“Barcelona serà més forta si mira de Collserola cap a l’interior”

Quan li arriba la motivació política per implicar-se més en la gestió del municipi? 

Jo crec que més que tocar una porta i voler entrar en política, et conviden. Al final, suposo que per la teva activitat a la ciutat, perquè formes part de grup esportius, socials, entitats, vas participant cada dia més en el dia a dia de la ciutat. I al final veus que pots aportar una mica més, i un dia algú diu “escolta, vols participar políticament, vols col·laborar amb nosaltres?”. Lògicament, ha de ser un grup que tingui unes idees semblants a les teves, on et sentis còmode. I això és el que es va produir a principi dels anys 90, quan vaig entrar a militar al Partit de Socialistes de Catalunya, participant a la vida política des del punt de vista d’una agrupació de militants i simpatitzants, sense entrar en cap moment en el que era el Govern. I va ser al 2007 quan vaig tenir l’oportunitat de formar part en un lloc rellevant de la llista electoral i des de llavors estic com càrrec electe a la meva ciutat. 

Jo crec que més que tocar una porta i voler entrar en política, et conviden.

El 2019 és elegit alcalde i arriba el Procés, una pandèmia, temporals… Com ha viscut personalment aquests últims anys?

Personalment ho he viscut bé, el suport familiar és molt important quan arriben aquestes situacions, però s’han de superar. Si mirem la història, hi ha hagut altres factors i circumstàncies molt més greus, la guerra a Ucraïna per exemple, i nosaltres ja fa molts anys que no patim aquestes circumstàncies. No és gens fàcil tirar endavant una ciutat de 33.000 habitants com és la nostra, però hem comptat amb un molt bon equip, tant des del punt de vista de grup polític que ha donat el suport, com des de la ciutadania que ha entès la situació. 

Li hem demanat que triés unes fotografies de diferents etapes de la seva vida, ens les pot explicar? 

Sí,he triat unes fotografies de la meva infantesa, em recorden la família, sobretot el meu pare. El vaig perdre molt jove i aquests moments que vaig poder viure amb ell són records importants. Una vegada passada la infantesa, per a mi va ser molt important l’esport. En concret, he practicat bàsquet i he passat de ser jugador de totes les categories a entrenador del primer equip i finalment directiu del club. Era a principi dels anys 60 i van ser uns 10 o 12 anys molt macos.  El més important de tot és que la majoria de persones que jo entrenava han sigut companys meus, del meu equip. Per tant, la coneixença i la relació era molt estreta i es manté fins ara. 

I alguna de més recent relacionada amb la seva tasca d’alcalde? 

Sí. De l’alcaldia comencen a sortir fotografies molt institucionals, però per a mi la més interessant és la d’un esdeveniment singular: el lliurament de les Creus de Sant Jordi a Barberà del Vallès el desembre de 2021. Era la primera vegada que aquest acte es feia fora de la ciutat de Barcelona i és una manera de reconèixer que els petits municipis de l’àrea metropolitana també som país. I en aquest sentit, estic molt agraït al president Aragonés. 

En quin moment social i econòmic es troba Barberà?

Barberà és una ciutat que sempre s’ha anat renovant i sempre ha anat sortint de moments complicats. És una ciutat amb una base fonamental de població treballadora. Hem passat les crisi del 2008, la dels anys 90, etc., i sempre ha estat una ciutat molt lluitadora, que malgrat les dificultats sempre ha sabut sortir endavant. 

I com és aquesta població tan particular? 

Estem a la metròpoli de Barcelona però tenim unes singularitats importants, suposo que per aquesta sensació de pertinença a una ciutat petita i aquest orgull de poder dir que som barberencs o barberenques. I això jo crec que també ens ajuda a l’hora de tirar endavant qualsevol dificultat que es plantegi. La pandèmia ha estat dolenta a tot arreu, però crec que n’estem sortint amb il·lusió i amb ganes de recuperar les situacions que havíem perdut. Ens estimem molt la nostra ciutat i quan ens pregunten, no diem que “som del Vallès” o “som de Barcelona”, diem que “som de Barberà del Vallès”, hi ha un gran arrelament. Suposo que també té a veure amb aquesta xarxa d’identitat, aquesta xarxa associativa, molt rica, que tenim a la nostra ciutat que fa que hi hagi una integració molt ràpida.

