En la primera entrevista que fem al municipi de Vinaixa, el seu alcalde ens explica que, abans que polític, se sent servidor públic. Sarlé diu que si no fos per la voluntat de la gent, no es podria tirar endavant el municipi. Acaba l’entrevista afirmant que li agradaria que li recordessin com ‘el fuster del poble’. Finalment, ens va acompanyar als indrets més emblemàtics de la vila.
“Tothom hauria de passar per l’ajuntament almenys 6 mesos”
““Jo crec que ser alcalde d’un poble no és fer política, sinó fer servei a la gent”
“Els ajuntaments estan mal finançats, no arriben les línies de finançament quan tocaria i ens hem de buscar una caixa per poder pagar els proveïdors”
“Ens hem enfocat molt en fer projectes realistes, que puguin donar un benefici ràpid al municipi”
“Estem molt contents i orgullosos de fer un centre cívic per la gent gran i la gent del nostre poble. Porta un any en funcionament i hi atenem unes 8-9 persones cada dia durant 5 hores”
“Hi ha municipis on el problema és trobar alcalde, estic parlant de pobles petits. La gent potser es pensa que ser alcalde és una cosa molt ‘guai’, i sí, però també té les seves feines i les seves coses”
Breument, quin va ser el seu recorregut fins arribar a l’alcaldia?
Jo vaig entrar de regidor l’any 1991 i m’hi vaig estar fins el 1999. Després ho vaig deixar per estar amb la família i amb la feina. I el 2011, amb un grup de gent del poble, vam tornar a fer una llista de l’ajuntament. Vam dir ‘provem-ho’ i vam tenir la sort que vam ser llista única. Dues legislatures on Vinaixa ha sabut estar ‘sol’.
Hem iniciat aquesta segona legislatura amb molts projectes acabats, coses pendents per fer, i en això estem.
També té un propi negoci…
Sí jo sóc fuster, la meva formació és de Grau Mitjà de Fusteria i estudis de fusteria, i tinc una empresa de fusteria aquí al poble, sóc la tercera generació i el meu ofici principal és aquest.
Com porta la conciliació?
Doncs amb les feines de l’ajuntament, amb les feines al Consell Comarcal, i amb l’empresa, que la gestiona més la família, que és qui ho pateix més.
Venint del món de la fusteria, què el va motivar a donar el pas cap a la política, i en concret ser alcalde?
Jo crec que ser alcalde d’un poble no és fer política, sinó fer servei a la gent. Crec que tothom d’un municipi hauria de passar per un ajuntament. En els pobles petits, és com els partits de futbol, tothom és entrenador però no baixen mai de la banqueta. Doncs aquí és el mateix, tothom opina però jo crec que s’hi hauria de ser a l’ajuntament perquè el dia a dia és molt diferent de fora a endins. I jo puc dir que els anys que vaig ser regidor no tenen res a veure amb el temps que porto d’alcalde. Les coses han canviat moltíssim.
Preguntem als alcaldes si creuen que és necessari tenir estudis superiors per d’exercir. Què en pensa?
Jo crec que és més la voluntat que els estudis, però és una cosa que sempre pot ajudar. Avui, tenir gent formada és molt important i les coses cada vegada son més específiques, precises, i la gent que té formació ho pot aprofitar. Però jo crec que hi fa més -a nivell municipal, de pobles petitets- el saber fer, el dia a dia, i estar per la gent, és el més important.
Suposo que això deuen ser els valors que conformen el seu estil de fer a la política…
Exacte, quan estàs en un ajuntament ets alcalde per a tothom, has d’escoltar a tothom i treballar per a tothom. A partir d’aquí jo crec que és el principal d’un personatge que està al capdavant d’un municipi, i més si és rural, que has de fer de tot. No només ets alcalde sinó que has de fer el dia a dia, el que et toca, el que et demanen, i si et pregunten com s’ha de fer tal cosa, doncs els hi diem.
Què fa de Vinaixa un municipi especial per a viure-hi? Què li diria, per exemple, a un foraster, per atraure’l al poble?
Vinaixa és un poble bonic, petit. Tenim indrets interessants, com per exemple l’església, que enguany ens la van declarar Bé Cultural d’Interès Nacional oficialment i que és l’espai emblemàtic del nostre municipi. L’any que ve farem el 700 aniversari de la construcció de l’església parroquial. És un temple del Romànic, dels pocs que hi ha a la comarca amb aquest tipus de construcció. La gent està molt contenta de la seva església, de la seva plaça, del seu entorn… I també tenim carrers emblemàtics com el carrer Font, el Calvari, el carrer de les Flors… Encara hi ha carrers amb aquest acabat de pedra que el fa un espai rural bonic per venir a visitar, com també la Plaça dels Arbres. Les piscines també són un espai important, perquè als pobles petits hi ha molta vida social als estius. Ens faltaria falta tenir una empresa per tenir més gent jove al municipi… Però, d’altra banda, tenim una llar d’infants…
El motor econòmic del municipi té a veure amb la fabricació de pedra per la construcció. Des de l’Ajuntament tenen polítiques de dinamització econòmica?
