Situada al bell mig de Catalunya, marcant el límit entre l’entorn industrial de la part sud i el rural al nord, Manresa, la capital del Bages, és una de les ciutats més importants del país. I això malgrat la seva relativa poca superfície (poc més de 40 km2), i un nombre no massa elevat d’habitants: 76.500 habitants. Però té indústries de teixits, filats, química i maquinària, posseeix una gran història, i gaudeix, per la seva situació, d’una privilegiada posició, i no només a nivell de comunicacions. Parlem avui amb el seu alcalde.
“Més que intentar aixecar l’economia, que no està evidentment a les nostres mans, crec que aquesta ha de ser una època per endreçar, per deixar clar què és el que podem i el què no podem fer”
“Hem de sumar esforços entre l’esfera pública i la privada, en el sentit que la Administració pugui complementar aquelles iniciatives privades, però al mateix temps que faciliti al màxim les coses”
“Crec que les Diputacions haurien de deixar pas a les vegueries, però és evident que amb el context econòmic que tenim és difícil que el tema es pugui plantejar, i més quan les Diputaciones són les institucions que més ajuden als municipis”
Quines motivacions té una persona que ha estudiat i s’ha format al marge de la política a voler dedicar-se a ella?
Bé, en realitat em van venir a buscar. Va ser l’Alexis Serra, que en aquell moment era cap de l’oposició i al mateix temps, un possible candidat per encapçalar les llistes. Per formar part del seu equip vaig anar compatibilizant-ho amb la meva feina, llavors tenia a l’ACB.
Li devien oferir i va acceptar
Al final, l’Alexis no va passar a ser el cap de llista així que va començar a parlar-se de possibles alternatives. Jo de fet, tenia la idea de presentar-me però en el meu terreny, els esports, però la cosa va anar a més, perquè ningú volia encapçalar la llista. I vaig pensar que si no ho feia en aquell moment, hauria perdut l’oportunitat, així que vaig decidir provar i aquí estic.
Vostè va assumir una Alcaldia que portava molts anys de govern socialista i de tripartit. Com va viure aquells primers moments?
Be, jo diria que amb unes sinèrgies pròpies d’un període de setze anys d’un model que no tinc intenció ni de criticar ni de valorar. Penso que els ciutadans van decidir que calia un canvi i per això vaig sortir escollit. Amb la diferència que ara ens hem trobat amb una situació que tothom sap, és prou delicada des d’un punt de vista econòmic.
I pensa que com Alcalde pot fer alguna cosa per generar nous llocs de treball i remuntar l’economia?
Això és el més preocupant, sens dubte. I més que intentar aixecar l’economia, que no està evidentment a les nostres mans, crec que aquesta ha de ser una època per endreçar, per deixar clar què és el que podem i el què no podem fer. I si no hi ha una nova llei de finançament dels ens locals, com es reclama des de fa tant de temps, doncs el que cal és tirar endavant amb els recursos dels què disposem.
Però és clar: caldrà prioritzar
Naturalment. Establir quins són els recursos que tenim, i a partir d’aquí, saber quins són els serveis essencials de l’activitat municipal i quins són prescindibles. Som una ciutat de setenta cinc mil habitants, amb tot el que comporta. Així que mirarem d’establir què podem oferir com a ciutat i què no. I el què puguem assumir, ho farem de la millor manera possible.
I pel que fa a generar feina?
Doncs per generar llocs de treball el tema és més complex, però cal esforçar-s’hi. Hem de sumar esforços entre l’esfera pública i la privada, en el sentit que la Administració pugui complementar aquelles iniciatives privades, però al mateix temps que faciliti al màxim les coses.
Això passa evidentment per tot un llarg procés que s’origina en la formació. Aquí a Manresa van ben servits pel que fa a la Universitat
Pensem que hi ha hagut un salt qualitatiu en la formació dels ciutadans de Manresa des de la Fundació Universitària del Bages, que farà 25 anys al 2015. Aquest projecte recolzat des de l’inici juntament amb la UPC que té aquí l’Escola Politècnica Superior de Mines, potencia al màxim la idea que amb els nostres esforços i formació podem aconseguir aixecar el nivell de la ciutat.
