Lluïsa Moret és alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des de 2014, i presideix la Diputació de Barcelona des de 2023. És en aquesta darrera condició que l’entrevistem avui, preguntant-li sobre els grans reptes del mandat.
Per què va fer el salt de l’àmbit social al polític? I quin diria que és el seu estil de fer política?
Jo he estat subjecte polític des de sempre, des que tinc consciència de quina és la meva posició al món, i aquesta consciència política passa, en primer lloc, pel feminisme: vaig començar a militar en moviments feministes a la facultat, de la mà de Victoria Sau, una de les pensadores feministes més importants del nostre país, que va ser el meu referent. I, partint del feminisme, vaig arribar al socialisme, perquè crec que és l’organització que coincideix més amb els meus plantejaments vitals i polítics. Aquesta vocació política de sempre es va concretar, primer, en l’activisme social i, també, en un rol tècnic en el marc de l’Administració local, en diferents responsabilitats professionals i directives. I és des d’aquesta última responsabilitat, a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que faig el salt a formar part d’una candidatura, la que encapçalava Jaume Bosch, el meu predecessor a l’alcaldia.
Aquesta és la meva trajectòria, però, més que d’un salt, hauria de parlar d’una continuïtat vital, perquè assumeixo un gran lema vinculat al feminisme: tot allò que és personal és polític, i només així allò que és polític serà personal.
He estat subjecte polític des de sempre, des que tinc consciència de quina és la meva posició al món
Què li han aportat aquests anys al capdavant del seu municipi? I de la Diputació de Barcelona?
Haver estat, des de 2007, regidora i, des de 2014, alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Boi, i la vinculació amb la Diputació, des de 2019, primer com a presidenta d’àrea i, des de l’any passat, com a presidenta de la institució, m’han refermat la meva consciència de servidora pública. Independentment de les responsabilitats que assumim, el més important és que tinguem consciència que som servidors públics, és a dir, que estem a la disposició i al servei dels nostres veïns i veïnes per impulsar actuacions, projectes i polítiques públiques que transformin la vida de la gent, que millorin la qualitat de vida i el benestar, que garanteixin i defensin drets i, sobretot, que facin possible la igualtat d’oportunitats.
Independentment de les responsabilitats que assumim, el més important és que tinguem consciència que som servidors públics
De què se sent més orgullosa de la feina feta en aquests anys?
Em sento orgullosa d’haver participat en l’impuls de projectes, iniciatives i polítiques públiques que –ho tinc clar, perquè ho he pogut comprovar– tenen un impacte real en la vida de la gent. Són polítiques que han servit per transformar elements fonamentals, com l’espai públic i els equipaments municipals, i que han contribuït també a garantir la igualtat d’oportunitats i a crear eines que afavoreixen la inclusió. I em sento orgullosa d’haver fet tot això formant part de diversos equips que, a més, després hem tingut el retorn que la nostra actuació sí que serveix per canviar les coses i per transformar la realitat.
A banda de donar servei als ajuntaments, quines altres funcions té la Diputació de Barcelona?
La nostra funció més coneguda és la de la cooperació local, és a dir, el suport tècnic i financer als 311 ajuntaments de la província de Barcelona. Però, de fet, en fem molt més, perquè, com a eina de reequilibri territorial, desenvolupem també una tasca directa de servei públic que es materialitza en àmbits com la Xarxa de Parcs Naturals o la gestió de més de 1.500 kilòmetres de carreteres i vies locals o, per posar un exemple recent i molt assenyalat, el servei de caixer mòbil, que arriba a les persones que viuen en municipis on no disposen de servei bancari permanent i presencial.
En qualsevol cas, totes aquestes funcions tenen sempre un sol objectiu: aconseguir que totes les persones tinguin a l’abast els serveis públics bàsics, a prop de casa i independentment d’on visquin. Hem de tenir en compte que som la província més poblada de Catalunya, amb 5,8 milions d’habitants, que signifiquen el 73% del país, però que estan concentrats en el 24% del territori. I encara, en una part d’aquest territori limitat, la de fora de la regió metropolitana, tenim una norantena de municipis amb menys de mil habitants. Atendre aquests desequilibris demogràfics i territorials facilitant el benestar a tothom constitueix una part essencial de la nostra tasca de govern.
