Un estudi de la cambra constata el bon posicionament de la capital catalana en turisme i qualitat de vida, i la potencialitat que representa el sector del mòbil
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls i la tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens.
Barcelona ha resistit els pitjors moments de la crisi i ho ha fet tot i la recessió econòmica a Catalunya i a l’estat espanyol. Ara, però, s’albira una nova amenaça al posicionament de la capital catalana entre les primeres del món en el terreny econòmic i empresarial: la competència de les ciutats emergents. Aquesta és la conclusió de l’Observatori Barcelona 2013, un estudi de la Cambra de Comerç que analitza quin lloc ocupa la ciutat en els indicadors de competitivitat, captació de talent i inversions o qualitat de vida. Segons l’informe, aquest darrer és, juntament amb el turisme, un dels atractius consolidats de la ciutat, mentre que el sector del mòbil representa una potencialitat de futur.
"Barcelona està lluitant pràcticament sola contra una situació econòmica molt defectuosa a la resta de l’Estat". Amb aquesta claredat s’ha expressat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç de la capital catalana, Miquell Valls durant la presentació de l’Observatori Barcelona 2013. Tot i la situació econòmica general a Catalunya i a l’estat espanyol marcada per la recessió, Valls ha deixat clar que Barcelona ha estat capaç de resistir els pitjors moments de la crisi econòmica internacional i mantenir-se entre les 10 o 15 primeres ciutats mundials en aquest terreny.
Per demostrar-ho, el president de la Cambra ha esgrimit algunes de les dades recollides en aquest informe i que fan referència sobretot a l’exercici passat. Entre altres coses, ha destacat la millora de Barcelona com a receptora de projectes d’inversió estrangera. De fet, segons aquesta anàlisi, la capital catalana se situa entre les deu primeres metròpolis globals preferides pels inversors estrangers. A més, Valls ha posat de relleu que l’índex de competitivitat global de Mori constata que Barcelona ocupa el 13è lloc mundial i el 7è europeu en aquesta matèria.
Valls també ha destacat la capacitat emprenedora que hi ha a Barcelona -la taxa d’activitat emprenedora va créixer el darrer any un 1,5%- i el seu bon posicionament a nivell internacional com a ciutat per fer negocis -és a sisena preferida pels executius europeus per ubicar els seus negocis i la cinquena del rànquing mundial on se celebren més reunions internacionals-. L’Observatori Barcelona 2013 recull dades que constaten un avanç de la capital catalana en l’economia del coneixement. Així, és la quarta metròpoli d’Europa en publicacions científiques i la desena del món, i a la vegada és l’única ciutat amb dues institucions docents -IESE i ESADE- entre les deu millors escoles de negoci del vell continent.
Segons l’estudi, Barcelona continua guanyant competitivitat en costos respecte a altres ciutats de referència a causa de la feblesa de la demanda. D’aquesta manera, la ciutat s’ha abaratit i ha abaixat llocs en els rànquings de cost de vida, de preus dels lloguers d’oficines i de sòl industrial. En el terreny on la capital catalana no és tan competitiva, segons la Cambra de Comerç, és en l’àmbit impositiu, ja que el tipus de l’impost de societats s’ha mantingut per sobre de la mitjana europea i l’alça de l’IVA ha equiparat la ciutat amb la mitjana europea per al tipus general.
Amb vistes a 2013, el clima empresarial millora. Una enquesta realitzada entre empresaris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que també s’inclou a l’Observatori, posa de manifest una millora de les perspectives empresarials amb una previsió de caiguda de facturació i ocupació del 4% i el 3% respectivament. Per la seva banda, el descens de la inversió s’estabilitzarà en el 4%.
La nova amenaça
El president de la Cambra de Comerç ha mostrat la seva satisfacció perquè Barcelona hagi resistit d’aquesta manera els pitjors moments de la crisi econòmica i que ho hagi fet tot i tenir un entorn econòmic a Catalunya i l’Estat clarament negatiu. Però ha advertit d’una nova amenaça per al posicionament de la capital catalana arreu del món. En aquest sentit, Valls ha parlat d’una dificultat "cada vegada més creixent" de mantenir aquesta posició per "l’augment de la competència de ciutats emergents al món, que tenen una capacitat de creixement atès que les economies dels seus països són economies en creixement". Això contrasta, ha insistit, amb la situació de Barcelona, a qui no acompanya un creixement de l’economia estatal.
Davant d’aquesta realitat, la recepta de Barcelona per mantenir-se en els rànquings de les millors ciutats ha de ser, segons la tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, detectar els punts forts i potenciar-los. Sònia Recasens ha destacat que la capital catalana pot ser més competitiva que algunes ciutats asiàtiques pel que fa a la geolocalització. També ha remarcat la potencialitat que representa la ‘marca Barcelona’ arreu del món i com això pot representar una oportunitat per resistir a l’envit de les ciutats emergents.
Segons Recasens, entre els tractors de l’economia barcelonina hi ha fonamentalment el turisme i la tecnologia. La responsable de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Barcelona ha afirmat que el turisme, juntament amb la qualitat de vida, són referents clars de la imatge que Barcelona ha aconseguit consolidar arreu del món.
El repte a partir d’ara és, segons ella, aprofitar la potencialitat que representa la tecnologia. Recasens ha assenyat que el Mobile World Congress i la Mobile World Capital representen per a la ciutat una oportunitat similar a la que va representar en el seu moment la celebració dels Jocs Olímpics. "Necessitem convertir el MWC en un generador de treball i activitat econòmica", ha declarat Recasens, que ha posat de relleu que l’Observatori també constata que hi ha potencialitat i oportunitats de negoci en el sector del mòbil. A més de generar negoci en aquest mateix sector, Recasens ha apuntat que les tecnologies poden "impactar" en els sectors tradicionals i ajudar-los a fer un salt de competitivitat. Un pas que seria molt important, segons ella, per generar ocupació donada la intensitat de mà d’obra que sectors com el de l’automòbil han necessitat a Catalunya.
