El passat dilluns, 16 d’abril de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra.
Antonio Balmón analitza l’activitat de l’alcalde davant d’alumnes de Ciència Política
Antonio Balmón: Nascut a Barcelona el 3 de gener de 1960, va cursar estudis de sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. L’any 1981 s’incorpora al Partit dels Socialistes de Catalunya. La seva trajectòria política al PSC ha estat vinculada sobretot a Cornellà, i a la comarca del Baix Llobregat, exercint diferents responsabilitats. Alcalde de la ciutat de Cornellà des de l’any 2004. Actualment és Vicepresident Executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’acte va tenir lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb la presència de:
–Il·Im. Sr. Antonio Balmón, Alcalde de Cornellà de Llobregat
–Dr. Miquel Salvador, Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF
–Sr. Enric Herranz, professor de la Facultat de Ciències Polítiques
El moderador i periodista, Eduard Berraondo, va donar inici al diàleg.
DIÀLEG
Quin és el trajecte que va seguir vostè fins arribar a ser alcaldessa?
Com va iniciar-se Antonio Balmón en l’activitat política?
Donaré una pinzellada personal. Sóc pare de 3 filles. Una va morir i les altres tenen 9 i 11 anys. Estic molt content de la vida sentimental que tinc, m’encanten les persones que tinc per amics, m’agrada llegir, conversar i cuinar. Diuen que ho faig bé. Ja veu que tinc moltes inquietuds. I una d’elles, des de fa molts anys, és la política. Vaig iniciar-me als 11 anys, assistint a xerrades del moviment obrer, de manera clandestina. Aquella era una altra època. Vaig tenir com a tutors una monja i un capellà, que van influir molt en les meves inquietuds. A casa meva ningú volia que em fes polític; és més, els era un problema. Però ho vaig fer. A l’Institut vaig conèixer José Montilla i, amb Joan Tardà som amics d’aquella època. Als 15 anys vaig posar-me a treballar en un laboratori i vaig anar adquirint responsabilitats sindicals. Més endavant vaig estudiar Sociologia (no vaig acabar, no tinc problema en dir-ho) perquè volia conèixer la política com a ciència social. Allà també hi vaig conèixer molta gent. Vaig militar. Primer en partits d’inspiració maoista. Després vaig passar a les Joventuts Comunistes i al PSUC. Al cap d’uns anys vaig anar al PSC i hi estic còmode, defensant el que crec que li convé a la nostra societat.
Donaré una pinzellada personal. Sóc pare de 3 filles. Una va morir i les altres tenen 9 i 11 anys. Estic molt content de la vida sentimental que tinc, m’encanten les persones que tinc per amics, m’agrada llegir, conversar i cuinar. Diuen que ho faig bé. Ja veu que tinc moltes inquietuds. I una d’elles, des de fa molts anys, és la política. Vaig iniciar-me als 11 anys, assistint a xerrades del moviment obrer, de manera clandestina. Aquella era una altra època. Vaig tenir com a tutors una monja i un capellà, que van influir molt en les meves inquietuds. A casa meva ningú volia que em fes polític; és més, els era un problema. Però ho vaig fer. A l’Institut vaig conèixer José Montilla i, amb Joan Tardà som amics d’aquella època. Als 15 anys vaig posar-me a treballar en un laboratori i vaig anar adquirint responsabilitats sindicals. Més endavant vaig estudiar Sociologia (no vaig acabar, no tinc problema en dir-ho) perquè volia conèixer la política com a ciència social. Allà també hi vaig conèixer molta gent. Vaig militar. Primer en partits d’inspiració maoista. Després vaig passar a les Joventuts Comunistes i al PSUC. Al cap d’uns anys vaig anar al PSC i hi estic còmode, defensant el que crec que li convé a la nostra societat.
I l’alcalde Montilla va ser el que el va cridar a la primera línia?
