Hem demanat a Àngel Ros, alcalde de Lleida, un balanç de com ha viscut aquest any 2015 des del punt de vista de la seva gestió municipal. Hem destacat algunes de les seves respostes, agrupant-les i ordenant-les per temes rellevants.
“Els ajuntaments som l’administració pública que hem apostat directament per mantenir els serveis públics als ciutadans. Hem estat valents per tirar endavant les polítiques de servei al ciutadà”
“Els socialistes vam assolir un govern municipal estable en minoria, amb una política total de mà estesa total”
“Des de l’Estat es diu que estem sortint de la crisi econòmica. Però aquesta millora encara no ha arribat ni a les famílies, ni a les petites i mitjanes empreses de Catalunya”
“Els eixos principals del projecte municipal per a 2016 són l’atenció social, la creació d’ocupació, la promoció econòmica, i la garantia dels serveis públics”
“Veig una Lleida molt potent en el sector agroalimentari, en els sectors tecnològics i d’innovació, i en un procés de desenvolupament d’un sector comercial especialment referent del territori”
“Qui és jove? És aquell que té més projectes que records, i a la inversa. Si jo no tingués més projectes que records, no seria alcalde de Lleida ni tindria cap interès en ser-ho”
“Crec que hem patit molt tots els ciutadans un període en el qual Catalunya i la resta d’Espanya han estat d’esquena un i l’altre, i el diàleg ha estat impossible amb els governs tant de la Generalitat com de l’Estat”
Introducció
Hem demanat a Àngel Ros, alcalde de Lleida, un balanç de com ha viscut aquest any 2015 des del punt de vista de la seva gestió municipal. Hem destacat algunes de les seves respostes, agrupant-les i ordenant-les per temes rellevants.
Govern estable en minoria
L’any 2015 ha estat molt complex. Ple de pujades i baixades, com al “Dragon Khan”. Va ser un any d’eleccions municipals, precedides d’un conflicte local que vaig tenir amb primera tinenta d’alcalde anterior. Una situació que va incidir de forma crítica en les eleccions, i al llarg de tot aquest any. La Fiscalia ha conclòs definitivament que no hi havia hagut cap tipus d’indici de delicte per part meva.
Però 2015 també va ser l’any en què vam tornar a guanyar les eleccions municipals, i per tercera vegada consecutiva encapçalo la llista del partit dels socialistes. També vaig haver d’afrontar a una oposició molt dura. Primer CIU va intentar fer un pacte amb tots els partits de l’oposició i fer fora els socialistes del govern municipal. No ho van aconseguir; i l’inici de la nova organització municipal, també va ser dura.
Tanmateix, els socialistes vam assolir un govern municipal estable en minoria, amb una total política de mà estesa i de buscar el que se’n diu la ‘geometria variable’. Vam aprovar l’organització municipal amb Ciutadans i el PP, vam aprovar els pressupostos amb ERC, vam aprovar les ordenances fiscals amb la CUP… Són exemples d’un govern de diàleg i de pactes que és pràcticament impossible de trobar enlloc més.
Ser valents: la principal decisió dels ajuntaments
Destaco primerament les decisions preses per part de l’equip municipal. Ens vam presentar a les eleccions en uns moments complicats. Vam prendre decisions en l’àmbit de la promoció econòmica i el desenvolupament de nous projectes de ciutat en períodes de dificultat financera per a l’ajuntament i pel conjunt del país.
Els ajuntaments som l’administració pública que hem apostat directament per mantenir els serveis públics als ciutadans. Serveis que altres administracions havien retallat. Per això, crec que hem estat valents a l’hora de seguir portant a terme les polítiques.
Sobre el moment polític actual
Veig amb il·lusió la situació política actual. I amb esperança, perquè al nostre país hi hagi un canvi en el govern de l’Estat, que prioritzi l’atenció als ciutadans, que busqui una sortida social de la crisi econòmica i que sigui capaç d’establir un nou diàleg amb Catalunya.
Crec que tots els ciutadans hem patit molt durant un període en el qual Catalunya i la resta d’Espanya han estat d’esquena l’un en relació amb l’altre, i que el diàleg ha estat impossible amb els governs tant de la Generalitat com de l’Estat.
Tinc l’esperança també que el nou president de la Generalitat, company al que aprecio molt, vegi que hi ha d’haver un diàleg franc amb l’Estat, prioritzant l’interès dels ciutadans.
Jo aposto per un model que no és de la independència. I només espero que el president del Govern espanyol, espero que sigui Pedro Sánchez, tingui clar que cal dialogar amb Catalunya, estendre ponts, i buscar un nou marc de relacions a partir d’un nou model de Constitució.
Sobre els nous moviments polítics
Reivindico el període de la Transició d’Espanya, el període de la conquesta de l’autogovern de Catalunya, i tots els períodes en els que hem anat assolint noves fites de llibertat. Sóc protagonista directe de l’època de la Transició política, i crec que hem de seguir des de les bases sòlides que ens van permetre sortir del franquisme i conquerir la llibertat.
