El PAM 2024-2027 ha comptat amb el vot favorable dels alcaldes i alcaldesses dels 36 ajuntaments metropolitans i de tots els grups polítics menys de VOX, que hi ha votat en contra
El PAM 2024-2027 busca donar resposta a reptes de futur com el desequilibri territorial, les desigualtats socials, la creació d’ocupació, l’habitatge de qualitat i assequible i la situació d’emergència climàtica
Durant el ple corresponent al mes d’abril, el Consell Metropolità ha aprovat de manera inicial el Pla d’actuació metropolità (PAM) 2024–2027, el document que recull els objectius estratègics i les actuacions que s’aniran implementant i executant durant el mandat. El PAM està alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i la Nova Agenda Urbana.
El PAM s’ha elaborat prenent com a punt de partida l’Acord de Govern entre les forces polítiques que integren el Govern metropolità (PSC-CP, Junts per Catalunya, En Comú Podem Confluència i ERC-AM) i s’ha elaborat sota les orientacions de la comissió institucional composta per alcaldes i alcaldesses de diferents àmbits funcionals del territori metropolità pertanyents a diferents partits.
Prèviament a la celebració del ple, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses ha informat positivament sobre el PAM 2024-27.
El PAM s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups polítics (PSC-CP, Junts per Catalunya, En Comú Podem Confluència, ERC-AM, Partit Popular, Vivim Montcada i Reixach, Compromís i Acord per Torrelles, Junts per Tiana) i el vot en contra de VOX.
També s’ha fet un procés de participació obert a entitats representatives del territori metropolità i també a la ciutadania de l’àrea metropolitana.
El PAM 2024-2027 busca millorar la prestació dels serveis de les competències metropolitanes, com ara la creació d’habitatge de qualitat i assequible, la situació d’emergència climàtica, la creació d’activitat econòmica i ocupació i la vertebració del territori, especialment en les àrees amb més desigualtats socials. Un repte global, present en totes aquestes fites, és assolir un sistema de finançament adequat per mantenir uns serveis metropolitans de qualitat, i també per impulsar les noves competències que es volen desplegar.
Durant aquest mandat es vol impulsar el Pacte metropolità per l’habitatge i també el Pacte metropolità per la mobilitat. Així mateix s’impulsaran diferents instruments de planificació com el Pla director urbanístic metropolità, el nou Pla metropolità de mobilitat urbana, el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals i el Pla de mesures contra la contaminació de l’aire, entre altres.
Objectius i línies d’acció
El PAM, com a concreció de l’acció de govern de l’AMB, està regit per una sèrie de principis, de manera general:
- Consolidar la construcció d’una metròpolis territorialment vertebrada i socialment cohesionada dins d’un marc de convivència i seguretat on l’activitat econòmica sigui el motor d’ocupació i benestar.
- Desenvolupar una política pública d’habitatge basada en el desenvolupament de sòl, la renovació urbana i les inversions als barris que permeti ampliar les ofertes d’habitatge assequible i de qualitat.
- Preservar els recursos naturals i els espais oberts metropolitans dins d’una estratègia per millorar l’equilibri ecològic del territori metropolità i afrontar els reptes derivats de l’emergència climàtica.
- Promoure la mobilitat sostenible i de baixes emissions.
- Desenvolupar noves polítiques a favor de la ciutadania tot consolidant l’estructura de la Institució.
- Treballar per aconseguir un sistema de finançament estable i suficient per prestar els serveis metropolitans amb la implementació de les figures previstes a la Llei 31/2010 i explorar i donar impuls a noves fórmules. Completar els serveis i competències fixades a la llei metropolitana, especialment els corresponents a urbanisme, transport i mobilitat.
- Cooperar i concertar amb altres territoris i institucions en temes que siguin d’interès comú. Reforçar la presència en l’àmbit internacional i el compromís en la cooperació al desenvolupament.
Al seu torn, aquests principis generals es concreten en 38 objectius programàtics, i més enllà, en projectes concrets per dur a terme en les diferents àrees de l’Administració.
Tots aquests objectius i actuacions es poden consultar al document íntegre del PAM.