L’any 1987 ell era l’alcalde de Cornellà. Em va cridar. Jo tenia 22 anys i venia de ser cap de gabinet d’una altra alcaldia del Baix Llobregat. En aquell moment va començar la trajectòria en el mon local. He estat també en Consells Comarcals. Quan Montilla va marxar a Madrid a fer de Ministre de Zapatero (2004), vaig pensar-m’ho un temps i vaig acceptar ser alcalde. Ara també soc vicepresident executiu de l’AMB i estic en l’executiva del PSC, i en el PSOE a nivell federal.
L’any 1987 ell era l’alcalde de Cornellà. Em va cridar. Jo tenia 22 anys i venia de ser cap de gabinet d’una altra alcaldia del Baix Llobregat. En aquell moment va començar la trajectòria en el mon local. He estat també en Consells Comarcals. Quan Montilla va marxar a Madrid a fer de Ministre de Zapatero (2004), vaig pensar-m’ho un temps i vaig acceptar ser alcalde. Ara també soc vicepresident executiu de l’AMB i estic en l’executiva del PSC, i en el PSOE a nivell federal.
Un alcalde ha de tenir un fort arrelament amb la ciutat que presideix?
Conec molt bé Cornellà i penso que una persona que vulgui estar en política municipal ha de conèixer la ciutat molt bé.
Conec molt bé Cornellà i penso que una persona que vulgui estar en política municipal ha de conèixer la ciutat molt bé.
Des de 2004 porta fent-ho.
Han estat tres mandats i, curiosament, encara que quedi malament dir-ho, no he fet mai campanya electoral. Crec que no pots explicar en un mes i mig el que no has sabut fer en 4 anys. La política municipal et permet planificar. Un coneix perfectament els recursos econòmics i humans que té i com portar els plans a la pràctica. Per a mi, la campanya electoral són els 4 anys de mandat. Ella parla per tu. Suposo que només l’oposició ha de fer campanya electoral.
Han estat tres mandats i, curiosament, encara que quedi malament dir-ho, no he fet mai campanya electoral. Crec que no pots explicar en un mes i mig el que no has sabut fer en 4 anys. La política municipal et permet planificar. Un coneix perfectament els recursos econòmics i humans que té i com portar els plans a la pràctica. Per a mi, la campanya electoral són els 4 anys de mandat. Ella parla per tu. Suposo que només l’oposició ha de fer campanya electoral.
“No he fet mai campanya electoral. Crec que no pots explicar en un mes i mig el que no has sabut fer en 4 anys”
Després del temps que porta a la ciutat com a alcalde, quantes coses queden per fer a Cornellà?
Fa 5 anys vam fer una reflexió. La nostra era una ciutat dura fa 20 anys, fruit de la mala situació urbanística. Es va anar reformant i vam dotar-la d’equipaments. Ara crec que som de les ciutats catalanes amb més biblioteques i equipaments esportius de Catalunya. Acabat aquest pla vam pensar en naturalitzar la ciutat i integrar-hi el component humà. Volem un Cornellà que inclogui tothom i que no expulsi ningú. Fa poc vam fer una enquesta que ens diu que la ciutadania comença a entendre, compartir i participar del projecte. És una idea a 10 anys vista. No combatem els cotxes, però sí que volem que els vianants tinguin més pes.
Fa 5 anys vam fer una reflexió. La nostra era una ciutat dura fa 20 anys, fruit de la mala situació urbanística. Es va anar reformant i vam dotar-la d’equipaments. Ara crec que som de les ciutats catalanes amb més biblioteques i equipaments esportius de Catalunya. Acabat aquest pla vam pensar en naturalitzar la ciutat i integrar-hi el component humà. Volem un Cornellà que inclogui tothom i que no expulsi ningú. Fa poc vam fer una enquesta que ens diu que la ciutadania comença a entendre, compartir i participar del projecte. És una idea a 10 anys vista. No combatem els cotxes, però sí que volem que els vianants tinguin més pes.
Parlant de mobilitat, el fet que el Tram Baix acabi la línia a Cornellà ha canviat la vida quotidiana?
