En Joan Carles Garcia és alcalde de Tordera des del 1995. Durant aquest temps, el municipi ha viscut períodes de salut econòmica, però també ha patit una de les pitjors crisis que es recorden a nivell mundial. Malgrat això, des de l’Ajuntament sempre s’ha apostat per fer créixer el poble i millorar la qualitat de vida dels seus veïns. Donant un bon servei, creant nous equipaments, promovent un model econòmic basat en, l’agricultura i la ramaderia, el tercer sector i el petit comerç i fomentant la proximitat amb els ciutadans, i sempre amb l’honestedat com a bandera.
“Jo no vaig venir del partit al poble, sinó que vaig començar al poble i vaig anar al partit”
“El major error que podem fer els alcaldes és creure que ho sabem tot”
“Tordera no ha crescut per casualitat, ha crescut perquè gent que ha vingut de fora ha cregut que és un bon lloc per viure”
“Els polítics no som una gent que menja a part, només som els representants dels ciutadans”
“A la gent se li ha de dir el que ha de saber, no el que vol escoltar”
“Si pensem en tecnòcrates i no en polítics, anirem malament”
“Has de ser l’alcalde de tothom, no només dels que t’han votat”
“Per damunt dels Estats, qui realment està donant serveis són els municipis”
Vostè va néixer a Barcelona. Com arriba a Tordera?
Als seixanta les urbanitzacions van créixer molt i hi havia moltes campanyes de venda de parcel·les. Quan jo tenia tres anys, la meva família va comprar un apartament aquí, i durant la meva infantesa vaig passar-hi els caps de setmana i l’estiu. Vaig fer molts amics, que van ser els meus amics d’infantesa, i quan vaig acabar els estudis amb 23 anys ja em vaig instal·lar definitivament a Tordera.
A més d’alcalde, també és diputat a la Diputació de Barcelona. Com concilia la vida professional amb la familiar i la personal? I quin és el càrrec que més l’omple?
El que més m’omple és el d’alcalde, perquè la política en primera persona és molt agradable i permet resoldre molts problemes. La feina que fas és de carrer, i és la que m’agrada més de fer.
La qüestió difícil realment és compaginar tota la feina amb la vida personal. Per exemple, només tinc un cap de setmana lliure cada dos mesos, i això complica la vida familiar. És l’assignatura pendent des que sóc a la política activa. Tot i això ho compagino bé, perquè la meva família és petita i no tinc fills.
Puc dedicar moltes hores a la política activa i fins i tot a estudiar. A més de la feina d’alcalde i diputat també estudio. Crec que és bo que la gent que està en contacte amb l’Administració estigui en constant formació.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o fer la carrera de Ciències Polítiques per exercir d’alcalde?
Penso que sí, jo sóc enginyer tècnic, però la política m’ha fet veure que necessito saber altres coses. Ara estudio Dret, perquè ho faig a distància i no hi havia Ciències Polítiques a la UOC. Hauré de fer Dret i després un màster en Ciències Polítiques.
Crec que és necessari, perquè tot i que hi ha tècnics que et poden assistir, crec que també has de saber com funciona l’estructura de l’Administració, en quant a normatives i actuacions.
Com un dia decideix entrar en política? Què el va motivar a acceptar el càrrec d’alcalde?
Sempre m’ha agradat fer coses pels altres. Quan era adolescent jo era qui organitzava les gimcanes amb el grup d’amics. Després vaig posar-me en associacions. Vaig ser membre del sindicat d’estudiants en plena transició i d’associacions de veïns,. En un moment donat, CiU es va posar en contacte amb mi perquè comencés a militar. Vaig acceptar, i això em va permetre conèixer la política i utilitzar el partit com a eina per ajudar a la gent. Mentre fèiem oposició, vaig sortir jo com a cap de llista, amb 29 anys. A la primera campanya vaig perdre, però a la segona vaig guanyar.
Jo no vaig venir del partit al poble, sinó que vaig sortir del poble i vaig anar al partit. Crec que és la millor manera per ser alcalde, perquè quan arribes a l’alcaldia has de saber que has de ser l’alcalde de tothom, no només dels que t’han votat.
Vostè és alcalde des del 1995. A què atribueix que l’hagin escollit per sisena legislatura consecutiva, quin és el seu estil?
Una de les coses que sempre he explicat és que s’ha de ser honest. Amb l’honestedat i la transparència vas a tot arreu. Has de dedicar moltes hores a parlar amb la gent, i aquest és el secret de l’equip que ha anat guanyant les eleccions a Tordera.
