Població que deu el seu nom a un Hospital de l’ordre religiosa de Sant Joan de Jerusalem construït als volts dels segle XII, L’Hospitalet és una ciutat del municipi del Barcelonès que limita amb la comarca del Baix Llobregat. Amb una població que s’apropa als 255.000 habitants, és la segona ciutat més poblada de Catalunya. Lligada especialment a la immigració, el tomb que ha fet als darrers anys ha estat considerable.
“El contacte directe, el veure que les coses que et proposen les pots canviar i que contribueixes a que la gent estigui més bé resulta sens dubte el millor de la política municipal”
“Un tema que està en debat permanent és la lluita contra l’incivisme. I tots sabem que no és només una qüestió de les autoritats. Tots ens hi hem d’esforçar per fer una ciutat més cívica, on la convivència sigui bona, i tots hi estiguem a gust”
“Una ciutat ha de ser sostenible globalment i els llocs de feina són necessaris en tota l’activitat comercial, en l’oci, en la cultura… perquè també ha de ser una ciutat per viure i no només per dormir-hi”
Llegint el seu currículum és evident que la política sempre li ha interessat.
Quan, ja a l’Ajuntament, en Celestino Corbacho em va proposar ser també regidora d’un barri, el meu barri, va ser llavors quan em vaig adonar del què significa el contacte amb la gent, amb el veïnat, amb les entitats. El contacte directe, el veure que les coses que et proposen les pots canviar i que contribueixes a que la gent estigui més bé resulta el millor de la política.
La de proximitat.
Sí, tot i que m’imagino que la política que es fa al Parlament també és molt maca, però crec que li falta la relació directa i propera que té la local. Crec que la majoria de gent que treballem als municipis el que ens agrada és això, la relació amb la gent, el poder discutir, solventar problemes, prendre decisions per portar la ciutat al millor lloc possible.
I què vol la gent de L’Hospitalet?
La crisi és un tema que preocupa molt, la veritat, i aquí hi ha molta gent que ens ve a demanar feina, un fet que no podem obviar. Pensi que aquesta ciutat ha lluitat molt per tenir el que tenim, per fer tots els canvis que hem realitzat, i el que ens demanen ara és que no ho perdem, sinó que continuem mantenint.
I a banda de la crisi, hi ha algun altre tema que preocupa?
Sí, hi ha un tema que està en debat permanent i aquest és la lluita contra l’incivisme. I tots sabem que no és només una qüestió de les autoritats. Tots ens hi hem d’esforçar per fer una ciutat més cívica, on la convivència sigui bona, i tots hi estiguem a gust.
Potser aquest tema de la convivència va lligat a la immigració.
Aquesta és una ciutat que s’ha fet per onades migratòries. Als anys 20 va venir la primera, la de Múrcia; als anys 60 una altra, procedent sobretot d’Andalusia. Però aquí hem rebut a gent de totes les províncies i de totes les comunitats. I aquesta gent, tant els primers com els segons van conèixer una ciutat que no estava pensada pel ciutadà, que estava abocada a ser un suburbi o ciutat dormitori; però que amb els anys, a través de la democràcia i la força de la gent, vam aconseguir canviar aquesta dinàmica. I jo crec que tothom se sent partícip d’aquest assoliment.
Ara la immigració no és només un tema nacional sinó internacional.
L’any 2000 quan va començar a arribar gent d’altres països, podíem tenir el perill de la por al desconegut, perquè venia gent d’altres cultures diferents a la nostra. Però crec que aquesta ciutat ha sabut entrendre el fenòmen de la immigració i ha sabut absorbir-lo perfectament, perquè en el fons, tots els que vivim aquí tenim arrels de fora, jo per exemple el meu pare és basc i la meva mare és de Navarra, així que tenim la capacitat d’entendre la persona que arriba de fora.
Però potser no és tan fàcil.
També és cert que nosaltres, com ajuntament, hem sabut entendre que aquest no era un fenòmen neutre, que havíem d’actuar, que des de l’administració havíem de reconèixer els drets i els deures de tothom, tant dels que venien com dels que ja s’hi estaven. Així que la política ha estat sempre global i general, i ha fet que la gent hagi acceptat d’una manera natural l’arribada de persones que venien a treballar a Catalunya, que venien a viure a la ciutat i que, evidentment, respectaven.
Això és important.
El que no acceptem i crec que és general, és que es produeixin passes enrere sobre els assoliments que hem realitzat tots plegats. I davant d’aquest fet és on la gent reclama que hem de tenir present que aquesta ciutat ha de continuar endavant. I és el que estem intentant: amb més o menys dificultats, perquè aquesta ciutat és complexa, treballar cap a la direcció que ens hem marcat, que és avançar, i continuar transformant una ciutat on tothom hi estigui a gust, pugui conviure, i tingui el seu espai no exclusiu.
Un espai que no sé si pot arribar a créixer més.
Si, crec que la ciutat ja no pot créixer massa més. Ho hem fet als darrers anys, i tots els canvis demogràfics han fet que no només la població s’estabilitzi sinó que repunti quant al nombre d’habitants. I en aquest sentit sí que les transformacions que estem duent a terme van en aquesta direcció: la nostra idea és acabar els projectes de construcció d’habitatge que significarà que molta gent es traslladi a viure per aquí però sense grans creixements, perquè el que volem és que la ciutat vagi modernitzant-se.
El que volen créixer ara és doncs en activitat econòmica i en oci i cultura.
