Barcelona implanta un programa de vigilància i control de les al·lèrgies alimentàries en tots els menjadors escolars

 

El programa, que rep el nom de VAIAME (Programa de Vigilància d’Al·lèrgies Alimentàries als Menjadors Escolars), consta de dues fases. La primera, que ja ha conclòs, ha consistit en realitzar un estudi sobre una mostra representativa de 129 escoles ‘uns 49.939 alumnes d’entre 0 a 18 anys– sobre la detecció d’al’lèrgies alimentàries en escolars. 

 

D’aquest primer estudi, realitzat al curs 2011-2012, es va concloure que el 4,1% d’alumnes declara una al’lèrgia alimentària en el moment de la seva matriculació: d’aquests, el 45% aportava el certificat mèdic. El 17,3% es declaraven intolerants a la lactosa, el 17% a les fruites rosàcies; el 14% a la intolerància al gluten i el 12% als ous i derivats. El 0,5% va manifestar alguna al’lèrgia de contacte. Tots aquests valors es troben dins dels rangs considerats a nivell mundial per la OMS. 

 

L’índex més elevat d’al’lèrgies alimentàries es va observar en alumnes amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys. D’aquestes escoles, el 36% comptava amb un pla documentat de control d’al’lèrgens. Finalment, es va concloure que el 89% de les escoles tenien usuaris de menjador amb al’lèrgies alimentàries, i que es feien 1.507 menús especials al dia del total analitzat.

 

En una segona fase, iniciada aquest any, el VAIAME ha arribat a la totalitat de menjadors escolars de Barcelona (773), amb l’objectiu de promoure la implantació del Pla de Control d’Al’lèrgens, que posa en valor l’autocontrol –de compliment obligat– en l’elaboració dels menús als propis menjadors, per a prevenir i controlar el perill sanitari. Aquesta segona fase implica la implantació de dos models diferents: un dirigit als col’legis que tenen cuina pròpia i un altre per a les escoles que tenen aquest servei externalitzat. En aquests moments, el 80% dels menjadors escolars que no disposaven de protocol en aquest àmbit ja utilitza el nou pla documentat de l’ASPB. La resta s’anirà implementant en els propers mesos.

 

Aquest pla té diferents apartats que informen sobre quina ha de ser la comunicació sobre la composició dels menús, com fer un bon control dels proveïdors, la formació dels manipuladors, els protocols d’actuació en casos de reacció adversa d’un infant, etc…

 

Cristina Iniesta ha explicat que ‘una vegada més, l’Agència de Salut Pública de Barcelona aborda un problema de salut emergent, molt sensible, com és el de les al’lèrgies alimentàries dels escolars, i posa tots els seus mecanismes per a monitoritzar-lo i per a abordar-lo’. Iniesta ha confiat que aquest control servirà ‘per a estendre el control de l’alimentació que ja du a terme l’Agència en tota la cadena alimentària de la ciutat i, alhora, assegurar que el tractament d’aquesta problemàtica és el correcte’.

 

Iniesta ha explicat aquest nou programa en el context de l’exposició dels resultats de l’informe ‘La Salut a Barcelona 2013’ de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que s’elabora cada any des de 1984, amb els principals indicadors i factors de l’estat de salut de la ciutadania, així com dels elements de l’entorn, els serveis sanitaris i les intervencions de salut que es duen a terme. 

 

L’Agència dirigeix i gestiona els centres i serveis de salut pública de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. La seva missió principal és vetllar per la salut de les persones residents a Barcelona i els visitants a través del coneixement de l’estat de salut de la población i dels factors que el determinen. Igualment, desenvolupa polítiques per millorar la salut de la ciutadania i es constitueix en autoritat sanitària a la ciutat. L’ASPB porta endavant una important tasca de recerca científica i d’avaluació d’estrategies que es desenvolupen a favor de la salut de la gent.

 

El punt de partida de l’Informe és el model de determinants i desigualtats de salut, amb atenció sobre la governança urbana, el context físic, socioeconòmic, els entorns de vida de la ciutadania i els eixos de desigualtat (classe, gènere, edat, ètnia’).

