Berga es debatrà, el 22 de maig, entre la continuïtat del govern de Convergència i Unió i el canvi que planteja el principal partit de l’oposició, el PSC. La federació compta amb l’actual alcalde, Juli Gendrau, per revalidar el càrrec. Els socialistes, després d’alguns debats, encapçalen la llista amb la fins ara número dos, Encarna Sanchez. Només el PSC amb ERC, i una candidatura independent, han aconseguit treure el poder a CiU, històricament, i només durant una legislatura. Enmig dels dos grans, un dels interrogants es veure la progressió de la CUP, que fa quatre anys es va presentar per primera vegada aconseguint dos regidors.
L’àmbit de l’educació ha estat un dels més polèmics durant la legislatura 2007-2011 a la ciutat de Berga. Concretament, perquè no s’han construït dos equipaments que tenia sobre la taula l’equip de govern: la nova escola bressol i el CES Serra de Nuet.
La construcció de l’escola bressol va quedar aturada, a finals de l’any passat, a l’espera d’una subvenció del llavors Departament d’Educació. L’alcalde, Juli Gendrau, i membre de Convergència i Unió, denuncia que se li van posar traves des de la conselleria. El PSC, en boca del seu portaveu, Dani Bullich, ha acusat diverses vegades l’executiu municipal de perdre aquesta subvenció pel fet de no presentar la documentació adient.
Pel que fa al centre d’ensenyament secundari, les crítiques giren al voltant d’un altre element: els terrenys. Els socialistes acusen l’equip de CiU de no tenir-los a punt. Gendrau es defensa assegurant que es disposa dels terrenys però mancava l’acord del departament.
El deute del consistori, principal escull
L’altre element de discussió que ha planat durant tota la legislatura, possiblement el principal i que ja s’arrossega d’anys enrere, és el deute de l’Ajuntament de Berga. Durant els últims mesos, l’oposició ha retret, entre d’altres coses, al consistori la situació per la qual passen els proveïdors.
Gràcies a un crèdit de l’Institut Català de Finances, que ha arribat darrerament, s’ha pogut començar a fer alguns pagaments, però l’ajuntament encara arrossega un deute important amb els proveïdors. Aquest ha estat un dels principals cavalls de batalla de la legislatura.
Des del consistori, indiquen que l’endeutament aproximat és del 68%, calculat en funció dels préstecs a llarg termini davant els ingressos ordinaris. Altres ajuntaments registren deutes més elevats, però el de Berga té l’afegit que s’arrossega des de diverses legislatures enrere, fet pel qual la liquiditat municipal ha impedit, segons s’afirma des de CiU, tirar endavant diverses iniciatives.
La manera de combatre el deute ha estat un dels punts de conflicte, d’altra banda, amb la CUP. La Candidatura d’Unitat Popular va permetre que CiU governés però es va mantenir a l’oposició. Des d’allà, els regidors de la candidatura han impulsat projectes col·laborant amb el govern municipal, però també han tingut queixes.
En aquest sentit, la CUP acusa l’alcalde Gendrau de no fer una reestructuració a fons del personal del consistori, per tal de reduir el Capítol 1 de despeses, limitant-se a una simple redistribució dels treballadors municipals.
L’Ajuntament de Berga és un d’aquells consistoris que no disposen de Programa d’Actuació Municipal i, per revisar l’assoliment dels objectius per part de l’equip de govern, cal anar al programa electoral de CiU. La federació destaca que s’ha complert entre un 70 i un 80% del que es proposava.
Com a reptes que no s’han pogut assolir totalment, es destaca l’ampliació de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé. Les instal·lacions estan a punt, però manca el mobiliari que ha de subministrar el Govern de la Generalitat. Pel que fa a objectius complerts, se subratlla la construcció d’una nova escola de música i el condicionament del Pavelló Vell d’esports.
Gendrau, consolidat
Pel que fa a la situació interna dels partits, CiU disposa actualment de l’alcaldia i això reforça la seva figura principal, el batlle Juli Gendrau. A Berga, aquest període de govern, recuperat després de quatre anys de mandat compartit entre PSC i ERC, ha permès a Convergència i Unió superar algunes divisions internes.
Les divisions havien aflorat el 2003, quan es va perdre una alcaldia que, històricament, ha acostumat estar en mans de la federació. El PSC, en canvi, es troba iniciant una nova etapa.
L’actual regidora Encarna Sanchez té el repte de substituir l’històric Ramon Camps. Ho fa després que l’actual portaveu del PSC, Dani Bullich, va descartar optar a l’alcaldia. L’actual alcaldessa d’Olvan i diputada, Judit Carreras, també havia sonat per encapçalar la llista.
La tercera força, a Berga, és la CUP. Presenten com a candidata una dels dos regidors que tenen, Anna Maria Guijarro, que fa quatre anys ocupava el segon lloc. La CUP va ser la primera formació que va presentar la llista sencera. Hi ha diverses cares noves, com la del cantant i lletrista Francesc Ribera ‘Titot’, de número tres.
Pel que fa a ERC, el seu regidor, Jesús Boixader, cedeix l’encapçalament de la llista a Mònica Grandia, de 24 anys i membre de les joventuts del partit. Josep Saña, un regidor independent després d’abandonar la militància del Partit Popular, no repetirà i l’actual president del PP al Berguedà, Joan Antoni López-Noguera, serà el cap de llista.