Exacte. Una ciutat ha de ser sostenible globalment i els llocs de feina són necessaris en tota l’activitat comercial, en l’oci, en la cultura… perquè també ha de ser una ciutat per viure i no només per dormir-hi. Anys enrere una part important de la ciutat era industrial, però ara s’ha anat reconvertint en el sector serveis, impulsant aspectes relacionats amb la tecnologia, la recerca, i la innovació.
Quelcom impensable fa uns anys.
Si. Hi va haver un moment en què les indústries van deixar de ser compatibles amb una realitat molt urbana, i per tant, van començar a sortir del mig de la ciutat a la recerca d’altres espais. Per no mencionar que abans érem consumidors externs, però ara tenim centres comercials i no hem d’anar a cap altra ciutat per fer les compres. I si a més la gent ve de fora a comprar, la riquesa es queda dintre, reverteix dins.
Sí, no es pot negar que la transformació econòmica ha estat notable.
La nostra gran transformació que va ser el districte econòmic. Vam decidir que havíem de generar un districte potent, a l’estar ubicats entre el port i l’aeroport, i que havíem de transformar el territori per poder donar oportunitats a empreses modernes. Crec que ho hem aconseguit, hem fet un canvi evident, i avui tenim una realitat que encara no ha acabat però que ja es veu.
Hi ha projectes en marxa?
Sí, n’hi ha dos. Un és imminent, el soterrament de les vies del tren. En el seu dia ningú no va pensar que aquestes grans infraestructures tallaven el territori, i ara el nostre propòsit és cosir la ciutat. Això generarà més mobilitat, connectivitat, xarxa social, comercial, un canvi radical des del punt de vista físic però també humà. I això portarà naturalment a la creació d’un espai d’intercanvi de línies que afavorirà l’ús del transport públic.
La mobilitat, doncs, serà més fàcil.
Nosaltres sempre hem tingut una mobilitat molt bona de L’Hospitalet cap al centre de Barcelona i al revés. Però ens faltava la mobilitat nord-sud de la ciutat. I això és el que ara, amb la Línia 9 del metro quedarà més o menys solventat.
I l’altre gran projecte que deia?
Va lligat amb aquest i no es podia projectar si no es pensava en el soterrament d’aquestes línies: és la continuació de la Gran Via fins al riu Llobregat. I així continuar una mica la idea de la transformació d’un espai. Però tenim altres grans infraestructures en ment, des del punt de vista sanitari, amb la creació d’un projecte que es diu Biopol.
Parli’ns d’això.
La idea és generar un gran cluster empresarial en el que les empreses puguin instal·lar-se al voltant d’un lloc on es treballaran tots els aspectes de la salut de les persones. És un projecte molt important que surt d’un consorci on hi formen part l’Ajuntament, la Generalitat, la Bioregió, dos hospitals, i la Universitat de Barcelona. La idea és anar molt més enllà de la ciutat, que sigui un projecte on ens convertim en un referent.
Ja en comencen a tenir uns quants, de referents.
Sí, malgrat totes les dificultats econòmiques, crec que l’aposta que es va fer en el seu moment acabarà donant els seus fruits. Per exemple, a la Plaça d’Europa s’hi acaben d’instal·lar empreses com Spanair o Gallina Blanca, i això significa que anem pel bon camí. I tenint també present que hi ha habitatges, hotels, i La Fira, que és un equipament potent que dóna una força molt important.
A més, en surten beneficiats de la influència d’una ciutat tan propera com Barcelona.
Sí, cal aprofitar-ho. En aquests moment, Barcelona és una ciutat que no pot absorbir-ho tot, i necessita espais al seu voltant que ho facin. La Ciutat de la Justícia és un exemple i La Fira n’és un altre. Si no haguéssim fet aquesta gran transformació, la situació de crisi seria pitjor, així que tot plegat servirà per poder dissenyar una economia més adient en el món en el qual vivim. Però és clar, ha fet falta un Ajuntament, i un govern amb visió de present i futur, amb ambició i amb ganes de complicar-se la vida.
Si no, és difícil que surtin les coses.
Miri, en 30 anys de democràcia aquesta ciutat ha donat la volta com un mitjó. Jo ja en tinc 46 anys, i només li diré que quan era jove, vaig haver de marxar del meu barri perquè no hi havia institut.
Malgrat que porta poc temps com Alcaldessa, té una llarga carrera política. Com es veu d’aquí a uns anys? Pensa fer un altre salt?
Jo de moment estic encantada, molt contenta de ser l’Alcaldessa de la meva ciutat, perquè a més, sóc la primera dona Alcaldessa de l’Hospitalet. I ara per ara, no hi ha cap altra objectiu que continuar així.. sempre i quan els ciutadans així ho vulguin, és clar. Per això mai m’he marcat altres objectius, he fet el que he cregut que havia de fer, perquè en política hem de ser molt realistes. Tot són etapes que comencen i s’acaben, i quan acabi aquesta, potser se n’obre una altra. Llavors ja veurem.
No ho té rumiat, doncs.
No, la política és un parèntesi de la teva vida professional i personal que pot ser més llarg o més curt, però que has d’assumir d’aquesta manera. Així que no em plantejo ni tinc cap aspiració a canviar, potser perquè de moment porto molt poc temps. Però sí que m’agradaria veure finalitzats els projectes. És maco decidir una cosa i després veure-la feta. Encara que hagin de passar molts anys, com és bona part del què passa en política.
