8.10.11 – LA SEU D’URGELL • Alt Urgell

Beatifiquen Anna Maria Janer “per les seves virtuts i pel seu apostolat de la caritat”

0
238

 
En primer pla l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez-Sistach, a darrera el cardenal, Angelo Amato.
 
En la imatge l’alcalde de La Seu, Albert Batalla, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega,
i la consellera d’Educació, Irene Rigau.

La Seu d’Urgell (ACN).- El prefecte de la congregació per a les causes del sants, Angelo Amato, en nom del Sant Pare Benet XVI, ha beatificat aquest dissabte a Anna Maria Janer "per les seves virtuts i pel seu apostolat de la caritat". La Seu, on la Mare Janer va fundar la Congregació de la Sagrada Família d’Urgell, s’ha omplert amb més de 4.500 peregrins que han assistit a la celebració de beatificació. L’acte de beatificació ha contat amb la participació de la totalitat de bisbes de la Tarraconensis; més de 120 prelats de Catalunya, Europa, Àfrica i Llatinoamèrica; i més de 150 germanes de la Congregació. Amato ha destacat que Janer és "filla del poble català amb les virtuts de la vostra terra".

La celebració ha començat amb la salutació del cardenal Amato a tots el peregrins i autoritats en català i castellà. Seguidament s’ha procedit a la petició de beatificació per part del l’arquebisbe, Joan-Enric Vives, i de la Postuladora General de la Causa, Pilar Ardín. Vives i Ardín, de cara a l’altar i d’esquena als peregrins, han repassat la vida i obra d’Anna Maria Janer.

El moment culminant de l’acte ha estat quan el cardenal Amato ha llegit en llatí la Carta Apostòlica moment en el qual Anna Maria Janer ha estat beatificada. El Sant Pare Benet XVI ha manifestat en la Carta que Janer "era una dona humil, forta, plena de misericòrdia". En aquell moment les més de 4.500 persones que omplien la carpa han esclatat en aplaudiments i s’ha començat a destapar una imatge gegant de la Mare Janer que ha presidit la resta de celebració.

Un cop feta l’aclamació s’ha passat a la processó de les relíquies, moment en el qual la Germana Maria Rosa Carrera i el doctor Antoni Vives, metge que va certificar el miracle, han pujat les relíquies de la Mare Janer per col·locar-les al reliquiari.

Després de l’acte s’ha començat una litúrgia per tal de donar gracies per la beatificació. Durant la litúrgia, que ha fet el cardenal Amato en català i castellà, el representant del Sant Pare ha destacat les virtuts de la beata i ha afirmat "una vegada més la santedat floreix a la vostra terra". Tota la cerimònia ha estat plena de referències a la catalanitat de la Mare Janer i per exemple el cardenal Amato ha dit d’ella que "és una catalana il·lustre" o "filla del poble català".

El final de l’homilia, també en català, el cardenal ha comminat als peregrins a "seguir l’exemple de la Mare Janer, catalana d’una peça, no perdem l’esperança, i mantinguem-nos forts en la fe".

A l’acte de beatificació hi han assistit autoritats eclesiàstiques com l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez-Sistach; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; l’abat de Montserra, Josep Maria Soler; o el bisbe i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, Ricardo Blàzquez. Entre les autoritats polítiques destaca la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; la vicepresidenta del Govern, Joan Ortega; la consellera d’Educació, Irene Rigau; l’alcalde de la Seu, Albert Batalla; el ministre d’exteriors d’Andorra, Gilbert Savoya; i el representant del copríncep francès, Christian Frémont.

Més de 4.500 peregrins i 400 voluntaris

La missa de beatificació s’ha celebrat en una carpa de 4.000 metres quadrats que ha donat cabuda als més de 4.500 peregrins que s’han donat cita a La Seu. Els actes, però, han començat aquest divendres a la nit amb una Vetlla de pregaria que ha contat amb la presencia de més de 200 familiars de la Mare Janer i del doctor Vives, que ha donat el seu testimoni del miracle de la Mare Janer.

Els actes de beatificació seguiran aquest diumenge a Cervera, població on va néixer Anna Maria Janer, on es celebrarà una missa d’acció de gracies presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, i acabaran dilluns a Talarn, població on va morir la Beata.

L’acte de beatificació ha comptat amb la participació de més de 4.500 peregrins arribats de tot Catalunya, de l’estat espanyol, d’Europa, d’Àfrica i Llatinoamèrica. Molts d’aquests peregrins han fet llargs viatges per a poder assistir aquest dissabte al que han dit era "un dels dies més importants de la seva vida". A més dels peregrins més de 400 voluntaris han col·laborat en les tasques per a que abans i després de la beatificació tot funciones correctament.

Una de les participants, Rosaura Morales, ha viatjat des de Mèxic per assistir a la beatificació de la fundadora de la seva ordre. Morales, que és novícia i demà farà els vots a Cervera, ha afirmat que assistir a la beatificació "és un regal" i s’ha mostrat molt emocionada.

Una altra de les participants que s’ha fet un llarg viatge ha estat la monja d’origen sevillà i que porta més de 20 anys a Perú, Carmen Garcia, ha manifestat que assistir a la beatificació és "el més gran que el Senyor els ha concedit". De l’altre costat de l’Atlàntic també ha vingut el professor d’un institut de la Congregació a Chile, Hugo González, que ha dit que "els omple d’orgull tenir una beata de la seva Congregació".

Una de les peregrines catalanes i exalumna de un col·legi de la Congregació, la Joana, ha explicat que ha portat una medalla i una estampa que feia 40 anys que guardava.

El miracle

La causa de beatificació va començar el 21 de novembre de l’any 1951. El miracle que s’atribueix a Anna Maria Janer és el de curació instantània, duradora i completa, inexplicable a la llum dels actuals coneixements mèdics. La senyora d’Ana Padrós Sallés, que patia una poliartrosi degenerativa inflamatòria, va demanar la intercessió de la Mare Janer per la seva curació i el dia 9 de juny de 1951 la senyora Padrós es va aixecar de la cadira de rodes i va començar a caminar.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.