LES FITES DEL PAM 2024-2027, PER COMPETÈNCIES
Territori i administració
L’accés a l’habitatge social i assequible segueix sent un àmbit central de treball. Es continuarà creant habitatge a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), que en el termini 2020–2024 preveu haver enllestit 1.206 habitatges nous. També continuaran les actuacions de rehabilitació energètica del parc existent a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH), amb l’objectiu de rehabilitar 9.270 habitatges fins el juny del 2026 amb el suport dels fons Next Generation. Finalment, també es desplegaran les diferents promocions d’habitatge de lloguer social a través de la societat Habitatge Metròpolis Barcelona, SA, que va ser creada amb l’objectiu de crear 4.500 habitatges nous en un termini d’entre 6 i 8 anys.
Altres plans, programes i projectes d’abast metropolità que continuaran són l’Estratègia Besòs, l’execució delPrograma integral de barris per a la millora de rendes, i la integració de diverses vies interurbanes, com la B-23, la C-31, l’N-150, així com de noves zones estratègiques de desenvolupament, com l’àrea de les tres xemeneies.
Altres projectes en marxa són la gestió de les beques menjador i el transport adaptat, i la consolidació del servei metropolità de manteniment i gestió de les rondes de Barcelona.
El Protocol de sostenibilitat per als projectes i les obres de l’AMB és l’instrument que garantirà la implementació de criteris ambientals i solucions sostenibles a les actuacions en l’espai públic els equipaments i l’habitatge que promou l’AMB.
Es treballarà per protegir i promoure els sistemes naturals i els espais lliures, sobre la base dels grans parcs naturals i periurbans, amb Collserola com a exemple principal, els parcs metropolitans i urbans, lesplatges metropolitanes, els espais fluvials i agraris i el delta del Llobregat, com a grans connectors de la biodiversitat del sistema.
Per tal de facilitar la relació de la ciutadania amb l’AMB, el PAM també aposta per la modernització i digitalització, i promoure un govern obert i accessible.
Cicle de l’aigua i anàlisi de polítiques metropolitanes
El context de sequera extrema exigeix el nivell màxim de qualitat en servei del cicle de l’aigua metropolità, amb la finalitat de reduir el consum, aconseguir fonts de subministrament alternatives i garantir la màxima qualitat dels tractaments de depuració i regeneració de l’aigua. Aquestes millores s’articularan a través delPla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA).
En relació amb l’abastament d’aigua potable, els objectius de mandat se centren en l’establiment d’un noumodel de subministrament en 8 municipis metropolitans. Pel que fa a l’aigua regenerada, les prioritats són potenciar i desenvolupar projectes dins de l’àmbit del nou Pla director d’aigües regenerades.
En un sentit més global, el PAM concreta les noves inversions tant en instal·lacions d’abastament d’aigua potable com de de sanejament. En aquest cas, les actuacions prioritàries passen per la millora de les infraestructures, com plantes i col·lectors, que garanteixin el servei en tot el territori.
Mobilitat, transport i sostenibilitat
Pel que fa a la mobilitat metropolitana, es mantindrà l’impuls als mitjans de transport sostenibles —caminar, la bicicleta i el transport públic col·lectiu— i les solucions de mobilitat compartida i intermodal, tant per a persones com per a mercaderies, per assolir els objectius i fites establerts per la Unió Europea i a escala internacional quant a descarbonització i canvi climàtic, i sobre salut pública.
Pel que fa al transport públic, es treballarà per un sistema de finançament estable i suficient que permeti una millora contínua tant dels serveis i la descarbonització com de la fiabilitat, l’accessibilitat o tarifació. La compleció de la T-mobilitat i el nou sistema tarifari també seran essencials en aquesta millora. Les xarxes de metro i de bus metropolità, juntament amb les xarxes ferroviàries de rodalies, han de continuar sent l’eix vertebrador de la mobilitat metropolitana. En aquest sentit, les millores i ampliacions arribaran, per exemple, al Nitbus i en diferents línies de bus interurbà competència de l’AMB. Un altre aspecte essencial serà laprogressiva electrificació de tots aquests mitjans de transport.
Continuaran sent igualment importants les polítiques d’impuls a la bicicleta, d’implantació de zones de baixes emissions locals, de gestió homogènia de l’aparcament en l’àmbit metropolità i de foment de la mobilitat elèctrica (amb la renovació de flotes de transport públic, d’ampliació de la xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics o de l’AMBici, a partir de buscar mecanismes de col·laboració públic-privada).