Al nostre ple municipal hi ha partits molts joves com ara la Crida, la CUP, etc. Em sobta, i em crea certa rebel·lió, quan alguns diuen que ara, amb aquests partits nous, hi ha llibertat, democràcia i transparència per primera vegada, com si aquests valors no hi haguessin sigut abans. Jo dic que no, que la democràcia es va conquerir durant la Transició per part d’unes generacions de les quals estic orgullós de formar part. Dit això, també estic orgullós dels joves que ara s’incorporen a la política i que aconseguiran fites de llibertat, de democràcia i de progrés social.
Reptes de l’actual legislatura
Des de l’Estat se’ns diu que estem sortint de la crisi econòmica. No dubto que les magnituds a nivell macroeconòmic de les grans variables (tipus d’interès, cost del deute públic, etc.), estiguin millorant, però aquesta millora encara no ha arribat ni a les famílies, ni a les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Les prioritats d’aquest mandat segueixen sent l’ajut als més febles, l’ajut social als ciutadans que més han patit i pateixen la crisi, l’educació, la formació a tots els nivells i la innovació en el món de l’empresa…
Els nostres projectes de futur estan vinculats a la millora de l’ocupació. Tot i que la nostra és la ciutat que té menys atur de Catalunya i un dels menors aturs d’Espanya. Però tot i així és intolerable des del punt de vista social.
Lleida, la capital interior
El futur de Lleida va lligat a consolidar un rol de capitalitat interior de Catalunya, i de capitalitat en el sector més estable de l’economia, és a dir, l’agroalimentari, basant-nos en l’educació, la formació i la innovació. També, com a insígnia, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari que vam crear fa ara 10 anys i que dóna avui 1.500 llocs de treball fonamentalment titulats superior i de FP. Som una ciutat que aposta per l’economia del coneixement. Vam perdre fa molts anys l’oportunitat de la industrialització, però no hem perdut el tren de la societat (i indústria) del coneixement.
La nostra és una ciutat de 140.000 habitants que dóna servei a un territori de 450.000 persones. Volem fer-ho encara més bé. El missatge que vull transmetre als meus conciutadans és que creguin que la ciutat de Lleida té un futur com a ciutat de servei, de progrés i d’evolució, com a marc per l’educació i la cultura, com a espai de diàleg i d’atenció als més febles. Som un espai de sentit i d’esperit solidari en el conjunt de la nostra societat com a capital interior de Catalunya.
Motivació per tornar-se a presentar com a alcalde aquest 2015
A la dècada dels 70 vaig entrar a militar al PSUC des del món universitari. Sóc un més de tots aquells joves que van lluitar per la llibertat i la democràcia en el nostre país, en contra del franquisme, i que fins i tot vam arriscar el nostre futur professional. La meva motivació en política es troba en la lluita per la llibertat i la democràcia des del socialisme. Fa 12 anys i escaig que sóc alcalde de Lleida i sempre he cregut que el lloc més important al que pot aspirar un ciutadà és el de ser alcalde de la seva ciutat.
Jo no he completat tots els meus somnis a nivell polític. Si els hagués complert ja em trobaria mort. Crec que hi ha una manera fàcil d’avaluar la joventut i la senectut de les persones. Només cal preguntar-se: Qui és jove? Doncs aquell que té més projectes que records. I a la inversa. Si jo no tingués més projectes que records no seria alcalde de Lleida ni tindria cap interès en ser-ho.
Conciliació entre la vida familiar i laboral
En política és molt difícil la conciliació amb la vida personal. He explicat moltes vegades la frase d’en Joan Clos que deia que “la funció de l’alcalde és un estat civil”. La família pateix molt la dedicació d’un dels seus membres a la funció pública i al servei als ciutadans.
Ara ens trobem en una situació en la que per culpa d’alguns, l’activitat política viu en un descrèdit. Crec, però, que és una funció especialment noble, que és la dedicació de la pròpia vida al servei als demés. Jo reivindico la dedicació a la funció pública dels polítics i dels funcionaris públics. Aquesta és una vida que genera grans sacrificis des del punt de vista personal i familiar. Però els que com jo tenen a més de fills i néts, trobem en la família el recolzament bàsic.
Anècdotes memorables de l’any
En tinc a milions. Però em ve al cap un acte a Talarn presidit pel Rei. Era una entrega de despatxos, com cada any. El dia anterior havíem treballat força per a aprovar el cartipàs municipal. En acabar el Rei em diu: “Esta vez sí que te ha costado organizar el ayuntamiento y que te aprobaran el cartapacio” Vaig respondre: “Sí señor, me ha costado”. És una mostra que els detalls d’una ciutat com la nostra no passen desapercebuts enlloc.
També recordo quan una persona molt gran em va parar a la Paeria i em va dir: “Sr. Alcalde, gràcies, no sé per què però li dono les gràcies”. I es va sentir bé. Volia transmetre’m aquesta sensació d’afecte.