Sempre vam defensar el projecte. Des que vam començar a parlar-ne fins que en van acabar les obres van passar 17 anys. Quan va arribar, certament, va ser un estímul. Ens va donar una nova comunicació amb Barcelona i oferir un desviament del tràfic. També hem pogut reformular un nou llenguatge en l’espai públic: un barri que era fruit d’unes inundacions els anys 60 va poder acollir un espai com Citilab. Ara és un espai més humà, proper, divers i ric.
Sempre vam defensar el projecte. Des que vam començar a parlar-ne fins que en van acabar les obres van passar 17 anys. Quan va arribar, certament, va ser un estímul. Ens va donar una nova comunicació amb Barcelona i oferir un desviament del tràfic. També hem pogut reformular un nou llenguatge en l’espai públic: un barri que era fruit d’unes inundacions els anys 60 va poder acollir un espai com Citilab. Ara és un espai més humà, proper, divers i ric.
Tradicionalment Cornellà havia estat capital del dit “cinturó roig” de la política. Però en les eleccions del 21 de desembre les opcions polítiques van equiparar-se. Què en pensa?
Pensar en cinturons roigs és del segle anterior. Les generacions han canviat. Tenim un espai ínter-generacional molt important i hi ha tres col·lectius amb el mateix pes: joves, adults fins als 50 anys i majors de 50 anys. Cadascú té inquietuds diferents i, o arribem a acords o no arribarem enlloc.
Pensar en cinturons roigs és del segle anterior. Les generacions han canviat. Tenim un espai ínter-generacional molt important i hi ha tres col·lectius amb el mateix pes: joves, adults fins als 50 anys i majors de 50 anys. Cadascú té inquietuds diferents i, o arribem a acords o no arribarem enlloc.
“Pensar en cinturons roigs és del segle anterior. Les generacions han canviat. Tenim un espai ínter-generacional molt important i hi ha tres col·lectius amb el mateix pes: joves, adults fins als 50 anys i majors de 50 anys. Cadascú té inquietuds diferents i, o arribem a acords o no arribarem enlloc”
El 21 de desembre un 82% de la gent va votar a Cornellà. Això només havia passat el 2004, amb Zapatero i el clam contra la guerra, i en temps de Felipe Gonzàlez. Jo no crec que el dia següent de la votació tots tornessin a votar el mateix. Les eleccions són un espai real, no una enquesta. Aquell dia hi va haver una resposta als fets que havien passat els mesos anteriors. No crec que avui la resposta fos la mateixa.
Al cap dels anys han anat integrant nous pols d’atracció a la ciutat (centres comercials, fires…) En quin moment es veu clar el model de ciutat que es vol?
Tot va canviant. Als anys 70 teníem una Siemens en la que hi treballaven 4.000 persones. Ara n’hi treballen 280. Ja no tenim una indústria forta, com als 80, però, en canvi, el territori està preparat per anar canviant amb els temps. Per exemple, amb el World Trade Center van venir noves empreses. Crec que cal tenir el territori preparat per a poder captar tot allò que toqui en cada moment, encara que sigui distint al que tu planejaves. Pensar en una ciutat vol dir tenir una mirada molt ampla, i això és difícil. I cal transcendir el llenguatge: quan vaig arribar a l’alcaldia em vaig treure el títol d’ “il·lustríssim” i vaig decidir quedar-me amb un cap de setmana per a mi.
Tot va canviant. Als anys 70 teníem una Siemens en la que hi treballaven 4.000 persones. Ara n’hi treballen 280. Ja no tenim una indústria forta, com als 80, però, en canvi, el territori està preparat per anar canviant amb els temps. Per exemple, amb el World Trade Center van venir noves empreses. Crec que cal tenir el territori preparat per a poder captar tot allò que toqui en cada moment, encara que sigui distint al que tu planejaves. Pensar en una ciutat vol dir tenir una mirada molt ampla, i això és difícil. I cal transcendir el llenguatge: quan vaig arribar a l’alcaldia em vaig treure el títol d’ “il·lustríssim” i vaig decidir quedar-me amb un cap de setmana per a mi.
