Una ciutat tan transitada com poc coneguda, Badia del Vallès es troba en l’enclavament per on es creuen dues de les principals autopistes del país: la B-30 i la C-58. Milions de persones a l’any hi passen pels marges mentre condueixen o se la miren, estoics, mentre aguanten les retencions de tràfic. Molts no saben que si hom s’enlaira en un helicòpter, el perfil geogràfic de la Badia original recorda al de l’Espanya peninsular, seguint un patró de disseny que va acontentar molt a Franco i al seus ministres als anys setanta, quan la ciutat es va fundar com a “dormitori”. De fet, el lector podrà consultar a Google Maps com els carrers de la ciutat segueixen una distribució topogràfica que recorda al mapa d’Espanya. L’Avinguda de la Costa Brava, per exemple, es troba just a l’extrem nord oriental. Però, afortunadament, les viles i ciutats no són només un conjunt de cases i carrers, sinó també, i molt per sobre, de persones. A Badia hi viuen persones amb un fort sentit comunitari, una elevada consideració de la seva ciutat i un desig de fer coses noves. El futbolista Sergi Busquets, així com el seu pare, van posar Badia en el mapa, però també l’Antonio Díaz (àlies el “mago Pop”), o l’atleta paralímpica Maria Polo, ho aconsegueixen tots els dies.