Copsats per la monumentalitat i el patrimoni montblanquins, encetem la conversa amb l’alcalde Andreu, coneixedors de la seva condició d’arqueòleg, a més d’alcalde. I resulta que també és aficionat a la pintura. Es confessa amic, i deixeble, de Pepe Martínez Lozano i de Maties Palau Farré, pintors consagrats i fills il•lustres del poble. En els minuts següents no podem deixar de parlar d’art i de cultura, mentre repassem el present i el futur de la vila.
“Penso que hi hauria d’haver limitacions de mandat. Ningú és imprescindible”
“Montblanc és una vila catalanista. Des de les primeres eleccions democràtiques mai ha sortit escollit un regidor del PP”
“La nostra és una vila amb caràcter. I la participació popular és molt gran. No sé si és resultat de les pedres o una reminiscència medieval”
“Fa 27 anys vam obtenir la DO Conca de Barberà. Vam passar de no tenir vins embotellats a tenir una multitud de cellers i bodegues. I tenim molt de camí per endavant”
Per la forma d’expressar-se, vostè dóna la impressió de ser un gran coneixedor del patrimoni històric del seu poble…
Mai tant! Però sí que tinc passió per les pedres d’aquest poble. M’he apassionat gràcies a la muralla, al seu caràcter monumental i a les meves inquietuds catalanistes. Tot plegat això em va portar a estudiar Arqueologia i, més tard, a implicar-me personalment en la política municipal i en el procés sobiranista.
Se sent recolzat en seva feina d’alcalde per la seva família?
Sí, molt. La meva muller, Dolors, mai m’ha fet el més mínim retret per haver hagut d’anar aquí o allà, o per arribar tard a casa per culpa d’una reunió. I això és molt important. M’hauria sigut impossible dedicar-m’hi amb tota aquesta intensitat. I ella ha pres un rol en l’educació dels fills que, segurament, amb l’activitat d’alcalde i diputat no he pogut assumir…
A l’hora de fer aquesta entrevista, vostè porta dos mandats a l’Ajuntament i es presenta per al tercer. Creu que s’hauria de limitar el nombre de mandats?
Penso que hi ha d’haver limitacions. No sabria dir de quan de temps.També és cert que ningú és imprescindible…
Com és la gent de Montblanc?
Montblanc és d’aquelles viles de Catalunya amb caràcter.Tenim una certa manera de fer pròpia. Jo no sé si és producte de les pedres o una reminiscència de la mentalitat medieval local. Però sí: els homes s’han conformat la història i la història ha confirmat als homes. A Montblanc el seguici popular, la participació, és molt forta. És molt difícil trobar un infant que no participi al ball de bastons o al diable petit, o al drac petit… Comences de jove en associacions i és molt difícil que te’n desentenguis de gran. I una altra qüestió que tenim és que som profundament catalanistes. Uns seran de més cap a la esquerra o de cap a la dreta, però catalanistes…
Curiós. Tothom?
En cap de les eleccions democràtiques, des de l’any 1979, aquí no ha sortit mai cap regidor del PP. Crec que deu ser una de les poques capitals de comarca que això ha passat. I abans de la democràcia també ho érem.A l’any 64 es van posar les plaques dels carrers en català, als anys 70 el col•legi de la Mercè ja era catalanista…
Podríem dir que Montblanc és una població medieval i moderna al mateix temps?
Sí. El 1890, quan la fil•loxera, Montblanc era una població absolutament agrícola, basada en la vinya,i la producció de vi i d’aiguardent. La Revolució Industrial no va arribar a Montblanc, sinó que es va quedara l’estret de la Riba i a Alcover i Reus. I vam seguir sent agrícoles. Abans de la fil•loxera la comarca tenia 29 mil habitants.Actualment encara en tenim 21 mil. O sigui que estem molt aprop de com estàvem. No va ser fins els anys 70 del segle XX quan va començar a tornar la indústria. Mentrestant, vam quedar “petrificats”.
Quines característiques industrials teniu a Montblanc? A hores d’ara…
Al poble hi ha cinc empreses que generen, elles soles, dos mil llocs de treball. En una població de 7.600 persones. És cert que la majoria estan al polígon industrial i que són vingudes de fora, amb capital francès, alemany o d’altres parts de Catalunya. Són potents. I després tenim una sèrie de tallers antics i empreses auxiliars que fan que Montblanc sigui eminentment industrial.
Quins sectors són els de les empreses aquestes més importants?
Les dues més grans estan dedicades a l’automòbil.Tenim també una vidriera, una agroalimentària i una paperera. I després,els tallers i empreses que estan bàsicament en el ram del metall.