El concepte de ciutat dormitori dels anys 70 segueix vigent ara, amb tota la gent que ha marxat de Barcelona?
Tot ha canviat. Si jo fos alcalde d’una ciutat equivalent a Cornellà però de Madrid, no seria alcalde, sinó regidor de barri. L’espai central imposaria les coses més importants i nosaltres seríem prioritats perifèriques. A Catalunya, en canvi, l’autonomia que tenim a les ciutats ens dona una gran qualitat. La nostra és una ciutat petita, però tenim una gran força en les vies de comunicació, que són estratègiques per a l’activitat econòmica i humana. Això ens ajuda a captar noves persones. El que nosaltres hem de fer és evitar la degradació dels espais on viu la gent i on es relaciona.
Tot ha canviat. Si jo fos alcalde d’una ciutat equivalent a Cornellà però de Madrid, no seria alcalde, sinó regidor de barri. L’espai central imposaria les coses més importants i nosaltres seríem prioritats perifèriques. A Catalunya, en canvi, l’autonomia que tenim a les ciutats ens dona una gran qualitat. La nostra és una ciutat petita, però tenim una gran força en les vies de comunicació, que són estratègiques per a l’activitat econòmica i humana. Això ens ajuda a captar noves persones. El que nosaltres hem de fer és evitar la degradació dels espais on viu la gent i on es relaciona.
“Si jo fos alcalde d’una ciutat equivalent a Cornellà però de Madrid, no seria alcalde, sinó regidor de barri. L’espai central imposaria les coses més importants i nosaltres seríem prioritats perifèriques”
Li pregunto ara com a vicepresident de l’AMB. Quins criteris hi ha en relació a la mobilitat de persones entre nord i sud de la corona?
Actualment disposem de Metro i bus, i treballem per a poder moure’ns en bici i a peu en el futur. Però mentrestant volem garantir un sistema que ens permeti anar de punt a punt sense haver d’entrar en els ramals. A l’AMB destinem molts diners a ampliar la mobilitat pública. La planificació és la correcta, l’única dificultat és el cost de les inversions.
Actualment disposem de Metro i bus, i treballem per a poder moure’ns en bici i a peu en el futur. Però mentrestant volem garantir un sistema que ens permeti anar de punt a punt sense haver d’entrar en els ramals. A l’AMB destinem molts diners a ampliar la mobilitat pública. La planificació és la correcta, l’única dificultat és el cost de les inversions.
Parlant d’això, d’on arriben els diners per a fer tantes coses com fan els ajuntaments de l’AMB?
La principal font de recursos dels ajuntaments és l’Estat. També en reben per activitat fiscal (IBI, rebut de l’aigua) i per l’activitat del propi municipi. Amb aquests diners es fan polítiques de parcs, equipaments, mobilitat, eliminació de residus, gestió de l’aigua, polítiques socials, etc.
La principal font de recursos dels ajuntaments és l’Estat. També en reben per activitat fiscal (IBI, rebut de l’aigua) i per l’activitat del propi municipi. Amb aquests diners es fan polítiques de parcs, equipaments, mobilitat, eliminació de residus, gestió de l’aigua, polítiques socials, etc.
Miquel Salvador: A nivell mundial les grans ciutats competeixen. En canvi, vostè parla més aviat de models cooperatius o de consens. Cap on creu que anem?
Li respondré fent una analogia. Un ésser humà té una personalitat única, que mai no pot quedar diluïda, sinó que s’ha d’enfortir i créixer. Però per a poder arribar a fites altes, cal que cooperi amb altres persones. L’AMB és el mateix: la suma de moltes “persones” que són les ciutats. Si avui l’AMB s’aturés, ni hi hauria Metro, ni ningú tindria cura del litoral, ni de les muntanyes, ni de l’aigua o els residus. És el que fem. Ningú no ho nota, perquè funciona bé. I per això crec que cada vegada més hem d’anar cap al consens, que no està gaire de moda. A l’AMB hi ha 36 municipis que es posen d’acord en el que s’aporta i el que es gasta en l’ajut del territori. La política municipal és el gran laboratori del consens.