Som la província més poblada de Catalunya, amb 5,8 milions d’habitants, que signifiquen el 73% del país, però que estan concentrats en el 24% del territori
Quins son els reptes principals de la Diputació per aquesta legislatura?
Claríssimament, en són tres. En primer lloc, millorar l’atenció a les persones i afavorir la inclusió i la cohesió socials. Des de 2008 hem patit l’impacte de crisis successives, des de la financera a la de la pandèmia, i és sabut que la mala resolució de la primera va impactar de manera negativa en la igualtat social. La resposta a l’emergència sanitària de la covid-19 va demostrar que es podien fer les coses d’una altra manera, posant les persones al centre, però encara tenim molt a fer perquè molta gent recuperi recursos, capacitats i oportunitats. Per això estem multiplicant les polítiques socials que oferim als municipis.
La resposta a l’emergència sanitària de la covid-19 va demostrar que es podien fer les coses d’una altra manera, posant les persones al centre
D’acord. Quines altres prioritats?
En segon lloc, hem de donar respostes eficaces a l’emergència climàtica, cosa que ja fem des de mandats anteriors i que ara més que mai és una prioritat. En aquest mandat seguim avançant en el desplegament d’un ampli ventall d’iniciatives verdes i sostenibles per al desenvolupament dels pobles i ciutats de la província.
De manera especial, remarco el compromís amb una gestió millor i més eficient del cicle de l’aigua, que l’episodi de sequera que patim ha situat al primer lloc de l’agenda social i política. Acabem d’aprovar un Pla de millora de les xarxes d’abastament d’aigua, dotat amb 100 milions d’euros, perquè els ajuntaments actualitzin i racionalitzin les seves infraestructures de subministrament, que en molts casos estan obsoletes i en mal estat, amb la pèrdua consegüent de milers de litres d’aigua.
Acabem d’aprovar un Pla de millora de les xarxes d’abastament d’aigua, dotat amb 100 milions d’euros, perquè els ajuntaments actualitzin i racionalitzin les seves infraestructures
I, la tercera?
Finalment, la sostenibilitat econòmica és la tercera pota del desenvolupament local. Estem reforçant tot allò que permeti que les empreses del territori es consolidin i siguin resilients, i que les treballadores i els treballadors dels nostres pobles i ciutats disposin d’una ocupació duradora i de qualitat. Tenim molts programes en marxa en aquest sentit i també hem aprovat recentment un programa de 30 milions d’euros destinat a la millora i modernització de polígons industrials.
Hem aprovat recentment un programa de 30 milions d’euros destinat a la millora i modernització de polígons industrials
L’emergència climàtica és un tema que preocupa cada vegada més. Com ho afronten des de la Diputació de manera més concreta?
Ja he dit que aquest és un dels reptes principals del mandat, òbviament. A més de la imprescindible millora substancial de la gestió del cicle de l’aigua, oferim el màxim suport tècnic i econòmic als municipis perquè optimitzin l’eficiència i la sostenibilitat energètica. Això es concreta, per exemple, en el nostre ambiciós programa de transició ecològica, dotat amb 47 milions d’euros, que despleguem en dues línies: Renovables2030 i Adaptaclima2030. Amb la primera financem projectes d’alt impacte perquè els municipis de la província implantin massivament instal·lacions i sistemes d’energia fotovoltaica i xarxes de calor amb biomassa, a fi de reduir les emissions de CO2 i aconseguir un important estalvi energètic i econòmic.
I l’altra línia?
Amb Adaptaclima 2030 abordem aquests objectius amb mesures específiques d’adaptació als canvis produïts en el nou context climàtic (refugis climàtics, etc.). D’altra banda, també hem promogut l’Oficina d’Impuls a les Comunitats Energètiques, perquè entenem que aquestes comunitats són una de les sortides per avançar cap a una societat més verda i sostenible i amb un model econòmic circular.
