Alcaldes i representants de l’Àrea Metropolitana debaten avui ‘Una nova Àrea Metropolitana: Un nou futur?’
Esmorzar a l’Hotel Avenida Palace.
El Secretari de Cooperació i Coordinació de l’Administració Local, Marc Prat, exposa en l’esmorzar col·loqui organizat per Alcaldes.eu i El Punt Avui, que l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un model positiu. “Partim de la base que l’àrea metropolitana ja fa una simplificació d’urbanismes que hi havia en el territori, per tant, la mancomunitat de municipis, l’entitat metropolitana del transport i l’entitat de medi ambient, acabin fusionant-se en l’àrea metropolitana”. Considera que l’Àrea Metropolitana és una estructura tècnica potent amb pressupost notori i que pot donar una bona resposta en l’eficiència dels serveis i de les necessitats dels Ajuntaments.
El Secretari també alerta que no es pot tractar igual les diferents realitats de Catalunya. “La Catalunya més de comarques ha gaudit d’un model positiu, de proximitat, centrat en un nombre d’Ajuntaments important. Precisament la llei de governs locals pretenia blindar aquest model, consolidar i reforçar aquesta realitat i fer una transformació notòria en el sentit de substituir el Consell Comarcal per un Consell d’Alcaldes”. Assenyala que el model ha d’anar en favor d’una millor agilitat en la gestió de la prestació de serveis dels Ajuntaments i que aquesta transformació ha d’anar en pro de la millora i qualitat dels serveis als ciutadans.
El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, parla de la cultura territorial que tenen els municipis, la contribució dels ajuntaments en les economies locals i a fer un pacte de funcionament a Barcelona. Diu que les competències que ens dóna la llei afecten la vida quotidiana, i explica que “el transport metropolità té un problema de finançament. Si deixa de funcionar tot el sistema de transport públic de l’àrea metropolitana, trobo que no tan sols té un problema l’àrea metropolitana sinó també el Govern de Catalunya”.
El vicepresident assenyala que s’ha de concretar què es pot fer en aquelles situacions on hi ha creixement d’habitatge, concretar el tractament de les noves realitats d’activitats econòmiques en les diverses comarques, i com gestionar noves línies verdes, entre d’altres.
En el seu últim apunt reclama una llei exprés per blindar als Ajuntaments de Catalunya les competències que té l’Estatut de Catalunya i freni el que diu la llei aprovada pel PP. Això és una prioritat perquè “els ajuntaments fins el 31 de desembre independentment de la seva situació econòmica prestaven serveis, alguns amb més dificultats que altres per poder pagar, i aquests ajuntaments que feien les gestions que havien de fer, a partir de l’1 de gener per una norma contable ja no es pot fer”. “La comptabilitat té un problema de situació artificial, però aquesta realitat artificial a qui perjudica és al ciutadà”, acaba dient.
L’alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, trenca la llança a favor del pla estratègic de l’Àrea Metropolitana i la descriu com el cor que batega, “la ciutat de les ciutats”. Planteja com combinar l’interès de la ciutat amb el de l’Àrea Metropolitana, es tracta “d’optimitzar recursos, de deixar localismes per pensar en global, de compartir serveis més enllà de l’aigua i els residus, fer per tant una planificació conjunta que afecti de manera global i pujar el nivell de prestació als ciutadans”.
L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, remarca que els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona són els únics ajuntaments d’Espanya que encara viuen amb el planejament urbanístic franquista. “Això ha permès la capacitat de generar una urbanització global del territori però alhora cada municipi ha tingut la capacitat d’estructurar harmònicament el seu territori d’acord amb les necessitats i interessos dels ajuntaments”.
L’alcalde apunta també que dintre de l’Àrea Metropolitana hi han elements que generen cohesió, i diu que en aquest temps “hem aconseguit generar una realitat metropolitana semblant a les de Europa, i és una realitat que no s’ha de contemplar amb un disseny radial sinó que és una realitat ja en xarxa i que permet distribuir el conjunt de serveis, activitats i ubicacions estratègiques que necessita una àrea com la de Barcelona”.
Finalment ressalta la importància del paper dels ajuntaments. “Cada ajuntament i municipi s’adapta i realitza les seves estratègies dintre d’aquest marc. Qualsevol desenvolupament i visió de l’Àrea Metropolitana no ha de perdre de vista aquest valor de l’Àrea, que és que dintre d’una diversitat que suposa la coexistència dels municipis, hi ha una capacitat de generar un conjunt armònic, amb lideratge compartit”, diu.
D’altra banda el president del Consell Comarcal del Barcelonès, Frances Josep Belver, destaca que “mentre els drets i serveis que rebin els ciutadans de la comarca barcelonina no es vegin minimitzats ni en contra seva, no tenim res a dir”.
El president adverteix que no es pot utilitzar l’argument de la sostenibilitat o de criteris economicistes per dir que “el Consell Comarcal del Barcelonès sobra, perquè segurament deu ser l’Administració més eficient i el cost per habitant deu ser el menor de Catalunya”.
Finalment acaba dient que l’Àrea Metropolitana ha de ser un àmbit econòmic globalitzat que ha de donar oportunitats. “O fem més gran aquest pol d’atracció i per tant l’àrea Metropolitana això ens ho permet, o difícilment podrem competir en termes d’igualtat amb altres sectors econòmics del món.
L’alcalde de Torrelles de Llobregat, Ferran Puig, planteja el futur dels municipis petits en la nova àrea metropolitana. Explica que d’una banda, veuen l’Àrea Metropolitana com una oportunitat molt gran però alhora una amenaça en la seva forma de ser com a poble. Això els hi porta a replantejar una sèrie de reptes, per una banda “s’ha de combinar la necessària evolució de les nostres poblacions, però alhora preservar el caràcter de poble”.
Finalment el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon M. Torra, afegeix que ha de ser una administració eficaç, eficient, i que ha de tenir capacitat de lideratge en determinats projectes i serveis.
El gerent també ha fet referència a una clara consolidació econòmica amb endeutament baixíssim i superàvit que “ens permet en aquest mandat de dificultats econòmiques, afrontar projectes d’inversió del voltant de 500 milions d’euros”. Insisteix en no perdre aquesta fortalesa econòmica, donar seguretat als ciutadans i ajuntaments, guanyar espais i afrontar els nous reptes sense perdre les fortaleses obtingudes com Administració.
Finalment conclou amb què hi han nous reptes que han d’afrontar i identificar-te amb aquests. “És un moment de canvi i hem de saber cap a on tira l’Àrea Metropolitana i quin instrument necessita per poder-la reconsolidar”. Posa sobre la taula com donar homogeneïtat de serveis de qualitat urbans amb una diversitat geogràfica, territorial i social tan diferent.
