En aquest cicle d’entrevistes ens interessem per preguntar als nostres alcaldes i alcaldesses com es conjuga al seu municipi la “quàdruple hèlix”, integrada per administració pública, empreses, ciutadania i acadèmia. Avui entrevistem Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, una de les pioneres d’aquesta interrelació de conceptes.
Quines formes de relació hi ha a la seva ciutat entre l’administració i l’empresa, per beneficiar a les persones?
Moltes. Però n’hi hauria d’haver més. Nosaltres, les administracions, hem de ser el recolzament de les empreses, perquè són l’element que dóna dinamisme econòmic als territoris. Són imprescindibles en qualsevol país, i ajuden a crear llocs de treball i a reduir l’atur, que són les millors polítiques socials que les administracions podem emprendre.
“Nosaltres, les administracions, hem de ser el recolzament de les empreses, perquè són l’element que dóna dinamisme econòmic als territoris”
Nosaltres, des de l’Ajuntament de Girona, comptem amb els sectors empresarials, fins i tot a l’hora de prendre decisions. Tenim en compte les seves decisions i necessitats en temes com, per exemple, l’urbanisme, o en programes de captació de la indústria per al nostre territori. I, d’altra banda, també crec que les administracions hem de ser facilitadores de la feina de les empreses, és a dir, reduir el màxim la burocràcia, etc. Amb l’e-administració tot ha millorat tot força, però, jo que vinc del món privat, encara crec que som massa lents i que fem tràmits encara molt farragosos. Per exemple, les tramitacions que busquen la transparència de les administracions són molt bones, però han convertit els processos en massa lents. Cal saber trobar el punt mig: màxima transparència i màxima diligència.
“A Girona, comptem amb els sectors empresarials, fins i tot a l’hora de prendre decisions”
I, d’altra banda, nosaltres també podem ajudar les empreses a explorar la seva part de responsabilitat social. Les empreses poden fer molta feina allà on les administracions no arribem. I han de tenir un compromís indefugible. Per exemple, tots entenem que els ciutadans d’un territori han d’exigir a les seves empreses un major rigor en els temes mediambientals. Nosaltres hem d’ajudar-les a que se sentin cridades a treballar en aquesta línia. Jo crec que, només amb les empreses, podem aconseguir que els territoris ens convertim en socialment responsables. Hem de treballar amb la seva complicitat, junts, per arribar molt més lluny.
I la relació entre l’administració i l’acadèmia, com és a Girona?
Doncs vital. I aquesta no era tan evident fa uns anys. La relació de la Universitat, del món de la recerca, i del coneixement, amb les administracions és imprescindible. I ho és perquè són els creadors de coneixement, els que siguem capaços d’assolir reptes. Si volem ser un país innovador i modern, és imprescindible que treballem plegats en la cerca d’innovacions en el pensament, la tecnologia, la ciència. Així que les administracions hem de tenir en compte el món acadèmic a l’hora de prendre decisions. Davant de qualsevol projecte és important comptar amb l’opinió de la Universitat, per veure si pot aportar coneixement.
“Si volem ser un país innovador i modern, és imprescindible que treballem plegats en la cerca d’innovacions en el pensament, la tecnologia, la ciència”
Nosaltres, a Girona, que som ciutat universitària, vivim i entenem el que passa com un projecte col·lectiu del qual l’acadèmia n’és un agent imprescindible. El Parc Tecnològic, per exemple, que és un projecte comú, serveix per al desenvolupament del territori. És un projecte que ha passat per moments complexos que aviat es resoldran i ens ajudarà a arribar al desenvolupament econòmic desitjat.
Igualment, amb la Universitat de Girona, hem començat un projecte molt interessant consistent en crear més vocacions tecnològiques entre els nois i noies. M’interessa el projecte perquè ajudarà a dotar el territori de treballadors i personal qualificat, amb elevada capacitat tecnològica, que farà que hi hagi més empreses interessades en venir.
Treballar conjuntament l’empresa, la universitat i les administracions serà imprescindible per què la ciutadania millori el seu estat del benestar.
Abans parlava vostè d’e-administració. Ens en pot posar algun cas concret a Girona?
D’entrada li diré que la major part dels tràmits que els ciutadans fan amb l’ajuntament, es poden fer de manera telemàtica, que suposa un estalvi de temps espectacular. No parlem només de pagar el rebut de l’IBI, sinó també d’usar un pavelló, demanar permisos per fer activitats al carrer, presentar instàncies, etc. Aquesta és una tecnologia nova, que encara hem de desenvolupar i, en aquest sentit, estem posant més personal per ajudar a explicar a la ciutadania aquestes activitats.