Millorar l’economia, un repte pendent
Els partits tot just estan escollint les cares de les seves llistes i fent els primers esbossos del programa electoral. No obstant això, hi ha diversos reptes de futur que seran ineludibles, començant pel de sanejar els comptes del consistori. De fet, la majoria de missatges durant el període de precampanya han girat al voltant de la necessitat de contenció de la despesa.
També en clau econòmica, l’alcalde Gendrau posa l’accent en la dinamització del Polígon Industrial de la Valldan, i en un campus universitari relacionat amb les activitats de la natura.
A l’espera dels programes definitius, fer front a l’atur és un dels eixos principals. Altres afers, més característics de la ciutat, també estaran sobre la taula. És el cas de la Patum i de la necessitat de trobar-li un finançament estable.
Els eterns reptes de la ciutat
En aquesta mateixa línia, hi ha afers que, per la seva continuïtat en el temps, han passat a ser endèmics de la ciutat de Berga. El deute de l’ajuntament n’és un, tenint en compte que, i això és admès per tots els partits sense distinció, s’arrossega des de diverses legislatures enrere, amb governs de colors diferents.
En termes urbanístics, l’altre gran repte pendent és la urbanització de la zona coneguda com la Rasa dels Molins, tant a la seva part nord com sud. Es tracta d’uns terrenys que estan ubicats al mig de la ciutat i que, amb excepció de la seva part central, no estan urbanitzats.
A l’extrem sud de la rasa, hi ha projectada una estació d’autobusos que, tot i no tenir data, veurà la llum abans que la reforma de la part nord, on encara no és clar quina activitat s’hi ha de dur a terme.
Perfil convergent dominant
Per afrontar aquests reptes i encarar amb èxit les eleccions, els partits hauran de tenir en compte la radiografia social berguedana. Es tracta d’una ciutat on CiU és el partit que durant més anys ha governat. Només una candidatura local, l’Alternativa Berguedana Independent, i el PSC amb l’ajut d’ERC, han aconseguit treure el poder a la federació, però només durant una legislatura cadascú.
A Berga, ha predominat fins ara el votant de CiU, de caire tradicional i amb un promig d’edat avançada. No obstant això, el fet de mantenir la majoria confirma que, mínimament, es renova aquest vot.
El PSC, d’altra banda, ha anat augmentant progressivament la seva representació, fins als set regidors que li van permetre governar el 2003. Actualment, però, en tenen sis, fruit de la primera davallada en el seu vot.
La tercera força és la CUP, i no se’n pot analitzar la trajectòria perquè el 2007 va ser la primera vegada que es presentaven. Amb dos regidors, la incògnita és saber com la ciutadania valorarà la seva primera legislatura de presència al consistori. Pel que fa a ERC, és l’únic partit que ha retrocedit clarament durant els darrers anys.
Dels quatre regidors que ERC va arribar a tenir el 1999, van passar a tres i, avui dia, en tenen un. El PP, en cas que López-Noguera mantingui la regidoria que ara està a mans de l’independent Josep Saña, mantindria una presència continuada que no ha anat, però, mai més enllà dels dos regidors.
En síntesi, el perfil del votant de Berga ha estat, predominantment, de Convergència i Unió, i d’un caire tradicional o conservador. No obstant això, el PSC també representa un sector important, integrat en gran part pels col·lectius de la immigració espanyola que van arribar a la ciutat al voltant dels anys seixanta.
Esquerra Republicana de Catalunya també ha disposat de pes històricament, tenint en compte un altre tret característic de Berga: la presència significativa de l’independentisme. De fet, el propi alcalde, de CiU, es declara obertament independentista.
De totes maneres, la presència d’ERC ha anat en retrocés, especialment després del pacte amb el PSC, i la CUP ha ocupat, en part, el seu espai. Els votants del PP provenen, d’altra banda, tant de sectors propers a CiU com dels que comparteixen amb el PSC pel que fa a l’eix nacional.
Un horitzó complicat
El relat econòmic berguedà, canviant d’aspecte, es resumeix en què la situació és difícil. Amb un atur que ronda les 1.500 persones, Berga ha vist el tancament d’algunes empreses. Això, sumat al fet que ja el Berguedà és una comarca històricament deprimida arran dels tancaments de les mines i de les fàbriques tèxtils, fa més complicada la sortida de la crisi.
La primera empresa que va tancar va ser la fàbrica de components Tyco. Fa uns mesos, la berguedana Bermaq, dedicada al disseny de maquinària de grans dimensions, també va baixar la persiana. Una bona notícia, però, ha estat l’ampliació de Liven, dedicada a l’alimentació. En canvi, el sector econòmic que manté una continuïtat ascendent en el temps és el turisme.
L’alcalde Gendrau aposta pel camp industrial per sortir de la crisi assegurant que Berga i la seva comarca no es poden basar només en l’activitat econòmica que generen els visitants. De totes maneres, queda pendent el disseny d’un model clar pel que fa a l’àmbit turístic.
Tot plegat, però, és especialment complicat tenint en compte la crisi econòmica i el deute de l’Ajuntament de Berga. Per reprendre l’impuls del Santuari de Queralt, la seva hostatgeria i el seu entorn, ja s’està demanant una suma important al Govern de la Generalitat i a l’administració estatal. Sense aquest suport, assenyalen des del consistori, no veuen la manera de donar una sortida a un equipament en potència a Berga.
