“Amb la pandèmia ens ha vingut gent nova, sí, però no és cap disbarat”

Quina ha estat la seva trajectòria fins a arribar a l’alcaldia? Tenia una motivació política quan es va presentar per primera vegada?

Cap ni una. Tampoc tenia intenció de ser alcalde. Però es van donar una sèrie de circumstàncies. La més important és que l’anterior alcalde no volia seguir en acabar la legislatura i buscava noves persones per organitzar una nova candidatura. Jo sempre he treballat i ajudat el poble, tot i que no m’he vinculat mai a cap color polític. Vaig acceptar amb la idea d’ajudar-lo i que fos ell qui pogués seguir. 

Però, quan vam guanyar les eleccions, l’alcalde va dir que plegava i que ens organitzéssim entre els que ens havíem presentat. A l’hora de la veritat, jo que era el darrer de la llista, vaig passar al capdavant. I no era pas perquè en sabés més que els altres… No havia estat ni regidor ni res.

I d’això en fa sis anys.

Correcte. Aquesta és la meva segona legislatura. A la primera no m’hi vaig presentar com a alcalde, sinó com a regidor. En l’actual ja sí.

En aquests anys han passat moltíssimes coses. D’haver-ho sabut, s’hi hauria presentat igualment?

Déu-n’hi-do! Ha passat de tot a tot arreu. Ens vam trobar amb bastant d’enrenou dins de l’ajuntament. El vam poder sanejar. Ara ja estem nets i podem fer coses. 

Ens vam trobar amb bastant d’enrenou dins de l’ajuntament. El vam poder sanejar. Ara ja estem nets i podem fer coses.

Què creu que ha après dels anys que porta com a alcalde? 

La primera legislatura va ser dura, perquè vaig trobar-me amb moltes coses a l’ajuntament. També ens va tocar viure el Procés, que va ser una situació complicada, tant políticament com personal. La segona ens ha tocat viure la pandèmia, i també està sent difícil. En mig d’una i altra vam patir aiguats, unes nevades… Certament, no han estat uns temps dels que puguem dir que han passat tranquil·lament.

En situacions així, però, vas coneixent la gent i les seves reaccions. No és el mateix ser un veí més del poble, que posar-se al davant de tot i veure les coses que hi passen per dins. Són experiències gratificants, no obstant.

No és el mateix ser un veí més del poble, que posar-se al davant de tot i veure les coses que hi passen per dins.

Com ha afectat la pandèmia al poble? En quin moment es troben?

Ens ha afectat econòmicament, perquè els recursos aquí són molt limitats. Però la interacció entre les persones ha estat bastant senzilla, perquè som un poble petit i tothom ha estat molt responsable. Com que molta de l’activitat econòmica local és la pagesia, tothom ha pogut sortir a fer feina. Tan sols teníem limitacions a l’hora de sortir del poble.

Anímicament, diria que la gent ho ha notat molt més. No podien sortir, depenem molt de fora… Potser el que més ens ha afectat és l’activitat dels cellers. Al Priorat, el 90% del que fem té a veure amb les vinyes. I hem seguit produint raïm, però hem tingut problemes de distribució a l’hora de vendre’n, com ha passat a tot arreu. No ha estat una afectació greu, però sí que ha estat significativa. El celler pateix i, de retruc, també pateix el pagès. També els paletes, perquè tampoc han pogut sortir del poble a fer feina. Com a molt, han fet obres al poble.

Som un poble petit i tothom ha estat molt responsable.

S’estan recuperant?

Sí. El poble es recupera bé. La restauració torna a funcionar i els cellers tornen a vendre… Costa una mica, però torna a haver-hi més gent, i el turisme rural s’ha reactivat poquet a poquet.

Poboleda pateix despoblament, com altres pobles agraris?

Tenim el problema que té tot el Priorat. La qüestió és que tenim una població molt envellida. Amb la pandèmia ha vingut gent nova, sí, però no és cap disbarat. Aquí ens han vingut unes tres o quatre famílies. També hi ha hagut baixes, així que no hi ha hagut gaire increment de població.

El problema està en què, per tal d’atreure persones de fora, hem de disposar d’uns serveis mínims. I als pobles aquests serveis estan molt malament. Molta gent podria venir a viure aquí fent-hi teletreball, però les xarxes que tenim ara no ho afavoreixen. Tampoc tenim gaires indústries. Així que, o vens a treballar al tros, o treballes per una empresa que et permeti fer teletreball. També tenim pocs serveis mèdics. Tan sols un metge tres hores a la setmana. L’escola funciona i va força bé, això sí. Però la natalitat és baixa i potser, en tres anys, reduirem el 30% dels alumnes. És bucòlic, però la vida al poble és dura. T’ha d’agradar. Si t’agrada, certament, no hi ha problema.

L’escola funciona i va força bé, això sí. Però la natalitat és baixa i potser, en tres anys, reduirem el 30% dels alumnes.

Com és la gent del poble?