També podem parlar de l’Arxiu Municipal, que és excepcional i que està reconegut a Europa i a tot el món, per la seva excel·lència, tant en el tractament dels documents com en la forma de fer-ne difusió. És un arxiu obert, que permet connectar-t’hi i treballar les dades com te les presenten. Això, per a la recerca, és fonamental. Fa uns dies presentàvem els expedients de depuració de funcionaris municipals en el primer franquisme. Tot això gràcies a la tecnologia. El coneixement d’allà on venim, del què som i del treball del futur, ens ho dóna la tecnologia.
“El coneixement d’allà on venim, del què som i del treball del futur, ens ho dóna la tecnologia”
Doncs, com es relaciona l’administració i la tecnologia per proporcionar nous serveis a la ciutadania?
El que la tecnologia permet és que la relació sigui bidireccional, i no unidireccional. I ara nosaltres podem relacionar-nos més senzillament amb la ciutadania. Tenim alguns exemples de coses que són senzilles però que aporten valor afegit a la ciutat. Per exemple, al Barri Vell, on tenim unes restriccions en mobilitat, quan hi ha algun tema de tancaments per a fer obres, tenim un whatsapp amb els agents del barri més significats que traslladen al barri la notícia del tancament. Això ens ha donat bons resultats.
Ara també estem treballant amb unes taules de barris, integrades per persones que volen col·laborar amb l’administració. Són persones de les associacions de barris que se senten cridats a fer un pas més per ajudar a la ciutat, en matèries com la neteja i la seguretat. Cada barri té la seva taula i un whatsapp que funciona, que posa en contacte aquestes persones i el regidor i els tècnics. Així treballem el feedback en dues direccions.
La veritat que és una eina molt senzilla, gràcies a una aplicació tecnològica gratuïta i fàcil d’obtenir, i ens està donant molt bons resultats.
Li volem demanar que ens expliqui més casos d’èxit en la innovació entre municipi i persones.
Per exemple, vam crear conjuntament amb els agents socioeconòmics del territori una xarxa que se’n diu ‘Investin Girona-Figueres’. És una xarxa col·laborativa, que viu gràcies a la tecnologia, perquè no té una estructura pròpia, ni un edifici, ni personal, i que té l’objectiu de captar indústries de tot el món pel territori. Està associada a una pàgina web, i si no existissin aquestes eines ens costaria molt arribar a l’altra banda del món per explicar com de bo pot ser el territori per atraure indústria.
Alguns alcaldes, sobretot de municipis petits, ens comenten que els resulta una mica complicat poder complir amb les noves condicions de les lleis de transparència… Com ho resolen vostès?
És cert que en els ajuntaments petits és molt complicat, perquè possiblement tenen menys recursos i tot és més difícil. Des de la Generalitat i algunes associacions municipalistes s’ajuda bastant, però caldria destinar-hi molts recursos. En tot cas, el bé que cal protegir és que les decisions es prenguin de forma transparent per evitar conductes corruptes. Però potser es podrien haver trobat altres formes d’instrumentalitzar-ho més bé, i que no tinguessin un cost tan important pels municipis.
Per evitar pràctiques que cal condemnar, hem arribat a un excés en els processos garantistes, que de vegades es posen en contra del ciutadà perquè fan que els tràmits siguin lentíssims. Sort de l’administració electrònica.
“Per evitar pràctiques que cal condemnar, hem arribat a un excés en els processos garantistes, que de vegades es posen en contra del ciutadà perquè fan que els tràmits siguin lentíssims. Sort de l’administració electrònica”
Quina valoració fa de del procés d’obtenció d’ajuts europeus? Hi ha dificultats?
Tothom coincidirà en què els ajuts que arriben de la UE són valuosíssimes. A Girona hi tenim molta experiència i ens ve de molt lluny. Ja en governs anteriors s’havia treballat per trobar ajudes europees en diferents àmbits. Abans eren ajuts d’àmbit urbanístic, i ara ja es parla més de coneixement.
Aquí hem passat una crisi terrible, en què les administracions hem hagut d’estar destinant gran part dels nostres ingressos a les polítiques socials. Això significa que, de vegades, d’altres polítiques no tenen els recursos que voldríem, especialment les que suposen desenvolupament, obres sostenibles, etc. Gràcies al finançament europeu hem pogut fer algunes d’aquestes actuacions, i per tant ens hem de felicitar tots plegats de que existeixin.
Fa un any vam crear un àrea amb un regidor adscrit, que treballa en la recerca de projectes europeus o de finançaments que vinguin de qualsevol lloc que no sigui local. Novament, la tramitació és un procés amb molta burocràcia i no és fàcil. I tot i l’expertesa que tenim no és fàcil.
De vegades també ens trobem amb un petit problema, que és el de trobar l’interlocutor adequat quan hi ha algun dubte. De vegades en tenim alguns i poder tenir un telèfon facilitaria molt les coses. El principal problema amb el que ens trobem no és de dificultat de tramitació sinó el d’inseguretat.
