L’APEU de les Preses és l’única àrea de promoció econòmica urbana creada des de la llei del 2020
La Generalitat confia en l’efecte cascada però hi ha qui pensa que serà difícil si no hi ha canvis legals
Llargament anhelades pels col·lectius més actius del comerç i de la indústria, el desembre del 2020 va veure la llum la llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), concebudes com una eina de col·laboració publicoprivada per ajudar a revertir la decadència del comerç tradicional, d’una banda, i l’abandonament que afecta els polígons industrials, de l’altra. Però han passat gairebé tres anys i mig i, amb la modesta excepció del polígon de les Preses (Garrotxa), el més calent és a l’aigüera. Això malgrat que s’hi han destinat molts diners públics per impulsar-les. De fet, sovint, les subvencions han estat la raó del perquè molts projectes es van posar en marxa, i hi han anat a remolc.
Només en la part d’APEU comercial –l’altra part són les dels polígons industrials–, una mica més de 40 projectes han rebut subvencions de la Generalitat en el darrer trienni, i l’any passat 24 van sol·licitar els ajuts.
Alguns han abandonat a mesura que anaven trobant dificultats o estan en suspens o progressen a poc a poc, i els alumnes avantatjats estan pendents de votacions que no tenen data. Tothom evita parlar de fracàs i s’apunta a la idea que encara estem en un període de rodatge. Però tampoc no s’amaga la frustració per la lentitud i les complicacions que entranya el procediment. Hi ha qui té l’esperança que els projectes d’APEU que no s’han rendit i que estan més avançats s’acabin aprovant i serveixin d’exemple per a altres. “Veurem un efecte cascada, els primers faran de preceptors i arrossegaran la resta”, augura el director de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades.
Podria ser, però també hi ha qui pensa que ja s’acumula prou experiència sobre els problemes i les indefinicions que presenta el model perquè es duguin a terme reformes i adaptacions de la norma per facilitar les coses. Aquest seria el parer de la Diputació de Barcelona, que es va implicar en les APEU des de l’inici sufragant una prova pilot en què van participar divuit projectes, dels quals cap s’ha concretat, i que presentarà les seves propostes de canvi al juny, en el marc d’unes jornades de balanç. “Les APEU poden ser una bona eina de treball conjunt, però caldrà introduir algunes propostes de millora i canvis que les proves pilot han detectat”, avança Oriol Fernández, coordinador de l’àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, Montserrat Rico, tècnica de la mateixa administració però de la subsecció de Sectors Productius –que porta els polígons–, s’anticipa a les possibles resistències a fer-hi canvis i recorda que la llei equivalent al País Valencià ha estat objecte de diverses modificacions per ajustar-la.
Però a la Generalitat continuen pensant que és una bona llei a la qual li falten casos d’èxit i projectes ben treballats.