I els joves que volen quedar-se a viure a la seva ciutat poden? 

Les noves generacions busquen habitatge a prop dels pares o els avis i això significa que alguna cosa hi ha, intangible de vegades, però està molt complicat.  Aquí sí que ens afecta que som una ciutat propera a Barcelona, i per la dimensió de la nostra zona residencial, no podem créixer més. Estem totalment envoltats d’altres ciutats, Cerdanyola del Vallès, Montcada, Santa Perpètua, Sabadell i Badia del Vallès, estem al nus del Vallès, i això es demostra amb els eixos de comunicacions que ens creuen, com la C-58, la AP-7 o la B-30. I des d’aquest punt de vista, nosaltres difícilment podem créixer molt més en població, sobretot també perquè tenim una vocació de manteniment de la indústria. Barberà és una ciutat industrial i la volem mantenir. Això permet que les persones visquin, treballin, i gaudeixin, totes tres coses, en una mateixa ciutat. I aquest és realment el nostre objectiu. Estem molt estabilitzats al voltant dels 33.000 habitants.

Difícilment podem créixer molt més en població, sobretot també perquè tenim una vocació de manteniment de la indústria. 

Tenen una altra particularitat que és que tots els centres educatius són públics, és així? 

L’educació sempre ha estat pública a Barberà i jo crec que això també ha permès que hi hagi una uniformitat social que permet aquesta facilitat de relació entre tots i totes. A Barberà suposo que l’ensenyament a les escoles és de qualitat i no hi ha hagut la necessitat que cap empresari tirés endavant un projecte d’escola privada, amb l’excepció d’una llar d’infants que durant un període no obligatori sí que va sortir una mica d’oferta. 

L’educació sempre ha estat pública a Barberà i jo crec que això també ha permès que hi hagi una uniformitat social 

Què pot oferir Barberà als visitants? 

Barberà és una ciutat per a gaudir-la, en qualsevol racó podem trobar una sorpresa. Per a nosaltres els temes més importants són la història i el medi natural, per això la majoria de projectes de ciutat estan enfocats al manteniment del medi natural i del riu Ripoll pel pas de la nostra ciutat. És on van arribar els primers habitants de la nostra ciutat i on es va desenvolupar la part econòmica més important del municipi. Tenim també una església romànica del segle XI, que està a una banda del riu, i una passera per creuar-lo que acabem d’inaugurar. Durant la pandèmia la gent es va adonar que volia sortir i gaudir d’aquest espai per caminar, córrer, anar amb bicicleta; el punt de trobada es va traslladar des de la plaça de la vila al riu Ripoll. Era un lloc on es podien treure la mascareta i podien fer relació social. 

Durant la pandèmia la gent es va adonar que volia sortir i gaudir d’aquest espai per caminar, córrer, anar amb bicicleta; el punt de trobada es va traslladar des de la plaça de la vila al riu Ripoll. 

Algun espai més d’interès? 

Sí, l’edifici del Casal de Santa Coloma, que s’anomena el Castell de Barberà i és un castell termenat. A Catalunya hi havia moltes masies amb estructures defensives que van acabar sent anomenades castells, però hi ha dubtes de si podria haver-hi algun altre de més antic, totalment destruït i desaparegut. Per això haurem de tirar d’arxius i veure si trobem alguna informació. El que està clar és que és, com a mínim, del segle XVIII, i que va estar habitat per la família de Galceran de Pinós, que en aquell moment era la casa més important de la nostra ciutat, primer marquès de Barberà. 

Interessant. Parlem ara de l’Ajuntament, té una bona situació econòmica?

Això sí que és un criteri polític. És a dir, quan a mi em pregunten “teniu un ajuntament sanejat?”, sí; “teniu diners a la caixa?”, sí; “teniu deutes?”, no. Això és una bona situació? Doncs jo tinc els meus dubtes, sincerament. Crec que els ajuntaments tenim l’obligació de fer coses per a la ciutat i per tant, l’objectiu és destinar tots els diners que hi hagi a serveis. Jo crec que això no s’ha fet gaire bé del 2015 al 2020. Crec que vam perdre unes oportunitats importants de desenvolupar la ciutat i ara estem intentant recuperar aquelles oportunitats que teníem; amb la pandèmia tot es va frenar. 