Com a tot arreu: hi ha gent molt maca i gent més complicada. Això és com un bloc de pisos. Tothom és com és i has de saber-hi conviure i interactuar. En certs moments, tothom ajuda. Als pobles petits, quan passa alguna cosa, es nota que fem pinya. En general, pots tenir més o menys relació amb la gent, però no hi ha cap problema.

Això és com un bloc de pisos. Tothom és com és i has de saber-hi conviure i interactuar. En certs moments, tothom ajuda.

Hi ha gaire teixit associatiu?

Sí i no. Hi ha algunes associacions, però costa molt mantenir-les. Primer, costa trobar gent que s’hi vulgui posar al capdavant. La pandèmia ha fet que la gent s’individualitzés molt. Vulguis o no, abans hi havia més associacions. Tenim els jubilats, una entitat de jovent, els caçadors… Però ja no són tantes com abans. Antigament, fins i tot teníem banda de música. La població ha minvat. I molta gent treballa a fora i només ve al poble a descansar. Costa més fer associacions i la gent ja no vol tantes responsabilitats. Estar en una associació implica ser responsable de les coses que es fan i de les persones que hi són.

La pandèmia ha fet que la gent s’individualitzés molt.

Quins espais i edificis ens recomana visitar a Poboleda?

Per desgràcia no tenim gaires coses de valor arquitectònic que s’aguantin. Tenim una bona història, això sí. Per exemple, en cert sentit, els monjos de la famosa Cartoixa d’Escaladei eren originaris de Poboleda. Es van establir al carrer Nou, antigament dit dels Cartoixans. De l’església d’aquí en dèiem la catedral del Priorat, perquè és la més gran de la comarca. Els monjos tenien dos molins, un d’ells encara es pot veure, tot i que cal restaurar-lo. Quan l’ordre es va fer gran, van marxar a Escaladei. 

També tenim un pou de gel, però està en una casa particular i no és visitable. No tenim monuments artístics. Com a molt un pont que en diem “romà”, però no gaire cosa més. El que sí tenim són les vistes, les vinyes, les cases pairals (tot i ser particulars). Altres pobles tenen estructures més boniques i grans. Nosaltres no.

L’entorn natural és l’opció més interessant, doncs.

Sí. Tenim molts camins. I tot va lligat amb la història dels cartoixans. Tenim itineraris que feien ells. Al voltant dels camins, hi ha molts coses a veure.

Tornem a l’ajuntament. Quina és la situació econòmica?

De moment és molt bona. Com us deia abans, estem sanejats i tenim diners al banc. Així que podem fer front a totes les inversions necessàries, perquè podem avançar diners i estalviar-nos els interessos. Podrem tirar endavant la legislatura bé.

Quins són els projectes que tenen pendents? 

Actualment estem remodelant el carrer Carme, que és el més llarg del poble. Ara estem fent un dels tres sectors, i l’any vinent en farem un altre. També estem posant plaques solars a l’edifici de l’ajuntament, amb la intenció de posar-ne en tots els edificis de servei municipal, inclòs el poliesportiu, per ser autosuficients amb l’energia.

Ens interessa revertir en el poble tot allò que puguem generar com a estalvi energètic. De manera que si un particular vol instal·lar-se plaques solars, nosaltres li puguem subvencionar una part. També volem posar biomassa a l’escola, perquè la calefacció actual és de gas. Igualment ens proposem construir una sala de vetlles i un gual pel riu, a fi de tenir un pas per on travessar-lo dins d’un itinerari saludable que hem creat.

Estem posant plaques solars a l’edifici de l’ajuntament, amb la intenció de posar-ne en tots els edificis de servei municipal, inclòs el poliesportiu, per ser autosuficients amb l’energia.

Novament, ens parla dels itineraris.

Volem marcar un circuit de camins que siguin circulars, perquè la gent pugui venir al poble a caminar. S’estan recuperant molts camins que connecten els pobles. Són recorreguts saludables per la gent que vulgui fer-los en família o en solitari. 

Darrerament els pobles demanen que les entitats bancàries no els tanquin el caixer automàtic. Vostès en tenen aquí?

Doncs no. I això que en la primera legislatura vaig tenir interès en instal·lar-ne un. Tenim un pressupost destinat a fer-ho l’any vinent, però el problema és que sovint no trobes una entitat bancària disposada a venir. Som un poble petit i amb poc moviment, però algunes entitats privades volen venir si l’ajuntament ho paga… És costós, però l’alternativa és desplaçar-se 30 quilòmetres per anar a Reus o Falset a buscar diners. Les sucursals de pobles propers com Les Borges del Camp estan tancat. Estem en tràmits.

El problema és que sovint no trobes una entitat bancària disposada a venir. Som un poble petit i amb poc moviment.

Ja ha dit que no tenen gaire indústria. Però de quina manera promouen l’activitat econòmica local?

El que fem, fonamentalment, són coses per tal que la gent pugui venir a fer excursions. Tenim un espai natural que agrada molt, però també estem parlant amb els cellers locals a fi que posin un punt d’atenció turística. Volem fer coses amb el Consell Comarcal, però encara estan en projecte. No tenim locals públics i, per tant, no podem oferir gaire cosa més, ara mateix.

