. Evidentment, aquesta és la nostra principal línia de promoció econòmica. I tot el que té a veure amb el turisme vinculat al vi. 

Però no tothom es dedica al mateix, perquè també hi ha veïns que són funcionaris, o mestres, o bombers o treballen en àmbits diferents. Però el vi és l’eix que actualment mou tot el poble.

Enajuntaments com el nostre no podem dedicar diners a la promoció econòmica 

Algun projecte específic que estigui impulsat des de l’ajuntament?

Enajuntaments com el nostre no podem dedicar diners a la promoció econòmica. Però, en canvi sí que aprofitem altres dinàmiques. Per exemple, l’Escola d’Enologia de Falset és determinant, perquè ens forma els enòlegs dels nostres cellers. Allí on nosaltres hi vèiem un raïm, els nostres fills hi veuran una ampolla de vi i això es un salt qualitatiu, perquè els aproxima als consumidors.

Nosaltres no incidim directament en el teixit productiu, però sí que teníem intenció d’ajudar a resoldre una sèrie de mancances que té el poble a l’hora de desenvolupar aquesta indústria. Però després, com li deia, van venir altres assumptes sobrevinguts que van fer que haguéssim de prioritzar altres coses. Avui dia tenim molts d’aquests cellers dins del municipi, i això és molt bonic i atractiu, però també ens genera algunes dificultats….

Per exemple?

Falten terrenys. Caldria, per exemple, una zona logística que ajudés aquests cellers a tenir unes rutes i la provisió de materials que necessiten. De vegades són empreses petites i no els caben certes coses, però les necessiten pel seu dia a dia. Avui ho fan com poden: uns fan servir espai públic, altres tenen un magatzem… 

Des de l’ajuntament, una de les coses que teníem damunt de la taula és dotar el municipi d’un espai logístic. Com també caldrien uns espais d’aparcament per als caps de setmana, ponts o vacances, perquè la quantitat de vehicles que arriben al poble és enorme. No és el mateix tenir una plaça bonica i ben neta de cotxes, que una de plena de cotxes aparcats.

Mentre no tinguem una alternativa haurem de conviure. Aquest és un dels reptes que teníem quan vam entrar al govern el 2019, però que van quedar aplaçats. El vi dona nom al poble i ens situa al mapa de Catalunya. 

El vi dona nom al poble i ens situa al mapa de Catalunya. 

Com diria que són els ciutadans de Porrera?

La gent de Porrera és acollidora, franca i bastant directa. Si t’han de dir una cosa, t’ho diuen. També són nobles i solidàris. I això s’ha demostrat amb la pandèmia.  

A la Viquipèdia es presenta Porrera com a “municipi d’aspecte senyorial i orgullós amb un gloriós passat”. Què ens pot dir de tot això?

Som un poble que té molts anys d’història. Si més no, des de 1200 i escaig. Al nucli urbà, a les construccions de les cases, tot aquest passat senyorial es nota. Hi ha cases molt grans, imponents. A la Plaça de Catalunya, que és la de l’entrada de l’ajuntament, només hi ha sis cases. A més, també hem viscut diverses èpoques d’expansió econòmica, sovint vinculades al vi i el licor, i això té el seu reflex a les nostres construccions.

Hem viscut diverses èpoques d’expansió econòmica, sovint vinculades al vi i el licor, i això té el seu reflex a les nostres construccions.

Ens pot recomanar llocs emblemàtics del municipi?

Jo diria que el lloc més emblemàtic que tenim és el Pont Vell, que té una arcada, i que té uns 200 anys i escaig. També hi ha una zona que anomenem els Escarrerots, a sota de l’ajuntament, consistent en unes escales de pedra molt majestuoses. I les arcades de la plaça, entre el Pont Vell i el Pont Nou, també són interessants. És el que nosaltres anomenem com lo Perxe, que és on se sustenten unes cases molt grans i antigues. Evidentment, tenim l’església i l’ermita de Sant Antoni, que sempre han generat la devoció de la gent del poble.

Una altra característica interessant són els rellotges de sol.

