El director de Localret creu que les administracions hauran de combatre la bretxa social de la fibra
Andreu Francisco
Director General de Localret
El desplegament de la fibra òptica per tot el país serà una realitat en mesos. Parlem avui amb Andreu Francisco, director d’una de les agències més importants en l’impuls a l’economia digital des dels municipis.
Localret va néixer fa ja 25 anys…
Va ser una resposta del món local a les noves necessitats en infraestructures de comunicacions, particularment en matèria d’internet, telefonia mòbil i fibra òptica. En els nostres inicis vam tenir un paper molt important en el desplegament de la fibra, específicament, amb la voluntat que arribés arreu del país.
Localret va néixer fa 25 anys, com a resposta del món local a les noves necessitats en infraestructures de comunicacions.
I van escollir la figura jurídica d’un consorci per aconseguir-ho.
Així és. De la mà de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya, dues entitats que es van unir davant del repte que es plantejava. En aquell moment també va tenir un paper molt important l’aleshores alcalde de Sabadell, Antoni Farrés.
La idea inicial era fer que la fibra òptica s’estengués més enllà de les ciutats on, aleshores, es començava a implantar. Això, però, ha trigat més del que pensàvem. I no acabarà sent una realitat total fins l’any 2024. El nostre somni de fa 25 anys el tenim a tocar. Aviat tindrem el país connectat.
El nostre somni de fa 25 anys el tenim a tocar. Aviat tindrem el país connectat.
Localret segueix sent la plataforma que lidera el procés?
En aquests anys, el lideratge en el desplegament de la fibra l’ha dut a terme la Generalitat, en col·laboració amb les diputacions. Des de Localret treballem amb aquestes darreres, i amb els municipis, per ajudar-los a projectar el desplegament a través de carreteres i altres infraestructures viàries.
Addicionalment, ajudem els ajuntaments més petits a establir les condicions que facin possible que hi hagi operadors que facin arribar el servei fins a les llars o els polígons industrials.
El manteniment de la fibra és competència de Localret?
Fa anys nosaltres instal·làvem (o “tiràvem”) la fibra. Actualment ja només la projectem. A dia d’avui la Generalitat i les Diputacions constitueixen un operador neutre que la fa arribar a tot el país, tot i que en el darrer tram (o “última milla”) hi hagi alguns operadors privats. D’aquesta manera, les empreses operadores no han d’assumir el cost de tota la infraestructura per poder donar servei. A la vegada, també hi ha grans operadors privats que creen les seves pròpies xarxes, ja sigui amb finançament o amb ajuts oficials.
El que s’intenta malgrat que és molt costós, és que aquestes fibres puguin estar connectades en anella, perquè, si mai hi ha un tall en algun punt, el servei no quedi discontinuat.
Fa anys nosaltres instal·làvem (o “tiràvem”) la fibra. Actualment ja només la projectem.
Queda clar que Localret ha canviat el seu enfocament en els darrers anys.
Precisament, durant aquest mandat, aprofitant els 25 anys d’existència, vam repensar la missió de Localret. Vam escollir un lema que és el “d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital dels municipis”. Però com que les realitats municipals són diverses, enteníem que calia industrialitzar la transformació digital, és a dir, definir uns models aspiracionals de com haurien de ser els municipis en l’àmbit digital i acompanyar-los a arribar-hi.
Vam treballar La Salle i un equip d’experts de ciutats per definir el que hem anomenat el “metamodel de municipi digital”. Ara estem identificant tots els reptes i necessitats d’un ajuntament que poden ser resolts des de l’àmbit digital. N’hem identificat més de 300. Amb això, volem anar a visitar ajuntament per ajuntament per estudiar en quin punt es troben, proposar-los una situació desitjada i definir, amb ells, els projectes que necessiten en funció de les seves capacitats. Així els ajudem a avançar.
Vam treballar amb La Salle i un equip d’experts de ciutats per definir el que hem anomenat el “metamodel de municipi digital”.
Diuen que la fibra òptica arribarà a tots els indrets del país. Quines coses seran possibles, a partir d’aquell moment?
Per fer servir una analogia, la fibra òptica és una mena d’autopista amb una capacitat infinita per créixer en velocitat. Un cop has construït el traçat, per dir-ho així, pots augmentar la velocitat i la capacitat amb la tecnologia.
La fibra també és la base del desplegament eficaç del 5G, que és la tecnologia que ha de canviar una part important de la nostra societat, ateses les seves característiques de velocitat i resposta. Si tenim antenes de tecnologia 5G, però no hi connectem una fibra òptica, no podem oferir el rendiment desitjat. Així que la fibra és la base de les potencials capacitats de comunicació del futur. A més, és quelcom que arriba per quedar-se i que tindrà un impacte molt important en totes les localitats.
Si tenim antenes de tecnologia 5G, però no hi connectem una fibra òptica, no podem oferir el rendiment desitjat.
Deixant de banda l’aspecte tecnològic, creu que tothom podrà accedir econòmicament a la fibra?