Polítiques urbanístiques i espais naturals
La Llei de l’AMB concreta que les competències plenes en ordenació urbanística integrada del territori metropolità s’assoliran mitjançant la iniciativa de formulació i les aprovacions inicial i provisional del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) i el Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUMet), així com les modificacions posteriors.
El 21 de març del 2023 es va aprovar inicialment el PDUM. Es tracta d’un document complet, que conté tota la informació de base necessària, així com les propostes concretes i la normativa urbanística associada, amb el màxim nivell de detall que estableix la legislació. És, doncs, el full de ruta per als treballs que haurà d’abordar aquesta àrea a partir d’ara, així com per al seu funcionament. L’inici del nou mandat coincideix, doncs, amb l’imminent tancament del període d’informació pública i recopilació d’informes.
La progressiva digitalització de la cartografia de base i l’aplicació de models BIM també forma part de la planificació per aquest mandat.
Acció climàtica i agenda estratègica metropolitana
L’AMB donarà continuïtat als seus programes per anticipar-se i adaptar-se als impactes del canvi climàtic global, i estendre la cultura de la sostenibilitat. També s’impulsaran nous projectes que se centren en la vulnerabilitat a la calor i les conseqüències de la contaminació atmosfèrica, considerant en tot moment la salut de la població. Un bon exemple és la progressiva ampliació de la xarxa de refugis climàtics de l’AMB, distribuïts per tota la metròpolis, que ja compta amb més de 150 espais.
Pel que fa a la prevenció i gestió de residus, aquest mandat serà crucial per determinar el compliment dels objectius marcats al PREMET25. Les línies d’intervenció previstes aprofundeixen en l’acompanyament als municipis per fer efectiu el canvi a un model amb identificació d’usuari i l’adaptació de la fiscalitat municipal, per reforçar la participació de la població en la recollida selectiva.
Així mateix, s’impulsarà la capacitat de tractament de les fraccions selectives i el seu finançament a través dels nous convenis amb els sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP) existents i de nova creació. Tot això es farà en el marc d’una digitalització de les dades.
Desenvolupament social i econòmic
En aquest àmbit, les polítiques metropolitanes se centren en la cohesió social i comunitària: articulació de mecanismes per superar les desigualtats; instruments de cohesió territorial, dimensió socioeconòmica de l’atur; educació, amb la mirada focalitzada en la formació professional (FP), la formació no reglada i la qualificació per afrontar els nous reptes tecnològics, econòmics i socials.
Les actuacions s’adaptaran a l’evolució dels perfils, el canvi generacional i la transició del coneixement, que estan transformant l’entorn laboral de les ciutats. En el marc de les polítiques actives d’ocupació, pren una importància creixent l’anàlisi per tasques i rols més que per professions.
Com a reptes posteriors a la pandèmia, l’AMB afronta amb el PAM la volatilitat dels preus, sobretot pel que fa als béns o mitjans bàsics, que impacta negativament sobre el PIB familiar. Es posarà el focus, també, en la nova normativa en matèria de garantia alimentària, en la pobresa energètica i en l’increment constant del sensellarisme.
En l’àmbit de la competitivitat i la promoció econòmica es prioritzaran projectes com consolidar la xarxa metropolitana d’oficines d’atenció a l’empresa, dissenyar un model de fons publicoprivat com a instrument accelerador per a la creació i consolidació de les empreses emergents (startups) metropolitanes,atracció d’inversions i accions de landing empresarial i elaborar agendes per a la modernització dels polígons d’activitat econòmica, entre altres.
Internacional i metròpolis digital
En aquesta àrea, l’AMB té una doble missió: posicionar l’AMB a escala internacional i impulsar una estratègia de metròpolis digital i intel·ligent.
Per fer-ho possible, es buscarà enfortir les relacions internacionals, amb presència institucional en organismes i agències internacionals; implicar-se i participar en les xarxes de ciutats i àrees metropolitanes; compartir coneixement amb socis internacionals, i liderar i participar en projectes amb finançament europeu o internacional.
L’AMB manté el compromís metropolità amb els drets humans arreu del món a partir d’accions com destinar el 0,7 % dels ingressos propis a polítiques de cooperació internacional.
El PAM també aposta per convertir l’AMB en una metròpolis digital que sigui un referent internacional, i que adapti la transició digital a les necessitats i reptes als quals s’enfrontarà el territori metropolità en els propers quatre anys.
Font: AMB