La gent et van dient com vol que sigui el poble, i la habilitat dels representants polítics és saber escollir els canvis que són possibles i que milloraran la vida de la gent del poble. A més, econòmicament hem pogut construir equipaments que ens demanaven, com una biblioteca, un pavelló, una piscina coberta o una llar d’infants. Honestedat, transparència i saber escoltar la gent. El major error que podem fer els alcaldes és creure que ho sabem tot.
Què diferencia Tordera dels altres municipis?
Tordera és un municipi a cavall entre Barcelona i Girona. Som un poble fronterer amb un tarannà gironí molt proper a la visió de país que tenen els gironins.
La gent de Tordera és gent de pagès, amb uns valors molt concrets, com són el respecte, el treball, el rigor, l’esforç… Tot i això, en els últims anys també s’ha incorporat molta gent urbana, del cinturó industrial de Barcelona, i hem estat capaços d’agafar el tarannà gironí, que és molt de pagès, amb el de Barcelona, que és molt de ciutat, i compaginar-los.
Socialment el municipi ha canviat, però ha passat una cosa de la que estic molt orgullós, i és que tot el que arriba a Tordera, al cap dels anys acaba entenent el tarannà del poble. Això suposa un progrés, i aquesta característica ens fa diferents a altres municipis com els costaners, on la gent que arriba de fora no s’hi queda.
Què representa per a Tordera la catalogació de Vila Florida?
Ens ocupem de que Tordera estigui guarnida de flors comunes, però també típiques d’aquí, autòctones. Això ens fa diferents als altres municipis. Al municipi hi trobem farigola, romaní i plantes que estan posades en jardineres. Aquesta diferència ha fet que premis com el de Vila Florida reconeguin la nostra feina.
Uns dels indrets més destacats de Tordera són el Pont de Ferro i l’Ermita de Sant Ponç. Per altra banda, també destaca la presència d’Inditex.
El Pont de Ferro és una reconstrucció actualitzada d’un pont històric que va haver-hi a Tordera, però va desaparèixer al 69 per culpa de les riuades. Durant molts anys no es podia arribar a l’altre costat del municipi.
Fa uns deu anys, l’Ajuntament podia fer inversions importants, i vam decidir reconstruir el Pont de Ferro, aquest cop amb sistemes de seguretat contra les riuades, per tal de recuperar un espai que és emblemàtic. A més, hem mantingut els fonaments que havien quedat al riu del pont antic, perquè hi hagi algun símbol del pont vell.
Sant Ponç té una ermita al seu nom, que és on es fa la missa i comença la processó l’11 de maig, alhora que al seu voltant s’hi fan sardanes i una paella popular per 2500 persones. És una festa molt important pel poble.
I en darrer lloc, pel que fa a Inditex, tenim la seu mundial i les oficines centrals mundials de Massimo Dutti. A part d’haver construït un edifici emblemàtic, genera 3000 llocs de treball, tant de dins com de fora de Tordera, i ha donat un altre aspecte a la zona que l’envolta.
Quins són els eixos principals sobre la promoció econòmica del municipi?
Estem intentant diversificar força. Massimo Dutti és una gran empresa i està donant molts llocs de treball. A més, intentem donar vida al comerç, perquè tenim moltes empreses de serveis, que suposen la majoria de l’activitat econòmica que tenim. No tenim grans empreses perquè han anat marxant, sobretot perquè eren bastant contaminants, i una de les polítiques que tenim és de no-contaminació.
D’altra banda, intentem promoure el turisme. Tenim el Mercat, un dels més importants de Catalunya, amb 600 parades i que es fa el diumenge. Però volem promoure també el turisme rural, com de moment estem fent amb el projecte Via Blava, que comença al naixement del riu Tordera, al Montseny, i acaba a la seva desembocadura, entre Blanes i Malgrat. Aquesta Via uneix els diferents municipis del riu, i fomenta un turisme sa, de gent que va en bicicleta o a peu. És el turisme que ens interessa, el que s’estima la natura, perquè volem fomentar també llocs com els estanys amb aiguamolls o el Parc Natural del Montnegre.
Quina valoració fa de la seva activitat política d’ençà que va començar el 1995 fins avui?
Quan vaig arribar a Tordera hi havia 8.000 habitants, i ara n’hi ha 16.433. Vam començar atenent les situacions d’aquell moment i hem acabat en un poble que ha crescut exponencialment en nombre d’habitants i serveis. El que hem fet ha estat donar serveis amb la previsió que Tordera pugui tenir fins a 25 mil habitants.
Ara mateix tenim dos pavellons municipals, el teatre està fet, una biblioteca nova, una piscina coberta, camps de gespa artificial, llar d’infants, el Pont de Ferro i una empresa com Inditex. Això vol dir que Tordera no ha crescut per casualitat, ha estat perquè la gent que ha vingut de fora ha cregut que és un bon lloc per viure.