Sí. Aquí n’hi ha uns 12 o 14 i sempre els anem recuperant. Fins i tot en van fer una ruta. També és una mostra de la majestuositat que esmentava la Viquipèdia, perquè, finalment, no tothom tenia rellotge de sol, sinó només les cases més importants.

Aprofito també per recordar un lloc que, personalment, és molt bonic. És el Camí de l’Horta, que surt del poble en direcció al riu i que passa per un indret amb un mur d’uns dos metres i mig d’altura i una amplada de tres metres o quatre. Abans, allò eren les hortes. I el mur està pràcticament intacte. Quan hi passeges, sembla com si caminessis pel temps.

Vostè ha estat alcalde de dos municipis, i no és una cosa habitual. En què s’assembla, i en què es diferencia, l’alcaldia de dos municipis?

Crec que cada poble té els seus punts forts i els seus punts dèbils. El tracte amb les persones és el mateix. Però la realitat és distinta. I el que en un lloc pot ser un problema, en l’altre pot no ser-ho. Jo vaig ser sis anys alcalde de Capçanes, i en vaig ser regidor uns deu anys més. Allà, per exemple, l’aigua no era un problema, perquè en teníem tanta com en volíem. Simplement baixava per gravetat i només ens calia distribuir-la.

Aquí, l’aigua no és un problema, però sí que és un tema complicat, perquè ens abastim des de tres punts diferents i hem de vigilar-ne constantment la qualitat de les fonts. I això suposa una despesa molt important. El que allà era un tema de manteniment d’infraestructura i despesa en clor, aquí és una inversió bastant més gran.

Però, per la resta, més o menys, un ajuntament funciona igual…?

Sí. El que passa és que els ajuntaments tenim cada vegada menys capacitat de decisió. I ens sentim més una sucursal d’altres administracions que et van encarregant treballs a fer. L’autonomia local està bastant condicionada. No és el mateix l’autonomia en la gestió d’un ajuntament del 1999 que la del 2021. Hem perdut autonomia.

El que passa és que els ajuntaments tenim cada vegada menys capacitat de decisió. I ens sentim més una sucursal d’altres administracions que et van encarregant treballs a fer.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament de Porrera?

És bona. Estem sanejats i amb un pressupost molt equilibrat. El pressupost ordinari volta els quatre-cents mil euros i escaig. I el pressupost global és d’un milió. És l’any que coincideix amb el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya i tenim també una subvenció extraordinària de la Diputació per un immoble que volem adquirir… Tenim una situació de sostenibilitat.

L’immoble que volen adquirir és el bar del poble?

Això mateix. Aquí tenim quatre restaurants i uns cent llits turístics, a més d’una vintena de cellers. Però només tenim un bar. L’altre que hi havia el van tancar i ara hi havia intenció dels propietaris de tancar el que ens quedava i de fer-hi una altra cosa… A la gent del poble li calia un lloc on trobar-se i, de cop, ens quedàvem sense.

A més d’activitat econòmica i d’escola i serveis, la gent vol un lloc on poder socialitzar. Si no, també hi ha despoblament. Nosaltres entenem que aquest cafè antic i el restaurant amb els dos pisos eren una inversió de present, però sobretot de futur. Perquè garantia als veïns un espai on poder socialitzar.

Aleshores l’ajuntament vol comprar un bar?

No, aquesta és una lectura de mirada molt curta. El que hem comprat és un lloc per garantir que la gent tindrà un espai on hi trobarà una sèrie de serveis, siguin la restauració, sigui el bar, o siguin uns pisos que es puguin destinar al lloguer i les entitats.

Aquesta va ser, precisament, una de les prioritats amb què ens vam trobar a principis de 2020. I vam tenir la sort que la propietat, tot i tenir un acord tancat amb altres persones, va acabar preferint que s’ho quedés el poble. Per a nosaltres, evidentment, això és un esforç molt important, però en aquell moment va semblar que era una responsabilitat que no podíem deixar passar. Els efectes de deixar-ho passar haurien estat immediats. Vam acabar prioritzant aquest projecte davant d’altres.