Aquest ja és el debat de la inclusió digital. El que sabem segur és que en els propers mesos la fibra arribarà a tots els municipis i que això acabarà amb la bretxa territorial. Però caldrà veure com salvem l’econòmica. Actualment ja hi ha operadors que ofereixen connectivitat amb fibra amb unes velocitats més que raonables i uns preus molt assumibles.
No obstant, segurament les administracions hauran de seguir fent una intervenció de tipus social per afavorir que cap infant, jove o família es quedi sense accés a la connectivitat. Durant la pandèmia ja ho vam veure: molts ajuntaments van facilitar equips informàtics i connexió d’alta capacitat a moltes famílies per fer que els infants seguissin connectats a les escoles. Entenc que aquesta serà una prioritat per als governs, perquè la nostra societat ja és digital i qui no es pugui connectar viurà una situació d’exclusió en la pràctica.
La nostra societat ja és digital i qui no es pugui connectar viurà una situació d’exclusió en la pràctica.
Alguns ajuntaments s’han distingit més que altres en el desplegament digital i han aconseguit ser referències.
Així és. Hi ha alguns ajuntaments que, en comparació amb els de les seves dimensions, s’han destacat i van per davant. Això ha passat perquè hi ha hagut persones concretes que han tingut inquietud o coneixements específics i que han impulsat els projectes. Quan jo era l’alcalde d’Alella, a mi i a d’altres municipis ens deien que érem com “floretes”, perquè érem projectes avançats que havien sorgit de terrenys erms, però que mancava planter.
Actualment volem que tothom pugui avançar en el mateix sentit, amb independència de les persones i els recursos disponibles. Ara estem acabant una fase de pilots amb 10 ajuntaments i ens proposem oferir un servei d’acompanyament a més ajuntaments a partir de la tardor.
Quan jo era l’alcalde d’Alella, a mi i a d’altres municipis ens deien que érem com “floretes”, perquè érem projectes avançats que havien sorgit de terrenys erms, però que mancava planter.
Barcelona, amb el Mobile World Congress i moltes indústries digitals, també juga un paper de lideratge important.
Jo crec que, en el canvi de paradigma econòmic i social que vivim des de meitat dels anys 90, ser un punt d’atracció i de desenvolupament de l’economia digital, del talent, de les empreses, etc. és fonamental per seguir sent una societat de referència, amb una economia ben activa.
A Barcelona, amb les accions i projectes que s’han fet en les darreres dècades, ens hem posicionat com a referent en l’atracció d’economia digital. El Mobile World Congress és una de les falques que ens ajuden a fixar aquest posicionament. I si som capaços de ser un motor d’activitat econòmica en l’àmbit digital, atraurem moltes altres activitats de serveis i d’indústria que creixeran de manera complementària.
Què li ha tret més la son? Dirigir Localret o haver estat alcalde d’Alella?
Els reptes, en cada cas, són diferents. Haver estat alcalde d’Alella durant 16 anys, les 24 hores del dia, set dies per setmana, té els seus costos. A Localret, la realitat és distinta, però el repte és igual d’il·lusionant, en tant que aquí podem fer coses per millorar els ajuntaments i el servei que donen a la ciutadania.
Haver estat alcalde d’Alella durant 16 anys, les 24 hores del dia, set dies per setmana, té els seus costos. A Localret, la realitat és distinta, però el repte és igual d’il·lusionant.
I en quant a gestió del Consorci? Com són les relacions entre els diversos membres?
Els membres del consorci són les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments. I els nostres òrgans de govern estan composats per electes de l’àmbit local de tots els colors polítics.
Una de les coses bones que s’han donat al llarg de la vida de Localret és que, com que la finalitat és la millora de tots els municipis, sempre hem trobat consensos entre les parts. Mai no ha estat un espai de discussió política, sinó d’ajut a tots els ajuntaments, amb independència de les seves dimensions i color polític dels seus governs. El repte que tenim actualment és molt important. I nosaltres existim i som una eina única, poc freqüent en altres països. Volem que rendeixi el màxim al servei dels ajuntaments, perquè, si ho fem bé, els facilitarem molt la vida.
Perfil d’Andreu Francisco
Andreu Francisco és director General del Consorci Localret des d’octubre de 2019. Prèviament va ser alcalde d’Alella des de 2003 i fins al juny de 2019. Ha presidit l’Escola Universitària del Maresme (2007-2008) i va ser responsable de liderar la fusió de les dues escoles existents a la comarca en el marc de la Fundació Tecnocampus, de la que ha estat president del Consell d’Estudis Universitaris i Vicepresident. Va ser professor associat del Postgrau en Comerç Exterior i Finances Internacionals de la UB (1997-1999). En el sector privat va fundar i dirigir empreses consultores de tecnologies de la informació. Llicenciat en ADE per la UB, és Màster en Direcció Pública per ESADE i en Direcció Fiscal i Financera de l’Empresa per la UB. També té un Postgrau en Comerç Exterior i Finances Internacionals (UB).
Links d’interès