A nivell municipal no tenim dinamització econòmica directa per a les empreses. Però estem al seu costat, i quan han de fer un modificació d’algun tema, l’Ajuntament és un més per treballar amb ells. Sempre que els puguem ajudar, assessorar, informar de cara a les seves feines, ho fem. No tenim una línia directa d’ajuts i subvencions, però estem al seu costat. Quant a sectors productius, tant la pedra com la cooperativa agrícola són sectors importants que hem de conservar.
I amb temes de fomentar l’ocupació, crear llocs de treball, o amb temes formatius, quin paper juguen la Diputació i el Consell Comarcal?
Estan al nostre costat. Respecte les línies d’ocupació i promoció econòmica el Consell Comarcal té un paper actiu de cara a les empreses i surten líders i FEDER’s que s’hi poden acollir, i nosaltres els avisem quan surten aquestes subvencions. I la Diputació, tot el que són cursos de formació, i ajudes directes als industrials doncs estem amb ells.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Hem anat pagant tot el que teníem pendent, estem al dia de tot. Però ens falten recursos. Jo crec que últimament els ajuntaments estan mal finançats, no arriben les línies de finançament quan tocaria i ens hem de buscar una caixa per poder pagar els proveïdors, per no deure res a ningú, que això és molt important. Tampoc tenim un endeutament gran però hem anat fent coses.
A què es deu que es digui “L’essència de les Garrigues es concentra a la Vall de Vinaixa”?
La Vall de Vinaixa és un espai que l’estem potenciant molt. Hem participat en un FEDER, i és una vila dintre de l’Espai d’Interès Natural. Ara, junt amb la Diputació i el Consell Comarcal, hem fet un treball, un FEDER del 2018-19 d’una millora de la Vall, de la fauna… Volem que sigui un espai que la gent pugui visitar. I també tenim les construccions de pedra seca, l’Aljub, les cabanes de volta, agricultura de la terra, els olivers… I això és una cosa que hi ha dins d’aquesta comarca que l’hem de potenciar. Nosaltres mateixos no ens donem a conèixer fora, i ara estem fent aquest treball de tenir un catàleg d’activitats, de sortides, de llocs a visitar… Hem de tenir en compte que a les èpoques que hi ha més gent a la nostra comarca és l’època que venen a comprar l’oli. Per tant hem de cobrir aquests espais, des del novembre fins el febrer, amb activitats. Ara, la gent ve, compra i marxa, i això no ho hem de permetre”.
‘INNOVACIÓ, MUNICIPIS, PERSONES
|
Com fan servir la tecnologia per a col·laborar amb la ciutadania?
Estem revisant allà on la gent ve a l’ajuntament per temes de documentació, però això, en espais rurals, ens costa molt perquè hi ha gent gran i segons quines gestions ells venen a l’ajuntament a fer-les. De vegades el tracte personalitzat és el més important. L’Administració electrònica en espais o pobles més grans potser sí, però en els municipis petits la gent et ve, et para pel carrer i et pregunta com va la seva gestió. Allà mateix li dic: “Anem i fem-ho”. La gestió de l’alcalde és molt propera als municipis rurals: la gent té el teu telèfon, sap on vius… En segons quins llocs és impensable, però aquí, en persona, et diuen: “Ei escolta em passa això, i has d’intentar solucionar-ho.
|
Vostè és l’alcalde des del 2011. Ha comentat que hi havia molts projectes posats en marxa, i pocs de pendents. Quin balanç fa del temps que porta com a alcalde?
Nosaltres ens hem enfocat molt en fer projectes realistes, que puguin donar un benefici ràpid al municipi. No hem fet grans inversions perquè no es poden fer grans infraestructures en aquest moment. Però, amb tot, hem fet una ampliació del cementiri municipal perquè tenim molt pocs nínxols. I hem pogut pactar una obra que a la gent del municipi li sembla molt bé, que és l’ampliació d’un cementiri nou en un altre espai. Ara a Vinaixa hi tenim un cementiri ampliat per molts anys. I també estem molt contents i orgullosos de fer un centre cívic per la gent gran i la gent del nostre poble. Porta un any en funcionament i hi atenem unes 8-9 persones cada dia durant 5 hores. La gent del nostre municipi va participar en una enquesta a nivell local, i van dir que volien envellir en el seu poble. I això ho hem de fer amb les millors condicions.
