La coach i psicòloga Anna Rubí apropa la gestió relacional al curs de “Màrqueting polític” d’alcaldes.euLa coach Anna Rubí és una de les professores de la formació en “Màrqueting polític per a candidatures municipals” que alcaldes.eu ha impartit en les darreres setmanes.
Anna Rubí
Coach
Vostè és coach i acompanya processos de creixement personal, professional i organitzatiu. Què té a veure el coaching amb la política i l’entorn municipal?
Hi té cada vegada més a veure. Potser és convenient explicar que he treballat molts anys ajudant organitzacions de tota mena, principalment privades i alguna de pública, en els àmbits de la sanitat o de l’educació. En l’Administració pública comencen a ser conscients de la importància d’acompanyar els seus comandaments directius en els processos de canvi.
En aquest sentit, he col·laborat amb diversos projectes dins de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple. La institució ha posat en valor la funció del coaching i, des d’aquest convenciment, m’han demanat que hi col·laborés. El projecte és molt interessant: fer evolucionar un model de lideratge basat en els valors.
En l’Administració pública comencen a ser conscients de la importància d’acompanyar els seus comandaments directius en els processos de canvi
Les organitzacions solen gestionar-se de manera vertical o horitzontal. La primera és més jeràrquica i la segona més participativa. Com diria que es treballa en els ajuntaments?
Més aviat de manera jeràrquica. La verticalitat és un fet que forma part de les múltiples incoherències en les que vivim. Miri, tots som conscients de la complexitat del món actual. De fet, es parla el concepte “VUCA” [acrònim anglès de “volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat” – Nota de l’editor] per definir-la. Però la majoria de les estructures organitzatives, ja sigui en l’àmbit privat com en el públic, segueixen sent molt jeràrquiques…
La verticalitat és un fet que forma part de les múltiples incoherències en les que vivim
Una estructura municipal milloraria, si fos més horitzontal i participativa?
Sí. Les estructures jeràrquiques verticals tenen el seu origen en els temps de la Revolució Industrial. I el món ha canviat molt des d’aleshores, però les estructures s’han mantingut. Seguim intentant entendre el món des d’una perspectiva piramidal i jeràrquica i aquests són uns criteris que ja no responen al que els temps demanen… Ara ens cal més la intel·ligència col·lectiva.
Seguim intentant entendre el món des d’una perspectiva piramidal i jeràrquica i aquests són uns criteris que ja no responen al que els temps demanen
Per què?
Perquè d’avant d’un entorn cada vegada més difós i poc precís, com el que tenim, el que cal és que les respostes adaptatives provinguin de mirades diverses. Ens cal el col·lectiu, no la jerarquia.
El que cal és que les respostes adaptatives provinguin de mirades diverses
Hi ha diferències entre fer coaching a l’empresa privada o a l’Administració pública?
No gaires. El que canvien són els actors. Miri, a l’empresa privada la preocupació que ho mou tot és l’interès per fer guanyar diners als accionistes. És un comportament que pot arribar a ser fins i tot depredador. En canvi, a l’Administració pública els professionals i tècnics estan bastant influenciats, i sovint limitats, pels perfils polítics.
Ja siguin accionistes o bé estaments polítics, uns i altres influeixen i condicionen l’activitat de les seves respectives organitzacions. I en aquest darrer cas, no sempre posen en valor la feina que l’organització ha fet abans de la seva arribada.
I el color polític d’un professional de l’Administració pública municipal influencia els processos de coaching?
En darrera instància, tot depèn més de la persona que de la ideologia. Li reconec que no m’ho esperava i que m’ha sorprès força. Es podria pensar que el color polític determina la manera de fer o de relacionar-se de les persones. En canvi, a la praxi no hi ha aquesta coherència.
Jo no treballo en l’anàlisi de les estratègies, sinó en els models de relació entre les persones que formen part de les organitzacions i penso que és més influent la manera de ser i la consciència personal, que no pas la ideologia.
Es podria pensar que el color polític determina la manera de fer o de relacionar-se de les persones. En canvi, a la praxi no hi ha aquesta coherència.
Com a professora del curs de “Màrqueting polític per a candidatures municipals”, en què basa el seu ensenyament.
En les sessions que he impartit, de dues hores de durada, el que hem treballat són unes línies mestres, o pilars, relacionals. Són independents del partit polític o de la ideologia de cada candidat, perquè, en realitat, es centren en unes necessitats que tothom comparteix. Per exemple: que cada membre de l’equip d’una candidatura se senti en confiança, rebi respecte, obtingui suport o bé reconeixement.
Particularment, ens fixem molt en el pilar del reconeixement. Sempre explico que cal aprendre a mirar el teu equip electoral com un grup de persones amb les que col·labores, i cal veure-les des del reconeixement i la mirada apreciativa, no tant des de les exigències o les preocupacions per l’argumentari.
Cal veure les persones de l’equip electoral des del reconeixement i la mirada apreciativa, no tant des de les exigències o les preocupacions per l’argumentari
Vostè és partidària de fer reconeixements individuals o grupals, dins d’un equip de candidatura?
Ambdós són aplicables. Tot depèn de la situació. El que és important és que les persones que lideren, ja sigui a l’empresa privada o en l’àmbit públic, entenguin que el reconeixement és molt important a l’hora d’acompanyar i fer créixer les persones de l’equip.
Això molt a veure amb com es fan visibles les capacitats de l’altre, com se li proporciona informació sobre el que fa bé i el que podria millorar i com se l’acompanya fins a fer-lo créixer. Hi ha estils directius que són molt capaços de fer-ho d’una manera gairebé innata. I a d’altres els costa moltíssim o bé no ho tenen en compte.
Creu que el curs de “Màrqueting polític” d’alcaldes.eu pot facilitar que els missatges de les candidatures arribin més bé als votants?
D’alguna manera, aquest és el principi del coaching: ajudar les persones a connectar més bé amb les seves fortaleses, capacitats i eines per afrontar nous reptes. És el mateix principi que aplico al curs. Jo els dic als candidats i candidates: “observeu cada membre del vostre equip; veieu la seva singularitat i eviteu demanar-los coses que no puguin fer, com si fossin peixos que volguéssim que pugessin a un arbre…” També els dic: “més aviat aprèn a reconèixer les persones del teu equip deixant ben clar el propòsit que compartiu i el que esperes de cadascuna d’elles”.
Això és el que hem treballat en les meves classes. I també hem donat algunes eines que ajudin els candidats i candidates a identificar millor les singularitats de cada persona dels seus equips per tal d’orientar-les i acompanyar-les per afavorir el projecte electoral.
El principi del coaching és ajudar les persones a connectar més bé amb les seves fortaleses, capacitats i eines per afrontar nous reptes
Perfil d’Anna Rubí
Anna Rubí és coach executiva d’alta direcció, consultora especialista en canvi organitzacional i personal. Conferenciant i divulgadora en neurociència. És membre del Comitè Executiu de l’Institut Relacional i és sòcia del Grup Mediterráneo Consultores.
Links d’interès