 

Entre d’altres dades, se’n destaquen els següents temes: 

 

 

 

Segons dades del Padró Municipal d’Habitants, la població de Barcelona el 2013 va ser de 1.613.909 persones, 765.382 homes (47,4%) i 848.527 dones (52,6%). El nombre de persones nascudes a l’estranger es va mantenir en el 22%. Va continuar la tendència creixent en el percentatge de persones grans que viuen soles, especialment aquelles de 85 anys i més, destacant que la majoria d’elles reben atenció per diferents vies. 

 

 

Tot i que l’atur ha disminuït en els homes de Barcelona, també ho va fer de manera destacada la taxa d’activitat laboral durant el 2013. En les dones, en canvi, ha augmentat l’atur i pràcticament no s’ha modificat la taxa d’activitat. 

 

 

 

S’ha donat cobertura al 67,8% del total de la població assignada (63,1% homes i 72,1% dones). Amb una mitjana de 3,4 visites de metge de família per persona i any, 3,7 visites de pediatria i 1,6 visites de professionals d’infermeria. Aquesta tendència es manté respecte d’anys anteriors.

 

 

A Barcelona, s’han dissenyat mecanismes per classificar la demanda i establir circuits per dirigir les urgències al recurs més adient segons la necessitat assistencial de la persona afectada. Un 13% de les urgències requereixen ingrés hospitalari, que arriba fins al 24% en persones majors de 64 anys.

 

Les causes d’hospitalització més freqüents de la població de Barcelona continuen sent les malalties de l’aparell circulatori i les del sistema nerviós i els òrgans dels sentits, tot i que en les dones cal destacar les de causa obstètrica, que ocupen el tercer lloc. El 55% dels contactes hospitalaris són per a procediments quirúrgics, (la meitat s’intervenen per cirurgia major ambulatòria).

 

 

 

S’ha produït una millora global dels nivells de qualitat de l’aire, especialment significativa per als contaminants NO2 i les partícules (PM10 i PM2,5). Dels diferents valors límit o objectiu establerts al RD 102/2011 per a 12 contaminants atmosfèrics, només s’ha superat el valor límit de la mitjana anual d’NO2 (40 µg/m3) a les estacions de trànsit molt intens de l’Eixample i Gràcia ‘ Sant Gervasi (2 estacions de les 7 on es mesura l’NO2 a la ciutat).

 

 

En el marc del programa de vigilància sanitària, l’ASPB ha recollit 16 mostres a fonts públiques i boques de reg de la ciutat, per determinar un total de 1552 paràmetres. S’han revisat concentracions de bacteris, clorurs, nitrats, sulfats, etc. destacant que la majoria de resultats s’ajusten als valors paramètrics regulats.

 

També s’han recollit mostres a 242 aixetes dins de 175 edificis, tant en habitatges particulars en resposta a sol’licituds (52% controls) com per actuacions d’ofici en centres educatius (47%) i altres edificis públics (1%). La incidència més freqüent és l’excés de plom a l’aigua que s’ha trobat en el 7% dels edificis mostrejats i en què l’ASPB ha requerit l’adopció de mesures correctores per eliminar aquest incompliment. 

 

 

S’han realitzat 5.618 inspeccions a establiments alimentaris. S’observa conformitat amb la normativa vigent en més del 90% de les inspeccions a tots els sectors i per als diferents aspectes controlats. Quan s’han detectat deficiències en les inspeccions s’han adoptat diferents tipus de mesures correctores, coercitives i cautelars, entre les que destaquen els 10 tancaments cautelars efectuats en establiments.

 

 

 

L’ús que les persones majors de 15 anys residents a Barcelona fan dels diferents modes de transport en dia feiner ha variat al llarg dels anys. En homes i dones, del 2009 al 2011 ha augmentat l’ús del caminar com a mode de transport i ha disminuït l’ús del transport públic i del turisme. Per contra, l’ús de la bicicleta ha augmentat en homes i s’ha mantingut en dones.

 

 

L’esperança de vida se situa, amb una lleugera disminució respecte a l’any anterior, en 79,9 anys en homes i 85,7 anys en dones. Barcelona segueix per davant de Catalunya i Espanya en esperança de vida de la seva ciutadania, de fet també està per damunt del nivell de la Unió Europea (UE 28).

