“Ara toca transformar l’economia de Lleida, Pirineus i l’Aran”

Moltes coses han passat al país en els darrers dos anys. La Diputació de Lleida ha estat a l’alçada de les circumstàncies?

Hem hagut de fer front a una pandèmia que no ens esperàvem, sí. Però la Diputació ha estat capaç d’emmotllar-se a la situació i crec que ho ha fet bé. Si més no, els ajuntaments ens ho transmeten així. Hem generat nombrosos plans de subvencions i els ajuntaments saben des de primers d’any tot el que rebran de la Diputació fins al final del mandat. Hem delimitat exactament els plans d’inversió i de manteniment; i hem incorporat els diners del romanent, de manera que la repercussió directa sobre els municipis ha augmentat. 

La Diputació ha estat capaç d’emmotllar-se a la situació i crec que ho ha fet bé.

Els plans que tenien al principi del mandat, han avançat, malgrat les circumstàncies?

En puc destacar un, en què hem avançat de forma clara. És el que m’agrada denominar com a “governança republicana”. Els plans que us deia en l’anterior pregunta no només permeten als ajuntaments saber de quins recursos disposaran tot el mandat, sinó que a més han donat prou autonomia municipal per decidir en què volien invertir-los. Nosaltres hem ampliat l’angle de visió dels ajuntaments: no li diem a l’alcalde el que ha de fer amb els diners, sinó que li oferim totes les opcions. D’això en diem “autonomia municipal”.

A banda, hem volgut afegir al nostre mandat una idea fonamental: l’equitat. Volíem que tots els municipis rebessin d’acord amb les necessitats que tenien, perquè no tots som iguals, i menys a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran, en què hi ha diferències molt evidents, ja sigui per raons geogràfiques o de distància. Hem fet una mirada de discriminació positiva envers aquells casos en què calia fer més inversions per part de la Diputació.

Com es pot salvaguardar el principi bàsic de l’autonomia local?

L’autonomia local dels municipis és una pedra angular per a nosaltres. Els alcaldes i alcaldesses són persones clau en l’estructura d’un país i no em sembla gens bé dir-los si han d’invertir uns recursos aquí o allà. Crec que les necessitats de cada municipi se les fixen els propis ciutadans i qui els representa millor és l’alcalde, que per això ha estat escollit directa i democràticament. Nosaltres fem arribar suport econòmic als ajuntaments i ells decideixen en què l’inverteixen. Per tant, l’autonomia és bàsica.

Així doncs, un objectiu en governança el tenen acomplert.

Sí. I en teníem un altre de fonamental que també ens preocupa molt a les terres de Lleida, que és el del repoblament i l’arrelament de persones al territori. Aquí encara no hem arribat a complir els objectius. De fet, crec que caldran dos mandats o més per aconseguir-ho. Però si volem que la gent es quedi al territori, cal assentar les bases i obtenir uns recursos que no surten directament de la Diputació, però en els que estem treballant. Em refereixo a legislacions, urbanisme, habitatge… 

També hi ha uns recursos en què sí que podem treballar: camins, bones comunicacions, desenvolupament de la fibra òptica… A finals d’aquest any començarem a implantar-la. Però ha estat un procés més llarg i dificultós del que pensàvem que seria.

Un objectiu fonamental i preocupant a les terres de Lleida és el del repoblament i l’arrelament de persones al territori.

És una qüestió important. La Conselleria del ram hi posa tot l’èmfasi. Però quina és la situació de la fibra òptica a les Terres de Ponent?

Com dieu, depèn de la Generalitat, però és una qüestió que tenim compartida. El desenvolupament digital del territori es basa en un conveni entre la Generalitat i les diputacions en què tots ens repartim la feina. Ells es comprometen a fer arribar la fibra fins a les capitals de comarca i nosaltres fem que la xarxa arribi a les capitals de cada municipi. 

Cal tenir present que Lleida té peculiaritats i una d’elles és que alguns municipis tenen fins a 23 nuclis poblacionals. Per tant, que la fibra arribi al municipi no vol dir automàticament que arribi al poble. 