Crec que els ajuntaments tenim l’obligació de fer coses per a la ciutat i per tant, l’objectiu és destinar tots els diners que hi hagi a serveis. 

La normativa actual no ajuda…

Gens. Tenim una llei de municipis que no ens permet fer gaires coses. Les competències dels ajuntaments estan molt limitades històricament, i això que fem més del que ens demanen. I un tema fonamental és la nova llei de contractació, que perjudica moltíssim el dia a dia i fa que la ciutadania no entengui que per poder tirar endavant un projecte triguem dos o tres anys, per poder garantir que tot el procés es fa de forma correcta. I ara entre la pandèmia, la crisi d’Ucraïna, el conseqüent increment dels preus de les matèries primeres, ens estem trobant amb que processos de licitació estan quedant deserts, obres que estaven iniciades s’han d’aturar perquè els proveïdors fan fallida o perquè es demana un increment de preus, i les formes legals de respondre a aquestes situacions són molt lentes la qual cosa provoca aquesta insatisfacció entre la ciutadania. Actualment es mantenen terminis de lleis del segle XX, que amb les tecnologies de la informació i la comunicació que tenim, no són necessaris. I això allarga exposicions públiques de documentació, que se’n van a més de dos mesos. Tots aquests processos es poden agilitzar i millorar. 

Malgrat això, quins projectes han pogut tirar endavant aquesta legislatura? 

Afortunadament, anem tirant endavant els projectes. Com comentava anteriorment, el tema més important és el medi natural. Per això estem treballant per a obrir la primera oficina local de Canvi Climàtic de Catalunya a Barberà del Vallès. Tenim un projecte de descarbonització a tots els polígons industrials, que anomenem ZeroCO2, amb el que volem que les empreses redueixin la seva petjada de carboni, en primer lloc, i en segon, ja que no es pot reduir a zero, la part que hagin de compensar per llei que ho puguin fer al nostre terme municipal, de manera que puguem tenir un parc agrari important a la nostra ciutat i començar amb aquesta economia circular. El que volem és que aquesta suficiència alimentària també es pugui generar des del nostre terme municipal i puguem alimentar també els menjadors escolars dels nostres centres educatius públics.

Estem treballant per a obrir la primera oficina local de Canvi Climàtic de Catalunya

I a nivell de promoció econòmica, quines són les accions que s’estan fent?

Per a nosaltres la marca de “Barberà indústria 4.0” és quelcom que volem gestionar d’una forma clara i que es mantingui, per això treballem per a tenir empreses sostenibles, que generin ocupació de qualitat i perquè els nostres polígons industrials tinguin tot el necessari per a ser competitius en aquest pol industrial del sud d’Europa que és el Vallès. De fet, un d’ells ha rebut la bandera de qualitat que donen de forma certificada unes organitzacions per la seva qualitat en els serveis que presten. Disposem també d’un projecte pilot d’instal·lació de comunicacions 5G per aquest polígon. I ara mateix hem acabat, en un altre, la reordenació sencera de voreres, asfaltats i claveguerams, amb un projecte al què hem destinat més d’1.500.000 d’euros.

Per a fer tot això es necessita una bona estructura a l’ajuntament, la tenen? 

Sí, a l’ajuntament com a tal, som 350 persones treballadores, però realment les persones que fan que la ciutat avanci i que tiri endavant poden arribar a ser més de 500, per empreses satèl·lit del propi ajuntament, com una fundació que es dedica a temes de promoció econòmica o una societat anònima que gestiona tot el cicle complet de l’aigua, una empresa municipal 100% que és molt important per a nosaltres; a més de totes les empreses de subcontractació de neteja viària, recollida d’escombraries, etc., que són empreses privades però que han d’estar coordinades amb el personal tècnic municipal. 

I pel que fa al seu equip de govern? 

Actualment som 7 regidors, és l’època històrica amb un equip de govern més reduït, és un govern socialista en minoria, 7 de 21, i això significa que ens hem de desdoblar, que hem de treballar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, però estem molt contents i molt satisfets de la feina que estem fent. 

Com es porta aquesta relació de pertinença al Vallès i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona alhora?