 

 

La incidència del VIH continua sent alta en homes amb relacions amb altres homes. El 2013 es va diagnosticar per primera vegada la infecció pel VIH a 378 persones, cosa que suposa una taxa d’infecció de 23,4 casos/100.000 habitants i representa un descens del 8,25% respecte a l’any 2012 (412 casos i taxa del 25,4). Cal continuar reforçant els programes de prevenció. 

En relació a la SIDA, se n’han detectat 58 nous casos, cosa que representa una taxa de 3,6 casos/100.000 habitants i una disminució del 31% respecte al 2012.

 

 

Les infeccions de transmissió sexual augmenten i afecten en major proporció els homes que tenen relacions sexuals amb homes, i els joves. S’han detectat 457 casos de sífilis, 533 de gonocòccia, i 50 de limfogranuloma veneri. 

 

 

Durant l’any 2013 s’han detectat 329 casos de tuberculosi en persones residents a la ciutat, 188 homes i 141 dones. La incidència ha disminuït un 4% respecte a l’any anterior, i té una llarga tendència a la baixa, gaudint d’un Programa de control global amb dècades d’existència. 

 

 

S’han produït 13.972 naixements en dones de 15 a 49 anys. Des de la davallada que es va produir l’any 2009, la taxa de fecunditat se situa en 36,2 per 1.000 dones i es manté com a tendència estable els darrers cinc anys. En les dones de 15 a 19 anys, la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs es de 17,2 per 1.000 dones, i es manté sense gran variacions els darrers quatre anys, mentre que la fecunditat en aquestes dones mostra un lleuger descens des de l’any 2009. 

 

 

L’alcohol segueix sent la substància per la qual es demanen més inicis de tractament en els centres de titularitat municipal de Barcelona. La segona substància per la qual es demana tractament és la cocaïna, seguida pel cànnabis, l’heroïna i altres opiacis. Aquesta distribució és la mateixa que s’ha constatat els darrers anys. Si tenim en compte la xifra de persones que es tracten als centres segons la substància, les dues primeres són l’alcohol (40%) i l’heroïna i altres opiacis (25%).

 

Enguany s’han notificat 310 trastorns de salut mental relacionats amb el treball a la Unitat de Salut Laboral de Barcelona des dels Equips d’Atenció Primària, nombre superior als del 2012 (249). Els factors de risc més freqüents van ser la manca de suport dels superiors (31,6% dels casos), seguit de la manca d’autonomia (20,3%) i l’assetjament psicològic (20,0%). 

 

 

Han augmentat les lesions per accident de treball amb baixa, han estat 27.993 ‘un 4,2% més que l’any anterior-. Dins d’aquestes, les lesions i els accidents de treball greus i mortals han disminuït, seguint la tendència dels darrers anys. Gairebé la meitat de les lesions greus i mortals són en viatges o anant i tornant a la feina ‘in itinere-.

La incidència de malalties professionals ha passat de 79,5 a 94,9 (taxa per 100.000 persones afiliades, el 2012 i el 2013, respectivament) (les de tipus músculo-esquelètic són les més habituals). 

 

 

Diverses anàlisis sistemàtiques han demostrat que les accions poblacionals de prevenció tenen el màxim potencial preventiu. Les normes sobre la promoció, venda i consum de tabac o alcohol s’han de contemplar amb aquesta òptica. En el cas de l’alcohol, cal destacar l’esforç realitzat els darrers anys pels serveis municipals per reforçar-ne el compliment, amb l’impuls del Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona. 

 

Els serveis de salut pública han contribuït a implantar la regulació sobre alcohol: afavorint-ne l’aprovació, informant de la seva vigència, gestionant denúncies, inspeccionant establiments, etc. La Guàrdia Urbana, de la seva banda, ha dut a terme en el període 2011-2013 1.566 denúncies a establiments on es ven alcohol i 29.486 denúncies a conductors per superar els límits d’alcohol en aire espirat, a més de sancions per consum al carrer.

 

Els programes escolars o ciutadans de prevenció arriben a milers de joves, mentre que el SOD (Servei d’Orientació sobre Drogues) rep 500 joves i famílies anualment en relació amb aquest problema.