L’Ajuntament invertirà 1,2 milions d’euros durant els propers tres anys per fer obres d’adequació que incorporin la perspectiva de gènere als equipaments i afegirà 600.000 euros als 35 milions que ja destina anualment per fer front el sensellarisme.
Les dones només són el 13% de les persones que dormen al carrer, però viuen situacions de sensellarisme, abús i infrahabitatge que resten inadvertides. Foto: Pxhere.
L’Ajuntament de Barcelona sumarà durant els propers tres anys 80 noves places per allotjar dones sense llar. El total de places provindran de l’ampliació del programa municipal Primer la Llar, que ja compta amb 68 pisos; nous allotjaments temporals amb suport social per a dones o famílies monomarentals que segueixin el model iniciat amb l’equipament del carrer Tànger de petits apartaments en un edifici amb suport social centralitzat o bé el model dels Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP); i també 10 places més que comptaran amb el suport econòmic de l’Ajuntament i que s’inclouran en la futura Llar Rosario Endrinal que actualment està construint el Centre Assís.
Les 80 noves places per a dones s’afegiran per tant a les 2.170 places estrictament municipals o de la trentena d’entitats socials que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Aquestes places, de fet, ja han crescut en més de 300 durant el mandat passat en el marc del Pla de lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020 i representa un increment del 81% respecte al nombre de persones que hi havia allotjades una dècada enrere.
L’augment de places és una de la vintena d’actuacions concretes que recull la nova Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona, un nou document marc que a banda de suposar una continuació i un reforç del Pla de lluita contra el Sensellarisme també s’inspira en l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024 de l’Ajuntament, en la resta de legislació catalana i espanyola i en el conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència masclista. Aquesta mesura contempla una despesa anual directa de 600.000 euros anuals que se sumaran als 35 milions que ja dedica l’Ajuntament de Barcelona a fer front al fenomen del sensellarisme i, addicionalment, una inversió d’1,2 milions d’euros per la incorporació de la perspectiva de gènere en la remodelació i millora dels equipaments municipals ja existents.
La mesura de govern específica vol donar resposta a una situació aparentment paradoxal, com és que les dones només representen un 13% de les persones sense llar que es troben en situació de carrer però, per contra, tenen una taxa de pobresa i un risc d’exclusió social superior al dels homes. Concretament, atenent a les xifres que recull l’informe Qui dorm al carrer a Barcelona?, del total de 2.452 persones diferents que van ser detectades pels equips municipals dormint al carrer durant tot l’any 2018, només 329 eren dones, però en canvi són una clara majoria entre les persones que han rebut ajuts de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) en forma d’allotjament temporal en pensions i hotels, entre les persones ateses al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i entre les sol·licituds del Registre d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona. És a dir, en les situacions d’exclusió residencial que queden fora de l’àmbit tradicional dels serveis d’atenció a persones sense llar i que precisament poden ser més difícils de recollir en les estadístiques oficials, la presència de les dones és majoritària.
L’explicació d’aquesta situació, reflectida en diferents estudis que s’han fet en països de tot el món, passa pel fet que les dones suporten més situacions d’infrahabitatge o d’abusos i violència que no pas els homes abans que quedar-se al ras i que, quan arriben a una situació de carrer, ho fan en una situació de deteriorament físic i emocional objectivament més greu. De fet, la proporció de dones que viuen o han viscut al carrer i que han patit algun tipus de violència és molt més elevada que la dels homes. Les dones, en general, van als serveis socials sobretot quan les xarxes socials de suport han fallat i no tenen més alternativa i, addicionalment, en el cas de les mares amb fills a càrrec, la por a perdre la custòdia o a ser monitorades poden suposar un fre per fer-ho. La manca de visibilitat del sensellarisme femení comporta que el disseny dels centres hagi estat androcèntric o que no s’hagi tingut tan en compte les necessitat específiques de la població femenina en aspectes tan importants com la seguretat, la intimitat, la higiene o la privacitat. En resum, els processos i trajectòries que porten a situacions greus d’exclusió residencial i sensellarisme operen de manera molt diferent entre els homes i les dones i, per tant, es fa necessari introduir una òptica de gènere en el conjunt de places que atenen a les persones sense llar per revertir una situació de desigualtat.
Una òptica preventiva
Per tot plegat, i davant l’increment de l’impacte de l’exclusió residencial i del sensellarisme, la nova mesura de govern busca no només fer visible un fenomen tradicionalment menystingut, sinó sobretot fer prevenció per articular polítiques que permetin reduir el nombre de persones que acaben dormint al carrer. És a dir, passar d’un enfoc simplement assistencial a un altre que vagi més enllà i posi el focus més enllà de l’acollida temporal d’emergència.
En total, la mesura s’agrupa en quatre grans línies estratègiques que se subdivideixen en altres actuacions concretes:
Disposar d’eines de diagnosi de la situació del sensellarisme femení a la ciutat.
- L’Ajuntament crearà un nou sistema de recollida d’informació i elaboració d’informes que permeti conèixer millor la trajectòria d’exclusió residencial de les dones.
- El consistori també farà una recerca específica sobre la relació de les dones amb els diferents serveis municipals d’atenció a persones sense llar per identificar punts de millora concrets, amb entrevistes en profunditat tant a persones usuàries com professionals.
Actuacions sobre les causes estructurals del sensellarisme.
- Impulsar la col·laboració amb la Generalitat per prevenir el sensellarisme de persones que finalitzen una situació d’institucionalització i per impulsar l’Estratègia Integral d’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya que segueix pendent d’aprovació.
- Impulsar la col·laboració amb l’Estat per prendre mesures en l’àmbit de les polítiques laborals, migratòries, d’habitatge, d’igualtat i de protecció social per revertir l’actual tendència cap a una major precarietat.
Millorar l’atenció a les dones dins del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar a partir de les aportacions que facin les dones ateses.
- Establir mecanismes de detecció precoç, reforç dels canals d’informació i difusió dels serveis socials municipals i realització d’una campanya d’assessorament a col·lectius especialment vulnerables.
- Impulsar la cooperació amb els serveis socials i els serveis d’atenció a dones víctimes de violència masclista d’altres municipis que depenen de la Generalitat de Catalunya.
Prioritzar l’estabilització habitacional de les dones sense llar ateses pels serveis municipals.
- Impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els serveis d’atenció a persones sense llar, així com la reorganització dels Centres de Primera Acollida (CPA) perquè les dones puguin disposar d’espais no mixtes i de major confortabilitat.
- Reforçar els serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista i la seva relació amb els serveis per a persones sense llar.
- Establir protocols per a casos de violència masclista en tots els equipaments i creació de grups de dones en tots els centres residencials i centres de dia.
- Entrada prioritària de les dones en el programa Primer la Llar, a banda de la incorporació d’altres tipus d’allotjaments que, en total, suposaran l’augment de 181 places.