Sempre ho dic: estem orgullosos d’aquest Vallès i de pertànyer a l’àrea metropolitana per un efecte clar i contundent. L’àrea metropolitana ha de continuar creixent i, de fet, ja es parla sovint de la regió metropolitana de Barcelona, que ha de comptar sí o sí amb el Vallès, i quan parlo del Vallès parlo de l’Oriental i de l’Occidental. Entenem que Barcelona serà més forta si mira de Collserola enrere, o sigui, si mira cap a l’interior. Barcelona tindrà molta més presència al món si compta amb tota aquesta corona metropolitana que hi ha al seu voltant, amb ciutats importants que podem aportar aquesta mica més d’oportunitats reforçant les qualitats que ja té Barcelona. I això, els alcaldes i alcaldesses del Vallès, ho estem demanant de forma permanent. 

Ens sabria dir quin ha estat el millor moment que ha viscut al capdavant de l’Ajuntament? 

És complicat de dir. Per primera vegada a Barberà es va fer la Cursa de la Dona. A Barberà som ciutat feminista i mai abans s’havia fet aquesta cursa. I quan es va fer, ja sortint de la pandèmia, va ser el primer moment en què la ciutat es va retrobar de manera massiva, va ser un moment molt emotiu, perquè van participar les entitats, les associacions, la gent de forma espontània, i jo crec que va ser un dels moments més macos que vam poder viure a nivell de ciutat. 

I a nivell més individual? 

Doncs quan al principi de la pandèmia entràvem a les residències de la gent gran. Ens havíem de disfressar tots, amb aquells equips de protecció que ens havíem de posar i, tot i que que no ens podíem tocar físicament, van ser moments molt emotius perquè vam tenir el privilegi de visitar aquestes persones grans que no podien sortir ni rebre visites dels seus familiars.

I algun especialment dolent que recordi?

Les pèrdues hem tingut. Cada cop que anàvem al tanatori, i hi hem anat molt sovint aquests dos anys, per desgràcia. 

Què en pensa dels fons Next Generation? 

Crec que hi ha una voluntat important per part del govern que aquests recursos econòmics arribin al territori. Nosaltres, com a Barberà, tenim projectes ja concedits i atorgats per a poder executar-los. I jo crec que aquesta visió que realment ens veiem beneficiats tot el territori amb aquesta oportunitat de reconstrucció del país, és important. 

Crec que hi ha una voluntat important per part del govern que aquests recursos econòmics [fons Next Generation] arribin al territori

Algun projecte en concret? 

Sí, fa poc va sortir la subvenció per al vehicle elèctric a tot l’Estat espanyol i dues empreses de Barberà estan dins del paquet d’aquest projecte. Per tant, estem molt contents, perquè demostra que el nostre teixit industrial està actiu, que està aportant coneixement i innovació i tindrà aquest finançament per a tirar endavant els seus projectes. I dins dels projectes de ciutat, un projecte que ja teníem elaborat al 2009, però que per temes de la crisi no es va poder tirar endavant. Es tracta de fusionar, des del punt de vista de viabilitat i peatonalització, la zona de l’ajuntament i la plaça de la vila amb el mercat municipal, just al costat de l’església. És un espai que té una potencialitat comercial molt interessant i d’aquesta forma farem que el centre de la ciutat encara sigui més agradable, més fàcil per tothom, i que ampliï aquesta activitat comercial que ja té. 

Que no és poca…

Barberà del Vallès és, segons un estudi recent, la segona ciutat del Vallès amb una activitat comercial més alta, i això és perquè la gent de Barberà també compra a Barberà, tot i que tenim pols molt importants a prop, com són Sabadell o la ciutat de Barcelona. I aquest objectiu de comerç de quilòmetre 0 i de proximitat crec que l’estem assolint, per això aprofito per donar les gràcies als comerciants ja que tot això és gràcies als seus esforços. Barberà també és una de les ciutats on el comerç està menys “clonificat”, no hi ha gaires franquícies, sinó que són empresaris i empresàries, i emprenedors i emprenedores de la ciutat els que tiren endavant el seu propi projecte. I això també ens dona una altra singularitat. 

Pregunta obligada: es tornarà a presentar l’any vinent?

Jo ja he comunicat al meu partit la intenció de continuar però com sabeu, al partit dels socialistes fem primàries, així que haurem d’esperar.