I en el cas agrari, sabem que els vins locals s’han anat perfeccionant…
Sí, sí. Fa 27 anys vam aconseguir la DO Conca de Barberà.A partir d’aleshores vam passar d’una situació en què no hi havia cap vi embotellat, a una explosió dels cellers i bodegues; ja vinguin de les cooperatives (com la de Sarral), com de l’empresa privada o de la creació personal. Avui en dia tenim més de 30 bodegues i cellers de vins i caves. Però tenim molt de camí per córrer, encara.
I el vi, clar, ofereix possibilitats de maridatge…
Crec que el vi serà una de les cames que ens ajudarà a enfortir una indústria, però també a completar un paquet turístic importantíssim com el que ofereix el Monestir de Santa Maria de Poblet.És una joia que tenim molt a prop.Som una comarca amb un patrimoni històric extraordinari que farà que el turisme sigui molt, i ja n’és ara, i cada dia en serà més.
Quin és el nivell d’atur del poble?
Tenim un nivell del 15%, més baix que el de Catalunya. Però encara que només hi n’hi hagués un dos per cent, seria molt important.
Venint de camí, no hem vist gaires persones foranies. Com és la població de Montblanc, demogràficament?
Tenim en torn al 15% d’emigrants.Molts d’ells dels països de l’Est, ques’estanintegrant plenament.L’altra realitat prové de gent que ve del Magrib, amb qui ens costa una mica més d’entrar en contacte.
Parlem breument del futur de Montblanc… Quins són els plans?
Tenim una vocació de turisme cultural. I crec que hauríem d’aconseguir restaurar el poble. Amb la Muralla de Montblanc, que és l’edifici més emblemàtic,ens caldria enjardinar una mica més i arreglar-ne una tercera part.De vegades ens costa d’entendre que hi hagi una diferència tan gran amb Occitània, o França, o Itàlia,… Per què la ciutat medieval més visitada pels catalans és Carcasona, i no Montblanc?… Em sembla que a Carcasona hi van 2 milions 400 mil turistes anuals i resulta que el 10% són catalans. O sigui que nosaltres no arribem als 200 mil i Carcasona… Crec que nosaltres podríem ser la Toscana catalana.
Com tenen l’economia municipal?
Hem passat dificultats en els últims anys com tots els ajuntaments, perquè no hem rebut els recursos de les demés institucions amb la puntualitat que seria desitjable. Tenim un índex d’endeutament del 65%, que està molt bé,i que ens permet fer realitzacions. I, clar, també és cert que tenim aquest conjunt d’empreses que ens aporten IBIs,IAEs, etcètera, que ens permeten tenir una economia municipal sanejada.
Vostès defineixen el seu model de govern com a participatiu. Expliqui’ns això que passa amb el seu nou enllumenat…
En les passades eleccions vam tenir majoria absoluta. No obstant això, com que tenim bona relació amb els altres grups, sobretot en la qüestió del procés independentista, vam veure que el més important en aquest moment era fer un Govern d’unitat. La veritat és que jo n’estic molt orgullós… En quant al tema de l’enllumenat, com que tenim una ciutat monumental i ens calia una il•luminació especial, vam dedicar moltes hores a parlar i a consultar els veïns, i ho vam poder decidir entre tots.
Vostè és alcalde i diputat. A Andalusia, per exemple, el Parlament ha declarat la incompatibilitat entre ser Alcalde i Parlamentari autonòmic, com ho veu això?
Jo li diria que no sóc partidari d’aquesta incompatibilitat. Al parlamentarisme catalàsempre hi ha abundat el municipalisme. Ja no parlo de la Mancomunitat, que en el fons era tot arrel de les eleccions municipals. Parlo que aquí tenim clarquè són unes eleccions municipals, i què és el que els ajuntaments li estem donant al procés cap a la independència en aquests moments.
Per què està tan judicialitzada la vida política? No som capaços d’entendre’ns o d’entendre’s els polítics?
Si la vida política està judicialitzada, no és pas pels alcaldes, o pels Parlaments… És més aviat l’estructura de l’Estat espanyol, la que fa intervenir el Poder Judicial sobre l’autonomia catalana.
Què li diria al President Mas a hores d’ara?
Coratge. Hem d’arribar al 27 de setembre, amb unitat i fortalesa per a poder assegurar una ampla victòria electoral i a favor dels diputats que volen el Dret a Decidir. I ja que no ens deixen executar un Referèndum doncs, que puguem arribar al 27 de setembre amb una gran victòria que es faci iniciar el Procés de independència a Catalunya.