Amb tot, voldria remarcar que la resposta a l’emergència climàtica no és ni pot ser una política sectorial. De fet, es tracta d’una estratègia que impregna una bona part de la nostra acció de servei públic. Perquè en moltes de les nostres responsabilitats, fins i tot aquelles que en aparença pot semblar que no hi tinguin relació, podem introduir elements que contribueixin a adaptar els nostres pobles i ciutats a la nova realitat climàtica.
És el cas, per posar dos exemples, de tot el que fem a la Xarxa de Parcs Naturals o amb el programa Smart Rural, que ajuden a tenir cura del paisatge i del territori promovent un desenvolupament sostenible del nostre enorme patrimoni en l’entorn rural, fixant-hi la població i afavorint-hi una economia local viable i respectuosa. O, en un cas ben diferent, el programa d’arranjament d’habitatges, que fa més segurs i eficients energèticament els habitatges de persones de col·lectius vulnerables o dependents. Perquè la clau social és indestriable de la sostenibilitat.
La resposta a l’emergència climàtica no és ni pot ser una política sectorial
Com diria que són les realitats municipals a les comarques de Barcelona?
Tenim un territori que es defineix per la diversitat, com deia abans: més de dos terços de la població de Catalunya concentrats en una quarta part del país. Passa, a més, que, al mateix temps que tenim una enorme concentració demogràfica, principalment a la regió metropolitana, la superfície forestal de la província és del 60,3%, el doble de la mitjana de la Unió Europea. Això vol dir que hem de treballar per aconseguir equilibrar un territori divers i prestar-hi de manera homogènia els serveis públics de proximitat. Perquè les demandes de la ciutadania són semblants a tot arreu, encara que els entorns puguin ser distints. Per això, gràcies a la visió de conjunt de la província que tenim a la Diputació de Barcelona, abordem aquest repte amb una perspectiva integral i integradora, i en aquest mandat ho farem elaborant una agenda urbana i rural que ens servirà de guia per millorar el conjunt del territori i per fer-ho amb cohesió.
Segueix compatibilitzant l’alcaldia de Sant Boi amb la presidència de la Diputació de Barcelona. Com s’organitza vostè, tenint en compte que diu que “la gestió del temps és una assignatura pendent”?
Sí, segueixo dient que és una assignatura pendent. Però és cert que el fet de combinar aquestes responsabilitats, que són molt importants i intenses per la proximitat a les persones, té a veure amb tenir grans equips. El més important és comptar amb equips formats per gent capaç i compromesa, que comparteixi amb nosaltres la consciència de servei públic. A l’Ajuntament de Sant Boi compto amb un gran equip de govern, setze companys i companyes, regidores i regidors, que estan treballant intensament per transformar i millorar la ciutat. I a la Diputació de Barcelona som trenta-cinc diputats i diputades de diferents forces polítiques que treballem amb molta convicció per fer de la Diputació aquesta administració que tots desitgem, al servei del territori i dels canvis i les transformacions que necessita.
I vull remarcar que, a part dels equips polítics, hi ha grans equips tècnics, professionals, experts i compromesos amb aquesta consciència de servei públic i que estan fent una gran feina. Aquest és el secret de poder combinar diverses responsabilitats alhora.
Quines mesures i accions específiques està duent a terme la Diputació per donar suport als ajuntaments que es troben amb dificultats?
El suport als ajuntaments és la nostra feina essencial. Ho és des del primer dia de mandat, des del moment que vam assumir les responsabilitats de govern després de les eleccions locals. Per això, l’any passat, així que vam poder, poc després de constituir el nou equip de govern, abans i tot d’elaborar les grans eines que canalitzen aquest suport que ens defineix com a administració pública (el Programa General d’Inversions i el Catàleg de Serveis), vam aprovar ja un fons extraordinari, un pla de xoc de 75 milions d’euros perquè els ajuntaments tanquessin l’any sense dèficit i encetessin el 2024 amb liquiditat.
A part d’això, els governs locals de la província disposen dels recursos habituals que posem a la seva disposició (el Programa de Crèdit Local i la Caixa de Crèdit). I, per ser més concreta, afegiré que el fet que un ajuntament pateixi una situació difícil de manca de finançament o de limitació de recursos és una variable que tenim molt en compte en els barems dels programes de suport generals que despleguem.