Li respondré fent una analogia. Un ésser humà té una personalitat única, que mai no pot quedar diluïda, sinó que s’ha d’enfortir i créixer. Però per a poder arribar a fites altes, cal que cooperi amb altres persones. L’AMB és el mateix: la suma de moltes “persones” que són les ciutats. Si avui l’AMB s’aturés, ni hi hauria Metro, ni ningú tindria cura del litoral, ni de les muntanyes, ni de l’aigua o els residus. És el que fem. Ningú no ho nota, perquè funciona bé. I per això crec que cada vegada més hem d’anar cap al consens, que no està gaire de moda. A l’AMB hi ha 36 municipis que es posen d’acord en el que s’aporta i el que es gasta en l’ajut del territori. La política municipal és el gran laboratori del consens.
“A l’AMB hi ha 36 municipis que es posen d’acord en el que s’aporta i el que es gasta en l’ajut del territori. La política municipal és el gran laboratori del consens”
Miquel Salvador: Quantes persones treballen al seu ajuntament? Quina relació hi té amb elles?
Hi treballen unes 900 de forma directa i unes 1.400 més indirectament. Fan realitat el tot el que es planifica a nivell polític. Sempre he estat partidari que les organitzacions de l’administració tinguin estructures molt centralitzades: que l’aparell administratiu, econòmic i jurídic ho siguin. El polític local ha de tenir dues garanties: la jurídica i la econòmica. Un no pot fer el que vol (si no és legal) i ha de saber si ho pot fer (econòmicament). Quant a la relació, crec que ha de ser participativa i col·laborativa, no pot ser un “ordeno y mando”.
Hi treballen unes 900 de forma directa i unes 1.400 més indirectament. Fan realitat el tot el que es planifica a nivell polític. Sempre he estat partidari que les organitzacions de l’administració tinguin estructures molt centralitzades: que l’aparell administratiu, econòmic i jurídic ho siguin. El polític local ha de tenir dues garanties: la jurídica i la econòmica. Un no pot fer el que vol (si no és legal) i ha de saber si ho pot fer (econòmicament). Quant a la relació, crec que ha de ser participativa i col·laborativa, no pot ser un “ordeno y mando”.
“Sempre he estat partidari que les organitzacions de l’administració tinguin estructures molt centralitzades: que l’aparell administratiu, econòmic i jurídic ho siguin”
Enric Herranz: la figura del directiu públic professional s’ha posat de moda. Com la veu vostè?
Li puc parlar de dues realitats distintes: l’Ajuntament i l’AMB. A l’Ajuntament hi ha convivència entre la funció política i la tècnica administrativa. A l’AMB la majoria de perfils són tècnics. Crec que qui es dedica a la política local ha de tenir inquietud per els temes polítics, però també jurídics i econòmics. Si deixes tota la teva voluntat política en mans de tècnics, potser et fan frenar-te o equivocar-te. Al meu despatx sempre hi tinc converses de confiança, però jo he de prendre decisions i vull poder ponderar el que em diu el tècnic amb el que jo penso com a polític i amb la realitat en què vull actuar. De vegades hi ha tècnics que em donen opinions jurídiques contràries i em cal saber si el que em diuen és que una cosa no es pot fer, o bé si no es pot fer de la manera que la plantejo.
Li puc parlar de dues realitats distintes: l’Ajuntament i l’AMB. A l’Ajuntament hi ha convivència entre la funció política i la tècnica administrativa. A l’AMB la majoria de perfils són tècnics. Crec que qui es dedica a la política local ha de tenir inquietud per els temes polítics, però també jurídics i econòmics. Si deixes tota la teva voluntat política en mans de tècnics, potser et fan frenar-te o equivocar-te. Al meu despatx sempre hi tinc converses de confiança, però jo he de prendre decisions i vull poder ponderar el que em diu el tècnic amb el que jo penso com a polític i amb la realitat en què vull actuar. De vegades hi ha tècnics que em donen opinions jurídiques contràries i em cal saber si el que em diuen és que una cosa no es pot fer, o bé si no es pot fer de la manera que la plantejo.
