Miquel Lupiáñez va lliurar a totes dues dones centenàries una placa commemorativa de reconeixement en representació de l’Ajuntament de Blanes, així com llibres relacionats amb el municipi i la història del territori gironí. Per la seva banda, Montserrat Roura va fer l’entrega oficial de la Medalla Centenària en nom del govern de la Generalitat de Catalunya, i la regidora d’Acció Social va obsequiar-les amb sengles rams de flors. 

 

En tots dos casos, també han participat en els homenatges una delegació de l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Blanes encapçalada pel seu president, José Luis Merino; així com de l’Associació de Prejubilats i Pensionistes de la Casa del Mar, representada en aquest cas per la seva vice-presidenta, Milagros Sastre. Els qui tampoc han faltat en les respectives festes han estat les famílies, amics i veïns, que s’han sumat a una ocasió tan especial i assenyalada com és arribar al primer segle de vida. 

 

 

El primer dels dos homenatges celebrat el passat cap de setmana va tenir lloc dissabte al matí, al domicili on viu Anna Ribas Vila, coincidint amb el mateix dia en que complia els seus 100 anys, el 4 de juliol. Coneguda per familiars i amics carinyosament com la Tia Anita, ha viscut tota la vida a Blanes i li agrada molt llegir i pintar. De fet, a casa seva s’hi poden veure diversos quadres pintats per ella mateixa. 

 

De jove, la Tia Anita es va dedicar única i exclusivament a tenir cura dels seus pares, i això va provocar que –tal i com explica la seva neboda- malgrat va tenir molts pretendents, a tots els deia que no podia sortir amb ells perquè havia d’estar amb la seva família. Finalment, mai no va arribar a casar-se, i va continuar soltera. Actualment és la seva neboda qui té cura d’ella, així com una cuidadora que l’acompanya tot el dia i una veïna que es queda a dormir a les nits. 

 

De caràcter afable i gran conversadora, Anna Ribas Vila va participar activament en la seva festa d’homenatge enraonant amb tothom, i va reblar la jornada bufant simbòlicament tres espelmes amb la xifra dels 100 anys. Activa i vital, va aprofitar la presència de l’alcalde de Blanes a casa seva per fer-li arribar una reivindicació, a l’hora que també li va desitjar sort en aquests quatre anys de mandat que té per endavant: li va avançar que seran difícils, però també plens de bones experiències que li va aconsellar que gaudeixi i guardi al seu cor i en la seva memòria. 

 

 

L’endemà diumenge l’homenatge es va retre a Modesta Badosa Riera, qui havia complert l’aniversari durant la setmana, el dimarts 30 de juny. Per expressa petició de la família, que volien celebrar plegats aquesta data tan assenyalada, l’acte oficial va tenir lloc el 5 de juliol. Nascuda a Sant Pere de Ribes, de jove va anar a Barcelona per aprendre costura. 

 

Més tard va tornar de nou al seu poble, on va estar treballant de modista i ensenyava costura fins que es va casar amb el seu home i va venir a viure a Blanes pels volts de l’any 1943. Un cop el matrimoni va estar instal·lat al seu nou municipi d’adopció, Modesta Badosa Riera va seguir ensenyant i exercint la seva professió i més tard també va regentar una botiga de queviures que estava ubicada al centre de la vila. 

 

Va tenir dos fills i compta amb 4 néts i 5 besnéts, i actualment té cura d’ella la seva néta Gemma. La Modesta viu al barri d’Els Pins, però durant el dia ella i la seva néta es traslladen al domicili de la Gemma, al barri de Quatre Vents, perquè així es mou i surt una estona al carrer.