Joaquim Forn: "Volem passar de gobernar per a les persones a gobernar amb les persones. La participació de la gent és indispensable per transformar i millorar la ciutat"
La ciutat vol posar al dia les normes de participació ciutadana. La Comissió de Presidència i Règim Interior ha aprovat inicialment el Reglament de participació ciutadana i el Reglament general d’organització i funcionament dels districtes, per afavorir la participació.
El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha manifestat la "clara vocació de Barcelona per ser un referent de participació ciutadana", i ha defensat la necessitat de posar al dia les normes per afavorir processos de qualitat i garantir també el seguiment i desenvolupament dels acords que es prenen. "Volem passar de governar per a les persones a governar amb les persones. La participació de la gent és indispensable per transformar i millorar la ciutat", segons Forn.
Simplificar les normatives per organitzar consultes ciutadanes
Barcelona compta, des de l’any 1986, amb les normes reguladores de participació ciutadana, que van regir i orientar el desenvolupament dels processos participatius fins a l’any 2002, quan es va fer una revisió per tal d’actualitzar-les. Més de 10 anys després, es proposa una segona revisió.
Les novetats se centren en simplificar i actualitzar la normativa sobre consultes ciutadanes, que a partir d’ara no tindran límit temporal ni territorial. La norma vigent preveu que no es pot organitzar més d’una consulta a l’any ni més d’un procés per cada districte. Amb la nova proposta, es podran realitzar en territoris inferiors a un districte per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre projectes o propostes de barri o àmbits concrets, i també desapareix la limitació temporal. El resultat serà pres en consideració sempre que la participació superi el 50% del padró de persones majors de 16 anys en el mateix territori objecte de la consulta.
Dret a la iniciativa ciutadana
La iniciativa ciutadana es podrà aplicar a les matèries sobre les quals l’Ajuntament té competències. La poden exercir els veïns de Barcelona majors de 16 anys, en un nombre mínim d’un 1% de les persones empadronades majors de 16 anys o que representin, com a mínim, més del 3 % d’aquesta població en 3 districtes de la ciutat. La idea és facilitar aquest dret, amb unes normes clares i donant seguretat al procés.
Reglament d’organització i funcionament dels districtes
L’any 1979 ja existia un primer Reglament de funcionament dels districtes, que va ser substituït per un de nou l’any 1986. La Carta Municipal va reforçar aquesta voluntat descentralitzadora, i la va elevar a rang legal, i dotar així als districtes d’una personalitat forta.
Amb una nova revisió de les normes, es pretén dotar de més claredat i seguretat jurídica, amb el nou Reglament general d’organització i funcionament dels districtes. Actualment, hi ha 560 òrgans de participació diferents, fet que dificulta tant la participació com també el seguiment efectiu dels acords.
La reforma simplifica i aclareix l’estructura dels òrgans, garantint la participació ciutadana en tots els àmbits territorials i sectors, donant pautes més clares en els districtes i garantint una major qualitat dels processos i l’exigència de fer un seguiment exhaustiu dels acords que es prenen. El reglament manté, però, un marge ampli d’actuació en els districtes pel que fa a l’organització dels seus consells sectorials, el nombre pot variar en funció de les necessitats i requeriments de cada territori. Es mantenen els 73 consells de barri com a instrument de interlocució amb els veïns i veïnes.
També s’enforteix la participació en els consells de districte. Els consells ciutadans podran proposar punts de l’ordre del dia als plenaris dels districtes.