Que un ajuntament pateixi una situació difícil de finançament o limitació de recursos és una variable que tenim molt en compte en els barems
Vostè ha dit que: “la nostra prioritat de govern és escoltar la ciutadania i garantir amb eficàcia l’exercici dels seus drets i llibertats”. Quines mesures concretes implementaran per assolir aquest objectiu?
A pesar que som un govern de segon grau i que, per tant, no donem suport directe a la ciutadania, sinó que ho fem donant servei als governs locals, que són els que decideixen les seves pròpies accions de servei públic, és evident que tenim aquesta filosofia i que els plans i els programes de cooperació local que elaborem parteixen de l’escolta a la ciutadania, i que els dissenyem amb el clar objectiu d’afavorir els drets i les llibertats de tothom. En aquest sentit, i ja que em demanen accions concretes, puc esmentar programes transformadors com “Barris i comunitats”, que facilita eines empoderadores a persones de col·lectius vulnerables de barris que pateixen problemàtiques d’exclusió social, o com “Noves oportunitats educatives”, que ofereix alternatives imaginatives per superar els efectes dels encara excessius nivells de fracàs escolar. Amb programes com aquests contribuïm a reforçar drets elementals com l’educació, el treball, la igualtat d’oportunitats i la de gènere.
Amb programes com “Barris i comunitats” o “Noves oportunitats educatives” contribuïm a reforçar drets elementals com l’educació, el treball, la igualtat d’oportunitats i la de gènere
Les vicepresidències tenen enfocaments i perspectives significativament diferents a les seves. Quins són els principals reptes que afronta a l’hora de governar en aquestes circumstàncies i com aconsegueix construir consens i col·laboració efectiva dins la Diputació de Barcelona?
He parlat abans de la importància de comptar amb un equip de govern excel·lent com el que tinc i no hi insistiré. Sí que puc dir que la diversitat ideològica no és tan gran com per no permetre’ns funcionar bé. Formem un equip cohesionat perquè compartim una visió política progressista. Estic molt satisfeta de l’equip de govern, que està demostrant ser molt eficaç.
Evidentment, aquesta diversitat requereix molt de diàleg, però és que, encara que hi hagi qui pensa que no, aquest és un país on sabem dialogar. Som pactistes, no és cap novetat. En nivells superiors de govern sembla que les coalicions estiguin mal vistes o que només s’acceptin com a opció extraordinària, però a la Diputació, com en els ajuntaments, hi estem molt acostumats i les veiem com una manera normal i molt útil de treballar per la gent, entre altres raons perquè la representativitat que ens atorga pactar entre formacions polítiques diverses és superior i ens enforteix. No ens costa treballar d’aquesta manera, a mi em satisfà molt i la seguiré defensant a Sant Boi, a la Diputació i a tot el país.
La diversitat ideològica no és tan gran com per no permetre’ns funcionar bé. Formem un equip cohesionat
Com es pot ajudar des de les diputacions a fer una Catalunya millor i més pròspera?
Sens dubte, complint la nostra part del compromís que tenim com un dels nivells de govern del país i entenent que una Catalunya millor i més pròspera només és imaginable si tenim uns pobles i ciutats consolidats i resilients. El municipalisme ha estat històricament una força molt poderosa en la construcció del país. Basta recordar el gran impuls de la Mancomunitat de Catalunya, que va empènyer la modernització del país fa una mica més d’un segle amb una visió descentralitzadora i amb l’impuls d’un govern municipalista com el de la Diputació de Barcelona.
I la democràcia local va ser també una força crucial en el procés de recuperació del país després del franquisme. També ara cal buscar la complicitat lleial i ferma del municipalisme, un àmbit, com he dit abans, on el pacte, el diàleg i l’entesa demostren que són fructífers. Les quatre diputacions catalanes, que col·laborem i compartim esforços i interessos, estem al servei del progrés de Catalunya i només esperem una resposta equivalent per part del govern de la Generalitat, que també ha de fer la seva part en el repte de millorar el país.
Una Catalunya millor i més pròspera només és imaginable si tenim uns pobles i ciutats consolidats i resilients