Arrel d’això, es constata que cada cop més ciutats que són capitals com Manresa, Terrassa o Vic tracten de lluitar per liderar un cluster. Ha pensat que el de Manresa potser sigui aquest?
No n’estic massa segur. Nosaltres tenim el centre tecnològic, amb cinc àrees de treball específiques. No està definida quina és la que serà prioritària peró es evident que encara hi ha una certa dependència de la indústria de l’automòvil, i també la tèxtil, en la mesura que es pugui recuperar, que ja comença a haver-hi un retorn d’aquelles produccions que s’havien fet a Xina, o a països emergents en aquell moment, i que aquí hi havia tingut, com se sap, molta tradició.
És una bona base
Al parc tecnològic hi ha també una possible zona per noves tecnologies. Per tant tenim aquests dos edificis, el CTM i l’espai motor, que s’han de vendre. I hem de créixer, en el sentit més de indústria, però també en d’altres vessants, com la turística, per exemple: tenim marge de creixement en aquest sector perqué la ciutat té una sèrie de potencials dels que ens podem sentir orgullosos.
Precisament vostè deia que calia recuperar l’orgull de ser manresans, a la campanya electoral
És ben veritat. Penso que hem de valorar la gent que tenim aquí i deixar de mirar el que no tenim. L’orgull es recupera sobre aquelles coses que tenim, valorant la centralitat que tenim, la catalanitat… i en aquests elements és on hem de posar èmfasi en positiu. I des d’un punt de vista general però també de ciutat: aquí tenim molts atractius: la cova de Sant Ignasi, la Seu, les festes de la Fira Medieval o Mediterrània…
I com creu que es pot fer per potenciar, això? Per a què el ciutadà senti la necessitat de treballar per la ciutat i que no s’esperi que les administracions ho acabaran resolent tot?
Crec que aquesta tendència s’està invertint, i s’està tornant a la idea que les Administracions hem de trobar la complicitat i el suport per fer coses. Però és evident que qui hi ha d’arribar ha de ser la societat civil. La gent, degut a les dificultats que està passant, està reinventant-se. És època, doncs, d’anar a buscar, i l’Administració ha ser un facilitador d’aquestes iniciatives i no posar-hi traves, és clar.
Abans ha mencionat el tema de la capitalitat de Manresa. Com veu el tema de la divisió del territori, que ha estat un tema del què se n’ha parlat molt darrerament?
Diria que Catalunya s’ha de plantejar realment quines han de ser les seves organitzacions supramunicipals. Sovint les divisions administratives no coincideixen amb les reals i això caldria tenir-ho en compte.
I òrgans com els Consells Comarcals o les Diputacions, quina feina han de fer?
Crec que les Diputacions haurien de deixar pas a les vegueries, això seria l’ideal, però és evident que amb el context econòmic que tenim és difícil que el tema es pugui plantejar, i més quan les Diputaciones són les institucions que més ajuden als municipis. Pel que fa als Consells Comarcals, no tenen sentit si es van mancomunant serveis, com el que ha passat amb el tema de la gestió de residus del Bages, en el que s’han unit prop de cinquanta municipis. Si s’uneixen esforços i es poden estalviar estructures, molt millor.
I què pensa del Consell de Govern Locals que s’ha constituït recentment?
Diria que mentre no tinguin estructura professional, poden ser útils. Però en el moment en què s’agafen compromisos de gestió, és quan començen les despeses fixes i es complica el tema.
Manresa pertany a l’Associació de Municipis per la Independència. Vostè aposta per la Independència?
Miri, jo no era independentista, però he evolucionat després de molts anys de voltar per Espanya per la meva feina. En aquest context arribes a la conclusió que no hi ha manera que ens puguin entendre. No és fàcil aconseguir que assumeixin que tenim una especificitat. I ara hem d’anar a per totes.