Penso que si ens ajuntéssim uns quants, podríem fer com al poble de Cornudella. Allà hi tenen un punt informatiu atès per una persona a totes hores. Aquí anem fent un boca a orella, amb fulletons i un espai on trobar-los. Tenim el que podem mantenir.

Estem parlant amb els cellers locals a fi que posin un punt d’atenció turística.

Presentaran sol·licituds als fons europeus Next Generation?

Sí. Estem conversant amb la Diputació, que ens expliquen de quina manera hi podem accedir. És una idea molt maca, però a l’hora de demanar aquests diners, costa molt. Som un poble petit, de 300 habitants, però patim les mateixes dificultats que un de 2.000. Tenim la infraestructura que tenim i tot s’ha de fer entre dues o tres persones. La interventora només ve dos dies a la setmana, perquè compartim els seus horaris entre tres pobles.

Totes aquestes subvencions requereixen un munt de papers que limiten molt tot el que pots demanar. Però hi estem postats. Tot allò que puguem agafar de la Unió Europea, ho agafarem. Tot ajut és poc en pobles petits on manca de tot.

Els Fons Next Generation requereixen un munt de papers que limiten molt tot el que pots demanar. Però hi estem postats.

I quan troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions tenen en comú?

El principal problema que tenim és que se’ns emporten l’aigua del riu. Tenim el pantà, el riu Siurana i l’Ebre. I, per una concessió de fa molts anys, s’enduen l’aigua del riu cap al Baix Camp, Reus, Riudecanyes… Aquesta aigua és nostra, però si se l’enduen, ens quedem sense.

Al poble ens hem acabat abastint dels pous que tenim a la llera del riu. Si el riu baixa sec, els pous no funcionen i ens quedem sense aigua. I aleshores hem d’abastir-nos del pantà. A l’hivern potser està al 90% de la capacitat, però a l’estiu arriba al 30, perquè s’enduen l’aigua. I tot l’any anem amb dèficit hídric. La nostra reivindicació és aquesta: l’aigua és vida.

Amb tots els problemes ambientals que suposa.

Clar. Si l’aigua marxa, la fauna i la flora dels aqüífers també es mor. No queda res. 

L’altra reivindicació és la de l’envelliment dels pobles. No creixem i, per tant, ens anem morint. Creiem que les infraestructures de Internet, o la xarxa de carreteres i l’habitatge ens ajudarien a pal·liar-ho. No tenim cases per viure, o estan buides i fetes malbé. No hi ha habitatges de lloguer disponibles. Si aquí ve a viure un jove, o porta un coixí per aguantar els primers anys o malament rai. 

Un particular ens ha donat una casa a l’ajuntament, però l’haurem d’enderrocar, perquè és molt vella. Hi podrem fer uns baixos i dos aparcaments. També tenim un pis buit a l’ajuntament, que podem dedicar-lo a un mestre interí, si ve, o al socorrista a l’estiu, o a una persona gran si li passés alguna cosa.

Els joves locals tenen oportunitats de poder-se quedar a viure al poble?

Normalment, els joves d’aquí, quasi tots tenen la casa dels pares. Però no hi ha cases disponibles per marxar, a menys que tinguin un parent que els la deixi. A més, les cases són grans, estan fetes malbé i val molts diners fer-hi reformes grans.  

Aleshores, o viuen amb els pares o se’n van del poble. 

Se’n van del poble. Ara som 320 habitants, però n’havíem sigut 1.700. La infraestructura és molt gran, però les cases estan molt buides. Algunes les han restaurat aquells que han marxat a fora a viure i tornen a passar el cap de setmana. El pla urbanístic és el que hi ha. Caldria fer-ne un de nou, per ampliar el parc de vivendes, però s’ha quedat parat.  

Vostè creu que al Govern de Catalunya tenen prou en compte els ajuntaments i els alcaldes a l’hora de planificar el país? 

Uf… No ho sé. Jo no em puc queixar, perquè hem rebut ajuts i subvencions. Però el problema està en què fan unes normes des d’un lloc molt central i tots els pobles petits queden molt desemparats, perquè les realitats són diferents.

Per exemple, parlem de burocràcia. A mi ara em diuen que cal que desaparegui el paper per fer tràmits. Està molt bé. Però nosaltres ens vam adaptar a les noves tecnologies i, finalment, no t’arriben als llocs més grans. Nosaltres hem de córrer més que ells i, finalment, l’accés és més difícil. La feina ens la burocratitzen molt, i això ens fa endarrerir-nos. Abans, amb quatre papers ho feies tot i avançaves ràpid. Ara els administratius han de treballar un munt. 

L’última: Ens podria explicar quina és la seva agenda del dia?

Normalment, jo estic a jornada completa aquí. Treballo de pagès, però a la inversa. El primer que faig al matí és anar a parlar amb la brigada i veure quines feines tenen durant el dia. Més tard vinc a l’ajuntament a rebre visites, contactes, trucades, estudiant les subvencions amb la secretària, atendre la gent, queixes… A un poble gran com és Reus no hi trucarà ningú el diumenge a la tarda per queixar-se d’un problema. Aquí et truquen les 24 hores qualsevol dia de l’any.