Però ens hem trobat amb problemes, sobre tot perquè les vies de comunicació entre les capitals comarcals i els municipis no són sempre les més òptimes possibles i això ens ha obligat a adaptar-nos de múltiples maneres. Ho hem fet de la mà de Localret, empresa que ha desenvolupat el projecte. Ara estan a punt de presentar-nos la primera fase i treballant en les fases següents. Quan tinguem la primera haurem de fer licitacions sobre el terreny i esperem que, a primers de 2022, si no a finals d’aquest any, comencem el desplegament. Però sabem que un cop l’hàgim iniciat, serà imparable.

Lleida té peculiaritats i una d’elles és que alguns municipis tenen fins a 23 nuclis poblacionals.

Com són les realitats municipals a les comarques de Lleida?

Doncs molt variades. La plana de Lleida, el Pirineu, l’Aran, són ben distintes. I, encara, dins d’aquestes àrees, també existeixen les diferències. Tenim un territori complex i afectat pel despoblament i els desequilibris. També tenim la capital i les grans ciutats. Igualment, aquelles comarques per on passen les comunicacions bàsiques, per exemple l’autovia A-2, també tenen un grau de desenvolupament més gran, amb més pols econòmics. Més enllà d’això, ja tenim el Baix Segrià, les Garrigues Altes, o el Montsec, on el que costa és que la gent es quedi arrelada al territori.

Amb aquesta radiografia no podem tractar a tothom de la mateixa manera. Per això cal certa discriminació positiva. Per exemple, per al Pirineu estem buscant sortides en l’àmbit turístic: esport d’aventura, Ara Lleida, etcètera. Però no a tot arreu hi ha aquesta possibilitat. Lleida és molt divergent i per aquest motiu cal tractar-la de manera diferenciada.

L’emergència climàtica és un altre dels temes que més preocupen la societat. Com ho afronten des de la Diputació de Lleida?

Certament aquest és un tema que ens preocupa moltíssim. De fet, abans que sortissin els famosos plans “Next Generation”, ja teníem plans per a una transformació del territori, des de l’Àrea de Promoció Econòmica.  Pensem que ara no toca promoure, sinó transformar l’economia de Lleida, Pirineus i Aran. Som una economia bàsicament primària i agroalimentària. També som el segon “hub” digital de Catalunya després de Barcelona.

Som el segon “hub” digital de Catalunya després de Barcelona.

A la vegada fa temps que estàvem impulsant els ODS de l’ONU i preparant projectes en aquest sentit. Per exemple, en bioeconomia circular, o en l’aprofitament dels subproductes que genera el bosc, o en el desplegament d’energies renovables. Són mesures molt lligades al marc del canvi climàtic actual. I ara, els “Next Generation” ens donen una nova oportunitat.

També volem posar l’atenció en la creació d’energies renovables a través d’instal·lacions eòliques o fotovoltaiques al territori. Però cal que aquest desenvolupament no incideixi negativament en altres sectors, com ara el turisme, o també en el nostre paisatge. Des de la Diputació hem presentat fa poc un estudi sobre les zones òptimes d’implantació d’aquestes instal·lacions, per exemple.

Cal que el desenvolupament d’energies eòliques i fotovoltaiques no incideixi negativament en el turisme o el paisatge.

Pel que fa als serveis assistencials, quines han estat les accions en àmbits com ara el de l’habitatge, les llars d’infants, etc.?

És un tema complicat. La Diputació de Lleida, i les diputacions en general, no tenim competències directes en l’àmbit assistencial o sanitari. Però sí tenim un àrea social que ha col·laborat en tot moment amb el Departament de Salut, durant la pandèmia. En aquest sentit, hem aportat des del primer dia tot el material que teníem disponible: carpes, vehicles, diners, accés a hotels per a atendre persones… La Diputació ha estat una col·laboradora clara de la Generalitat en la lluita contra la pandèmia.

Igualment hem ajudat moltíssimes entitats socials. Hem signat convenis amb moltes d’elles que els han permès accedir a ajuts directes i hem respòs tan ràpid com hem pogut.

La Diputació ha estat una col·laboradora clara de la Generalitat en la lluita contra la pandèmia.

I en quant a l’habitatge?

Tampoc no tenim competències directes, però ens hi hem volgut implicar directament perquè, com us deia abans, tenim el problema del despoblament. El que hem fet és incorporar al nostre pressupost uns 500.000 euros dels romanents que teníem i els hem dedicat a fomentar l’habitatge. Són diners que aniran directament als consells comarcals i, tot i que encara estem en la fase de planificació, també hi volem implicar l’Agència Catalana de l’Habitatge, que és qui realment és competent.

