El municipi de Baix Pallars, el més meridional del Pallars Sobirà és gran i fronterer. Es toca amb el Pallars Jussà i amb l’Alt Urgell, compta amb 24 nuclis poblacionals, molts d’ells gairebé deshabitats i una economia rural basada en el bosc, la pastura i, fins a cert punt, el turisme. La bellesa dels seus paratges no ha estat explotada turísticament, per sort (i per desgràcia) dels seus habitants. Això explica que l’alcalde s’enfronti a un problema de despoblació que no es compensa amb res, perquè res hi ha a disposició per a poder invertir en polítiques socials. Només els quilòmetres de vies i camins que cal mantenir tot l’any oberts (estiu i hivern, contra la neu i els esllavissaments) ja gasten més del que la contribució de la caça aporten. Amb tot, és un país que val la pena veure i conèixer. És la Catalunya de muntanya, que parla amb poques paraules, i s’expressa amb el major dels sentits comuns. Una Catalunya que mira al seu voltant des d’una posició privilegiada, desitjant no ser oblidada ni tampoc envaïda de foranis.