Quins són els eixos principals per a aquesta legislatura?
En principi, és el d’acabar aquest centre cívic, posar-lo al dia al 100% de funcionament, i després tot el tema de la Vall de Vinaixa, de dinamització d’aquest espai. També volem consolidar la llar d’infants, perquè creiem que un municipi sense nens o sense escola és un municipi mort. Ara tenim 8-9 nens, que era una xifra impensable anys enrere, però és una aposta que fa l’ajuntament per assegurar el futur del municipi.
Quina és la seva opinió sobre la limitació de mandats? Creu que n’hi ha d’haver alguna limitació? De quants anys cada mandat?
Jo crec que quatre anys és molt poc, perquè quan t’hi poses ja has acabat. Els primers dos anys, si no vens del món municipal o no has estat regidor, vas molt perdut. I a més a més no és el mateix ser regidor que alcalde. Vuit anys està bé, però jo sempre dic el mateix: qui entra d’alcalde sap que un dia o l’altre ha de plegar. Hi han persones que de vegades es pensen que és un lloc per sempre i això no. Has de saber que té un començament i un acabament.
I després, depèn: hi ha municipis on el problema és trobar alcalde, estic parlant de pobles petits. La gent potser es pensa que ser alcalde és una cosa molt ‘guai’, i sí, però també té les seves feines i les seves coses. Avui, 8 i 12 anys estan bé.
Quina és la seva valoració de la situació política actual?
La meva lectura personal és que el que està passant a Catalunya en aquests moments posa damunt de la taula la mena de país on estem vivint, de com funciona, de com està muntat… Perquè fins ara vivíem en un núvol i vèiem només una cosa i ara hem vist com és, i no és un país fàcil. És una cosa que hem de canviar. Ens hem de plantejar si el que volem realment és això o no. S’han posat damunt la taula unes coses que no sabíem que podien passar, i passen.
Quin tipus de relació s’ha d’establir entre Catalunya i Espanya?
Si fos una relació normal, hi hauria encaix. Però la relació que hi ha entre els dos països no és de tu a tu, ara mateix. Crec que Espanya s’està aprofitant de Catalunya, i la gent d’aquest país no ho volem. Crec que si l’entesa fos entre interlocutors vàlids hi hauria una entesa prou bona pel futur, però no hi és.
D’altra banda, hi ha hagut vàries deslocalitzacions d’empreses… S’ho ha plantejat també amb el seu propi negoci?
No, jo estic molt be aquí. Això ho han fet empreses molt grans amb altres interessos, i jo crec que el dia a dia de les empreses, petites i mitjanes, ha d’estar al lloc a on es fa la feina. I aquí en parlem no només d’interessos econòmics sinó també de polítics.
Alguns alcaldes de municipis, sobretot petits, ens diuen que complir les condicions de la Llei de Transparència resulta una mica complicat. Com ho resolen vostès?
Cada any estem amb els temes de transparència. Però tot és el mateix: hi ha municipis petits adaptats a normatives de municipis grans i és complicat perquè no tinc personal per aplicar-ho al moment, i de vegades les coses se’ns fan feixugues.
Nosaltres cada any tenim reunió municipal de passar comptes a la gent del poble, la gent ve i els expliquem què farem, què hi ha… són bastant assemblearis. El que fem a l’Ajuntament ho presentem cada any al municipi, expliquem el que hem fet, les idees que tenim, i de vegades debatem algunes coses. Per ara, ningú ens ha qüestionat res.
Si tingués els seus conciutadans al davant, quin missatge els transmetria?
Que des de l’ajuntament estem fent tot el possible i més. Que treballem pel nostre futur. Ara sóc l’alcalde, però en uns anys n’hi haurà un altre, així que animo a la gent a participar de l’ajuntament, perquè crec que és una forma de treballar pels ciutadans. Tothom hauria de passar per l’ajuntament almenys 6 mesos, i veuria com es treballa des d’una administració i com es troba més entesa.
Deia que d’aquí a uns anys hi haurà un altre alcalde… Com li agradaria que el recordessin quan ja no hi sigui?
Com una persona que va treballar pel municipi, que va fer tot el que va poder en moments complicats i com el mateix “Jordi” que he estat de tota la vida: el fuster del poble. Si he estat alcalde, millor, però no pretenc que em recordin de cap manera especial. He fet un servei al municipi i aquí s’acaba.