Des de l’inici del mandat fins ara hem passat per una pandèmia, temporals, sequeres i incendis. Els ajuntaments deuen venir a buscar el seu ajut contínuament. Com s’ho han manegat?

Jo crec que la Diputació ha estat capaç de respondre ràpidament. En el seu moment, amb els temporals vam fer-ho i vam ser els primers en canalitzar ajuts. Però no tot és tan bonic, les coses com siguin: tenim mancances de suport tècnic, o d’interventors i secretaris a la Diputació. Ens preocupa molt. I, de fet, vam iniciar un pla en el que hem anat incorporant personal al Servei d’Atenció als Municipis i, així, podem donar suport en l’àmbit de les licitacions i els serveis tècnics. Per tant, no només donem suport econòmic a través de plans de subvencions, sinó que també anem acompanyant-los en les dificultats tècniques. I, amb tot aquest personal que anem ampliant, també podem tenir un major feedback dels ajuntaments. Tot i que encara no n’hi ha prou i seguim treballant-hi.

No només donem suport econòmic als ajuntaments a través de plans de subvencions, sinó que també els acompanyem en les dificultats tècniques.

Sovint, el públic coneix més la tasca d’un ajuntament que la de la Diputació. Com li explicaria als ciutadans?

Una frase que es fa servir molt aquí a Lleida, i que s’atribueix a un antic President de la Diputació, és que es tracta d’un “ajuntament d’ajuntaments”. Crec que ho defineix molt bé. Nosaltres donem suport als ajuntaments des d’un punt de vista intermedi i sense tenir relació directa amb el ciutadà. Però als 231 municipis de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran, tota persona que treballi a qualsevol l’ajuntament coneix el paper importantíssim que tenim. 

Per exemple, l’any passat vam tenir la sort de rebre els PUOS de la Generalitat, després de molts anys de no tenir-ne. Però, mentrestant no en teníem, l’únic suport que rebien els ajuntaments a l’hora de fer inversions era la Diputació. I enguany, amb les dues coses, segurament es podran fer inversions importants en molts municipis.

Pel que fa al funcionament intern de la casa, és molt similar al d’un ajuntament. En lloc de regidors tenim diputats i un President, que fa d’alcalde de la corporació. La relació amb diferents diputats és bastant similar.

Mentre no teníem PUOS, l’únic suport que rebien els ajuntaments a l’hora de fer inversions era la Diputació.

En el cas de la Diputació vostè fa d’alcalde d’alcaldes? Com se sent?

Amb una gran responsabilitat. Pel fet de ser alcalde, estic a la primera línia política i he de ser una persona que respongui a totes les necessitats del municipi, i més en temps de pandèmia. Els alcaldes han estat al capdavant i han estat els referents de molts ciutadans, lluitant per fer que les coses anessin millor. Sense ells, segurament, les coses haurien anat pitjor. Crec que cal tenir molt de respecte pels alcaldes.

Quant a la persona que està al capdavant de la Diputació, penso que ha de saber entendre les necessitats que tenen els municipis i saber on pot arribar. Els alcaldes i alcaldesses de la demarcació saben que poden comptar amb la Diputació. Tots els dies rebo moltes trucades, al meu telèfon directe, i sempre parlem del que convingui. Més enllà d’això, som un equip i també hi ha diputats i diputades per cada tema sectorial que convingui.

La meva impressió és que estem responent a les necessitats dels alcaldes fins allà on podem. Per descomptat, escoltant i acompanyant en tot. Per això cal que la Diputació tingui professionals per atendre políticament i tècnicament els ajuntaments.

Els alcaldes han estat al capdavant i han estat els referents de molts ciutadans, lluitant per fer que les coses anessin millor.

Com es compagina la feina d’alcalde de Bellvís amb la presidència de la Diputació? 

Doncs amb molt de treball. Jo ho tinc organitzat per poder complir amb els dos àmbits i compto amb molta col·laboració al meu municipi. Cada matí vaig a l’ajuntament i l’obro, parlo amb la brigada, rebo les administratives i planifiquem el dia. Si puc, em reuneixo al matí. Si no, ho passem a la tarda. I amb això fem la gestió del poble. Cap al migdia, quan marxo cap a la Diputació, arriba la meva primera tinent d’alcalde i es queda a l’ajuntament atenent el poble.