Tot i que la crisi hagi colpejat durament els ciutadans, des de l’Ajuntament hem pogut seguir donant bons serveis, que és el que ens demana la gent. Així doncs, crec que podem fer una valoració molt positiva d’aquests anys, perquè quan surts al carrer els serveis estan fets.
Quins són els reptes prioritaris d’aquesta legislatura?
En tenim tres que urbanísticament són molt importants. El primer és acabar de desenvolupar la zona industrial, que està encallada des de fa anys, perquè sabem que poden arribar altres empreses noves que donin llocs de feina i no contaminin.
En segon, amb el Pla General Urbanístic, ens plantegem canviar la qualificació urbanística perquè es puguin fer cases unifamiliars. Ubicarem a famílies amb un altre tarannà i en un altre espai físic. Rebaixarem la perspectiva de creixement, però ens enfocarem cap a un altre estil d’habitant, que és el que viu en vivenda unifamiliar.
La tercera cosa és intentar que la cohesió social que hem tingut des de sempre, però que amb la crisi ha baixat, torni a ser la que era. Hem de donar serveis perquè la gent amb problemes econòmics tingui feina i visqui millor.
Quina lectura fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
És una vergonya el que passa a l’Estat espanyol i que sigui tan difícil arribar a acords. Espanya s’hauria de fixar més en els Ajuntaments, que al final sempre s’acaben entenent entre ells, encara que siguin de partits diferents. Aquesta visió tan partidista és bastant vergonyosa, perquè porta a que no s’acabin entenent, i al final qui ho pateix és el conjunt de la població. Per sort les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments tenen bastantes competències, i poden donar servei als ciutadans. S’han d’entendre i han de fer govern, no em poso a favor ni d’uns ni d’altres, bàsicament han de fer govern.
A nivell català, el menyspreu de l’Estat espanyol és el que ha provocat aquesta situació. Estem parlant d’independència perquè se’ns ha maltractat des de l’Estatut del 2006, quan el Tribunal Constitucional va tirar enrere el que els ciutadans havien escollit,.
Tenint clar que amb Madrid no ens entenem, el que està fent el Parlament de Catalunya avui en dia és molt adient. Està posant la democràcia per damunt de la normativa, perquè la vol canviar.
El que també és important és que passi el que passi a Catalunya i Espanya els municipis són imprescindibles, perquè Tordera ha estat, és i serà Tordera sempre. Ho era en temps dels romans, en temps de la República i ho és ara. Què vol dir això? Què per damunt dels Estats, qui realment està donant els serveis són els municipis, i això s’ha de tenir en compte, i tenint en compte això hem de tenir clar que hem de fer política nacional des de cadascun dels municipis.
El 7 d’octubre l’ACM va publicar un estudi segons el qual els ciutadans catalans aproven els seus ajuntaments amb un 6,11 aquest 2016. Què n’opina?
És normal que els ciutadans confiïn més en els seus alcaldes o alcaldesses, perquè els veuen cada dia. Em sembla una molt bona nota, tenint en compte també que aquest estudi es fa a tots els municipis, inclosos els grans, on l’alcalde no pot estar tan a prop de la gent.
D’altra banda, com es podria reduir la desafecció política encara present?
Opino que la gent hauria d’entendre que els polítics no som una gent que menja a part, som els representants dels ciutadans. Si es considera que els polítics són dolents, voldrà dir que la societat és dolenta. Hi ha una frase que diu: "Cada poble té el govern que es mereix", perquè el polític, al final, no és res més que un ciutadà que ha decidit fer coses pels altres.
Quan parlem de corrupció, en veritat parlem d’un percentatge petit de polítics. Alguns hauran fet coses mal fetes, però la resta, no. Com s’ha de fer perquè la gent confiï? Doncs fent que la gent que es dedica a la política no vagi mentint cada dia.
Malauradament, últimament hi ha molta demagògia, i se li diu a la gent el que vol escoltar. A la gent se li ha de dir el que ha de saber, no el que vol escoltar. Moltes vegades, quan una cosa no es pot fer, l’alcalde ha de dir que no es pot fer. Sempre poso l’exemple de Helmut Kohl. Era el Canciller Federal d’Alemanya quan va caure el mur de Berlín, i la seva actuació va ser determinant perquè això passés. A les següents eleccions, Kohl va perdre, perquè el seu electorat no estava d’acord amb la caiguda del mur, però amb el temps s’ha vist que va prendre la decisió correcta. La cadira no s’ha de mantenir perquè sí. La cadira es té per prendre decisions.
Si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Donaria un missatge d’optimisme i paciència alhora. Optimisme perquè les coses canviaran cap a bé, i paciència perquè portem tants anys en crisi, i han estat tan complicats per la vida social del poble, que fan que haguem d’esperar una mica més per poder tenir aquest optimisme.