I a banda d’aquest projecte, quins serien els reptes que els queden pel que queda de legislatura?

Enguany tenim un pressupost bastant important i el que busquem és acabar d’executar obres. Les que tenim en marxa són el manteniment d’un carrer per eliminar l’aigua que s’hi acumula quan plou, el soterrament i canalització d’aigua i alguns altres temes de sostenibilitat. Per exemple, hem de canviar tots els llums de vapor de sodi a tecnologia LED. Crec que tenim 200 punts de llum, actualment.

També volem canviar tota la maquinària de la piscina, que és de 1992, i que ja té problemes de fuites. I tenim el projecte d’una caldera de biomassa a l’escola, que ens ha de servir tant per a la mateixa escola, com per al casal. Igualment, sanejarem i arreglarem el teulat de l’edifici i deixarem les golfes habitables, a fi que les entitats del poble s’hi puguin reunir.

Quan la legislatura comença tens les idees que tens. Més tard, t’assabentes dels recursos que tindràs i acabes de fer el projecte a partir dels recursos. I al final, acabes executant-los. Molt sovint, el que acabes executant no són les primeres necessitats, sinó aquelles que pots quadrar amb les línies de subvenció.

Quan la legislatura comença tens les idees que tens. Més tard, t’assabentes dels recursos que tindràs i acabes de fer el projecte a partir dels recursos.

Parlant de subvencions, han demanat les dels fons Next Generation?

El dia 5 (de desembre) va sortir la convocatòria i ja tenim presentat un projecte. Hi portem treballant des del mes de maig passat. A mi m’hauria agradat presentar-lo com a part d’una estratègia territorial perquè ens hauria donat molta més força. No ha pogut ser i ho hem de fer com a municipi. És un tema d’estalvi energètic sobre l’edifici que vam adquirir.

Quan es troba vostè amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les reivindicacions en què tots es posen d’acord?

Sovint diem que les normatives estan fetes amb un caràcter molt general i que són d’obligat compliment, però que ningú pensa si els ajuntaments tenim les eines adequades per tirar-les endavant. Això és un problema.

Amb els alcaldes amb els que més relació tinc de la comarca, per exemple, la qüestió de la implantació eòlica ens porta una mica de malestar pel fet que portem molts anys treballant el paisatge i la sostenibilitat i arriba un dia en què, a correcuita i sense avís, t’imposen alguna cosa. I aleshores has d’anar a fer al·legacions… Sempre estem jugant a la política dels fets consumats. Ja estem d’acord en la sostenibilitat, ja, però hauria de ser tot una mica més pactat i distribuït pel territori. Això ens indigna una mica.

Els passa sovint?

Quan ens assabentem de les coses és perquè ens diuen que el projecte ja s’ha presentat i aleshores et pregunten si hi vols al·legar alguna cosa. Lògicament, anem venuts, perquè sempre anem darrere dels fets consumats.

Quan ens assabentem de les coses és perquè ens diuen que el projecte ja s’ha presentat i aleshores et pregunten si hi vols al·legar alguna cosa.

I, més enllà de la qüestió eòlica i fotovoltaica?

Hi ha altres temes. Per exemple, que la responsabilitat dels animals abandonats sigui dels ajuntaments, que si no se què… Moltes coses són, de cop, responsabilitat dels ajuntaments, però ningú t’ha donat una partida per què hi puguis fer front, ni tan sols hi ha solucions col·legiades en altres nivells. De vegades tinc la sensació que el paper ho aguanta tot. Les normatives tenen un caràcter molt general, però les realitats són molt diferents. I les repercussions d’una mateixa decisió són molt diferents d’un lloc a l’altre.

Com és el seu dia a dia?

Avui, per exemple, he vingut a veure-us. I, tan aviat acabi, me n’aniré a la Diputació i hi passaré el matí. A la tarda, després de dinar, he quedat d’anar al Consell Comarcal a fer una reunió. Acostumo a venir a l’ajuntament tres o quatre dies per setmana. I també acostumo a anar a Tarragona dos matins o tres.