La gran provisió de sòl caracteritza aquest pla, que només resta pendent de la ratificació del conseller de Territori i Sostenibilitat
Tarragona ja disposa de nou planejament, després de 14 anys de tramitació.
Tarragona (ACN).- Aprovat definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tarragona, després de gairebé 14 anys de tràmit. La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha donat llum verda aquest dijous a la tarda al nou planejament, que es caracteritza per la gran provisió de sòl, la creació de nous eixamples per integrar els barris ‘satèl·lit’ al nucli urbà i el soterrament de la via del tren al seu pas per Tarragona. La previsió de creixement en els pròxims anys és de 4.818.000 metres quadrats de sostre edificable, fins arribar a una població de 185.000 habitants. "Tarragona disposa d’un pla general de nova generació", ha afirmat el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra.
És el quart pla urbanístic que disposarà la ciutat. En l’actualitat Tarragona es regeix pel planejament del 1995, que de fet, és una revisió del Pla General de l’any 1985. Després d’un llarg i complex procés, el setembre passat l’Ajuntament va aprovar el text refós, que fins ara no ha pogut ser aprovat per Urbanisme -amb algunes consideracions d’ordre menor-, pendent de la ratificació per part del conseller de Territori i Sostenibilitat.
Iniciat l’any 1999, el nou pla arrossegava molt retard, que Serra ha atribuït, en part, a les constants modificacions que ha sofert el marc legislatiu urbanístic. De fet, ciutats com Reus i Valls estan immerses en el procés del seu futur planejament. El nou POUM de Tarragona dibuixa tres grans zones de creixement residencial: a Terres Cavades, entre els barris de Ponent i el riu Francolí, i la Budellera -des de la zona de Boscos fins a la ciutat.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, ha destacat que, a grans trets, el pla es caracteritza per les reserves de zona verda i la transformació d’usos a la zona industrial concentrada a la N-340, així com la voluntat de "cosir" els barris de la perifèria, a través d’espais verds. A part de la reserva específica d’espai no edificable per a la denominada anella verda, el pla també preveu el soterrament de la via.
El soterrament, llargament reivindicat, està previst amb una reserva de pas des de la platja Llarga i fins a pont del Francolí, per tal que la via es pugui retirar de la costa. "El pla contempla que el tren no continuï sent una barrera entre costa i zona residencial", ha afirmat el cap de servei Francesc Santacana, el qual ha afegit que s”’introduiran sòls públics i, a través d’un pla especial, es determinarà què s’hi podrà fer, un cop el tren no hi passi".
Querol, amb un POUM "racionalitzat"
La Comissió d’Urbanisme també ha donat llum verda al poble de Querol (Alt Camp) perquè aprovi provisionalment el seu POUM, un planejament que arrossega dècades de conflictes, presumptes casos de corrupció urbanística i macroprojectes inviables que multiplicaven per mil els habitatges del municipi. S’ha desclassificat molta superfície de sòl classificat -2.000 metres quadrats-, reduint-se dràsticament el volum de sostre edificable.
"Querol, un dels municipis catalans amb més superfície d’urbanitzacions, s’està regint per unes normes subsidiàries del 1977 i s’havia presentat un pla molt desmesurat que calia racionalitzar, i ara n’hem emès l’informe urbanístic territorial perquè passi a aprovació provisional", ha explicat Serra. Arran el canvi de color polític a l’Ajuntament, es va refer de zero el planejament i el municipi ja encara la recta final per aprovar el seu nou POUM.
