“No podem ser una ciutat global a costa dels veïns i les veïnes.” La ciutat encara el 2018 amb el repte de definir-se com un referent internacional per atreure i retenir talent, creativitat i inversions productives i posar les competències municipals al servei dels drets dels llogaters.
L’alcaldessa, Ada Colau, a la conferència del Col·legi de Periodistes “L’alcaldessa respon”. Foto. Ajuntament de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona prepara una campanya internacional durant els dies del Mobile World Congress per rellançar la ciutat, sense complexos, i explicar el potencial i les fortaleses de la ciutat pel que fa a la innovació i la recerca, i traduir esdeveniments com el congrés de telefonia en inversió i llocs de treball de qualitat.
L’alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat aquesta campanya en la tradicional conferència al Col·legi de Periodistes “L’alcaldessa respon”, en què ha convidat a fer aquesta mirada cap a fora, però també cap a dins.
Dret a l’habitatge
“Si permetem l’expulsió dels nostres veïns i veïnes per l’especulació immobiliària, hi perdrem tots, perquè perdrem els barris.” Amb aquestes paraules Colau ha assenyalat els riscos de ser una ciutat global, un actiu al qual Barcelona no vol renunciar, alhora que no vol renunciar al que és l’actiu més important: els veïns, les veïnes i els barris.
En aquest sentit, el Govern municipal està preparant la modificació de l’ordenança que regula la rehabilitació integral d’edificis. Un dels principals motius de pèrdua de l’habitatge és l’encariment del preu dels lloguers, afavorit per grans inversions que compren finques senceres, n’expulsen els ocupants i rehabiliten la finca.
La modificació de l’ordenança, doncs, vetlla perquè la propietat garanteixi els drets dels llogaters i les llogateres en casos de rehabilitació, i que n’asseguri el reallotjament durant i després de la rehabilitació.
Pacte de ciutat
Més enllà de les competències municipals, però, Colau ha cridat a un gran pacte de ciutat a favor de regular el lloguer i n’ha assenyalat els dos eixos principals: allargar els contractes, que actualment la llei preveu de només tres anys, i posar límit als increments lliures de preu en el moment en què un contracte s’acaba.
Aquest pacte de ciutat, dirigit als grups municipals, persegueix corresponsabilitzar la Generalitat i l’Estat en la reforma de la llei d’arrendaments urbans.