Enric Herranz: Quan i com es decideix un nou servei, si és el ciutadà qui el demanda a l’ajuntament?
Li explico que crec que quan anem a votar hem de tenir clar què estem votant. A les municipals s’hi vota una persona que l’únic que ha de fer és gestionar una ciutat. Hi ha una part d’aquesta activitat que no és apassionant (recollir escombraries, netejar carrers…) Però jo m’he presentat per a això. No pas per a decidir lleis. Els veïns em demanen que una ciutat funcioni, però no que decideixi lleis, perquè les lleis venen donades i són clares i diuen les competències que s’han de satisfer. Si sobren diners, aleshores puc plantejar noves idees. Cal que tinguem clar tot això, perquè hi ha ciutats que estan paralitzades perquè qui s’hi ha posat al capdavant està preocupat per fer altres coses.
Li explico que crec que quan anem a votar hem de tenir clar què estem votant. A les municipals s’hi vota una persona que l’únic que ha de fer és gestionar una ciutat. Hi ha una part d’aquesta activitat que no és apassionant (recollir escombraries, netejar carrers…) Però jo m’he presentat per a això. No pas per a decidir lleis. Els veïns em demanen que una ciutat funcioni, però no que decideixi lleis, perquè les lleis venen donades i són clares i diuen les competències que s’han de satisfer. Si sobren diners, aleshores puc plantejar noves idees. Cal que tinguem clar tot això, perquè hi ha ciutats que estan paralitzades perquè qui s’hi ha posat al capdavant està preocupat per fer altres coses.
“Crec que qui es dedica a la política local ha de tenir inquietud per els temes polítics, però també jurídics i econòmics. Si deixes tota la teva voluntat política en mans de tècnics, potser et fan frenar-te o equivocar-te”
En el cas de Cornellà, el nostre és l’ajuntament d’Espanya amb més plans d’ocupació actius. Hi ha 400 persones que van ser contractades l’any passat durant 9 mesos. I cada cop que ho faig, l’interventor m’obre un informe complert, perquè no hi tinc les competències. Abans de la crisi destinàvem 1,5 milions a aquesta mena de programes i ara són 6 milions. També hem posat en marxa programes per ajudar nens i nenes a tenir accés al material escolar i a la roba, a més del menjador. Perquè veiem que, malgrat que la gent va trobant feina, ara hi ha moltes dificultats en arribar a final de mes, fins i tot si treballes. Així doncs, estem fent coses que no ens pertoquen, que tenen informes contraris de tothom, però que crec que són la meva prioritat. A la meva ciutat, si algú em demana ajut, no li puc anar amb “rotllos”: no els puc sortir dient que si Rajoy o si el procés. Fem coses que no ens pertoquen perquè qui ho hauria d’estar fent, no ho fa.
Moderador: Vostè va ser conegut com l’home fort de la cuina de Nicaragua. Segueix sent-ho?
He canviat la cuina del partit per la de casa i hi he sortit guanyant. El fet de no estar contínuament en un espai mediàtic, cosa que m’obliga a parlar molt i a dir algunes “tonteries” em permet mantenir bons diàlegs amb moltes persones i trobar consensos.
He canviat la cuina del partit per la de casa i hi he sortit guanyant. El fet de no estar contínuament en un espai mediàtic, cosa que m’obliga a parlar molt i a dir algunes “tonteries” em permet mantenir bons diàlegs amb moltes persones i trobar consensos.
El senyor Iceta li ha demanat que s’involucri més en aquest diàleg?
Ho faig, però fora de l’escenari mediàtic.
Ho faig, però fora de l’escenari mediàtic.
COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS
|
Un alumne: Creu que la gestió de l’aigua hauria de tornar a ser pública?