En quant als actes i esdeveniments públics, miro de compaginar els uns i els altres. Sempre dono certa prioritat als del poble, i això que tenim molta activitat cultural i artística. Al final, em sembla que ni tan sols els ciutadans noten que estic gestionant dues cases. Qui més ho notem són la meva família i jo mateix, perquè no ens podem reunir tant com voldríem.

Ja ha pensat si es tornarà a presentar com a alcalde del seu poble?

Ara encara manquen dos anys per acabar el mandat. Crec que he de dedicar el temps a treballar tant a l’alcaldia del poble com a la Diputació, per tant, encara no toca pensar en què farem aleshores. Tenim molta feina a fer. Quan arribi el moment, ja es prendran les decisions oportunes.

Parlem ara d’activitat econòmica i d’ocupació. Quines han estat les prioritats de la Diputació en els darrers dos anys?

El cert és que quan la COVID va arribar, nosaltres ja estàvem treballant en vuit projectes tractors en aquest sentit. És allò que diuen sempre els artistes, que el millor és que la inspiració t’arribi quan ja estàs treballant.

Particularment un dels projectes, dedicat a la bioeconomia circular de quilòmetre zero, és de clar lideratge de la Diputació. Es basa en l’aprofitament de subproductes agrícoles i del bosc. La resta de projectes s’orienten a aprofitar el Big Data en l’àmbit agrari, el canvi d’energies sostenibles i renovables, etcètera. Ara els estem movent cap a l’àmbit dels fons “Next Generation”, que pot ser el camí més ràpid per assolir les inversions necessàries. 

I tot això, com s’articula?

A través del que en diem “vectors socials”, o més concretament, d’un grup integrat pel President de la Diputació, l’alcalde de Lleida, els Presidents de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, el Rector de la Universitat de Lleida i el Delegat del Govern de la Generalitat. Som sis persones, tot plegat, i ens anomenem també el “G6”. Ens reunim sovint i posem en comú les necessitats del territori i plantegem els nostres projectes de manera coordinada.

Això significa que les institucions, el món acadèmic i el món privat estem treballant conjuntament i obtenint els primers resultats. Un dels nostres grups de treball, per exemple, està dedicat a digitalització i ja hem creat el primer laboratori 5G de les terres de Lleida.

El “G6” ens reunim sovint i posem en comú les necessitats del territori i plantegem els nostres projectes de manera coordinada.

Com diria que, des de les Diputacions, es pot ajudar a fer una Catalunya més pròspera.

Soc dels que pensen que aquest país no existeix per si mateix, sinó perquè hi ha persones que el fan. I les persones s’uneixen a través dels municipis, que són el nexe i el que dona la identitat com a poble. Per tant, la Diputació ha de donar suport als municipis i el seu paper és fonamental per al país.

Evidentment, es discuteix si les diputacions han de gestionar el territori, perquè són òrgans de govern creats al segle XIX des de l’Estat espanyol. Ja siguin diputacions, ja siguin vegueries, crec que sempre hi ha d’haver estructures supramunicipals d’ajut als municipis.

Finalment, què és el que destacaria de la demarcació de Lleida i que encara no hàgim esmentat fins ara?

Hi ha molts aspectes que podríem comentar. Jo crec que un dels valors bàsics de la demarcació és la seva gent. Són persones que tenen molt de talent i ens preocupa que vulguin marxar. Això va lligat al concepte que us deia de l’arrelament al territori. A més, tenim cultura, patrimoni, gastronomia… Tot això té un gran valor.

Com també el té la feina que, en la cultura, ha fet l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que és una eina clau per a la conservació del nostre patrimoni, de la mateixa manera que el Patronat de Turisme ho és per a la promoció econòmica. El patrimoni que tenim val molt i, a la vegada, costa molts diners de conservar. Lleida és un territori que molta gent encara no ha descobert i que té moltíssimes possibilitats. I aquest és un tema de país: crec que no només la Diputació, sinó la Generalitat i l’Estat han de col·laborar per convertir-lo en un referent cultural, turístic, paisatgístic i també industrial, per què no?