L’aigua és pública. I la gestió també. Sempre hi ha un debat en tot això. A l’AMB hi ha diverses realitats. Alguns municipis tenen gestió pública i altres privada. He de defensar els interessos de tots i veure en cada cas el que és millor per al ciutadà. Ara bé, li dic que la gestió de l’aigua, ara mateix, és molt difícil (o impossible) que una empresa pública la faci al mateix cost que una privada. I es que una empresa privada aporta moltes coses que les públiques trigarien molt de temps en generar. I entenc que una empresa privada que treballi en una gestió d’un bé públic hagi de ser retribuïda, perquè arrisca. Un alumne: Una teoria diu que en les eleccions municipals, la gent vota més les persones que les sigles. Hi creu?
Al Prat de Llobregat, per exemple, l’alcalde Tejedor, que és un gran alcalde d’Iniciativa, guanya les municipals. Però el seu partit no ha guanyat ni les autonòmiques ni les generals a la ciutat. El mateix passa a Cornellà. Un alumne: En començar el seu mandat, van fer un pla de govern participatiu? També: Com s’avaluen les polítiques públiques al seu ajuntament? I quines conseqüències ha tingut la LRSAL?
Nosaltres tenim un pla de govern, que es va posar a consideració de la gent. D’altra banda sempre hem pensat en fer una política propera a la gent. Fa anys vaig iniciar un programa per anar a sopar a les cases dels veïns regularment. La única condició és que havia de ser gent que no conegués. D’aquests sopars en surten moltes idees de polítiques pràctiques que estem fent. Jo sempre m’he manifestat, entengui’s, en contra de les polítiques dites “de participació”. En canvi, sempre he defensat la “corresponsabilitat”. Si la gent es fa corresponsable, avancem. Quant a la LRSAL no ho hem notat, i és perquè estem en una situació econòmica diferent. No tenim deute, més enllà dels 45 milions de l’empresa municipal. Tenim molta musculatura econòmica que ens permet coses.
Una alumna: un alcalde té molt contacte amb les persones. Quines característiques personals informals ha de tenir un alcalde per ser-ho?
És complicat. Crec que has de tenir passió per tot. El polític és algú que ha de tenir capacitat d’intuïció i integrar els pensaments al discurs i a l’activitat. Jo tinc un bloc. Si m’escriuen, responc. I si cal, parlem. I vaig als parcs de la ciutat i m’assec a parlar amb la gent. Uns em diuen guapo i altres em diuen de tot. Això no ho ensenya la universitat. Un alumne: després de més de 10 anys com alcalde, creu que s’hi ha acostumat? Això pot beneficiar la seva població? I un cop deixi de ser-ho es desvincularà completament de la política?
Crec que la política és una activitat que forma part de la trajectòria personal. Imagina’t que jo et pregunto a tu, d’aquí a 10 anys, si estàs pensant en canviar de professió o si en mantens les ganes. El dia que no tingui ganes, plegaré. Per mi els projectes importants són els de transformació de la ciutat, no és fer el mateix, una vegada n’has après. El que busco és donar-li la volta a la ciutat, en una idea pròxima a com seran les properes generacions. Quan plegui no sé a què em dedicaré. Potser m’agradaria estudiar, com feu vosaltres, com funciona la societat.
Una alumna: Com s’arriba al consens?
Estic content de parlar de consens per acabar. Per arribar al consens cal renunciar a coses. Un grup de veïns em plantejava fer una zona de vianants en una àrea en la que ells no viuen. Els vaig dir que calia parlar amb els habitants d’aquella àrea. Si trec els cotxes d’allà, també van a parar a una altra zona, i cal parlar amb els nous veïns afectats. Això és el dia a dia. Quan transformes els carrers, afectes els veïns. La política de consens és igual a l’AMB. No es tracta de fer que un municipi imposi res als altres. Cadascú ha de pensar el que sigui i cada posició és legitima. Això és el que has de tenir present en cada moment. La política municipal té l’avantatge d’ajudar a trobar la intersecció.
|
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
